dilluns, 27 de novembre de 2017

RECEPTES AMB MOLT DE GUST:LLENTIES AMB VERDURES

Comencem setmana i ho fem amb una nova recepta. Aquesta vegada amb un plat d’aquells que són perfectes per a combatre aquests dies en que les temperatures comencen a baixar i no hi ha res com un dinar o un sopar ben calentet.
Les protagonistes avui seran les llenties. De receptes de llenties n’hi ha de moltes maneres amb carn, amb xoriç, amb arròs... en el meu cas avui us porto la meva recepta de llenties amb verdures

Avui cuinem: LLENTIES AMB VERDURES
Preneu nota dels INGREDIENTS per 2 pax :
-Un pot de llenties cuites
-un porro
-2 pastanagues
-1 patata
-1/2 carbassó
-aigua
-oli,sal i una fulla de llorer
Som-hi comencem la recepta:
En primer lloc preparem totes les verdures. Les rentem, pelem i tallem a quadradets petits.
Un cop ho tinguem preparat posem un rajolí d’oli a la mateixa olla on ho courem tot i posem a coure l’all porró a foc mig. Quan comenci a agafar color i afegim la pastanaga i el carbassó saltejant-ho tot junt.
Després de deixar-ho coure uns minuts ara ens toca afegir-hi la patata i cobrir-ho d’aigua. Ha de coure a foc mig fins que la patata estigui tova.

Un cop tinguem la patata a punt afegim les llenties cuites i una fulla de llorer. En aquest cas jo he utilitzat llenties ja cuites, perquè si sóc realista és més ràpid i el dia a dia ja no em dona per més (ja veieu que el bloc és una mostra en aquestes últimes setmanes em costa dur a terme dos publicacions a la setmana). Si vosaltres feu servir llenties crues hauríeu de posar-les de bon principi perquè es coguessin amb totes les verdures.
Deixem fer xup xup a l’olla durant uns 5 minuts i ja ho podem retirar del foc.
Aquí la teniu. No em digueu que no és una recepta senzilla, ràpida i fàcil. I es que a vegades menjar calent , sa i bo no implica dedicar massa temps a la cuina.
Recepta ideal per menjar a casa o a la carmanyola perquè no espesseix. I vosaltres sou de plat calent amb aquest fred?
 Recordeu el dia 11 de desembre nova recepta.



dilluns, 20 de novembre de 2017

BOSSA DE PA XL

Comencem setmana i ho fem amb un nou projecte de costura. En aquesta ocasió és un projecte pràctic i útil per fer servir a casa.
Quan vaig fer el sorteig d’aniversari del bloc la Laura em va proposar que com a regal podria fer una bossa de pa. Això sí, una bossa de pa ben gran en què i capiguessin varies barres i panets sense problema. Malgrat que al final no va ser el projecte amb el que us vaig sorprendre al sorteig , de seguida vaig tenir clar que la Laura es mereixia tenir la seva bossa de pa somiada.
Així que un dia que vam quedar per fer un cafè vam aprofitar per anar mirar teles per a la seva bossa del pa. Com a amant del animals que és no podien faltar en aquest projecte. La Laura va escollir una tela de papallones que vam combinar amb una tela de quadradets petits de color taronja.

Aquest és un d’aquells projectes que a mesura que el vas preparant va canviant. En un primer moment volia fer la part de dalt de la bossa amb tela de papallones i la de baix amb tela de quadrets. Al final em vaig decantar per posar la tela de quadradets al mig i aplicar-li unes lletres amb la tela de papallones que hi digués pa.
Pel que fa al tancament em va passar una mica el mateix. Enlloc d’acabar la bossa amb el tancament habitual em va fer gràcia provar una tècnica diferent i utilitzar un biaix de color taronja cosit per les vores per a passar-hi el cordó del mateix color.
Aquí teniu com van quedar. Una bossa del pa ben alegre i super gran que ja és a la cuina de casa de la Laura i que lluirà d’allò més en anar a comprar el pa.

Jo encantada d’haver-la fet i feliç d’haver vist la cara de contenta que va fer la seva destinatària. Vosaltres sou dels que aneu a comprar amb la bossa del pa?



dijous, 16 de novembre de 2017

BANDEROLES DE CASAMENT!

Avui us porto un nou projecte de costura que ara feia dies que no us en ensenyava cap. A més és un dels projectes més emocionants i especials que he fet perquè va formar part de la decoració d’un casament en què em consta que els nuvis van tenir cura de fins a l’últim detall.
En aquest cas jo els vaig cosir unes banderoles amb els seus noms i uns números amb volum amb el número d’anys que portaven junts.
Pel que fa a les banderoles vaig escollir una base de loneta de color blanc trencat i per fer les lletres de sobre una combinació de teles en tons liles i morats.
L’elecció de la gama de colors va tenir a veure amb la temàtica que els nuvis donaven que girava al voltant del vi i del raïm.



Pel que fa al tipus de lletres , com que no en trobava cap de feta que m’acabes de fer el pes, vaig optar per demanar-li al meu dibuixant i dissenyador preferit que me’n fes unes totalment personalitzades. 

Un cop preparades em vaig decantar per aplicar-les amb un punt de fistó a màquina.
Un cop les banderoles van estar cosides les vaig penjar amb un biaix seguint la mateixa gamma de tons morats.


Pel que fa als números vaig buscar unes teles de colors ben vius per trencar una mica. I que no fos tot del mateix color.
El dia del casament els números i les banderoles van formar part de la decoració d’un carro antic que lluïa fotos dels nuvis durant aquests 13 anys que porten junts. Un racó ben bonic i personal amb que els convidats es van fer més d’una foto.
Aquí teniu com van quedar. Ara només em queda desitjar molta sort a la parella en aquesta nova etapa plena d’aventures. FELICITATS PAU I LAIA!
Vosaltres sou dels que de petits us agrada cuidar fins a l’últim detall? Us agraden els casaments personalitzats?




dilluns, 13 de novembre de 2017

RECEPTES AMB MOLT DE GUST: BROWNIE DE LLIMONA

Comencem setmana i ho fem amb una nova recepta. Aquesta vegada amb una recepta dolça ideal per acompanyar el cafè o el te de mitja tarda. En aquesta ocasió no es tracta d’una recepta meva sinó d’una versió de la recepta de brownie de llimona de Delicious Martha
Elbrownie de xocolata (us deixo el link de l’entrada al bloc) és un imprescindible de la meva cuina, i és que el faig tot sovint i no falla mai així que en veure la recepta de brownie de llimona no em vaig poder resistir a provar-lo. Això si després de fer-lo unes vegades n’he anat modificant algunes coses de la recepta original, per això us he dit que n’era una versió.
Avui cuinem: BROWNIE DE LLIMONA
Preneu nota dels INGREDIENTS :
-125 gr de farina
-125 de sucre moré (panela)
-50 gr de sucre blanc
- 1/2 Cullerada petita de sal (a la recepta en posa 1)
-150 gr de mantega
-3 ous
- La ratlladura d’una llimona i mitja
-Suc d’una llimona i mitja
PER FER LA COBERTURA (aquí és on he fet més canvis perquè no m’agradava com quedava pel meu gust massa forta de gust)
- 75 gr de sucre glaç (a la recepta en posava 90gr)
- El suc de mitja llimona
-Opcional un polsim de ratlladura de llimona per decorar (a la recepta posa la ratlladura d’una llimona però a mi el gust em sembla massa fort i no li poso)
Som-hi comencem la recepta:
En primer lloc barregem en un bol la farina, la sal , els dos tipus de sucre i la mantega (aquesta última a temperatura ambient) ho remenem fins que ens quedi una massa compacta.

Ara barregem els rovells dels ous amb la ratlladura de llimona i el suc de llimona i ho barregem a la massa anterior.

Malgrat que la recepta original posa els ous sencers a mi m’agrada més fer les clares a punt de neu perquè el brownie queda amb la textura més suau. Així que jo bato les clares a punt de neu i les afegeixo al final a la massa, sempre remenant de baix cap a dalt.
Untem el motlle amb mantega o margarina i ja podem abocar-hi la massa que haurà de coure al forn preescalfat durant 25 minuts a 180º. El temps ha de ser aquest perquè el brownie ja sabeu que no porta llevat i ha de quedar una mica cruós.
Deixem refredar el brownie dins del motlle i mentrestant preparem la cobertura. Si no volem posar cobertura amb una mica de sucre glaç també queda molt bo !
A sobre podem decorar el brownie amb fruits vermells: mores, gerds, aranyons...

Aquí la teniu la meva versió del brownie de llimona. No em digueu que no és una recepta senzilla, ràpida i fàcil ideal per un caprici dolç. A més te l’avantatge que no omple en excés i es pot menjar després d’un àpat copiós. I vosaltres sou de Brownie?

Recordeu el dia 27 de novembre nova recepta. 

dijous, 9 de novembre de 2017

JO NO ADOCTRINO!

Jo no adoctrino!
Com bé sabeu sóc mestra. Ja fa un temps que us ho vaig comentar parlant-vos un dia de les «bastides». Sóc mestra ,és cert , però jo no adoctrino. No ho faig, ni entra dins de la meva manera d’entendre l’educació.
La primera vegada que vaig sentir aquest verb ADOCTRINAR lligat a la meva feina em vaig sorprendre. Vaig pensar que de ben segur havien errat desafortunadament en l’elecció del verb o de l’acció que millor ens representa com a col·lectiu: ELS MESTRES.
És evident que, sovint la mala elecció d’una paraula ,pot canviar el significat i tot el sentit d’una frase. Així que vaig pensar, potser només ha estat una petita errada lingüística!
De seguida vaig buscar la definició de la paraula adoctrinar. Pot ser no la tenia ben entesa? Pot ser es podia llegir en diferents contextos? Pot ser simplement l’havia mal interpretat?Aquesta va ser una de les defincions que vaig trobar :»Fer entrar (algú) en certes doctrines, en certes opinions»
Després de llegir ho vaig tenir clar. És evident que qui va escollir aquest verb desconeix de ple la realitat de les nostres escoles. Perquè si preguntessin a qualsevol mestre i haguéssim de buscar una acció que ens caracteritza , un sol verb, una paraula que ens defineixi o que ens identifiqui de ben segur que trobaríem...

ESTIMAR: « Tenir bona opinió del que val algú o alguna cosa« Perquè estimem la nostra feina. Perquè la fem per vocació i sovint la passem per davant del nostre temps personal ( Hi ho fem a gust). Perquè estimem els alumnes i els valorem com un gran tresor.


COMPARTIR: «Dividir (alguna cosa) donant-ne una part a d'altres» perquè compartim i donem als nostres alumnes: temps, il·lusions, aprenentatges, neguits, pors, rialles, cançons... Perquè de tots i de tothom se n'aprèn.

ACOMPANYAR:»Anar (amb algú) per escortar-lo, custodiar-lo, fer-li costat, guiar-lo « perquè acompanyem als nostres alumnes en l’aventura d’aprendre coses noves guiant-los i observant-los d’aprop però deixant-los caminar sense apretar-los massa la mà.
OFERIR: « Posar alguna cosa a la disposició d'algú» Perquè oferim moltes portes per obrir plenes de preguntes i respostes que a poc a poc aniran omplint d’aprenentatges.

JUGAR : «Passar el temps en alguna cosa que hom fa amb el sol objecte d'entretenir-se, de divertir-se» Perquè juguem amb pedres, amb botons, amb fils, amb cordons, amb tisores o amb paper tot gaudint d’allò que aprenem a més a més.

DESCOBRIR: «Ésser el primer a conèixer una cosa fins aleshores desconeguda» Perquè observem, investiguem i treballem amb l’entorn proper aprenent cada dia coses noves.

Ja veieiu que per verbs no serà i la llista podria ser molt més llarga. Així que jo ho tinc molt clar.


Jo no adoctrino! Perquè aprendre no és imposar , no és fer entrar algú per on jo vull. Aprendre per mi és ESTIMAR, COMPARTIR, ACOMPANYAR, OFERIR, JUGAR , DESCOBRIR ... podria ser mil paraules més però de ben segur no és ADOCTRINAR!

dijous, 2 de novembre de 2017

SORPRESA VIATGERA

Ja veieu que no es pot dir mai res! Després de comentar que les publicacions del bloc seguien el ritme previst... patapam: una setmana sense publicar per acumulació de varis entrebancs. Ara ja sé que a la propera no he de parlar abans de temps!
Dijous a la vista aquest amb regust de dilluns ja que ahir va ser festiu. Tornem a la càrrega amb una SORPRESA que com no, inclou un projecte de costura!
Ja sabeu que m’agrada molt fer detallets i sorpreses a la gent que tinc al meu voltant. En aquest cas, a més, va ser un regal viatger que va anar a parar a les mans de l’Ester (propietària del bloc quan tinc temps) a la que vaig conèixer de manera virtual en l’intercanvi de mans de l’Alicia ganxetades l’any passat.
A vegades el món virtual ens porta a descobrir persones rere l’altre costat de la pantalla amb les que no saps ben bé perquè t’hi entens molt, hi connectes, t’hi sents a gust malgrat no haver-les vist mai en persona.
Doncs bé ja feia uns mesos que em rondava pel cap enviar-li un paquetet sorpresa, així que amb l’arribada de la tardor i les primeres baixades de temperatura em va venir al cap de prepar-li un pack perquè pogués tenir cura de la seva veu. Ja que sé que canta en un grup coral i tenir la seva veu a punt és molt important.
Així que dit i fet em vaig posar en marxa, vaig cosir un mocador circular amb una tela molt suau de tons blaus que havia comprat al Nunoya per cuidar-li bé la gola. 

A més hi vaig afegir 3 productes de pròpolis per cuidar la veu: uns caramels, un esprai per prevenir afonia i una crema de cacau tot ben embolicat amb un toc molt musical.
Preparar un regal per algú sempre fa il·lusió però a sobre si la persona que ho rep ni ho sospita això afegeix una emoció especial. Aquell esperar a veure quan arribarà i què pensarà! I si a sobre està ben contenta com l’ Ester encara millor. Ara només espero que «disfruti» tot el pack i que la mantingui a punt per totes les cantades de la tardor. Li envio un petonet molt fort des d’aquí.
Què us sembla ? A vosaltres us agrada fer sorpreses o sou més dels regals quan toca?

dilluns, 23 d’octubre de 2017

BRICOMANIACS!

Avui puc afirmar amb orgull i satisfacció que la nostra comunitat és la font d’inspiració de coneguts programes de bricolatge com el «BRICOMANIA» o el «JA T’HO FARÀS» . No sé si fins i tot seria molt agosarat dir que podríem arribar a inspirar programes de la resta del món.
Si ho sé, ara esteu pensant, que sóc una egòlatra i que em crec que les meus quatre experiments amb el bricolatge són dignes d’impressionar a mig món. Doncs no ! Us equivoqueu de mig a mig. No us parlo pas de les aventures de casa nostra (que ja sabeu que en tenim per donar i per vendre), sinó de les dels nostres veïns que se’ns dubte són aficionats al bricolatge o si més no addictes al trepant (taladro).
Us preguntareu com he arribat a aquesta conclusió. Doncs és molt . Uns veïns que de manera diària utilitzin el trepant a casa i els caps de setmana ho facin amb més intensitat i des de primera hora del matí, bé deuen ser addictes al bricolatge NO? Aquesta em sembla la conclusió més lògica. He elaborat altres teories però les trobo menys versemblants. Us les comento tot seguit a veure si entre tots descobrim el misteri del trepant FURTIU.

1.- Els veïns són muntadors clandestins de mobles d’ Ikea i tenen un taller tipus la mítica sèrie « les Teresines» de muntatge de mobiliari per encàrrec?

2.- Són amants del formatge Gruyere i pretenen decorar les parets de casa seva inspirant-se en els forats d’aquest producte làctic?

3.- Són reputats pintors o artistes. Estan muntant una galeria d’art als passadissos de casa. Necessiten fer ús del trepant de manera continuada per preparar i anar canviant les exposicions segons la temporada?

4.- Són els becaris d’un programa de bricolatge i utilitzen casa seva com a banc de proves per als seus experiments?

5.- Els veïns formen part d’un grup de científics de la NASA i estan construint el proper prototipus de coet per anar a Venus?

6.- Tenen un grup de música alternatiu i creen els seus instruments a partir de material reciclat?

7.-Són addictes a la feina i s’enduen tasques de la fàbrica per acabar-les a casa?

8.- Utilitzen el soroll del trepant per a meditar i relaxar-se. Com una mena de mantra mecànic repetitiu?

9.- Estan muntant un moble tret d’un col·leccionable. Cada setmana els arriba una peça nova i cal que la vagin afegint?

Ja veieu que per teories no serà. Amb quina us quedeu vosaltres? Jo continuo pensant que són uns addictes al bricolatge perquè em sembla la més racional. Ara bé només espero que aquest hobby se’ls passi aviat perquè us asseguro que conviure amb soroll de trepant tot sovint pot arribar a ser prou molest! I amb això no vull dir que a mi no m'agradi el bricolatge, però tot en la seva justa mesura.

Us deixo que ja han començat la tanda d’avui.

dijous, 19 d’octubre de 2017

PISSARRES ENROTLLABLES.

Caram ja tornem a tenir el dijous aquí! Els dies em passen volant. De moment puc afirmar amb orgull que els dos dies de publicació a la setmana van sobre el previst. Avui us porto un nou projecte de costura per als petits i no tant petits de casa: LES PISSARRES ENROTLLABLES.
En aquest cas em va venir la idea de cosir-ne tres. Havíem de passar un cap de setmana llarg amb una bona colla d’amics i sabent que hi hauria 4 petits a la colla (només en vaig cosir tres perquè la petita era massa petita per poder gaudir de la pissarra, però no es va quedar amb les mans buides també va rebre el seu regalet handmade) no em vaig poder resistir de portar-los un regalet fet a mà i amb tot l’amor del món.
Després de pensar una estona que podia porta, són nenes i nen de 2 anys. Em vaig decantar per cosir-los una pissarra enrotllable perquè poguessin jugar i entretenir-se.
Era la primera vegada que en cosia una, així que buscant, buscant vaig fer cap al bloc de MIRA QUE FEM ARA en què té un tutorial més que ben explicat .
A partir d’aquí en la tria de les teles ho vaig tenir claríssim. Feia temps que estava més que enamorada de les teles de Mariqcades així que aquesta em va semblar una ocasió perfecta per a fer-les servir.
Vaig escollir dos estampats diferents un amb paisatge de càmping i una altra amb robots de colors. Per acompanyar-les snaps i biaix d’un to alegre i combinat amb la tela.
Cosir les pissarres no resulta molt dificultós. La part més pesada sempre és la del biaix, sobretot en les cantonades. Sovint agafes la cinta d’un costat bé però de l’altre no acaba de quedar perfecte. Així que cal fixar-s’hi bé i repassar perquè quedi el més bonic possible.
Dins de les pissarres vaig posar una capseta de guixos de colors en una butxaca i el esborrador en l’altre.







Aquí teniu com van quedar. I la prova que de seguida van ser estrenades. Em consta que les fan servir molt i que les gaudeixen al màxim. De fet només acabar-les de cosir ja vaig tenir clar que no serien les últimes que cosiria perquè em semblen un regal genial.
Vosaltres sou dels que de petits us agradava dibuixar? Com hagués xalat jo amb una pissarra així.






dilluns, 16 d’octubre de 2017

RECEPTES AMB MOLT DE GUST: PALMERES DE PASTA DE FULL

Comencem setmana i ho fem amb una nova recepta. Aquesta vegada amb una recepta dolça ideal per acompanyar el cafè o el te de mitja tarda.
La protagonista en aquesta ocasió serà la pasta de full que com ja sabeu és un bàsic de la meva cuina pel que fa a elaborar dolços fàcils i senzills. Us deixo link a algunes de les receptes que ja us havia ensenyat : trena de xocolata, flor , roses de poma, croissant.

Avui cuinem: PALMERES DE PASTA DE FULL
Preneu nota dels INGREDIENTS :
  • Una massa de pasta de full 
  • Sucre glaç
  • un got d’aigua
  • una cullerada petita de mel
  • xocolata de cobertura

Som-hi comencem la recepta:
En primer lloc estirem la massa de pasta de full i posem una fina capa de sucre glaç a la superfície.
Ara ens toca anar cargolant la massa de l’extrem dret fins a la meitat i després de l’extrem esquerre fins a la meitat. En aquest punt és important que cargolem fent pressió en la massa de full sobre ella mateixa perquè si ho deixem fluix quan posem les palmeres al forn se’ns obriran i perdran la forma.

Un cop ho tinguem cargolat tallem les palmeres més o menys a un dit d’ample.
Ara ens toca pintar-les amb una mica d’aigua mel i posar-les al forn. Pel que fa al forn us poso la temperatura 175º i els 20-25 minuts aproximats però penseu que cada forn és diferent i el primer cop que les feu hi heu d’estar a sobre.
Quan tinguin un to daurat ja les podem treure del forn i les deixem refredar en una reixeta. Un cop fredes ens les podem menjar així o podem recobrir-les amb xocolata. Això ja va a gust del consumidor.
Aquí la teniu. No em digueu que no és una recepta senzilla, ràpida i fàcil ideal per un caprici dolç. I vosaltres sou de menjar alguna pasta amb el te i o el cafè. Per cert disculpeu que no hi hagi fotografia de les palmeres de xocolata però ens les vam cruspir tan ràpid que se’m va oblidar fer-ne foto! jajajaa
Recordeu el dia 30 d’octubre nova recepta.