divendres, 27 de gener del 2017

NECESSER MUSICAL

Avui us porto un nou projecte de costura.  En aquest cas es tracta del regal que vaig cosir per la meva amiga invisible a la feina. I és que cada any per Nadal entrem en la típica juguesca de l'amic que en el nostre cas resulta més que divertit, ja que durant els dies abans de donar-nos el regal ens deixem pistes i detallets per fer l’espera més entretinguda i més feliç.
És respira un ambient d’emocions i de sorpreses cada dia, que fa oblidar una mica la feinada pròpia d’aquestes dates.
Com bé sabeu fa uns dies us vaig ensenyar el regal que vaig preparar per als dos ajudants d’investigació de la meva amiga (us deixo enllaç: 
http://aventuresidesventuresdels30.blogspot.com.es/2017/01/bufs-divertits.html). Així que avui toca ensenyar-vos el regal de l’afortunada.
Un cop fet el sorteig de l’amic  invisible sempre sorgeixen els dubtes: què preparar? com fer-ho? com deixar les pistes sense ser descobert  ?(encara que en el meu cas, tot hi intentar dissimular em van clixar de seguida, tot i que em vaig esforçar per fer-me la "longuis". L’única cosa que tenia clara és que volia que el meu regal fos handmade i és que regalar quelcom fet a mà , únic i pensat per a la seva destinaria té per a mi un valor més que especial. Ja que com us he dit alguna vegada en un regal fet a mà regales el teu temps, i molt d’amor.

La tria del regal va ser fàcil de seguida vaig pensar en un necesser de “boquilla” ja que em semblen molt útils i pràctics. Tenia clar que volia un regal que pogués fer servir i que sempre que ho fes es recordes de mi.

Malgrat que la idea va ser ràpida, amb les teles no vaig ser tan ràpida, de fet, quan tenia el projecte mig cosit em vaig adonar que aquelles teles no feien per la persona a la que anava destinada. Així que, vaig parar el projecte i vaig tornar a començar-lo de nou amb una altra combinació totalment diferent. I és que si no t'agrada com queda una cosa més val parar aturar-se i replantejar-se el projecte.
A la segona si que en vaig quedar convençuda i és que quan vaig veure les teles vaig  tenir clar que eren ideals per ella, de seguida me la vaig imaginar amb el necesser a les mans. Les teles escollides van ser una tela negra amb partitures i notes musicals per a fora, i una tela gris ratllada negra per a l’interior i la boquilla.
Pel que fa al tirador em vaig decidir per una cinta negra amb puntades grises al contorn.
A dins vaig tornar a fer una butxaca gran repartida en dos espais per poder posar-hi  objectes més petits que sinó sempre ballen pel necesser.
Doncs aquí en teniu el resultat! Un necesser d’allò més musical. Sabeu el millor de tot ? que va resultar que la meva amiga invisible també em feia el regal a mi, els nostres noms s’havien creuat per decisió de l’atzar. Coincidències fantàstiques de la vida.

Ara tan sols espero que en gaudeixi i que se l’endugui a veure món sempre acompanyada de la seva família que sé que tan importants són per ella. Per la meva banda, va ser un plaer cosir un regal tan especial, fet  us ho ben asseguro, amb tot el meu amor. No podia ser d'una altra manera una persona que despren amor és mereix un regal ben ple d'ell!


dilluns, 23 de gener del 2017

RECEPTES AMB MOLT DE GUST:COPA DE IOGURT AMB GERDS

Bon nit,
Estrenem setmana  amb una nova recepta!  Avui toca una recepta dolça, ràpida i senzilla però a la vegada molt saborosa.  Una recepta d’aquelles que sempre va bé tenir en el nostre llibre de receptes per a sopars improvisats amb família o amics..
A més és una recepta que m’agrada molt perquè no és complicada i et permet deixar-la feta el dia abans i guanyar temps si tens algun esdeveniment a casa. D’altra banda es tracta d’uns postres lleugers i no excessivament dolços ideals per finalitzar un àpat copiós o fins hi tot per berenar a mitja tarda.
La recepta d’avui: COPA DE IOGURT AMB GERDS
Som-hi !preneu nota dels ingredients:

 Comencem la recepta!
En primer lloc prepararem els gerds.  Retirem un parell de gerds per a cada copa de tal manera que ho farem servir com a decoració a l’hora de servir. La resta de gerds els netegem bé amb aigua i els posem a coure en una paella juntament amb el got d’aigua.
És important que coem els gerds a foc lent. Quan comencin a desfer-se i afegim el sucre.
*El tema del sucre és molt personal (si us agrada més dolç en poseu més) jo amb una cullerada i mitja, dues màxim, ja en tinc prou perquè m’agrada trobar el toc àcid dels gerds.

Un cop els gerds se’ns hagin cuit ens quedarà una mena de melmelada no massa espessa, la retirem fins després.
Ara anem a preparar la nostra copa.  En primer lloc aixafem les galetes per tal de posar-les a la base de la copa. En aquesta ocasió jo vaig decidir aixafar-les amb el morter perquè volia que em quedes una textura molt fina.
Un cop les posem al fons de la copa les pressionem amb la cullera perquè quedin ben premsades i no se’ns mogui en afegir-hi el iogurt.
Amb la base de la copa a punt  preparem la segona capa. Batem el iogurt amb una cullera fins que ens quedi ben líquid i el posem a sobre de la galeta.
Continuem amb la última capa.  Posem la reducció de gerds que em preparat al principi. Ara només ens toca decorar amb un parell de gerds en cada copa. Un cop tenim els postres a punt els posem a la nevera i els deixem refredar mitja horeta.
 Doncs aquí teniu la nostra copa de iogurt amb gerds. Com heu vist  no és una recepta gens difícil. És ideal per fer a casa quan tenim convidats, però també per gaudir-la tranquil·lament un dia de cada dia.  Què us sembla?
Espero que us animeu a provar-ho! I em digueu què tal! Ara recordeu nova recepta el dilluns 6 de febrer! 

divendres, 20 de gener del 2017

L'HOME I EL MÓN


Avui us porto un petit conte que ja fa uns anys havia llegit i que fa uns dies per casualitat va tornar a arribar a les meves mans. És una història d'aquelles que fa pensar una estona. Aquí la teniu:

"Això és un científic que està al seu laboratori mirant de resoldre els problemes del món. Es passa molts dies allà dins, fins que entra el seu fill petit de sis anys i li diu: “Pare, ara t’ajudaré”. El pare, desesperat, li diu: “No, fill, vés a jugar”. I el nen li respon: “No, pare, jo et vull ajudar”. El pare no sap què fer. Aleshores, troba el mapa del món en una pàgina d’una revista. Llavors pensa: “Bé, amb això puc tenir el meu fill entretingut durant deu dies i que no em molesti”. Agafa unes tisores, retalla la pàgina, i comença a tallar-la a trossets. Dóna cinta adhesiva al nen i li diu: “Ja que t’agrada muntar puzles, mira de muntar el món”. El nen no el coneixia, el món. El pare continua amb les seves equacions. I el nen, al cap de dues hores, li diu: “Pare, ja he acabat”. I el pare: “No pot ser, això és cosa de nens, deu haver fet qualsevol cosa”. S’ho mira i, efectivament, havia arreglat el món i li pregunta: “Però, com ho has fet, si no coneixes el món?”. I el nen li explica: “Pare, quan has tallat el full, a l’altra banda hi havia un home. Com que jo conec l’home, he girat tots els paperets. Quan he tingut l’home muntat, l’hi he donat la volta i havia arreglat el món”.
Gabriel García Márquez
Ja ho veieu que senzill és pels nens arreglar el món, llàstima que molts adults no ho vegin de la mateixa manera! Una abraçada ens retrobem dilluns amb una nova recepta.

dimarts, 17 de gener del 2017

LUMENS A DOJO

Avui  us porto una d’aquelles aventures casolanes que tan m’agrada explicar-vos. Estrenarem setmana i ho farem parlant dels lumens. Ai els lumens, quin uns n’estan fets!
Pels que no ho sapigueu  que és un lumen, els lumens són una unitat de mesura del flux lluminós. És a dir, parlant en plan casolà, és el que ens diu la potència d’una bombeta,  vaja la intensitat de llum que aquesta ens donarà.
Doncs bé , fa uns dies que els lumens han envait casa nostra. L’inici de la seva arribada va ser d’allò més comú, res feia prevenir aquesta invasió a traïció. Tot va començar amb una bombeta fosa en un dels llums del menjador, això si, no en qualsevol llum, sinó en aquell llum d’ambient que encenem quan estem relaxadament al sofà després de sopar i que dona una llum dolça i suau. Una llum d'aquelles que fa companyia però sense arribar a ser molesta, diguem que la seva presencia és necessària però passa inadvertida.
La fosa d’una bombeta en principi no ha de ser origen de cap aventura, ni tampoc d’invasions imprevistes…però a casa nostra pot passar de tot! Després de festes,  vam fer una sortideta a IKEA per comprar algunes coses que fa temps que ens rondaven pel cap i és que vam fer pensar allò que diuen any nou vida nova, encara que en nostre cas ha estat any nou habitació nova (però bé això seria una altra aventura). En arribar a la secció d’il·luminació el meu company d’aventures ràpid es va llençar a la recerca de la bombeta perduda. Després de buscar una estona, ja que la bombeta en qüestió té una mida poc habitual, allí la vam trobar entre lumens.
I el que a mi en un principi em semblava fàci:
  • Agafar la bombeta
  • Posar-la al carro 
  • Continuar...
Es va convertir en un anàlisi de qualitat de bombetes, leds, tipus de llum, intensitat… fruit del qual en va resultar guanyadora la bombeta invasora: 1800 lumens ni més ni menys, ja sé sap quan més potència millor (això diuen dels cotxes almenys).
Feliços i contents amb la bombeta al carro ( entre algunes coses més, ja us podeu imaginar que del IKEA no vam sortir amb una sola bombeta) vam disposar-nos a anar cap a casa.
Després de descarregar caixes, capsetes, bosses… va arribar al moment més esperat:  la nostra estona de relax al sofà acompanyats del nostre llum d’ambient.  Bombeta en mà la vam canviar i… Taxan! El nostre menjador s’ha convertit, des llavors en un pista d’aterratge  digna del millor aeroport. I no us ho dic perquè juguem amb avions, ni molt menys, sinó perquè hi ha més llum que a qualsevol platja del litoral català en ple estiu i a ple bat de sol.

Diguem-ne que relaxant, relaxant no és, ja que sembla, o almenys en tinc la sensació que els lumens  invasors ens estiguin atacant. Només us diré que en plena nit et sents com acabat d’aixecar! 
Això sí, us asseguro que de lumens no ens en falta ni un , en tenim per donar i per vendre! Algú en necessita?Crec que els podríem compartir.

dijous, 12 de gener del 2017

BUFS DIVERTITS

Si família és un fet, ja fa uns dies que l’hivern s’ha instal·lat amb força a les nostres vides i per a combatre’l cal utilitzar totes les nostres armes.  I és que assumim-ho la millor manera de lluitar contra el fred és anar ben abrigats.
Això si, com no podia ser d’una altra manera, les nostres armes molt millor si són handmade. Armes creades i preparades per resistir el fred més intens i fetes amb tot l’amor del món.
Així que avui us porto un equip perfecte per a que els  més petits de casa puguin lluitar contra el fred: BUFS DIVERTITS.
El projecte que avui us ensenyo va ser el regal per a dos xics eixerits als que m’estimo moltíssim i que van participar indirectament d’una d’aquestes juguesques típiques del Nadal “l’amic invisible” fent d’assessors per la seva mare per a descobrir la seva amiga invisible (altrament dita jo mateixa). I s’ha de deixar clar que van ser uns detectius excel·lents, van estar molt atents a tots els detalls i em van clissar a la primera… així que vaig pensar que es mereixen un premi. Què millor que fer-los un regal que els protegís del fred?

Per fer els bufs vaig triar dues teles ben diferents. Per al petit de casa una combinació de minky vermell amb estrelles i una tela gris amb extraterrestres i naus especials d’allò més divertida.

Pel gran una combinació més adolescent amb un minky de color blau marí i una tela de colors vius amb uns estampats de matrícules antigues de cotxes.

La veritat és que un plis plas ho vaig tenir a punt, em vaig enamorar de les dues combinacions, no us sabria dir quina de les dues m’agrada més, ja que encara que són molt diferents les dues tenen el seu encant especial.
Ara tan sols tocava embolicar-ho bonic i esperar que als seus petits grans destinataris els agrades! I em sembla que si, perquè uns dies després els vaig veure lluint buf nou. Evidentment que us he de dir, jo encantada que el regal agradés i molt més que en facin un bon ús durant l’hivern.

Què us semblen? Us agraden? A mi m’agraden molt com han quedat així que ja sé del cert que no seran els últims que cuso. 




dilluns, 9 de gener del 2017

SÈPIA AMB MANDONGUILLES

Bon dia,
Estrenem la primera recepta d’aquest any!  Avui comencem per una d’aquelles receptes tradicionals que de ben segur ho heu tastat o ja heu fet alguna vegada.  Una recepta d’aquelles que passa de generació en generació i que cadascú la va adaptant a la seva manera. De ben segur que vosaltres la sabeu fer semblant,  amb coincidències o totalment diferent.
Aquesta d’avui no és ni millor ni pitjor que les altres, simplement és la que jo faig a casa.
A més és una recepta que m’agrada molt perquè no és complicada i et permet deixar-la feta el dia abans i guanyar temps si tens algun esdeveniment a casa.
La recepta d’avui: SÈPIA AMB MANDONGUILLES.

Som-hi !preneu nota dels ingredients:
Comencem la recepta!
En primer lloc prepararem el  sofregit.  En aquest cas farem un sofregit clàssic de tomàquet i ceba. Trossegem la ceba i la posem a coure en una paella amb una mica d’oli. Un cop tinc un to una mica daurat li afegim el tomàquet, ho salem i ho deixem reduir.
*En el cas jo faig servir tomàquet en conserva de la meva mare (per allò de l’hort a l’olla que sempre és molt més bo).
Un cop tinguem el sofregit fet el passem per la batedora perquè ens quedi més fi i el retirem fins després.
Ara anem per la sèpia. En el meu cas jo em vaig decantar per sèpia neta ja que es fa més via (sincerament). La trossegem a daus i la posem a coure a la paella amb un rajolí d’oli. Quan veiem que agafa un to daurat ja la podem treure i reservar-la per després.
Bé, la cassola ja va agafant forma. Ara ens toca preparar les mandonguilles. Mireu sobre el tema de les mandonguilles hi ha moltes receptes: que si barrejar carn de porc i vedella, que si posar-hi llet, que si posar-hi pa mullat en aigua, que si all i julivert... la veritat és que és tot un món.
Jo les faig com s’han fet tota la vida a casa meva amb llonganissa amb pebre (si sou de la zona de Barcelona en direu botifarra crua), ou i pa ratllat.  Així que jo us explico les meves.
Traiem la llonganissa del budell, l’aixafem amb una forquilla i afegim ou i el pa ratllat.

*En el cas del pa ratllat us recomano anar-lo afegint a poc a poc, perquè si ens passem ens quedaran les mandonguilles bones, però una mica espesses.
Un cop tenim la barreja de les mandonguilles a punt , les enfarinem i les fregim a la paella perquè agafin un to dauradet i cruixent.
Ara ja tenim tots els ingredients a punt així que els posem en una cassola,afegim els pesols i el got de vi blanc i cobrim la barreja amb aigua o caldo això a gust del consumidor. Ho posem a coure a foc mig i que faci xup xup.
Mentrestant preparem una picada (amb el morter, que sempre queda més bo) amb les avellanes, el safra, l’all, el julivert i sal. Quan tinguem la picada a punt l’afegim a dins de la cassola i remenem bé.

Continuem deixant que faci xup xup i quan el caldo hagi espessit ja ho podem treure del foc. Més o menys una mitja horeta a foc mig.
Doncs aquí teniu la nostra SÈPIA AMB MANDONGUILLES. Com heu vist  no és una recepta gens difícil. Pel meu gust encara és més bona si la feu d’un dia per l’altre. És ideal per fer a casa quan tenim convidats, però també per a dur-la a la carmanyola a la feina i gaudir d’un bon àpat. Això si no oblideu endur-vos un bon tros de pa perquè no podreu evitar sucar-n’hi.

Espero que us animeu a provar-ho! I em digueu què tal! Vosaltres com la feu aquesta recepta?

Ara recordeu nova recepta el dilluns 23 de Gener! 

divendres, 6 de gener del 2017

COM ORGANITZAR EL BLOC?

De fet potser el títol més escaient a l'entrada hauria de ser com organitzar el bloc i no morir en l'intent?
Com organitzar les publicacions del bloc? ... Aquí el meu gran dilema! No sé mai quan publicaré perquè encara que em proposi uns dies al final per A o per B acaben sent uns altres. L’únic amb el que sóc prou constant és amb les receptes de cuina! Així que  com heu llegit en un dels meus primers posts d’aquest any un dels meus propòsits d’any nou era aconseguir dur el bloc al dia i de manera més organitzada.
Per fer-ho vaig buscar per internet algunes plantilles i organitzadors setmanals pensats per altres blocs. Sempre es bo agafar idees d’aquells que ja ho han fet abans. Només buscant al google trobem molts organitzadors diferents, en format vertical, horitzontal, amb més colors, amb menys, més seriosos, més divertits... n’hi ha per tots els gustos i colors. Aquí us en deixo tres exemples dels que més em van agradar.
  • El de Creative Mindly

http://www.creativemindly.com/2015/09/organizador-planificador-semanal-mensual-gratis.html

  • El de creacions Bn

http://www.creacionesbn.com/2013/09/blogueras-motivadas-organizador-semanal.html

  • El de Out el blog

http://outelblog.blogspot.com.es/2013/09/organizador-para-los-posts-de-tu-blog.html

Tot i això després d’estar buscant una bona estona no en vaig trobar cap que m’acabes de fer el pes. Jo necessitava tenir un calendari del mes sencer i poder organitzar-me les publicacions de manera molt visual. Així que em vaig fer el meu propi calendari de publicacions del mes de gener (a tot el mes vista ). No mireu el disseny, no és que m’hi hagi esmerat massa, només pretenia tenir un calendari clar i amb algun toc de color.
A més em dona la sensació que complirà dues funcions a la vegada una és a nivell personal per poder-me organitzar millor els posts i l’altre és cap a vosaltres perquè sempre sapigueu quin dia podeu trobar nova publicació al bloc i no hagueu de jugar a si l’encerto l’endevino com fins ara.


Com podeu veure les publicacions s’organitzen de manera quinzenal: Una setmana publico el dimarts i el divendres, la següent el dilluns i el dijous...així de manera alternativa. De moment no m’he atrevit a marcar cap temàtica fixa (bé menys les receptes que ja són un clàssic cada dilluns de manera quinzenal) ja que crec que el bloc és un element viu i no el vull pas encorsetar. Va contra la meva vessant aventurera que dóna nom al bloc. Així que la idea és bloc més organitzat Sí! Però bloc encorsetat NO!Què us sembla? Vosaltres us organitzeu les publicacions al bloc o aneu a cegues?




dimarts, 3 de gener del 2017

Propòsits per al 2017

Comencem els primers dies de l’any  i com cada inici d’any  toca pensar i plantejar-se quins són els objectius que ens agradaria aconseguir al llarg d’aquests 365 dies.

Després de fer balanç dels propòsits plantejats per al 2016, he de dir que malgrat no assolir-los tots, encara que si que n’he assolit més que en altres anys. Els que no vaig  assolir almenys  vaig intentar-los  amb esforç i energia si més no, durant els primers mesos! En alguns la constància ha estat el meu error més gran. Això si, puc afirmar amb rotunditat, que estic molt orgullosa dels que si que he aconseguit assolir. Cal veure el got mig ple diuen. No?
A més siguem realistes si aconseguíssim sempre allò que desitgem a la primera quina gràcia tindria l’aventura?

Així que, aquí van els meus propòsits d’any nou!

1.- SER CONSTANT EN LES PETITES COSES DEL DIA A DIA.

Aquest és el meu primer objectiu repetidor. Ai la constància en el dia a dia. Això em costa  prou. No us parlo de la feina en això sóc súper constant (m’encanta allò que faig). Us parlo de les rutines de la llar: organització, tasques, projectes… en això em cal ser molt més constant.
Aquí també entra el bloc, si bé és cert, que acostumo a  publicar un parell de dies a la setmana...aquests últims mesos he anat una mica a “salto de mata”, a preu fet i “como títere sin cabeza”. Així que el repte està més que clar cal organitzar les publicacions del bloc com toca! m’agradaria fer-ho amb més sentit. Sempre uns dies concrets, sempre a una franja horària…a veure com va! Aquest any serà una de les meves prioritats!

2.- MIMAR-ME I FER ESPORT.
Mimar-me aquest també és un propòsit repetidor, no perquè no aconseguís fer-ho una mica més sinó perquè sempre hem de tenir cura de nosaltres mateixos. Considero imprescindible dedicar-me una mica de temps (perquè la vida ha de tenir moments dolços).
Aquí el segon propòsit aquest cop dins de l’enunciat de l’objectiu a veure si així li faig una mica més de cas! FER ESPORT el meu etern repetidor, m’agradaria que aquest any no es quedes en un gran impuls al principi i en un anar-se diluint a poc a poc. No pretenc tornar-me una atleta, però si mantenir un ritme adequat durant tot l’any! Sé que em costarà mantenir-me però hi poso totes les ganes del món.

3.- TIRAR PROJECTES NOUS ENDAVANT.
 A aquest pobre objectiu no se’l pot anomenar ni tan sols repetidor, perquè va ser el gran oblidat d’aquest any passat. Així que li donarem una segona oportunitat. Ja fa temps que em ronden pel cap petits projectes nous, alguns fa anys que hi cavil·lo però sempre trobo un motiu per no tirar-los endavant. Però ja sabeu allò que diuen les coses no passen mai sinó les intentes.
Així que vull passar-me l’any, si més no, intentant  algun d’aquests projectes nous, que més endavant espero poder anar-vos explicant alguna cosa!

4.- VALORAR I GAUDIR DELS PETITS MOMENTS.
Ens passem la vida corrent d’aquí cap a allà sempre pensant en tot allò que queda per fer, en allò que hauríem d’organitzar, en la feina que no hem acabat, en els problemes que arrosseguem d’un lloc a l’altre... Sovint quan tenim un moment de calma estem tan atabalats que no gaudim al 100 per 100 d’aquests petits moments. Doncs bé, aquest any he decidit que vull gaudir i valorar molt tots els petits moments que se’m presentin per insignificants que siguin, perquè simplement s’ho mereixen!

Si ho sé, podria escriure molts més propòsits d'any nou, de fet en podria fer una llista llarguíssima. Però l’experiència em diu que més val poc i ben fet que no molt. No vull tenir molts objectius i deixar-los mig abandonats. Considero que si arribo a complir els quatre que m'he plantejat ja podré dir que el 2017 haurà estat un any molt profitós! I és que he de ser realista!


 I els vostres propòsits d'any nou quins són?