dimarts, 19 de juny de 2018

VACANCES DE BLOC!

Doncs si, seguint la meva decisió de prendrem la vida amb la filosofia slow life. La vida tranquila , amb calma, relaxada... el bloc s'agafa vacances! Així ho vaig fer l'any passat i veient que em va anar bé, doncs repeteixo.  
Dedicaré l'estiu a donar-li un canvi d'imatge al bloc, ja sabeu que de tant en tant s'ha de renovar . No pararé de cuinar, cosir, escriure, passejar, descansar, compartir temps amb els meus, llegir i sobretot viatjar que ja sabeu que m'apassiona. Seguint les paraules de gran Leonardo da Vinci:
De tant en tant desapareix, pren-te un petit descans, perquè quan tornis al teu treball el teu criteri sigui més encertat. Pren-te’l amb certa distància, perquè així el treball sembla més petit, la major part es pot assimilar en un tres i no d’ulls, i la manca d’harmonia i la proporció és més fàcil de veure“. 
No patiu però, que no ens perdrem del tot de vista!Ens continuarem veient a les xarxes socials del bloc!

divendres, 8 de juny de 2018

MALEÏDA MALA LLET!

Ho confesso, sóc humana i a vegades no puc evitar posar-me de mala llet... de molt mala llet! Sincerament estar de mala llet no és una situació que m’agradi, bé , ni a mi ni als que em rodegen imagino que tampoc!
I és que, encara que no em passa gaire sovint, he de reconèixer que quan em poso de mala llet puc arribar a ser terrible! Em converteixo en un tsunami d’esbocat d’emocions que espera al primer blanc fàcil que li passa per davant per abraonar-lo amb una onada gegant carregada d’energia més que negativa.
El pitjor de la mala llet és que no la podem preveure i que quan s’instal·la al nostre dia, tot plegat només pot anar de mal en pitjor. Si bé és cert que en teoria la mala llet sempre té un motiu o un cúmul de motius concrets, resulta difícil predir quan el volcà en qüestió farà explosió.
El cansament, les exigències del dia a dia, l’autocontrol per evitar conflictes, el no saber dir no i fins i tot, reconeixem-ho les hormones poden ser els culpables de la nostra explosió.
Malgrat que quan un està de mala llet se n’adona, sovint no es capaç de controlar les seves reaccions abans de l’atac imminent, normalment a la persona o persones amb les que tenim més confiança.
Doncs en dies com avui estic de mala llet! Això sí, per mi existeix un gran bàlsam i és que mentre escric aquestes línies em desfogo i em relaxo. Ja sabeu allò que diuen parlar-ne sempre va bé , no?
Us ho asseguro em posa de mala llet estar de mala llet. I vosaltres us poseu de mala llet? O només em passa a mi?



dimarts, 5 de juny de 2018

CUINEM... CARBASSONS FARCITS

En primer lloc he de dir que decidit! la renovació de l'imatge del bloc haurà d'esperar a les vacancetes d'estiu perquè a tot arreu no es pot arribar!

Com bé sabeu, jo sóc una fan de les verdures i m’agrada cuinar-les de moltes maneres, que voleu que us digui sóc un cul inquiet i m’avorreix menjar sempre el mateix o bé, si més no, de la mateixa manera. Avui us porto una recepta que conte només verdures i una mica de formatge així que si voleu aquest últim punt es podria adaptar i seria una recepta vegana.
Avui cuinem: CARBASSONS FARCITS DE VERDURES
Preneu nota dels INGREDIENTS :
-2 carbassons grans
-1 ceba tendra grossa
-1 tomàquet madur gran
- Un grapat de formatge ratllat (a mi m’agrada dels que combinen diferents tipus de formatges)
-sal, pebre, orenga i oli.
Som-hi comencem la recepta:
En primer lloc ens cal preparar els carbassons. En traiem el cul i la tapa i els partim en tres trossos més o menys iguals. Si els carbassons són molt petits doncs només amb dos.

Un cop partits amb l’ajuda d’un ganivet de punta fina i una cullera els buidem per dins, això si una mica abans d’arribar a la base parem (ja que no pretenem fer un caneló)
Un cop tenim els carbassons preparats els apartem a la safata amb la que els courem al forn i ens posem amb el farcit.
Sóc conscient que els carbassons com qualsevol verdura es pot farcir del que nosaltres preferim i en aquest cas jo he escollit les verdures encara que també es podria fer de carn, peix si ho preferiu o bé combinat.
En aquest cas jo vaig preparar el farcit amb tomàquet, ceba i el mateix interior del carbassó, tot tallat ben petitet i cuit a la paella amb un petit rajolí oli.

Un cop el farcit està a punt omplim els carbassons deixant un ditet a la part superior per reomplir amb el formatge. Posem una mica d’orenga i cal al forn a 180º fins que el formatge tingui un to daurat.

Aquí els teniu. No em digueu que no és una recepta senzilla i deliciosa ! Recepta ideal per menjar a casa o a la carmanyola tant per dinar com per sopar. I vosaltres sou dels que us agrada menjar verdures farcides?



dijous, 31 de maig de 2018

BOSSES DEL PA AFRICANÉS!

Bones família,
Ja tornem a ser aquí amb un nou projecte de costura. Com veure-ho aquests dies el bloc va i bé  a nivell de publicacions...i és que estic barallant-me per canviar i renovar una mica la imatge del bloc! ho volia tenir a punt per aquesta setmana, però veient que no arribo jajaja doncs publico que sinó els dies em passen volant.
Avui us porto un encàrrec molt especial i es va ser el regal d'una mare a les seves dues filles. A més va ser un regal pràctic i útil pel dia a dia.  Es tracten de dues bosses de pa. Això si, dues bosses de pa amb molta personalitat.
A l'hora d'escollir la tela de les bosses l'elegida va ser una tela africana amb un estampat viu de color groc. En primer lloc, us he de dir que les teles africanes em semblen precioses ja que tenen una personalitat i un colorit preciós, que resulten ideals per a qualsevol projecte amb vida i alegre.
En aquest cas vaig combinar aquesta tela amb dues teles llises en to gris i negre, cordó groc i biaix amb to groc.

La consigna de les bosses de pa era que fossin iguals però a la vegada diferents i úniques per a cadascuna de les germanes. Per aquest motiu vaig utilitzar les mateixes teles però en combinació inversa. 



A mi m'encanta com van quedar perquè són dues bosses molt especials...segur que llueixen d'allò més en anar a buscar el pa! I és que el regals fets a mà tenen aquest punt de ser únics i irrepetibles.  Ara espero que les estiguin gaudint tant com vaig gaudir jo fent-les.
 A vosaltres us agraden les teles africanes?

dijous, 17 de maig de 2018

Cuinem... RATATOUILLE A LA MEVA!

Com haureu pogut comprovar a casa ens agrada menjar bé i fer-ho sa. Realment les verdures formen part del nostre dia a dia. Menjar de manera sana a vegades es confon amb fer-ho de manera repetitiva o de menjar sempre igual. Doncs a mi que sóc cul inquiet m’encanta menjar bé però de manera el més variada possible o sigui que sempre faig invents.
Avui us porto una recepta homenatge, que dona nom a una pel·lícula de Disney «RATATOUILLE» i és que la recepta d’avui està inspirada en aquesta recepta francesa encara que la meva és una versió d’aprofitament amb els culs de verdures que sempre queden a la nevera.
Avui cuinem: RATATOUILLE A LA MEVA
Preneu nota dels INGREDIENTS :
-2 carxofes
-1 ceba tendra grossa
-5 xampinyons
-2 tomàquets mitjans madurs
-1 dent d’all
-sal, pebre, orenga, llimona i oli.
Som-hi comencem la recepta:
En primer lloc ens cal preparar totes les verdures. Per fer-ho cal que les tallem a rodanxes intenta que tinguin una doblada semblant (a mi m’agrada no fer-les massa dobles)
 
Un cop les tinguem totes a punt les anem col·locant seguint una sèrie repetitiva de verdures, per exemple la meva ratatouille en aquesta ocasió portava: tomàquet,carxofa, ceba, xampinyons i tornava a començar. La veritat és que podeu jugar amb les verdures que vulgueu, jo sóc pràctica i normalment faig servir la ratatouille per acabar verdures que tinc a la nevera així que poso una mica el que queda! Jajajaj cuina d’aprofitament que se’n diu.
*Abans de posar les verdures al motlle es convenient untar-lo amb una mica d’oli perquè no s’enganxin.
Un cop col·locades les salem i les posem al forn a 180º tapades amb paper albal durant 60 minuts (aproximadament). Durant aquest temps volem que es vagin coent amb el seu propi vapor i quedin ben tendres.
Un cop passat aquest temps traiem el paper albal i deixem les verdures al forn 30 minuts més perquè quedin una mica dauradetes.
Mentrestant preparem una vinagreta amb llimona, oli, all, orenga, sal i pebre. Per acompanyar la ratatouille.
Un cop tinguem les verdures a punt les servim amb la vinagreta a sobre i col·locades com més ens agradi!
Aquí el teniu. No em digueu que no és una recepta senzilla i deliciosa ! Recepta ideal per menjar a casa o a la carmanyola tant per dinar com per sopar. I vosaltres sou dels que mengeu verdures sempre igual o us agrada canviar?
Recordeu la setmana del 28 de maig nova recepta.


dissabte, 12 de maig de 2018

MOTXILLA DE DIABLES!

Bones família, 
Avui us porto un nou projecte de costura. En aquest cas va ser un encàrrec que em van fer per a un petit diable. Es tracta d'una motxilla personalitzada amb el logo de la colla de diables infantils i el nom del propietari de la motxilla.
En  començar a plantejar-me el disseny, el primer que vaig haver de tenir en compte fou el material que havia d'utilitzar, ja que tractant-se d'una motxilla que es duri al correfocs havia d'estar feta amb una roba resistent i dura que evites que en caure alguna guspira s'encengués.  Després d'assessorar-me amb un diable que conec, vaig escollir una loneta de cotó en un to blanc trencat.
A l'hora de decorar la motxilla també em vaig trobar que no podia treballar en qualsevol tela , ni amb qualsevol color, perquè havia de seguir l'estètica i la gamma de colors de la colla de diables a la que pertanyia.

 
Així que vaig optar per decorar-la amb feltre dels tres colors dels diables que pertanyen al baix camp (negre, vermell i verd fort)
Un cop resolts aquests primers dubtes, havia de pensar el disseny. Tenia clar que havia de dur el nom del seu propietari però jo volia fer-hi alguna cosa més. Després de pensar una bona estona i de comentar la jugada amb el meu dibuixant particular vam decidir decorar-la amb la mascota de la colla infantil de diables.
Amb tot a punt  em vaig posar amb la costura, que em va resultar una mica dificultosa perquè les aplicacions amb feltre no són tan còmodes de treballar com les de tela de cotó. Després de barallar-m'hi una bona estona i amb alguna que altra "emprenyada" aquí teniu com va quedar!
Per acabar-la vaig decidir posar les tires de la motxilla en color vermell, seguint la gama de colors, però donant-li així un toc més alegre i personalitzat.
No em digueu que no serà tot un diable ben equipat!



divendres, 4 de maig de 2018

Els MICROOBJECTIUS!


Com us vaig explicar a principis d’any un del meus propòsits d’any nou, de fet penso que el més important de tots , era prendre’m la vida amb la filosofia del Slow life. Aquesta filosofia com tot a la vida té coses que m’agraden i d’altres que no tant, així que jo segueixo la meva teoria d’aprendre de cada filosofia allò que em resulti necessari, pràctic i realment útil. Sempre he pensat que amb una mica d’aquí i una mica d’allà la vida resulta molt més rica i interessant.
Doncs bé en el meu procés d’intentar aplicar alguna de les claus de la Slow Life (si us interessa un dia us en parlo una mica) he decidit practicar el que jo anomeno els “microobjectius”.
Veureu en el dia a dia tots som molt conscients que hi ha molts aspectes  o si més no alguns, que ens agradaria millorar de la nostra vida. Sovint el que fem , almenys parlo per mi, és que ens proposem assolir grans objectius, “megaobjectius”, MACROOBJECTIUS com jo els anomeno. Ens proposem fites molt grans, encara que sovint ,si fóssim una mica realistes... podríem dir del cert que  sabem que són inabastables. Tot i això ens els proposem. Si fins aquí no en tinguéssim prou, com a éssers humans que som, ens compliquem una mica més la vida... no ens en plantegem un sol objectiu sinó que ho fem amb uns quants: 2, 3, 4 o fins i tot llistes de propostes (els més agosarats).
Aquí comença la nostra lluita, amb els nostres MACROOBJECTIUS carregats a l’esquena comencem amb energia i ganes... SOM-HI A PER TOTES! A poc a poc, aquell sac que portàvem a l’esquena ens en adonem que cada vegada pesa més, és més feixuc i a poc a poc ens comença a lliscar esquena avall. Però nosaltres que som tossuts continuem. Aquell sac continua baixant ara ja ens arriba als genolls, però agafem embranzida som uns lluitadors i seguint endavant carregant amb força.
Ara ja ens arriba als peus, ens costa carregar tots aquells MACROOBJECTIUS, així que a poc a poc n’ anem perdent pel camí. Estem cansats, els dies a vegades no donen per tant, ens falten hores, ens falten ganes, ens falten energies i sovint ens sobra estrés (moltes vegades autoimposat). Arribats a aquest punt només podem fer dues coses o abandonem el sac amb els “superobjectius” o el continuem arrossegant això si sense fer-li massa cas!
Doncs bé, en aquest punt jo vaig decidir parar, respirar , pensar i prendre’m  les coses amb més calma. Què n’he tret? Us preguntareu! Doncs en el meu cas la decisió que ara no em plantejo MACROOBJECTIUS sinó que a casa treballem amb “microobjectius”.
MICROOBJECTIUS, jo els defineixo com a petites coses, a vegades ínfimes i insignificants, que a poc a poc vaig interioritzant i aplicant al dia a dia, fins que un dia te n’adones que allò ja funciona de manera totalment autònoma i inconscient. Perquè si, a poc a poc, assolint petits “microobjectius” aconseguirem assolir-ne un de MACRO. I sincerament, perquè carregar un sac amb tot el que implica si puc dur una bosseta lleugera en una mà?

I vosaltres què? SOU DE MACROOBJECTIUS o us animeu a passar-vos als MICROOBJECTIUS?