dilluns, 18 de juliol del 2016

Un encàrrec sobre rodes!

Bon dia,
Avui us porto un nou encàrrec. Que confií en tu per fer un encàrrec és una cosa que d’entrada fa molta il·lusió encara que a vegades també fa una mica de por, sorgeixen els típics dubtes: Serà com s’havien imaginat? Cobrirà les seves expectatives? Els agradarà?
Per sort en aquest encàrrec m’ho van posar molt fàcil i hem van deixar via lliure a fer les coses al meu aire.
L’únic requisit és que havia de tenir el nom del destinatari al darrere i una bicicleta al davant, ja que el pare del petit està molt vinculat al món de les bicicletes i els feia il·lusió que en el regalet aquest món tingues un paper important.
En primer lloc vaig haver de pensar com volia fer la bicicleta. Tenia clar que havia de tenir un pes important, però la idea de posar una bicicleta no sabia ben bé com dur-la a terme. Després de donar-hi moltes voltes em vaig decantar per fer una bicicleta infantil , ja que el seu destinatari era un petit acabat de néixer, volia que es veies la bicicleta però que fos dolceta i divertida.
Un cop fet el disseny, va arribar el moment d’escollir les teles: vermell, gris, “topos”…una mica de tot per donar un toc divertit a la nostra bicicleta.
Al darrere hi vaig fer el nom donant lligat amb el to de la tela de les rodes de la bicicleta.
Un cop acabat el projecte no em vaig poder resistir a fer  de regal una bandana a conjunt amb les teles body.

Aquí en teniu el resultat acabat i com el vaig preparar per entregar. Em consta que ja l’han regalat i que han estat molt contents.


dimecres, 13 de juliol del 2016

CORONA I SAMARRETA D'ANIVERSARI

Avui us porto un nou projecte de costura,
Si la Singer i jo estem “on fire” això és un no parar. Aquestes setmanes no em paren de venir projectes al cap que tinc ganes de fer i projectes que ja he fet abans però que repeteixo perquè m’encanten. En tinc uns quants per ensenyar-vos, però a poc a poc, després de l'un l’altre.

El projecte d’avui és molt especial, ja que va ser un regal per a un petit príncep que em té el cor robat. Doncs bé aquest xic tan guapo i eixerit (no puc ser imparcial sóc una padrina enamorada del seu fillol) feia el seu primer any de vida i els seus pares preparaven festa grossa amb els amics, així que ho vaig tenir clar…calia preparar la indumentària adequada.

I un bon aniversari no es pot celebrar sense una corona que et mostri com el rei de la festa. En aquest cas vaig optar per una tela amb fons blanc i estrelletes de colors i un biaix vermell per la part inferior.
Al centre de la corona no hi podia faltar un quadrat de tela de pissarra per a poder posar-hi el numero. Va quedar una corona divertidíssima i molt dolceta.

Ara bé , un primer aniversari cal celebrar-lo amb tots els ets i uts, així que no podien faltar-hi el número 1 i els globus. Per aquest motiu vaig cosir-li a conjunt una samarreta amb aplicació amb la tela a conjunt de la corona.
Aquí us deixo com va quedar tot plegat! Ja us dic ara que a la foto no es pot apreciar que guapo i feliç estava amb la samarreta, la corona i el seu pastis d’aniversari, el petit protagonista!
Tampoc us podeu imaginar si van xalar els grans posant-se la corona i escrivint els seus numeros! jajaja 

Què us ha semblat el conjunt? us agrada?

dilluns, 11 de juliol del 2016

RECEPTES AMB MOLT DE GUST: CARPACCIO DE CARBASSÓ

Bona nit,
És dilluns i com bé sabeu toca nova recepta!  Avui us porto una recepta lleugera,  sana , ràpida però sobretot ben fresca. I és que no sé vosaltres però a mi amb aquesta calor només em venen de gust menjars frescos.
A més aquesta recepta té l’avantatge que és prepara en un temps record, així que no fa peresa posar-se a la cuina, perquè saps que en uns minutets ho tindràs enllestit.
La recepta d’avui:  CARPACCIO DE CARBASSÓ
Som-hi !preneu nota dels ingredients:
Comencem la recepta!
En primer lloc rentem  bé els carbassons (no cal pelar-los). Un cop nets els tallem a rodanxes el més fines possibles.
NSeria ideal si disposeu d’una mandolina perquè així us quedarien els rodanxes totes amb el mateix gruix.  Sinó en teniu com és el meu cas, ganivet i paciència!
Quan tenim les rodanxes preparades, les col·loquem sobre una safata, de manera que quedin ben planes però sense posar-les una sobre de l’altre. Les salpebrem al gust.

Ara preparem l’amaniment. Barregem en un bol petit, el suc de mitja llimona, un raig d’oli i un de vinagre al gust. Ho remenem ben remenat fins que ens quedi una vinagreta homogènia.
 Un cop preparat l’amaniment el tirem per sobre del carbassó. Per acabar trossegem làmines fines del formatge per decorar.
NEn el meu cas he posat formatge gran padano, també hi combina bé el formatge parmesà. Vosaltres hi podeu posar qualsevol formatge que us agradi.
I aquí el teniu el nostre carpaccio de carbassó. Com heu vist és una recepta facilíssima, ràpida ,senzilla , fresca i sana. Què millor per combatre la calor?
Espero que us animeu a provar-ho! I em digueu què tal!
Ara recordeu nova recepta el dilluns 25 de Juliol! Una abraçada 

divendres, 8 de juliol del 2016

Tornen els "BLANQUITOS" !

Bon dia família avui us vull parlar d’un clàssic d’aquells que torna cada estiu. Al estil del mític Verano Azul de la primera Tv o de plats bruts de tv3. Doncs com cada estiu tornen els blanquitos!
A veure, situem-nos. Vosaltres coneixeu als conguitos. Aquells mítics personatges que donaven vida a uns dolços de xocolata? Tot cantant aquell tema, que tots en algun moment de la nostra vida em taralejat:

Con-con, Conguitos 
                                                                 Somos los Conguitos 
                                                                Y estamos requetebién 
                                                                Vestidos de chocolate 
                                                                Con cuerpo de cacahué 


Doncs bé els “blanquitos” estan inspirats en aquests personatges. Començaré per definir-vos que és un blanquito. Dit de l’esser humà de pell blanca en ocasions gairebé translúcida que en trepitjar la platja causa sensació enlluernant als estiuejants presents. Una de les seves característiques bàsiques és que en contacte amb el sol, tot i l’ús escandalós de protector solar, adopta un color rogenc, vermellós, gamba… que pot tornar esdevenir blanc en pelar-se com una mera peça de fruita.

Segur que ara amb aquesta definició ja teniu en ment qui són aquests personatges tan estiuencs. Doncs bé, us ho confesso, jo sóc una blanquita! Si ,sí, sóc la típica que va untada fins a les orelles de crema solar, i que, si oblida aplicar-se el protector en alguna minúscula porció de cos, adopta ràpidament el color tomàquet.
Bé ,de fet, els dos aventurers de casa formem part del clan dels blanquitos!
Doncs ahir vam trepitjar la platja per primera vegada aquest estiu… la calor era sufocant, el sol espatarrant, així que malgrat no estar de vacances, la temptació d’una remullada va ser irresistible.
Armats amb cremes, para-sol, xancletes, tovalloles…etc ens vam dirigir cap al nostre destí de platja.
Aparcats prou ràpid, amb tota l’equipació, per fi vam trepitjar la sorra i… taxan! 
 Va ser trepitjar nosaltres la platja i posar-se núvol amb un sol que no vam recuperar més! Crec que el pobre sol quan ens va veure és va atabalar jajaja per mi que devia pensar, si em quedo els rosteixo! Li vam fer llàstima i ens va donar una treva.
Així, que ja sabeu si ahir éreu a la platja a la tarda i se us va posar núvol, de ben segur era perquè vareu sofrir una invasió silenciosa de blanquitos!
 La setmana que ve ho tornarem a intentar… esperem que no plogui! Jajjaa una abraçada
 I vosaltres sou morenassos o del club dels blanquitos?

dimarts, 5 de juliol del 2016

NECESSER AMB CREMALLERA DE RETALLS.

Bona nit,
Ja som dimarts si és que no sé a vosaltres però els dies em passen volant i més amb aquesta calor que ens acompanya!
Aquestes últimes setmanes la meva regularitat amb el bloc és una mica variable. Ho sé, ara una publicació, ara dues…semblo una muntanya russa. Però no patiu que com tot a la vida és qüestió d’organització i de bona gestió del temps. Allò de sempre la teoria la tinc clara, però la practica no sempre me’n surto com jo voldria.

Bé avui us porto un nou projecte de costura. En aquesta ocasió el destinatari és el meu company d’aventures al que ara feia força que no mimava amb cap regalet cosit per mi.  Així que vaig decidir fer-li un necesser amb cremallera. Volia una mida perquè s’hi pogués posar : gel, desodorant i xampú quan va a practicar algun esport o per  dur a la feina.

Per fer el necesser vaig aprofitar uns retalls de tela que tenia del meu intercanvi de mans de l’Alicia de Ganxetades. Diguem-ne que vaig matar dos ocells d’un sol tret:
  •           Per un  costat aprofitar sobres de teles (perquè sinó se m’acumulen que fa por)
  •           Per l’altre utilitzar aquelles teles que tant em van agradar, en un nou projecte útil i funcional.
La part de dins del necesser vaig optar per fer-la amb tela plastificada també re aprofitant un altre retall. Bàsicament perquè tenint en compte que serà un necesser de tralla i que es possible que s’embruti, doncs serà més fàcil de netejar!

Per agafar-lo una tira llarga adequada a l’alçada del seu destinatari.

El procés de costura no va ser difícil però si una mica pesat, cosir espuma, tela, tela plastifica i els remats amb biaix va ser una odissea. La part del biaix tot i que ha quedat polida ja us dic ara que no l’hagués aconseguit acabar sense les mans de la Sílvia perquè les meves ja treien fum i els ulls feien espurnes!!! Jajajaja ho confesso els acabats sempre són el que em fa més peresa.


Aquí us en deixo el resultat! Ja em direu que us sembla. Ningú diria que són retalls reutilitzats no?
Per cert us aviso que tinc moltes cosetes per anar-vos ensenyant de la meva amiga Singer!