dimecres, 31 de desembre de 2014

Acomiadant el 2014...

Avui, últim dia de l’any ens tocaria fer balanç, reflexió, anàlisi, una petita introspecció a tot allò que hem viscut.  Però resulta difícil  valorar tot l’any en unes poques línies.
Com cada any durant el transcurs dels dies han succeït dies bons, dies increïbles, dies fantàstics, sorprenents, d’altres d’inesperats, brillants, complicats, difícils, durs, divertits, entretinguts, plens d’emocions, plens de tristesa, dies de por, de llàgrimes… dies de tota mena que a poc a poc han anat sumant 365.
La tendència en acabar l’any és pensar que no ha estat malament però que esperem que el proper sigui encara millor... Desitgem tenir més de tot i millor. I és que encara que no vulguem admetre-ho els éssers humans sempre en volem més, som molt autoexigents.
Però jo la veritat, potser trobareu que sóc una persona simple, pot ser ho fa haver entrat al club deks 30, l'edat, la maduresa, que em faig gran...però només espero que el 2015 continuï com el 2014.

I és que com us he explicat abans, no es que hagi estat tot mervellós però si que he tingut la sort de compartir-lo amb la gent que estimo ben a prop, amb salut i molt d’amor, amb grans moments viscuts i sobretot gaudint molt del que tinc.


Si ,és cert, potser no ha estat un any perfecte, però si hi pensem bé, tampoc nosaltres som perfectes i és que tot i les imperfeccions del viatge, celebrar anys nous és un fantàstic regal de la vida.

Així que ara només queda acomiadar l'any i esperar a les 12 i un minut per donar la benvinguda al nou any!


dimarts, 9 de desembre de 2014

El meu primer projecte HANDMADE!

Bon dia família,

Ja fa uns dies us vaig explicar com va ser la meva entrada al món handmade i les fases que vaig passar en el meu procés d’acceptació.Aquell en què les meves mans i jo, vam descobrir que podíem fer quelcom plegades. ( per si us vareu perdre el post us deixo l’enllaç http://aventuresidesventuresdels30.blogspot.com.es/2014/11/el-mon-handmade-i-jo.html).

Doncs avui us parlaré del meu primer projecte. A veure,  quan parlo de primer projecte no és pas que abans no hagués intentat dur a terme cap altre manualitat, si que ho havia fet amb més o menys èxit…depenent de l’ocasió. Normalment menys èxit del que a mi m'hagués agradat, no ens enganyem!

Però avui us parlo d’aquell amb que vaig començar en el món del teixir. El meu primer projecte amb llanes entre les mans.

Fins aquell moment i us parlo de fa un parell d’anys, mai m’havia aventurat a agafar unes agulles, però a poc a poc veient la gent del meu voltant àvies, tietes, amigues...etc i recordant que de petita ja ho havia intentat...doncs em va picar el cuquet.
Ara bé, com que sovint em costa decidir-me, no em vaig llençar a la piscina d’immediat, sinó que va ser gràcies a una bona amiga que com a regal d’amic invisible em va regalar dues troques de llana i unes agulles... que em vaig trobar al mig del CABDELL!



Així que allí em teniu davant de les troques i les agulles, mirant-les  de fit a fit, amb recel i una mica de por, sense saber per on començar... No en tenia ni idea!
Així que em vaig aprofitar de la saviesa popular i explotant una mica a la mare, que amb molta paciència em va ensenyar a fer els meus primers punts amb agulles de mitja. Després de varis intents fallits, vaig aconseguir fer el meu primer i únic projecte amb mitja: UNA BUFANDA! Que potser no va ser perfecte però que a dia d’avui l’afortunat destinatari encara llueix amb molt d’orgull!


Malgrat que vaig abandonar les agulles de mitja...no em vaig allunyar gaire del món de la llana...vaig anar a parar al GANXET però això ja és una altra història!

I VOSALTRES? QUIN VA SER EL VOSTRE PRIMER PROJECTE HANDMADE?

dimarts, 2 de desembre de 2014

Llums de Nadal = compres desmesurades?

Després d'uns dies d'abandonament del bloc per motius que no venen al cas, diguem que una acumulació de circumstàncies poc afortunades... torno amb força i amb energies renovades.

Avui us vull parlar de l'arribada de les llums de Nadal. Bé, de fet no se si de les llums en si, perquè d'això ja no se'n pot dir novetat. No oblidem que en algunes poblacions ja fa mesos que estan penjades. I és que cada vegada és més habitual veure els llums de Nadal penjats a principis de setembre, es diu que per motius econòmics, ja que es veu que penjar les llums abans n'abarateix el cost. Però a  mi no em deixa de sorprendre!

Us volia parlar de l'encesa de l'enllumenat Nadalenc i per tan del tret de sortida a tota la voràgine de compres i més compres, que en moltes poblacions va començar aquest cap de setmana.

No em mal interpreteu, no és que no m'agradi el Nadal, ans el contrari. Xalo d'allò més gaudint dels moments amb les persones que més estimo, de les rialles i les il·lusions dels nens. I és que no puc evitar fer-me una mica petita quan arriben aquestes dates. Però no puc deixar de pensar que per a moltes famílies des de fa uns anys el Nadal és un moment complicat.

No oblidem que vivim en un moment de crisi i que segons quines despeses descontrolades poden fer decantar la balança cap al costat que no toca. Així que, si, em sembla fantàstic que encenguin els llums per motivar a la compra però enlloc d'atabalar-nos buscant i rebuscant el regal perfecte. Que sovint acaba sent un terrible mal de cap.

Per què no gaudim del plaer de fer moltes coses amb les notres mans?de regalar objectes que de ben segur que distaran de la perfecció però que per sort tindran una càrrega extra d'amor, de paciència i d'un valor que no és pot comprar el de fer amb les nostres mans quelcom pensant en aquella persona a qui va destinada.

La meva proposta per aquest any és que, si bé no tot, ja que el temps del que disposo és el que és, un bon gruix dels regals de sa majestat el Reis, el tió o el paré Noel tinguin el petit detall d'haver-se fet amb les meves mans... potser no seran perfectes però de ben segur que seran únics!

Original il·luminació Nadalenca  a Bcn

dimecres, 12 de novembre de 2014

ALGUNA COSA MÉS QUE FER UN CAFÈ

Avui vull de dedicar el post a totes aquelles persones que tinc al meu voltant i que aconsegueixen fer de la simple expressió quedem per fer un cafè “ un moment  màgic.

Sovint al dia a dia estem tan ocupats, enfeinats, atrafegats, atabalats... dieu –ne com vulgueu, perquè si em poso a fer sinònims podria allargar-me tot un post, que oblidem les petites coses de la vida.

No us penseu que pretenc fer una oda al cafè, ja que tot i que l’expressió que més utilitzo és la de :quedem per fer un cafè?, en realitat, podria comptar amb els dits d’una mà i me’n sobrarien, les vegades que he pres literalment aquest cafè.
El que si m’agrada és la relació que tinc amb aquesta expressió. Fer un cafè significa per mi compartir un temps amb persones a les que aprecio, i que m’aprecien i a les que potser sovint no els dedico tota l’atenció  que mereixen per mil motius que no enumeraré. Però, que quan ens trobem en aquest moment relaxat, íntim i proper relacionat directa o indirectament amb el cafè, som capaços de convertir-lo en quelcom únic.
El temps fent un cafè passa ràpid, les hores s’escorren sense adonar-nos de res, simplement parlant de tot i de res.
Fer un cafè és compartir amb calma, amb sinceritat, amb proximitat i sense por. Compartir alegries, anècdotes, mal de caps, paranoies, teories, pors, secrets, confidències... és obrir una mica la porta del meu món i deixar passar a aquelles persones que estimo, que valen molt la pena i que se’ns dubte em sento orgullosa de tenir al meu costat.
I és que, m’agrada fer cafès! M’agrada gaudir d’aquests petits moments, que sovint em donen energies per acabar el dia, la setmana, el mes... que acaben amb un fins la propera o una abraçada o un petó o un TORNEM A QUEDAR PER FER UN CAFÈ?

Gràcies perquè fer un cafè és una de les coses que més aprecio del món! Sóc molt feliç fent cafès amb vosaltres!

A tots els meus fidels companys, amics,  als que ja puc dir família dels cafès MIL GRÀCIES PER SER COM SOU!

I aquells amb els que fa temps que no podem fer un cafè per distància, per feina, per tot i per res... QUAN QUEDEM PER FER UN CAFÈ?

Us regalo aquesta cançó que m’encanta de Cybee i que descriu molt bé el que sou per mi, escolteu-la bé ...

"Sou la coherència, el pas del temps,

La vida en un moment.
Sou l'espurna desitjada.

Sou la cuirassa en tot moment,
Tenim por però som valents.
Poc a poc el temps ens avança.

Som molt més
Que vides que s'ajunten
Buscant el ritme en el silenci
I el sol a mitja nit.

Som més que córrer muntanyes avall,
Descobrint qui som en realitat."





dijous, 6 de novembre de 2014

El MÓN HANDMADE i JO

 Avui us parlaré  del món handmade, en el que, des de fa un temps hi estic ben aficionada. Ja sabeu que d’uns anys ençà tot allò relacionat amb el món handmade ( o catalanitzat : fet a mà) està de moda.
Si us parlo amb total sinceritat el món handmade és quelcom que sempre m’ha  atret, això si, en un primer moment no em va atreure pas la idea de fer les coses jo mateixa, ja que, no sé si us ho he comentat mai ,però sempre m’he considerat poc hàbil  i amb no massa coordinació...
I us asseguro que tinc fets irrefutables que avalaven clarament aquesta hipòtesi. Així que, diguem que la meva entrada al món handmade, com us podeu imaginar, no va ser com a usuària, sinó com a consumidora. Des de sempre m’han atret les coses fetes a mà. El fet de tenir a les mans coses que s’allunyin dels típics productes franquiciats que veus repetits fins a la sacietat per tot arreu. M’agraden les coses fetes a mà perquè tenen un encant especial, perquè són uniques i  irrepetibles (ja que elaborar dos productes iguals és impossible, sempre en variarà algun detall).
Malgrat la meva entrada com a clienta d’objectes handmade, a poc a poc em va picar el cuquet...perquè no intentar fer algunes coses jo mateixa amb les mans?  Però no us penseu que la meva arribada al món handmade va ser ràpida, va ser fruit de la superació d’un seguit de fases!
La primera fase per la que vaig passar va ser la NEGACIÓ.

FASE DE LA NEGACIÓ: És impossible que de les meves mans surti alguna cosa bonica!

Després vingueren totes aquestes altres fases:

FASE DEL DUBTE: Potser ho podria provar,no? Mai se sap, l’arribada als 30 em pot haver dotat de noves habilitats!

FASE DE LA PROVA: Ho intento que hi puc perdre? (ara em calia decidir  que volia intentar fer...perquè el món handmade té moltes disciplines: scrapbooking, decopatch, pastisseria creativa, costura, patchwork....)
Al final em vaig decidir, per una cosa que sempre havia vist fer a les àvies, tietes, mare...etc vaig endinsar-me en el món del teixir en aquest cas la Mitja... i tot i que vaig fer un únic projecte (bé de fet dos, a un li direm pre-projecte ja se sap el que tenen els inicis!) va despertar en mi una afició que ja ha passat a formar part del meu dia a dia.
Més endavant ja us explicaré el que va començar amb la mitja en que ha acabat... perquè això si, ja us ho puc assegurar, si entreu dins al món handmade, ja no en podreu sortir perquè haureu arribat a la fase final.

FASE ACCEPTACIÓ I AUTOCONVENCIMENT: Si! És veritat! He sigut capaç de fer-ho amb les meves pròpies mans,  no és perfecte però les seves imperfeccions m’encanten !!! HO HE ACONSEGUIT...QUE FARÈ ARA?

I vosaltres teniu alguna afició handmade?

diumenge, 26 d’octubre de 2014

Petits-GRANS DETALLS!

Com bé sabeu la vida és plena de petits detalls, detalls que ens rodegen al nostre dia a dia, i que fan la nostra vida molt més agradable.
A vegades els petits detalls ens poden passar de llarg. Les presses, els nervis, la manca de temps, el cansament...etc fan que sovint ni tan sols els hi donem el respecte, el reconeixement i el valor que tenen.
A les persones que em coneixeu, i al lectors del bloc, us diré que  diuen de mi que sóc una persona detallista.  Si busquem la definició de l’Intitut  d’Estudis Catalans ens defineix així el terme detallista:  que té molt en compte els detalls. No sé si l’etiqueta “detallista” és la més adequada per mi, tot i que, si que  crec que tinc molta cura de les petites cosetes del dia a dia i que cuidar i fer feliç a la gent del meu voltant és una de les coses que més m’agrada del món. Per tan, potser si, que dec ser una mica detallista!
Doncs bé, avui us vull parlar d’un petit detall en forma d’obsequi que vaig rebre l’altre dia... i que crec que és mereix el meu reconeixement en aquest post.
I és que l’altre dia em van ( bé ens ja que no era jo sola!) citar per fer una trobada informal i mentre preníem alguna cosa vam rebre aquest petit-GRAN detall.



Una divertida postal amb el patró de les MANUALITATS: San Manitas! No us podeu imaginar la il·lusió que em va fer aquest petit-Gran detall! (sobretot com a bona crafter que sóc... més endavant us prometo post amb les meves aficions!) 

I és que sovint, oblidem que al món hi ha gent que amb petits-grans detalls, són capaços d'alegrar-nos el dia! MOLTÍSSIMES GRÀCIES NOIES!

I vosaltres teniu algun petit-GRAN detall per compartir?



diumenge, 12 d’octubre de 2014

SAMARRETES AMB VIDA PRÒPIA!

Si, si heu llegit bé! Avui us parlo d’una novetat que vaig descobrir fa un dies: Les Samarretes amb vida pròpia!
Segur que en aquest moment a molts de vosaltres us deu rondar pel cap que són això de les samarretes amb vida pròpia?…Doncs bé, en aquest post us en faré cinc cèntims!
Ja fa un parell de setmanes en una de les meves visites a la capital catalana entre les botigues del barri gòtic (zona per la que m’encanta passejar, perquè malgrat que avui en dia és difícil trobar botigues que no siguin una franquícia o depenguin d’una marca, en aquest barri de Barcelona encara és possible trobar petits grans tresors) vam trobar una botiga ben sorprenent:LET THE WAY

El que més ens impacta a primer cop d’ull és l’entrada, ja que, a diferència d’altres botigues que tenen una gran il·luminació, aquesta és caracteritza per tenir una entrada amb poca llum i amb les parets pintades de negre. Sé que amb aquesta descripció molts us deveu sorprendre, ja que no es tracta de la presentació típica a la que estem acostumats en un establiment comercial, però us asseguro que té sentit i molt!


Evidentment encuriosits, no vam poder evitar, entrar a treure el cap! I a dins va arribar la nostra gran sorpresa...la botiga era plena de samarretes amb vida pròpia.   I quan us dic samarretes amb vida pròpia és que així  ens ho va semblar, us ho asseguro! Són samarretes que duen instal·lat un sistema de leds que quan detecta so s’encenen  tot movent-se al ritme i a l’ intensitat de la música.


Després d’estar una bona estona mirant-nos les samarretes, ben sorpresos, no vam poder evitar comprar-ne una que ens va semblar d’allò més suggerent. 


I és que, hem de reconèixer que amb el pas del anys i l’arribada a la dècada dels trenta... sovint les nostres piles ja no són les que eren i al nostre cos li costa aguantar el ritme més que fa uns anys, malgrat que a vegades ens pesi reconèixer-ho. Així que, aquí teniu la solució per tots aquells que vivim aventures i desventures dels 30! Una samarreta que ens carregarà les piles quan ens faci falta, de manera que mai se’ns acabin. Sempre acompanyats de música i de un bon sentit de l’ humor!
video

Què me’n dieu? Què us sembla la meva proposta per carregar les piles?

dimecres, 8 d’octubre de 2014

Coses que MARQUEN!

Aquests últims dies m’he trobat cara a cara amb situacions molt dures de la realitat que ens toca viure, d’aquesta maleïda CRISI.
Ja sé que no parlo de cap tema nou, que pensareu que ja fa temps que la cosa està “fotuda” i que no descobreixo la sopa d’all. Però hi ha coses que malgrat que desgraciadament formin part del dia a dia de moltes famílies a mi encara em sobten i molt!
I es que en qüestió de dos dies, he vist dues imatges molt dures. La primera d’elles una parella relativament jove regirant un contenidor per treure’n menjar i endur-se’l cap a casa…amb la de coses que llancem sense pensar, no és just!!
I l’altre una senyora que m’he trobat avui amb un cartell com aquells de COMPRO ORO, denunciant una empresa que l’havia acomiadat i que li deu més de 3.500 euros… imagino que intentant avergonyir-los i fent consciencia a tots plegats.
I és que hi ha tanta gent que està patint tant, que avui no podia al·ludir aquest tema. Un bloc personal viu de les vivències i d’experiències de qui l’escriu i avui això és el que sento.

Per acomiadar-me us deixo amb una cançó de la Marató de fa uns anys que crec que descriu molt bé la dura realitat de moltes, moltíssimes famílies!


Hi ha dies que has de lluitar
,hi ha setmanes que t’ofeguen,
que em costa tirar endavant,
hi ha mesos que no saps si arribaràs.
si acceptes un cop de mà,
les distàncies són més curtes 
només amb un pas petit, 
ja veus que poc a poc vas fent camí.
Quan et sentis perdut i sol,
deixa’m ajudar-te.
 Al costat sempre hi ha un amic que torna a il·lusionar-te,
si ets amb mi, aquí,
no perdis l’esperança,si em tens a prop,
mai no et sentiràs fora de joc.
Qui podria aixecar la mà,
per dir que mai li ha tocat perdre?
La vida és un joc d’atzar,
que pot deixar arruïnat sense apostar,
i què fas quan no
tens més respostes,
ho has d’allunyar tot allò que t’importa,
quan et pensis que ja no et queden forces,
els del teu voltant te’n donaran

dimecres, 1 d’octubre de 2014

KAO= Primer refredat de la temporada!

Amb l'arribada de la tardor, i el comiat de l'estiu, si és que aquest any se'n pot dir així (perquè malgrat que no sóc massa fan de la calor, algun dia de sol hagués estat d’agrair)...arriben els fantàstics i meravellosos canvis de temperatura! Ara fa fred, ara fa calor, ara plou, ara fa vent... I amb ells arriba el nostre primer problema ja que ni el nostre armari, ni nosaltres mateixos estem preparats per aquest daltabaix.
T’aixeques al matí i surts de casa amb els teus pantalons frescos, samarreta de tirants i sandàlies i... a mig matí comença el show, arriba la pluja, el vent i el fred...i et preguntes en quin lloc de l’armari viu el meu polar estimat?
Doncs bé,gràcies a aquest gran obsequi de la sra. meteorologia a la meva vida ha arribat, com la primera fulla de tardor en caure de l’arbre, el meu primer refredat!
Si, si un refredat en tota regla: mal de gola, febre, congestió nasal, llagrimeig al ulls, calfreds... I és que no hi ha res com començar la temporada amb bon peu!
Ara bé tot i estar KAO, no m’oblido de vosaltres! Així que jo i la meva col·lecció de remeis mèdics naturals i menys naturals ens acomiadem per avui.



Per cert si coneixeu algun remei ràpid i efectiu s’accepten consells!

divendres, 26 de setembre de 2014

La nostra pàgina de FACEBOOK vol arribar als 100 seguidors!

Família la pagina de FACEBOOK preten arribar a 100 seguidors, ja que d'aquesta manera facebook ens permet accedir a eines de gestió que amb menys de 100 seguidors no deixa.

Si vols ajudar al bloc a fer-se gran no oblidis el que diu el petit anunci que he creat!

Gràcies


dilluns, 22 de setembre de 2014

Projecte Solidaritat: LA FESTA DEL GANXO!

Després d’uns dies intensos en què us he tingut prou abandonats, reemprenem el bloc amb ganes, energies i sobretot amb una mica de temps...jaja del què no he disposat massa últimament.
Avui us vull parlar d’una paraula que sona estranya en els temps que corren, però que és més necessaria que mai: LA SOLIDARITAT.
I per parlar d’aquesta paraula, no se m’acut res  millor que presentar-vos una iniciativa solidària que ahir va tenir lloc a Reus a la Palma, LA FESTA DEL GANXO!
Després de començar el dia amb un lleu plugim i després d’ una pluja intensa que va fer perillar la Festa i que de ben segur va fer patir a més d’un...el temps va donar una treva  i va donar pas a una magnífica jornada!


El matí va començar amb els Tallers d’iniciació al ganxet a càrrec de David Ankadu, el Taller de Jackard a càrrec de Aviv, el Taller infantil de Trícotin a càrrec de Llanes de Colors, la Habitació de Ginger i la Canilla i els tallers per nens a càrrrec de les addictes. Malgrat les corregudes sota l’aigua carregant material, cadires, i mobilitzant gent a munt i avall tot plegat va tirar endavant amb molta energia.
Després va arribar el moment de la rifa, de la xerrada de l’AFANOC i del vermut acompanyat de bona música: Els pockers, la Còlonia i la Gina Llauradó. La Palma era plena a vessar i feia goig veure tota aquelles famílies, parelles, amics...etc gent plena de solidaritat a les mans i disposada a col·laborar al màxim amb les seves aportacions.

A l’hora de dinar la Núria Cuinetes, ens va sorprendre amb un menú deliciós, va agradar tant que la gent estava disposada a fer una bona estona de cua per degustar aquella meravellosa selecció de plats ben elaborats: arròs negre, fideus, rotlles, entrepans...etc
Amb la panxa plena, la tarda va continuar amb els tallers de  d’amigurumis a càrrec de les Lalala Toys, el taller de teixir amb els dits a càrrec de les ganxetes del Pòrtia i els tallers per infants a càrrec de les addictes.

Per acabar la tarda, més rifes i com no grans actuacions músicals:Txell Sust, Moné, Roger Mas, Les lloques i la gran sorpresa de l’intervenció de Pep Plaza que va aportar el seu característic toc d’humor i les seves imitacions.


A més cal destacar que durant tot el dia els assistents a la festa van disposar d’un magnífic i divertit photocall ple d’artilugis teixits en ganxet per fer-se divertidíssimes fotografies i un bonic mercat d’artesans per passejar i comprar una bona estona.

Va ser una fantàstica jornada! Solidària i plena de petits moments... I és que cal felicitar des d’aquí la tasca de les organitzadores Addictes al Ganxet i Marucracs (CRAC) que han estat treballant intensament des de fa mesos per què aquest projecte tirés endavant!


Esperem que s’hagin recollit molts diners per l’AFANOC ja que esforç, ganes i il·lusió n’hi va haver i molta!

diumenge, 7 de setembre de 2014

TUTORIALS PER "PATOSOS" AL YOUTUBE

Avui us parlaré d’una de les meves grans descobertes a cal Youtube (perquè ja es com si fos un més de casa). Doncs bé ja sabeu que a youtube podem trobar una mica de tot, jo fins ara l’utilitzava sobretot per veure videoclips de música, o alguna presentació de fotos en format vídeo. Però ja fa uns mesos que navega que navegaràs a través d’una cerca al google vaig fer cap en un d’aquests tutorials.
El món dels tutorials és molt ampli, n’hi ha de: cuina, viatges, aficions varies, fotografia, internet, blocs...etc. Però avui us parlaré d’un dels que més he fet servir últimament. Veureu, si m’hagués de definir una mica diria que sóc una persona prou patosa, que té bona voluntat per fer les coses però que no té una paciència infinita!
I una de les coses que més ràbia em fa és no poder dominar els meus cabells! Jo els intento dominar cap a un costat i ells decideixen anar de manera totalment espontània cap a l’altre. Si us fes un repàs de la meu repertori de pentinats fins fa poc no hi hauria massa a parlar: “suelto” llis o arrissat, cua i com no el pentinat que jo anomeno “maruja” (els pels agafats com es pot...pentinat típic d’anar per casa!).
Doncs bé, ja sabeu que sempre fer el mateix cansa, i perquè no ? Els 30 ha de ser una edat d’aventures així que vaig començar la meva aventura cap a la recerca de pentinats senzills i fàcils que em pogués fer i que quedessin decents... tot amb l’objectiu de no avorrir-me i anar canviant de tant en tant.

I eualaaaaaa! Aquí aparagué youtube i els seus tutorials!Només escrivint la frase “peinados fáciles i rápidos” us apareixeran mil i un tutorials. Jo després de mirar-ne uns quants, ja veureu que la majoria són fets a sud-america (sorprèn vocabulari que aquí no usem,és divertit descobrir de que parlen) us recomano:
N’hi ha molts més però aquests són alguns dels que he anat mirant! El que més m’agrada dels tutorials és que pots mirar-los moltes vegades i anar fent intents fins que acabis la paciència... Són ideals per a patosos!Aquí teniu algun dels meus experiments capil·lars!


Així que ja sabeu, si voleu canviar de look no oblideu que els tutorials de youtube poden ser un gran aliat! Més endavant dedicaré altres posts a parlar de més descobriments al món dels TUTORIALS!
BON DIUMENGE! Us espero al proper post!

dimarts, 2 de setembre de 2014

El deixar per demà el que hauríem d’haver fet avui!

Com diu la dita: “No te acostaras sin saber una cosa más!”, i efectivament! Avui us vull parlar d’una paraula nova , almenys dins al meu vocabulari, que una bona amiga em va exposar fa un temps.
La paraula en si és : PROCRASTINACIÓ.
Segur que molts de vosaltres us deveu plantejar  que significa aquesta paraula? doncs en aquest post en traurem l’entrellat. No es que consideri viquipèdia una font de saviesa massa fiable, però si que, en aquest cas, he trobat una definició que m’agrada força.
En psicologia, procrastinació (paraula derivada del llatí pro: "endavant" i cras: "demà") és l'acció o hàbit de deixar per a més endavant accions o activitats que s'han d'atendre per altres més irrellevants i agradables”.
Aquí teniu el típic símptoma que a la majoria de nosaltres ens ataca després d’un període de vacances, ja sigui uns dies de desconnexió o unes setmanes. I és que, amb l’arribada del mes de SETEMBRE i la fi dels períodes vacacionals per a la majoria de nosaltres, la procrastinació ataca amb molta força i sense pietat.
Qui no té feines acumulades a la taula? objectius i/o projectes que ens havíem plantejat complir aquest estiu i que com sempre haurem de posposar per més endavant? perquè és clar hem trobat mil coses  millors per fer abans ,que el que tocava.
Doncs bé, com les grips a la tardor, la PROCRASTINACIÓ s’estén al mes de setembre...lluitar-hi és complicat, ni analgèsics, ni antíestamínics, ni ibuprofens...No, no, només tenim una solució:
Fer llistes amb tot el que hem de fer, prioritzar, apretar fort les dents i ANAR FENT! A poc a poc i bona lletra... i ja sabeu si en algun moment recaieu en la malaltia de posposar les coses, que sigui per un bon motiu com passar una estona entretinguda llegint aquest post!


ÀNIMS I FORÇA!

Pd: per animar-vos una mica de música!

divendres, 29 d’agost de 2014

LA MALETA PERFECTA (part 4)

Ja la tenim aquí la última entrega de la Tetatralogia: LA MALETA PERFECTA! Aquí el quid de la qüestió, ara que ja tenim tot el que volem prendre dins de la maleta...com posar-ho tot i no embotir-ho?
Una bona maleta és com el mític joc del Tetris, cal tenir a punt totes les peces i mirar de quina manera encaixaran millor per fer “línia”, sense que ens quedin espais i/o forats buits. Ja que recordem que un espai buit a la maleta és un espai perdut, que podria arribar a ser imprescindible!

COM COL·LOCAR LA ROBA?
A internet podem trobar varis tutorials en format imatge com aquesta de: Ahorraviajando.blogspot.com.

o bé vídeo, de quina és la millor manera de col·locar la roba,com doblegar-la, com plegar-la...

La veritat és que el meu consell és que no us atabaleu! Perquè hi ha tècniques per donar i per vendre. En el meu cas, jo sempre  plego la roba de manera que ocupi el menys espai possible per exemple les samarretes  i els pantalons les doblego dues o tres vegades. Guanyareu espai i evitareu que s’arrugui!


 A part d’això cal tenir en compte com ho col·loquem a la maleta, jo sempre començo de la roba més doble a la més prima, posant a dalt de tot la roba que s’arruga més fàcilment: vestits, camises, faldilles...etc  tot i que a vegades és impossible evitar que s’arrugui si que cal intentar-ho al màxim.
En els forats que queden sempre intento posar les sabates, dins de bosses de plàstic per parelles i en el meu últim viatge fins hi tot vaig escriure a fora de la bossa quines sabates eren, per no haver de desmuntar tota la maleta tot buscant unes sabates (NO SERÀ EL PRIMER COP QUE EM PASSA!). Si pot ser col·loqueu-les a les bores de la maleta i /o prop de les rodes, quedaran més encaixades i es mouran menys!

En el cas del necesser i les coses que pesen més les intento posar al mig de la maleta entre la roba o a la part superior, lligades amb les cordes de subjecció que les maletes porten dins.

Per acabar aquest post i com us vaig prometre, us parlaré d'una de les novetats per la maleta que he descobert aquest any i que m'ha resultat terriblement útil. Ja sabem que un cop tenim la maleta feta, la roba neta, plegada i fins i tot planxada ens ocupa cert lloc...el problema arriba a mesura que passa el viatge en què la roba se’ns embruta i comencem a omplir la maleta amb algun que altre típic souvenir.
Quan arribem a aquest punt encara que intentem tornar a plegar la roba com al principi, no hi ha manera! I és que, sembla que per art de màgia hagi agafat volum!
Dons aquí teniu la meva gran descoberta: es tracta d’unes bosses de plàstic, que permeten reduir l’espai de la roba, tot fent el buit. 

Ara direu, si clar, com aquelles de l’aspiradora! Però hem de pensar que quan anem de viatge no disposem d’aspiradora...jaja almenys no entra dins els meus imprescindibles en la maleta perfecta! Així que aquesta bossa funciona comprimint l’aire tot cargolant -la com si volguéssim fer un rotlle amb la roba!
I ualaaa aquí teniu el resultat! La roba bruta de dues persones en 10 dies en un espai de menys de 2,5 cm... No em digueu que no és un gust!

Fins aquí la tetralogia de la MALETA PERFECTA! Espero que us hagi agradat i que us sigui de gran utilitat! Com a gran apassionada dels viatges que em considero, no descarteu rebre més notícies meves sobre aquesta gran aventura que és viatjar! Podreu trobar aquest tipus de post sota l’etiqueta viatjar!

Ens veiem al proper post! BON VIATGE!

dilluns, 25 d’agost de 2014

Gelats RETRO...una nova moda?

Si ja en teniu trenta, us hi acosteu o heu superat aquesta dècada segur que recordareu els mítics gelats  coneguts per alguns com a POPEYE O PATAPALO... En pocs instants us vindran al cap aquells gelats de gel amb el seu tradicional gust de llimona o de taronja i amb un pal de fusta com a mànec.

Com bé sabeu tot torna, i el retro està  més de moda que mai...doncs els gelats també passen per un canvi d’imatge recordant vells temps. L’altre dia passejant per Barcelona, vaig tenir el plaer de descobrir i de degustar els POLOPALO.
I us preguntareu, que és un POLOPALO? Doncs un Polopalo és la versió modernitzada i renovada del clàssic Popeye realitzat de manera artesana, això si, de gustos n’hi ha per donar i per vendre!


 Estupefactes davant de l’aparador amb aquella varietat de gelats de gel, ja us dic ara, que vam tenir una feinada per triar! Al final ens vam decidir per un gelat de mango i xocolata amb ametlles i un de iogurt. El més sorprenent de tot, va ser que tot i ser de gel tenien un gust deliciós! Mireu si no quina pinta!

Llàstima que tot buscant al pal al acabar el gelat, no tinguessin aquella mítica frase dels popeye, que indicava que t'havia tocat un altre gelat gratis...Ara que si hagués sigut així no se pas per quin gust ens haguéssim decantat!


I és que no hi ha res més significatiu de l'estiu que passar-lo assaborint un bon gelat!



dimarts, 19 d’agost de 2014

BLANC O NEGRE? Les persones Penell.

Avui dedico el post a aquelles persones a qui jo he batejat com a persones Penell (veleta). N’estic segura que tots  tenim algú al nostre entorn que reuneix aquestes característiques i que té la virtut de tornar-nos bojos.
Una persona penell és aquella que és capaç de canviar la seva opinió segons l’ inspiració, les ganes o el vent que bufi aquell dia. No parlem de canviar una mica el punt de vista, que això a qui més qui menys, ens pot passar a tots. I és que si una cosa ens caracteritza als éssers humans  és la versatilitat i l’adaptació, però és clar ,d’adaptar-se a contradir-se hi ha tot un món.
I és que en el cas de les persones penell no parlo d’una petita contradicció, d’un dubte, d’una vacil·lació... parlo de posicionar-se al cantó  totalment oposat i extrem al que havien estat defensant amb ungles i dents la darrera ocasió en què el tema en qüestió va sorgir en una conversa. Això fa que conviure amb aquest tipus de persones sigui summament complicat. Ja que tan bon punt diuen blanc  com negre i els que les rodegem acabem amb la sensació que fem el que fem, mai l’encertarem.
Així que, el meu consell si teniu al voltant una persona penell és esperar a veure quin vent bufa i cap on gira el penell, tot desitjant que amb una mica de sort aquesta vegada giri cap a la direcció en què es va moure l’últim cop i que si pot ser no es tracti d’un vent gaire huracanat!


I vosaltres teniu persones penell a la vostra vida?


dissabte, 16 d’agost de 2014

LA MALETA PERFECTA (part 3)!

Aquí tenim la tercera part de la missió : LA MALETA PERFECTA... i és que potser us diré que sempre resulta, almenys per mi , la més complicada. Quanta roba cal prendre?

Si parlem d’un cap de setmana o de dos o tres dies potser ens és més fàcil calcular la quantitat de roba que necessitarem...però quan parlem de més d’una setmana i de viatges a destins llunyans, en què no sabem del cert quin temps farà, la cosa es complica bastant més.
I es que no serà la primera vegada que ens dirigim a un destí on hem de trobar un clima fresc i ens trobem amb una onada de calor, i ja us podeu imaginar la situació amb tota la maleta plena de roba d’abric i amb la desesperació de la sufocant calor al nostre voltant. I que consti que us parlo per experiència pròpia.
Així que, al meu entendre, una bona maleta ha de portar una mica de tot, però mai res en excés,sobretot no oblidem, que si hem de volar , el nostre equipatge té una limitació de pes.
Amb això no em refereixo que si anem al Carib ens enduem un anorac ,però si que dur una peça que ens pugui tapar si a les nits refresca, ens pot ser molt útil.  
Jo el que acostumo a fer és que tinc tota la roba neta i a punt. A partir d’aquí trio aquella més còmoda i intento combinar varies parts de baix amb diferents parts de dalt, per poder tenir múltiples opcions  i amb menys quantitat de roba fer el fet.

Tot i així, com us anunciava al principi del post,encara que cada vegada que començo una maleta, milloro en aquest aspecte... Us puc ben dir,  que aquest punt per obtenir la maleta perfecta, encara dista d'estar dominat...i és que sovint amb la maleta tancada, encara tinc la tentació d’obrir-la i d’afegir alguna coseta més!

El proper dia parlarem de com organitzar-ho tot plegat i us presentaré les descobertes que he fet sobre aquest tema! Fins la propera!

dilluns, 4 d’agost de 2014

LA MALETA PERFECTA (part 2)

Continuem amb la nostra gran aventura, fer una maleta i no morir en l’intent! Avui parlarem de com assegurar-nos de no deixar-nos res.
No sé si a vosaltres us ha passat mai, però la meva especialitat sempre que me’n vaig de viatge és deixar-me alguna cosa a casa, i evidentment carregar altres centenars de coses totalment innecessàries.
Així que per solucionar els meus descuits mentals, recorro a un típic truc. I és que ja se sap que  no hi ha res millor que fer la típica llista de la compra però en aquesta ocasió li direm: llista de la maleta. Jo sempre he fet servir un paper en blanc, un full en brut o una pàgina de llibreta arrencada i mal tallada...però és clar, les coses canvien i la vida ens demana una mica més de sofisticació , això dels 30 ja ho té!
Així que mireu quin recurs tan bo han creat els dissenyadors de Mr. Wonderful, que des del seu bloc /http://muymolon.com, ens permeten descarregar de manera gratuïta ...
 descargable_mrwonderful_lista_equipaje


I és que ja ho sabeu, a partir d’ara qui es deixa coses a casa és realment perquè vol, perquè recursos i eines disponibles ja les tenim!

Ens veiem a la propera entrega de la MALETA PERFECTA!

divendres, 1 d’agost de 2014

LA MALETA PERFECTA! (part1)

L’estiu o els períodes vacacionals acostumen a ser una època  en que, si el temps , les ganes i la butxaca ens permet la majoria de nosaltres dediquem uns dies a viatjar, fer petites escapades, o simplement a improvisar alguna sortida que ens impliqui dormir fora de casa. És en  aquest instant quan arriba el nostre moment crític i una onada de dubtes comencen a girar al nostre voltant: com podem fer la maleta perfecta?
Aquí comença la gran Odissea:
·         Quins són els imprescindibles que cal endur-nos?
·         Com assegurar-nos de no deixar-nos res?
·         Quanta roba cal prendre?
·         Com organitzar-ho tot plegat?
·    Per això us he preparat una sèrie de post , començant per aquest,en els que intentaré resoldre algunes d’aquestes preguntes que a la majoria de mortals ens venen al cap sempre que ens enfrontem a la gran desconeguda: LA MALETA.
(Imatge extreta de www.hospedatge.com)

Comencem pel principi:
1.       Quins són els imprescindibles que cal endur-nos?
La llista d’imprescindibles variaran molt depenent de la zona que anem a visitar, l’època de l’any i dels dies que siguem fora de casa. Però en trets generals ho podríem organitzar en tres grans blocs:
  • Roba: Tot i que a mi sempre se’m fa difícil , cal aclarir que no és necessari endur-se mig armari, en primer lloc perquè de ben segur no ens ho posarem pas tot i en segon lloc perquè no disposem d’espai il·limitat. Recordeu que parlem d’una maleta, no d’un vestidor portàtil!
El que si que cal tenir sempre present és prendre roba còmoda, lleugera i versàtil, que ens ocupi poc lloc i serveixi per totes les ocasions. A la meva maleta sempre hi ha uns imprescindibles que no poden faltar:
-          Alguna peça de roba de Decathlon ( o similar) de preu assequible i que evidentment sempre resulta còmoda. Si parlem de l’estiu uns bons pantalons curts transpirables són un gran què i si parlem de l’hivern el típic polar i/o samarreta tèrmica no hi poden faltar.
-          Un calçat còmode, tipus bamba o sandàlia de caminar, ja que si fem una bona ruta ens caldrà anar ben calçats. Sobretot mai cap sabata nova a estrenar, perquè ja sabeu el que pot significar estrenar sabates i caminar moltes hores: llagues, butllofes, durícies, mal de peus....
-          Alguna peça de les que jo anomeno “ per si de cas”. Aquestes peces les posarem sempre tenint en compte el temps que fa en el nostre destí de viatge.
Jo sempre m’enduc un mocador (complement perfecte sota el meu entendre) que ens servirà com a bufanda, buf, manteta per a les espatlles o per tapar les cames si tenim fred i que no em d’oblidar que pesa poc i ocupa menys. També trobo molt útil una jaqueteta prima i/o un impermeable per sobreviure en cas de pluja, una parca podria unir aquestes dues funcions.
  • Necesser: Aquí dins hi entrarien tots els productes d’higiene personal necessaris per al nostre dia a dia. Evidentment n’hi ha uns quants que tots tenim clar que hem de posar: raspall de dents i dentifrici, xampú, gel de dutxa, pinta... i d’altres que dependran de les nostres rutines i manies personals.
Manies a part jo us posaré els imprescindibles que sempre va bé endur-se a la maleta, sempre sota el  criteri d’aquesta humil blocaire.
-          Tiretes o “compeeds”,quan fem de turistes dediquem moltes hores del nostre temps a caminar , a “patejar” i a intentar conèixer l’indret on som, amb els pocs dies que disposem (perquè per sort o per desgràcia cal recordar que els nostres dies com a viatgers sempre són limitats!)així que tenir a mà alguna cosa per alleugerir el patiment dels nostres pobres peus segur que ens serà d’agrair.
-          Medicaments que necessitem, es possible que fem servir un medicament específic, que sempre serà millor endur-se des de casa, ja que no sabem si al lloc on anem el podrem trobar ( sobretot si viatgem a països llunyans o més exòtics). En el cas que viatgem a aquest últim tipus de destins, la majoria d’experts recomanen una farmaciola d’emergència, que hauria de constar de: “suero” fisiològic (per evitar deshidratació), pastilles per tallar diarres tipus “fortasec”, pastilles laxants per poder anar al lavabo, antíestamínics, antimosquits, i alguna pomada analgèsica.

  • Oci: Aquí dins hi trobaríem les coses que ens faran més agradable el nostre viatge i/ o estada. Com a imprescindibles jo no oblido mai:
-          La càmera fotogràfica, per intentar immortalitzar tot allò que estem vivint. Sobretot no oblideu portar una bateria de recanvi , ja que no serà la primera vegada que davant d’una espectacular posta de sol ens quedem sense bateria!
-          Una bona guia, malgrat que Internet és una gran font d’informació a mi sempre m’agrada endur-me una bona guia per consultar durant el viatge i per llegir abans de marxar. ( algun dia ja us parlaré de les meves guies preferides)
-          Alguna cosa per matar les hores d’avió, sovint els vols es fan molt llargs i cal portar alguna cosa per entretenir-nos, aquí variarà molt segons la vostra manera de ser: tablets, ebooks,llibres tradicionals, agulles de teixir... l’important és matar el temps i fer-lo menys pesat.

Fins aquí la primera entrega, si heu sobreviscut fins aquesta línia us felicito!!! Ens veiem al proper post!

dimecres, 30 de juliol de 2014

RENOVAR-SE O MORIR!

Ja fa una temporada ben llarga que em rondava pel cap tornar a reanimar el meu bloc. Sempre m’ha agradat escriure i un bloc em sembla una manera fantàstica de comunicar-se amb el món.
Així que vaig tornar al meu antic i estimat bloc. El mirava, el remirava, el llegia i el tornava a llegir però realment no sabia per on començar. L’obria un dia, feia un cop d’ull i el tornava a tancar… i és que quan deixes durant una bona temporada abandonat un lloc ja se sap que passa: s’hi fan teranyines, s’omple de pols, els racons queden plens d’estris inútils que no saps ni perquè vas fer servir…
La primera idea era fer una mica de neteja, quatre reformes , posar-ho tot a punt i intentar tornar a donar-li vida. Però ja se sap el que passa quan un fa reformes! Es comença per pintar una paret i acabes enredant mitja casa!
Així que , aquí em teniu, m’he lligat la manta al coll i he decidit començar de zero... bloc nou, format nou, energies noves ...     
          
DE QUÈ PRETENC QUE PARLI EL BLOC?

Pretenc que el bloc sigui un espai de trobada, de conversa, de paraules i de mots, d’idees,de mal de caps, de somnis, de preocupacions ... vaja simplement un lloc on totes aquelles i aquells de nosaltres que hem començat aquesta nova dècada anomenada els 30, puguem sentir-nos com a casa!