dimarts, 21 de març de 2017

RECEPTES AMB MOLT DE GUST: FLOR DE PASTA DE FULL APTA PER CELÍACS

Amb un dia de retard però arriba la recepta d’aquesta setmana!  Avui toca una recepta dolça i molt senzilla amb l’afegit que a més a més és apta per a celíacs.  És una recepta d’aquelles que circula per la xarxa amb  diferents imatges i que només amb la pinta que fa ja et ve de gust provar-la.
A més com totes les receptes amb pasta de full, queda molt “resultona” i és deliciosa.
Ja veure-ho que és una recepta que no és complicada i es perfecta per endur-vos-la aquests dies a qualsevol calçotada o trobada familiar com a postres. Ja que no us robarà massa temps i us farà quedar de cine.
La recepta d’avui: FLOR DE PASTA DE FULL APTA PER CELÍACS.
Som-hi !preneu nota dels ingredients:
Comencem la recepta!
En primer lloc estirem la massa i la col·loquem directament sobre la safata de forn (jo us ho recomano així perquè sinó en moure-la se us pot xafar.  En aquest cas es massa de full apta per a celíacs, això si vosaltres ho podeu fer amb pasta de full normal.
*A tenir en compte: la massa de pasta de full sense gluten és més espessa i costa una mica més de treballar, a més a més s’asseca de seguida heu de ser molt ràpids/es.
Un cop tinguem la massa a la safata ara ens toca posar-hi la nutella. Hem d’untar des del mig cap a les puntes sempre tenint clar que el cacau no ha d’arribar als extrems de la massa.
Amb la xocolata untada posem una altra làmina de pasta a de full a sobre i hi col·loquem al mig un bol, got o recipient rodó.
Ara anem a tallar la massa primer en quarts (fins a la vora del got), després en vuitens i finalment en setzens.
Un cop tinguem les partions preparades, ens toca començar a cargolar la massa. Agafem cada partió i la girem dos cops sobre ella mateixa.
*Aquí cal que aneu amb cura, si voleu córrer massa els triangles de massa se us trencaran del mig.
Quan tinguem dues porcions cargolades les adjuntem entre elles per la cua de manera que quedi com una punxa o pètal de la nostra flor.
Un cop tenim tots els pètals a punt, pintem la massa amb ou i la posem al forn a 180 graus fins que veiem que la pasta de full té un to daurat.
*No us espanteu si la massa no s’infla gaire, la pasta de full sense gluten és més espessa i s’inflarà menys.
Ara toca deixar-la refredar i si voleu posar-hi a sobre un polsim de sucre glaç. Doncs aquí teniu la nostra FLOR DE PASTA DE FULL. Com heu vist  no és una recepta gens difícil, no té molts ingredients ni tampoc ens ocupa massa temps. És ideal per fer a casa quan tenim convidats, però també per fer-nos un bon berenar. A més a més que millor que tindre a mà una recepta apta per celíacs (els postres són perquè tots en puguem gaudir!)

Espero que us animeu a provar-ho! I em digueu què tal!

Ara recordeu nova recepta el dilluns 3 d’abril! 

dijous, 16 de març de 2017

UN AMOR DE BATA

Què ràpid que passa la setmana,  no me n’he adonat i ja estem a dijous i el bloc potes enlaire. Anem a posar-hi remei. Avui us porto un projecte de costura del que estic plenament enamorada i del que em sento més que orgullosa. Si ja ho sé que tirar-se floretes a un mateix és molt lleig, però mira, avui crec que m’ho mereixo!
Us poso en antecedents i veureu els meus motius de satisfacció. El projecte d’avui el vaig començar  ja fa un any, alerta, no he tardat un any en fer-lo, ja fa uns mesos que el tinc acabat. Però si que va ser un projecte bumerang d’aquests que van i tornen, amb això em refereixo que va quedar aparcat un temps (em vaig bloquejar) i després el vaig tornar a reempendre. També cal aclarir que quan vaig començar la màquina i jo no érem gaire amigues, de fet érem simplement conegudes i diguem que no ens acabàvem d’entendre massa bé. Vaja jo intentava manar però ella no volia creure mai.
Quan vaig comprar les teles, la primera vegada que entrava al Nunoya ( encara en el local vell) de seguida em va venir al cap la idea de fer-me una bata. Bé un pixi, més ben dit. I és que ara que hi penso no sé si us ho havia dit mai però sóc mestra (enamorada de la seva feina).
Doncs bé m’encanta portar bates diferents i divertides a l’escola, així que, què millor que fabricar la meva pròpia bata? al meu estil i al meu gust.
Em vaig enamorar d’un estampat amb teles de pomes i gatets amb fons clar i vaig decidir combinar-lo amb un to gris fosc, ja que també volia un color sofert per treballar.
La part de dalt de la data seria l’estampada, combinant els tirants en gris i la part de baix en gris fosc.
Aquí va començar la peripècia, extreure el patró, els tirants, les vores, cosir amb corbes , el sobrefilat. Ara tinc clar, mirant-t’ho amb perspectiva que si hagués tingut una mica més d’experiència i d’amistat amb la màquina de cosir, no m’hagués costat tant…però jo que a vegades tinc un punt d’inconsciència em vaig tirar a la piscina de cap!


Al cap d’un temps de dur a terme el projecte em vaig atabalar, li vaig agafar una mica de mania i el vaig deixar aparcat. En tot aquest procés vaig tenir al costat la Sílvia (sense ella segur que no hauria acabat!).
Uns mesos més tard el vaig re emprendre. Li vaig afegir al model inicial de la bata una gran butxaca (ja que sempre porto de tot: les claus, llapis, gomes, mocadors de paper, el bolígraf...) i em resulta imprescindible.
Per a posar i treure la bata comòdament em vaig decantar per posar uns snaps blancs al lateral fins més o menys la meitat i deixar la resta de bata oberta per poder seure comòdament.
Aquí  en teniu el resultat. Feia ja molt de temps que us el volia ensenyar, però no havia tingut un moment per fer-ne les fotografies en condicions. Us la volia ensenyar posada i mai trobava el moment. Però bé, tot arriba! Aquí us la deixo, que me’n dieu?



Jo n’estic encantada, orgullosa, satisfeta, convençuda i profundament enamorada. Ja veieu que no puc ser gens parcial.
Aprofito per participar al Rums d'aquesta setmana.

diumenge, 12 de març de 2017

PBNI (PAQUET A LA BÚSTIA NO IDENTIFICAT)

Aquests dies m’està costat una mica portar el bloc al dia, i és que després de dos mesos fent el calendari de publicacions i seguint-lo força bé , aquest mes em vaig dir a mi mateixa que ja no era necessari! Gran error jajajajaja, he pecat d’un excés de confiança. Em sembla que hauré de tornar-lo a fer ( és una manera de que sàpiga en quin dia visc i sigui més organitzada .Així que el mes d’abril el tornaré a publicar, ara a mig mes ja no té sentit.)
Bé avui us porto un nou fenomen curiós d’aquests que passen a casa nostra (us deixo enllaç a altres fenomens de casa :http://aventuresidesventuresdels30.blogspot.com.es/2015/08/linvasio-subtil.html ) Com bé sabeu avui en dia la compra online és una de les maneres més ràpides i eficients de comprar sense haver de sortir de casa. Malgrat que jo he de confessar que sóc d’aquelles persones a qui encara agrada el tracte familiar del botiguer petit, el poder veure i tocar allò que compro. Reconec que per realitzar algunes compres, m’agrada gaudir dels avantatges del món online: la rapidesa, la practicitat i la comoditat de tenir-ho tot a l’abast en un sol clic de ratolí.
Doncs res en aquest món de compres online és habitual , tot sovint ,veure paquets de diferents volums, missatgers o avisos de correus per entregues de comandes a les bústies de casa. Fins aquí, res que no pugui passar a qualsevol habitatge del món.
La sorpresa va ser aquesta setmana quan sobre de les bústies de casa va aparèixer un paquet en un format una mica diferent.  Per començar no anava col·locat dins de cap bossa, capsa o recipient amb el típic paper craft de color marró embolcallant-lo. El segon problema és que no disposava de cap identificació del seu propietari amb alguna mena d’etiqueta o sobre nominal. Per tant podríem dir que es tracta d’un PBNI (paquet a la bústia no identificat).
La cosa ja em va resultar estranya però el que em va deixar més parada va ser el seu contingut , que es veia a simple vista: TRES MITJONS RECARGOLATS I DESPARELLATS!
Aquí va començar la meva intriga: Qui comprar mitjons desaparellats online? Existeix una botiga  online per comprar la parella del mitjó que misteriosament desapareix de la rentadora? (consti que si fos així a casa nostra seria molt pràctic!) Els mitjons del paquet els envien bruts? O simplement estan sense plegar? Qui devia fer un comanda tan sorprenent?
Doncs bé, us puc dir que passada una setmana el PBNI (altrament dit mitjons)han anat rodant d’una bústia a l’altra sense destinatari clar. Començo a pensar que el propietari ha oblidat la seva comanda online i per això no recull el seu paquet, o potser el carter s’ha equivocat de casa? No us sabria dir, però el misteri del paquet curiós...continua. En uns dies espero poder-vos explicar el final!

I a casa vostra us arriben paquets d’aquesta mena? Sou més de comprar online o en botigues tradicionals?

dilluns, 6 de març de 2017

RECEPTES AMB MOLT DE GUST: CREMA DE PASTANAGA I TARONJA

Bona nit,
Comencem setmana i mes amb una nova recepta!  Avui us porto una de les receptes que m’agrada molt fer  a l’hivern.  A casa ho confesso som molt de sopes i de cremes, tan a l’hivern com a l’estiu. És una manera perfecta de menjar verdures, còmoda de preparar i pràctica de dur a munt i avall amb el tupper o la carmanyola.
De receptes de cremes de verdures n’hi ha varies, encara que a nosaltres el que més ens agrada és anar-les variant i anar provant noves combinacions.
La recepta  d’avui ens agrada molt perquè a més té un toc sorprenent perquè combina fruita i verdura. A més no és complicada de fer i et permet deixar-la preparada el dia abans i guanyar temps si tens feina  pendent.
La recepta d’avui: CREMA DE PASTANAGA I TARONJA
Som-hi !preneu nota dels ingredients:
Comencem la recepta!
En primer lloc prepararem les pastanagues: les netegem , les pelem , les trossegem i les guardem en un bol.
Mentrestant pelem i trossegem la ceba i la posem a coure dins de l’olla en la que farem la crema amb una mica d’oli. Un cop tingui un to una mica daurat li afegim  la resta de verdures: La patata i la pastanaga.
*La ceba és opcional però a mi m’agrada el gustet que dóna.
Remenem bé tots els ingredients i ja podem afegir-hi l’aigua. Jo només poso aigua justa perquè cobreixi les verdures.
Ho deixem bullir tot plegat fins que la patata i la pastanaga estiguin toves ( Si teniu pressa només cal que feu els trossos més petits i courà més ràpid!)
Un cop estigui cuit és l’hora de colar-ho.
*Us recomano que guardeu una mica de caldo de la cocció per si us queda la crema massa espessa pugueu aigualir-la.
Per triturar-ho, jo utilitzo la batedora de gerra ja que m’agrada més com queda la crema, queda més fina. Però podeu fer-ho amb una batedora normal.
Poseu l’escorregut dins de la gerra de batre i afegiu una taronja sencera pelada.
*La gràcia de la crema és el contrast àcid de la taronja amb el toc dolç de la taronja. Així que per anar bé no agafeu taronges molt dolces. En el meu cas jo utilitzo taronges del tros que són de gust potent.
Un cop tingueu la crema a punt afegiu pebre al gust i ja la podeu servir. Es pot acompanyar amb “crostons de pa”, llavors de sèsam o pipes, formatge tipus parmesà... etc això ja al gust de cadascú. A mi la veritat és que sola sense cap complement ja m’encanta.
Doncs aquí teniu la nostra CREMA DE PASTANAGA I TARONJA. Com heu vist  és una recepta molt fàcil. Ideal per fer a casa aquests mesos d’hivern, però també per a dur-la a la carmanyola a la feina . Si la proveu ja veureu que no us deixarà indiferent, és una crema amb un toc especial.
Espero que us animeu a provar-ho! I em digueu què tal!

Ara recordeu nova recepta el dilluns 20 de Març! 

dimarts, 28 de febrer de 2017

Buff circular

Encara que aquests dies sembla que el temps ja vulgui anar canviant cap a una temperatura més agradable ja se sap que el març és un mes ben traïdor com diu la dita "març, marçot mata la vella a la vora del foc i a la jove si pot" tan bon punt fa fred com calor. Així que avui us porto un nou projecte de costura, per a resguardar-nos dels últims dies de fred.
En aquest cas el destinatari ha estat el meu company d’aventures, que malgrat que en general no és gaire fredolic podem dir que el coll és el seu punt dèbil, així que, què millor que cosir-li un buff circular?
Per fer-ho he utilitzat un minky negre preciós (bé a mi m’ho sembla) amb un estampat triangular i la combinació de dues teles escollides pel meu company.  La primera tela és en to negre i té l’estampat amb motius matemàtics, la tela amb la que la va voler combinar va ser amb una tela de to blau tuquesa.
 La veritat és que juntes m’agraden molt perquè la tela més clara dona molta vida al buff.
Doncs res aquí us ensenyo com a quedat! El meu company d'aventures des que el té que no se'l treu del coll i és que és tan suau!

Com sempre encara no m’he fet el meu! A veure si en uns dies us l'ensenyo, ara al pas que vaig ja veig que serà per a l’hivern que vé!

divendres, 24 de febrer de 2017

Bossa de papallones

Si ho sé, vaig un dia tard però sincerament ahir no vaig donar per més!
Avui us porto un projecte d’aquells de CVCQ (altrament dit culo veo culo quiero), encara que en aquesta ocasió no va ser un culo veo meu,sinó de la meva mare. Fa unes setmanes em va ensenyar un fotografia que havia fet d’una “totebag” en un aparador d’una botiga. Em va comentar que li agradava molt que si ni podia fer una!
Així que dit i fet em vaig posar en marxa. La bossa que havia vist la meva mare era de color negre amb aplicacions de papallones de colors de feltre, però jo ja sabeu que havia de fer-ne la meva versió pròpia!
En el meu cas vaig escollir una tela blau marí per la part de fora i una tela de quadrets blaus per a la part de dins, ja que , a casa som amants del blau.
Pel que fa a les papallones  tenia molt clar que jo no les volia fer de feltre, em venia més de gust fer-les amb roba. Vaig provar varies combinacions: més alegres, més vives, més florejades…però al final em vaig decidir per posar-hi papallones amb teles que també continguessin algun to de blau.
En vaig fer cinc de diferents mides i formes (de ben segur que algunes teles us sonaran ja que vaig aprofitar per utilitzar alguns dels retalls bonics que tenia aguardats).
A l’hora de cosir-les a màquina em vaig decantar per  fer-ho amb zigzag perquè els dones una mica de volum.
A diferencia de la bossa de la foto, jo també vaig decidir posar-li cul, ja que així queda millor i és més pràctica per transportar coses a munt i avall.
Pel que fa als tirants també els vaig escollir de color blau marí i per tancar la bossa un snap al mig.
I aquí la teniu la bossa de papallones de la meva mare, que tot i no assemblar-se en res a la seva foto de CVCQ. És una versió amb la que ella està més que encantada, li va agradar més i tot. Ara la passeja a munt i avall transportant llanes i agulles ben orgullosa.

 

dilluns, 20 de febrer de 2017

RECEPTES AMB MOLT DE GUST: ROSES DE POMA

Bon nit,
Comencem setmana i  ho fem amb una nova recepta!  Avui us porto una d’aquelles receptes que tots hem vist en foto per internet i que a simple vista ja ens atrau perquè té una presentació espectacular.  Una recepta d’aquelles que posa la cirereta del pastís a un soparet amb família i/o amics i que a més resulta ideal per endur-se d’un lloc a l’altre.
A més és una recepta que m’agrada molt perquè  malgrat que sembla complicada de fer quan en veus la foto, no és pas gens difícil i queda de cine si tens algun esdeveniment a casa. No ens enganyem uns  bons  postres sempre  venen de gust!
La recepta d’avui: ROSES DE POMA.
Som-hi !preneu nota dels ingredients:
Comencem la recepta!
En primer lloc prepararem la poma: la netegem bé (ja que no la pelarem),la partim per la meitat i traiem els pinyols.
*En el meu cas jo  vaig fer servir poma golden, però es pot fer amb qualsevol tipus de poma.
Ara ens toca laminar la poma a tallets fins.
Un cop la tinguem trossejada la posem en un bol amb aigua i el suc de mitja llimona, d’aquesta manera evitarem que s’oxidi i es posi fosca. És important que tinguem en compte que aquest bol haurà d’anar al microones (sobretot per la mida).
Ara ens toca posar la poma al microones. No es tracta de coure-la sinó d’estovar-la una mica per a què quan muntem les roses la puguem cargolar sense que se’ns trenqui. En el meu cas jo la vaig coure 9 minuts a potència màxima, en intervals de tres minuts per anar comprovant com estava.
*Cal tenir en compte que cada microones es diferent, per tan caldrà que us adapteu al vostre.
Un cop tenim la poma a punt la posem a escórrer i mentrestant prepararem la massa de pasta de full. Primer l’estirem amb ajuda del corró i una mica de farina.
Després la tallem en 6 porcions d’uns tres dits d’ample.
Un cop tallades les untem amb melmelada en el meu cas va ser melmelada de préssec casolana.
*Si la vostra melmelada és de compra potser l’haureu d’aclarir amb aigua ja que normalment acostuma a portar gelatina.
Un cop tenim les tires untades ja podem col·locar la poma a la part de dalt de la massa i afegir-hi la canyella al gust.
Ara amb la poma col·locada ens toca doblegar al massa a sobre (com si féssim un entrepà, perquè ens entenguem).
I cargolar-la sobre si mateixa. Aquest pas cal fer-lo a poc a poc vigilant que la poma no se’ns escapi.
Amb les roses a punt les posem dins un motlle de magdalena  (perquè no se’ns enganxi a la safata) . 

En el meu cas jo les poso a coure en una safata especial per magdalenes perquè d’aquesta manera mantenen la forma i no s’eixamplen.
Ara les posem al forn a 180 º durant  entre 30 i 40 minuts (ja sabeu que això dependrà del vostre forn)
Doncs aquí teniu les nostres ROSES DE POMA. Com heu vist  no és una recepta difícil, encara que si que requereix una mica de paciència. És ideal per fer a casa quan tenim convidats, però també per gaudir d’un gran final de menú en qualsevol  àpat.
Espero que us animeu a provar-ho! I em digueu què tal! Havíeu vist abans aquestes roses? segur que si!


  Ara recordeu nova recepta el dilluns  6 de març!