dijous, 18 de maig de 2017

LA MULASSA DE L'ONA

Avui us porto un nou projecte de costura molt especial.  Ja us podeu imaginar que quan l’encàrrec arriba de les mans d’una petita clienta de dos anyets més que eixerida,  a la que a més a més estimo moltíssim  i amb aquella veueta et demana: - em faràs una mulassa?-
Com m’hi puc negar? A una petició així ningú és capaç de resistir-se.
Doncs la màquina i jo teniem clar que aquest encàrrec calia fer-lo i amb tot l'amor del món.

Ja sé sap que els més petits són uns admiradors del seguici festiu del seu poble o ciutat. Gegants, nans, bèsties … formen part de les festes i acostumen a ser els personatges més estimats.
En el cas d’avui L’Ona tenia molt clar que volia una mulassa. La mulassa és un animal del seguici festiu de Reus portada des de l’interior per quatre persones i guiada des de l’exterior per un acompanyant. Dins del seguici va darrere dels elements de foc i davant dels nanos. És un dels elements més estimats per la canalla, que sovint li toquen el coll i fan sonar les campanetes.

Mulassa en marxa!Amb el patró de dit i fet, molta paciència i passet a passet la mulassa va anar agafant forma. Preparar les peces i tallar-les no va ser complicat, cosir-les amb la màquina i punt de fistó una mica delicat en les peces petites (en algún moment vaig pensar que no em quedaria bé)…però he de reconèixer que la Singer i jo ens entenem bé i em sabut anar fent amb calma i sense baralles.


Un cop preparada la mulassa i entregada sé que va ser tot un èxit. Un ocellet em va dir que l’Ona volia dormir amb la mulassa i tot. Jo contenta i encantada d’haver complert les expectatives d’una clienta tan important. Fer encàrrecs així és tot un plaer!


dilluns, 15 de maig de 2017

RECEPTES AMB MOLT DE GUST: ESPAGUETIS DE CARBASSÓ AMB LLAGOSTINS.

Bon dia,
Comencem setmana i  ho fem amb una nova recepta.  Avui  us porto una recepta sana i lleugera que tindreu preparada en un tres i no res. Resulta ideal per a qualsevol àpat o per endur-nos- la  a la carmanyola de la feina.
Els protagonistes de la recepta d’avui són els carbassons encara que amb una presentació poc habitual en forma d’espaguetis. Ja fa bastant de temps us portava una altra recepta d’espaguetis de carbassó la podeu trobar clicant aquí.
La recepta d’avui: ESPAGUETIS DE CARBASSÓ AMB LLAGOSTINS

Som-hi !preneu nota dels ingredients:
Comencem la recepta!
En primer lloc prepararem els espaguetis de carbassó.  Rentem els carbassons (no cal pelar-los) i comencem a fer els espaguetis. Per a fer-los teniu dues opcions o bé partir el carbassó per la meitat (llarga) i anar tallant tires en juliana. O bé utilitzar un aparell específic per a fer espaguetis de verdures.
Bé un cop tenim els espaguetis preparats els deixem en un bol . Escalfem el wok  amb un raig d’oli  i saltegem els llagostins salpebrats  fins que estiguin cuits. Un cop cuits els retirem en un plat.
Ara posem al wok la  ceba tallada a quadradets i la deixem coure fins que agafi un to daurat. Un cop la tinguem a punt hi afegim les llavors de sèsam i les saltegem.

Ara afegim a la paella els espaguetis de carbassó i els saltegem 3 o 4 minuts. Així quedem suaus si voleu més al “dente” els saltegeu una mica menys i si voleu més tovets  doncs una mica més però no cal us excediu dels 5 minuts sinó us quedarà “potxat”.
Mentrestant preparem en un bol el tomàquet fregit (en el meu cas es tomàquet casolà per això veureu que té llavors) i la salsa de soja que incorporarem al carbassó.
Saltegem els espaguetis de carbassó amb la salsa un minutet  i afegim els llagostins.  Remenem una mica perquè es barregin bé els ingredients i ja ho tenim a punt.
I aquí els teniu els nostres espaguetis de carbassó. Com heu vist és una recepta fàcil, ràpida ,senzilla i  molt sana. Què millor per preparar la típica operació biquini de cada any?
Espero que us animeu a provar-ho! I em digueu què tal!

Ara recordeu nova recepta el dilluns 29 de maig! 

dijous, 11 de maig de 2017

BENVINGUDA PER LA PAULA

La setmana avança ràpid i ja tenim el dijous aquí i amb ell un nou projecte de costura. Ja sabeu que la màquina i jo ja som bonissimes amigues i el nostre dia a dia és un no parar! El projecte d’avui ja us anuncio que em té totalment enamorada per dos motius diferents:

El primer motiu és que l’he cosit amb molt d’amor per a donar la benvinguda a la petita Paula (la neboda d’un gran amic i millor  persona) sense oblidar un regalet també per a la seva germana gran l’Emma.  
El segon motiu és perquè la tela em va robar el cor des d’un bon principi. Sóc una fan dels núvols, m’encanten !bé de fet ja us heu fixat que el núvol és l’essència  del logo del bloc. M'encanta la suavitat de la tela i  més que sigui de cotó orgànic ideal per als més petits.


En pensar en un pack de benvinguda per a nadó hi havia dos imprescindibles que no podien faltar : el portaxumets i la bandana. Em semblen un regal molt útil i pràctic.  A diferencia d’altres vegades aquest cop el portaxumets el vaig fer amb goma perquè fos més còmode.
Com a novetat he incorporat en aquest pack el portadocuments amb patró de dit i fet. Ja que amb dues nenes petites cal portar tota la documentació ben organitzada i que millor que fer-ho amb un porta documents ben bonic.  Per tancar-lo em vaig decantar per un botó taronja amb volum que combina a la perfecció a la tela de l’interior i de l’exterior.

El regal de la Paula ja estava a punt però no podia oblidar a l’Emma. Els germans grans també mereixen el seu regalet! En aquesta ocasió em vaig decidir per fer una samarreta amb l’aplicació de dos nuvols amb la mateixa forma que els de l’estampat de la tela. Combinant la tela de núvols i la de color taronja, bases de tot el conjunt. A més en lloc de d'utilitzar zig zag em vaig decantar pel punt de fistó que queda més suau.



Per acabar un embolicat senzill i suau amb estrena del nou logo ben present. Com bé sabeu m'agrada mimar fins últim detall així que no em vaig poder resistir a cosir un  detallet especial: un núvol dolcet i manyac per a poder dur al cotxet o perquè la Paula i pugui jugar amb les seves manetes.

Ara ja és a casa de la seva destinatària espero que utilitzi i ho gaudeixi molt. Per la meva part tot un plaer i honor poder donar la benvinguda a una nena tan eixerida.

Què us sembla? Us agrada?









dilluns, 8 de maig de 2017

M'he tirat a la piscina!

M’he tirat a la piscina! Bé, no literalment, amb el fred que fa i el poc que m’agrada a mi l’aigua freda… us asseguro que en aquesta època de l’any no m’hi veureu! Doncs m’he tirat a una piscina molt millor a una piscina metafòrica on sovint suren aquells somnis que mai ens hem decidit a emprendre.
Aquest cop però ho he fet! m’he llençat de cap a pescar un dels meus somnis més antics, una cosa que sempre m’ha fet tremenda il·lusió i a la vegada una por esfereïdora i sobretot paralitzant.
Això si, no us penseu que m’hi he tirat a la primera. El projecte diguem-ne X (no en vull donar detalls perquè primer vull veure com avança) feia anys i panys que em rondava pel cap. Havia tingut temporades d’aquelles en que m’acostava a la piscina i sucava un dit del peu, però l’aigua no em semblava de la temperatura adequada. 
En altres ocasions havia arribat a seure a la vora tot fent peuets , però en moure’s una mica l’aigua de seguida trontollava i tornava a recollir les cames.  A finals d’aquest any passat estava decidida i vaig sucar les cames  a la piscina dels somnis això si només fins als genolls, però tampoc em vaig acabar de convencer el color de l'aigua no era el que jo volia!
Aquest cop ha estat el definitiu. He agafat una bona embranzida i d’una correguda m’he tirat a la piscina de cap! He pescat el somni amb les mans i m’he posat a nedar amb calma però sense aturar-me. Sé que durant el recorregut de ben segur empassaré una mica d’aigua, potser fins i tot voldré deixar el somni i descansar , però sabeu què? Encara que no sigui fàcil o que potser no em surti bé...
Avui puc dir  ben fort que estic molt contenta d’haver-me decidit. Ho he fet després de molts anys dubtant de si fer-ho o no i us confesso que em sento terriblement orgullosa i satisfeta.

No en sé el resultat però amb intentar-ho ja en tinc prou. Perquè intentar complir un somni és un viatge fantàstic!
I vosaltres sou dels que us tireu a la piscina sense pensar? o doneu primer unes quantes voltes?

dijous, 4 de maig de 2017

SAMARRETES REVERSIBLES PRIMAVERALS

Com ja sabeu la màquina de cosir de casa està a tope, no para de treballar aquests dies. Entre costures per casa, costures per als més petits i encàrrecs ben especials la tinc ben explotada (per sort es deixa!). No patiu que a poc a poc us aniré ensenyant totes les novetats. De moment comencem amb el projecte d’avui.
Encara que el temps no ens acompanyi els últims dies, l’estiuet aviat traurà el cap per les nostres vides així que la costura d’avui està pensada per les èpoques més caloroses de l’any. Ja sabeu que quan fa aquella xafogor intensa no hi ha res com anar vestit ben fresc!
Així que, quan vaig pensar en un regalet ben especial per  a la meva fillola ho vaig tenir clar: li cosiria una samarreta de tirants reversible! L’estiu passat ja us en  vaig ensenyar una, encara que, era de talla més petita (us deixo link aquí).
Doncs bé, malgrat que la talla no acabava de tenir-la clara el que si que de seguida vaig saber és que utilitzaria les teles de Inkalily fabric. El que no em pensava és que em costaria força decidir-me per dues, ja que cadascuna d’elles té un encant especial amb unes il·lustracions precioses.
Al final em vaig decidir per una tela amb estampat de flors i margarides plena de coloraines i una tela amb base blanca amb unes il·lustracions de personatges de contes (princeses, fades, dracs…etc) .
Un cop vaig tenir les teles a casa, he de confessar que em va sorprendre la ràpidesa en l’entrega, va tocar posar-se mans a la màquina.  I al mateix posar-me a cosir , vaig decidir que en faria dues de samarretes, una per la germana gran i l’altre per a la meva fillola (la petita). Em feia gràcia que poguessin anar vestides iguals. La mida del patró de dit i fet va ser 3 -4 anys per a una i 5- 6 per a l’altra.
Una primera costura del revés , una mica de planxa i una altra costura de l’indret amb un repunt a la voreta.  Amb la costura acabada em van venir els dubtes amb els últims detalls, els snaps que tanquen els tirants. Després d’una consulta ràpida a instagram els guanyadors van ser els snaps vermells en una samarreta i els fucsia a l’altra.
Al final van quedar dues samarretes molt divertides  i alegres amb marietes i flors per un costat i personatges de contes per l'altre per poder escollir cada dia quina es volen posar les petites de casa.


Aquí en teniu els resultats, a més, aquesta vegada amb unes models d’excepció. Encara que no en veureu les cares us asseguro que estaven més que guapes i contentes amb les seves noves samarretes…ara només caldrà esperar que arribi el bon temps per poder lluir-les fora de casa!

Què us semblen?


dilluns, 1 de maig de 2017

RECEPTES AMB MOLT DE GUST: IOGURT AMB MADUIXES I CHIA

Bona nit,
Comencem setmana i estrenem més amb una nova recepta.  Avui  us porto una recepta sana i natural en què les llavors de chia seran les protagonistes.  Si no les coneixeu us diré que  les llavors de chia és una llavor precolombina molt petitona que resulta molt versàtil,  ja que es pot consumir fàcilment. A nivell nutricional es diu que és  la major font vegetal d’àcid grassos omega-3 i que conté proteïnes completes proporcionant tots els aminoàcids essencials.
 La recepta que us ensenyo avui a mi m’agrada molt perquè és terriblement senzilla i aguanta bé dos o tres dies a la nevera.  Resulta ideal per a esmorzars saludables, berenars o com a postre de qualsevol àpat lleuger.
La recepta d’avui: IOGURT AMB MADUIXES I CHIA.
Som-hi !preneu nota dels ingredients:
 
Comencem la recepta!
En primer lloc prepararem les llavors de chia, en el meu cas jo les poso a hidratar el dia abans amb la proporció de 3 porcions d’aigua per una porció de chia .  Ja veureu que la chia al hidratar-se crea com una mena de gelatina no patiu que és normal.  
Un cop tenim la chia a punt ja podem començar amb l’elaboració de les postres.
En primer lloc netejarem les maduixes i les tallarem a trossos petits. Mentrestant barrejarem en un bol el iogurt grec amb les llavors de chia hidratades.
Un cop tinguem els ingredients a punt és l’hora d’anar fent capes al nostre recipient, en el meu cas jo utilitzo pots de vidre amb tapa reciclats, ja que després me’ls puc endur a la feina.

Posarem una capa de maduixes, una capa de iogurt amb les llavors i així dues vegades més fins a omplir el pot. Després ho deixarem a la nevera fins al moment en què ho haguem de consumir.
En el meu cas jo no hi afegeixo res més, però per als més dolços sempre podeu afegir-hi una cullerada de mel o de melmelada en el moment de menjar-ho.
Doncs aquí teniu el nostre IOGURT AMB MADUIXES I LLAVORS DE CHIA. Com heu vist  és una recepta més que senzilla. Pel meu gust encara és més bona si la feu d’un dia per l’altre, ja que les maduixes donen més gust al iogurt.  Espero que us animeu a provar-ho! I em digueu què tal! Vosaltres mengeu llavors de chia?
Ara recordeu nova recepta el dilluns 15 de maig!


dimarts, 25 d’abril de 2017

UNA GRAN BASTIDA

L’altre dia passejant una estona em vaig trobar amb una imatge curiosa que em va fer aturar i estar una bona estona simplement observant, mirant, contemplant, guaitant una mica. A veure no us penseu que habitualment em quedo palplantada al mig del carrer mirant al no res, però en aquesta ocasió no vaig poder evitar-ho.
La imatge era la següent: Uns operaris col·locant una bastida en un edifici per poder-ne arreglar la façana.
Ja sé que en un principi, no és una imatge excepcional i que forma part de la vida diària. En el meu cas, sincerament, mai havia vist com es muntava una bastida en un edifici tan alt i em va sorprendre. Em va captivar la coordinació amb la que tots els membres de l’equip treballaven, la sincronització amb què es passaven les peces per anar construint a poc a poc l’estructura, la senzillesa amb que el procés fruïa de manera natural i la facilitat amb què aixecaven pis rere pis.
Després d’estar –me una bona estona aturada, vaig continuar la meva marxa però sense poder evitar pensar en aquella bastida i en aquells treballadors que a bon ritme anaven aixecant aquella estructura.
No em feu dir perquè, però de seguida em van recordar la feina dels mestres, la meva feina. Si ho mirem amb perspectiva la nostra tasca és la de construir al voltant dels nostres alumnes, els nostres nens, una bona bastida.  Una bastida que juntament amb els ciments que hi posen les famílies els ajudi a pujar amb força amunt. Una bastida que els recolzi en les anades i vingudes provocades pels dubtes i les incerteses. Una bastida que els ofereixi un camí perquè puguin avançar amb seguretat. Una bastida que els acompanyi de ben aprop però a la vegada sigui prou ample per deixar-los tirar endavant. Una bastida forta, segura, enèrgica, divertida, motivadora, engrescadora, enigmàtica, dolça, tendra, comprensiva... Una bastida amb moltes peces i enganxalls. En definitiva una bona bastida.
Però aquí en són peça clau tots els operaris que treballen en equip per pujar ben amunt aquesta estructura necessària i imprescindible. Darrera d’aquesta bastida sens dubte i cal un gran equip. Un grup de mestres  coordinats i sincronitzats a punt per posar cada peça al seu lloc, en el moment just i adequat.  Un equip que frueixi de manera natural i amb facilitat en la tasca diària. Un equip que construeixi una a una les bastides dels nostres petits.
Avui sento que tinc sort de treballar construint, reconstruint i adaptant bastides cada dia. El millor de tot és que ho faig en un gran equip,  format per uns operaris entregats, incansables , treballadors, enamorats de la seva feina amb els que cada dia lluitem per tirar endavant grans edificacions, les més importants! Un equip fantàstic, una gran família.

No oblideu doncs, que darrera de cada nen/a hi ha un gran equip d’operaris que cada dia lluita per tirar a munt una bona bastida sempre amb un somriure. Avui ho dedico a tots els mestres/es !

dijous, 20 d’abril de 2017

Alegre bossa de roba bruta

Avui us porto un nou projecte de costura  que aquests dies de setmana santa he acabat de polir, em faltaven els últims detallets. Aprofito per participar amb ell al rums d'aquesta setmana.
Ja fa uns dies us vaig ensenyar  aquí dues bosses de roba bruta que vaig cosir per a regalar als meus pares i al meu germà. Com bé sabeu a casa som d’esperit viatger i sempre tenim el peu aixecat per anar a veure món.
Doncs avui per fi us porto la nostra bossa de la roba bruta, que ha tardat uns dies més perquè pel mig la màquina i jo ens hem anat enredat amb altres projectes que teníem en ment, alguns que ja us he ensenyat i d’altres que veureu properament.
L’estructura de la bossa de la roba bruta és la mateixa que en les bosses anteriors, una tela blanc trencat per a l’interior i l’exterior  combinada amb una tela ben alegre de triangles de color taronja, mostassa, verd i mint.
En la pintura hi ha la diferència més significativa ja que aquesta vegada la vaig pintar en dos colors gris i mostassa.

Per tancar-la dos cordills blancs per tal que es pugui estirar d’ambdós costats. Aquí la teniu la nostra nova bossa de roba bruta. Què us sembla? Nosaltres ja ens morim de ganes d’emportar-nos-la a veure món i de poder estrenar-la.



dilluns, 17 d’abril de 2017

LA MONA

Com bé sabeu avui és dilluns i toca una nova recepta. Però avui com que és el dia de la mona em permetreu que em prengui una petita llicència i enlloc de posar-vos una recepta nova us ensenyi a les protagonistes d'aquest any del dilluns de Pasqua. Aquí us deixo les meves mones:
Dues de xocolata amb farcit de melmelada casolana i dues "sares" amb farcit de melmelada i cobertura de mantega pastissera i ametlles. Què us semblen?





La mona de Pasqua

(Lola Casas)

Amb cor de pa de pessic,
de gust suau com caramel,
quan li clavo queixalada,
sembla que mastegui el cel.
Coronada amb un gran ou,
amb pollets i una gallina,
vestida de xocolata
és llaminadura fina.
Visca la mona de pàsqua!
Aquest pastís tan preuat,
que agrada a grans i petits
i en un no res és menjat.

Nova recepta dilluns 1 de maig

divendres, 14 d’abril de 2017

ESTRENEM LOGO!

Bones família com podeu comprovar aquesta setmana no hi haurà publicacions al bloc, però estic treballant una mica en ell, canviant una mica la seva imatge i el seu estil.
Alguns canvis són la capçalera del bloc, el tipus de lletra... però el més evident és el logotip.
Ja fa temps que volia canviar el logo del blog però no sabia massa com fer-ho. Lúnic que tenia clar és que volia continuar amb la forma de núvol que m'acompanya des de fa dos anys i mig, no sé perquè però s'indentifica amb el bloc i amb mi. Després de fer alguns, molts, moltíssims intents fallits aquest és el nou logo.
Volia una imatge senzilla, neta i clara que presentes el bloc. Evidenment ja sé que no sóc una professional, ni molt menys, però bé estic contenta amb el resultat.  Què us semblen els canvis al bloc?

dijous, 6 d’abril de 2017

ESTOVALLES INDECISES

Bona nit,
Sembla que el bloc torna a agafar el seu ritme habitual encara que amb calma.  Avui us porto un nou projecte de costura. El d’avui és un projecte una mica diferent  als que us tinc acostumats, ja que va destinat a vestir una mica  casa nostra.
I és que, a veure, l’altre dia pensant en els projectes que he fet me’n vaig adonar que en el temps que fa que cuso, no havia dedicat mai un moment a fer un projecte diguem-ne de decoració per casa.  Així que, calia posar-hi remei immediatament.
Ja fa temps que em rondava pel cap fer-me unes estovalles petites per a la taula del menjador. Tinc una taula d’aquestes que s’amplien  i la majoria d’estovalles que tinc són de mida gran així que em venia de gust tenir-ne unes de petites per quan som pocs a casa. La veritat és que em cansava d’haver-les de posar doblegades o fent capes.
Després d’un temps mirant teles en vaig trobar una que per fi em va agradar , de fet, va ser un amor del meus a primera vista. Es tracta d’una loneta  de color beig amb un estampat d’interrogants blancs i negres. No hi ha res com una tela d’interrogants per una persona indecisa! Jajaja  no creieu? per combinar-la vaig escollir una tela de cotó negre. I és que tinc unes estovalles blanques amb la vora negra i de sempre que m’han  agradat.

A l’hora de cosir-les ja us podeu suposar que no té massa dificultat ja que tot són línies rectes, malgrat això cosir a la màquina amb tanta llargada de tela és prou molest.
Doncs res, aquí us deixo les nostres noves tovalles que a més van tenir una inauguració espectacular en el sopar sorpresa per l’aniversari del meu company d’aventures…no hi podia haver millor estrena.  Ara he de confessar que a més, estrenades del tot, ja les vam tacar! Per sort no hi ha res que la rentadora no pugui arreglar! Amb elles aprofito per participar al rums d'avui.


Ja us aviso que ara estic animada amb els projectes per vestir casa nostra amb un estil més handmade, ja us aniré ensenyant nous projectes aviat. Per cert d’aquesta tela en tinc un bon tros encara, i ja em ronda pel cap un nou projecte, endevineu que serà? Què farieu vosaltres amb aquesta tela?