dijous, 26 de maig del 2016

MOCADOR CIRCULAR DE TELA

Ja acabem la setmana i avui ho fem amb un nou projecte de costura. Ja fa uns dies anant a passar el dia a Barcelona no vaig poder reprimir el meu impuls de passar per una de les meves botigues de teles preferides Nunoya i sortir carregada, és clar. Entre les teles que vaig comprar hi va haver un amor a primera vista.
Entre les capses amb retalls de tela, vaig descobrir una tela japonesa amb textura suau, fina i un estampat  amb ocells d’origamis que em va enamorar. De seguida vaig pensar en comprar-ne el retall. Vaig dubtar una mica en el color (no descarto anar a comprar els altres colors que vaig veure) però al final hi va haver guanyador.  Mentre jo pensava projectes en veu alta, que podrien fer-se amb aquella roba, em va venir al cap la idea de fer un mocador circular!
Jajaja de fet em va venir al coll la idea. Si, sí al coll perquè en duia un de compra i se'm va acudir la idea. Perquè no fer-ne un? No pot ser massa difícil, vaig pensar… però és clar amb aquell retall no n’hi havia pas prou.
Amb el retall a les mans va intervenir el meu company d’aventures (és el meu suport incondicional!) que ràpidament va preguntar a la propietaria de la botiga, que va treure un rotlle de roba del magatzem .  Quina il·lusió que em va fer, com un nen amb sabates noves. Vaig comprar la tela a ull (no vaig tenir ull massa clínic, però en aquesta vida tot té remei, després us explico).

Així que aquí teniu el projecte en marxa. Vaig tallar dos trossos de  la tela a 30 x75 (tot i que les mides es poden variar depenen de si el voleu més llarg o més ajustat al coll).
En el meu cas vaig fer just en la llargada de la tela i vaig haver d’empalmar dos trossos, però no es nota pas gens!


Un cop tallat, s’encaren les peces i es cusen de dalt a baix. Un cop cosit es giren per dins fins a la meitat i es cusen les dues obertures deixant un espai per girar-se.
I ja el teniu el meu mocador circular! 

Com bé diuen  hi ha coses en les que no es pot parar, així que ja n’he fet un parell més (en aquesta ocasió vaig comprar la roba a Kom a Casa i vaig combinar dues teles diferents a cada mocador) que he aprofitat per regalar a la meva mare que és una fan dels mocadors i no en tenia cap de circular.

Què us sembla? Us agraden? Em sembla que no seran els últims que faig, de fet els propers seran amb un material més lleuger i estiuenc.

Aprofito per participar al Rums d'avui.











dilluns, 23 de maig del 2016

Receptes amb molt de gust: CRUMBLE DE POMA

Bon dia,
Comencem setmana i  ho fem amb una nova recepta!  Avui us porto una recepta  dolça, lleugera i sana. La recepta d’avui són uns postres, dolç per esmorzar o berenar típic d’Anglaterra.  És una recepta que combina la tendresa de la fruita cuita al forn amb el cruixent de la farina, el sucre i la mantega.
Es diu que aquesta recepta és va inventar durant la segona guerra mundial, com a conseqüència de la falta d’alguns aliments bàsics com la farina, el sucre o els ous… la idea va sorgir d’intentar elaborar un pastís però tot utilitzant el mínim d’ ingredients racionats possibles.
A mi aquest tipus de dolços m’encanten perquè  després d’un bon dinar, no m’agraden massa les postres embafoses. Penso que venen més de gust receptes lleugeres i de fàcil pair. A més a més si són ràpides i senzilles de fer PERFECTE!

La recepta d’avui: CRUMBLE DE POMA
Som-hi !preneu nota dels ingredients:

En primer lloc prepararem les pomes. Les pelem i les tallem a daus la mida al vostre gust.Comencem la recepta!
 N Jo us recomano que no  siguin ni massa petits perquè no es torrin massa, ni molt grans perquè no quedi la poma massa  dura.
*En el meu cas només en vaig utilitzar dues, però si heu de fer la recepta per a més comensals, només cal que compteu una poma per persona.
Un cop tenim les pomes a punt les saltegem en una paella a foc mig amb un polsim de canyella. Si voleu podeu posar una mica de mantega, però si la vostra paella es prou antiadherent no cal.
Penseu que la poma no ha de quedar cuita! Només la saltejarem durant uns 3 -4 minuts perquè quedi més tova.

Ara col·loquem la poma dins una safata de forn. I la deixem preparada per afegir-hi el crumble. En el meu cas m’agrada utilitzar una safata de vidre perquè així puc veure el punt de cocció mentre és el forn.
Per  preparar el crumble barregem  amb les mans dins un bol: la farina, el sucre i la mantega (freda de la nevera).
El tema de la mantega freda és molt important perquè és el que ens ajudarà a crear els grumolls que desitgem. NO VOLEM UNA MASSA HOMOGÈNIA!


Un cop tinguem la barreja a punt la posem sobre la poma i de cap al forn a 160º entre 35 i 40 minuts, foc dalt i baix. Si us agrada podem tornar a posar canyella a sobre (a mi m'encanta així que en vaig tornar a posar!)
El tema del forn ja l’hem comentat en varies ocasions, cada forn és diferent així que aneu mirant la cocció del vostre crumble un  cop la cap de dalt té un color daurat suau ja ho tenim cuit!

I aquí el teniu el  nostre CRUMBLE DE POMA. Com bé sabeu m’encanta  ensenyar-vos i compartir amb vosaltres receptes fàcils, ràpides ,senzilles, bones i  sanes. Aquesta és d’aquelles receptes perilloses, perquè si la proveu de fer segur que repetireu... us aviso!
Espero que us animeu a provar-ho! I em digueu què tal!

Ara recordeu nova recepta el dilluns 6 de juny! 

dimarts, 17 de maig del 2016

EL MEU PRIMER ENCÀRREC!

Hola bona nit, com us vaig anunciar ahir avui us porto un nou projecte de costura. En aquest cas a més a més es va tractar del meu primer encàrrec.  Fa uns dies una companya de feina després de veure la foto del meu body amb el drac de sant Jordi, em va comentar si li podria fer un parell de samarretes aplicades per a la seva neboda de dos anyets que feia l’aniversari.
Quina il·lusió que em va fer que algú li hagués agradat el que havia fet i que em demanes si li podria fer alguna cosa especial per a fer un regal.

L’encàrrec em  va suposar un repte i al principi em feia una mica de por, i és que és clar, si algú confia en tu per que li cusis alguna cosa ha de quedar bé, el millor possible. Ho vaig parlar amb la meva Singer que de seguida va donar l’OK encara que a mig camí em va fer estressar una mica! (després us explico)

Bé anem per feina, l’encàrrec  consistia en fer una samarreta amb un mussol aplicat (la petita propietària és una fan dels mussols), i una altra que vam acordar que seria amb unes xancletes.

Abans de començar a cosir li vaig enviar una foto amb les teles que havia escollit i la veritat és que m’ho va posar facilíssim perquè em va donar via lliure a combinar-les com jo volgués i a fer el disseny a la meva manera.

Com bé sabeu de la part de dibuix se’n va encarregar el meu company d’aventures (és un artista, i jo com el petit príncep: “dibuixa’m ...un mussol”)
Un cop fet el dibuix vaig plantejar les teles retallades sobre la samarreta. No tenia massa clar com fer els ulls i el nas del mussol. En un primer moment havia pensat en el feltre, però quan ho vaig plantejar no em va agradar gaire com tocava. Així que vaig passar al plan B fer-ho tot amb tela. A més vaig tenir la sort de recordar que tenia una tela  que us vaig ensenyar aquí que tenia ulls i em va anar perfecte per retallar-ne dos i donar-li un toc més divertit.
Després de plantejar-ho,  va tocar passar per la planxa per fixar-ho i posar-nos mans a la feina amb la Singer.

Ho vaig cosir per passos:

En el cas del MUSSOL

Primer el cos del mussol.

En segon lloc el nas i la part grossa de l’ull (cosir en rodo em va plantejar una mica de batalla però al final me’n vaig sortir).
En tercer lloc la nineta.

Aquí em vaig estar plantejant de si posar-li potes o no al mussol, però em va agradar tant com havia quedat que no vaig voler afegir-hi res més!

En el cas de les XANCLETES
Primer  les dues xancletes.Després les tires de les mateixes amb dent de rata granada.
Per acabar els projectes que millor que cosir-hi a la voreta una petita etiqueta de FET a MÀ. Perquè és veies que malgrat no ser perfecte tenia el valor de esser fet a mà amb tot l’amor del món.

Per embolicar-ho vaig posar cada samarreta dins un sobre de plàstic transparent (d’aquestes que tenen pegament per tancar-se). Les vaig col·locar totes dues dins una bossa de Kraft  en què hi vaig posar una etiqueta amb les instruccions de manteniment de la roba i per decorar vaig decidir fer un cor amb la mateixa dent de rata i tela que en la samarreta de les xancletes.


Aquí la Singer es va rebel·lar i em va mortificar deixant de cosir! Això si després d’uns quans vídeos del youtube i una mica de tossuderia per part meva! Em va fer cas i vaig aconseguir enllestir el projecte.
 Aquí el teniu el meu primer encàrrec! Què us ha semblat? Em consta que la petita destinatària va quedar encantada amb el regal. Mil gràcies a la meva companya de feina per l’encàrrec, per la il·lusió i sobretot per haver confiat cegament en mi!  Li envio una abraçada des d’aquí.


dijous, 12 de maig del 2016

ALGÚ EM POT EXPLICAR EL PER QUÈ?

Us poso en antecedents.
Ja fa uns dies, fent un tomb per una coneguda zona comercial em vaig aturar just davant del cinema. Mentre fèiem el xafarder (amb el meu company d’aventures) mirant les novetats de la cartellera, intentant veure si a part de les segones, terceres, quartes parts i entregues de pel·lícules, remakes,adaptacions de llibres i de còmics...  hi havia alguna cosa diferent, interessant...Vaja, alguna pel·lícula que ens crides l’atenció suficientment per entrar al cinema i pagar l’entrada que deu ni do últimament (això donaria per un altre post).

Entre la fila de gent fent cua per entrar, vam veure una noia davant de la guixeta. Fins aquí direu, ves quina novetat!

De sobte vam escoltar clar, fort i alt: "Para la sala 4...mmm si esta bien no hay mucha gente, Fila 10 central" .  En aquest punt cal aclarir que érem a una distància considerable de la guixeta i de la noia. No érem pas a tocar.

Era evident que la noia de la guixeta estava comprant entrades per al cinema, i que anava a la sala 4, però és clar el meu dubte és: ¿cal que se n’assabenti tothom que estigui situat a 30 quilòmetres a la rodona?

Algú em pot explicar quina utilitat tenen aquells micròfons que hi ha a les guixetes dels cinemes, si la distància entre la venedora i el client no arriba a 2 pams?
Potser es dóna per suposat que la més de la meitat de la població està sorda? potser cal que tothom sàpiga quina pel·lícula vas a veure (per això ja hi ha les xarxes socials si es creu escaient no?)? I si hi ha micròfon per què els venedors s’acosten al vidre quan et parlen?

A mi em sembla que aquests micròfons són totalment innecessaris. Si hi pensem una mica això dels micròfons a les guixetes del cinema és només una de les petites inutilitats que trobem al nostre voltant cada dia, i que encara ara crec, que mai arribaré a entendre el seu perquè!


Se us acudeixen més coses que no enteneu la seva utilitat? S'accepten aportacions!

dilluns, 9 de maig del 2016

RECEPTES AMB MOLT DE GUST: DORADA AMB XAMPINYONS

Bona nit,
Comencem dilluns  i setmana . Com bé sabeu avui toca nova recepta!  Avui us porto una recepta lleugera, sana i sobretot ràpida i senzilla de fer. Una recepta d’aquelles que tens preparada en un moment, que queda bé i no porta feina... una recepta d’aquest tipus que jo anomeno EXPRÉS.
La recepta d’avui: DORADA AMB XAMPINYONS


Som-hi !preneu nota dels ingredients:
  
Comencem la recepta!
En primer lloc prepararem la picada amb la que untarem les dorades.  Posem en un morter els dos grans d’all pelats amb una mica de sal. Quan ho tinguem ben aixafat afegim el julivert i el triturem bé. Ara afegim a poc a poc l’oli  fins que lligui bé.
Un cop tinguem la barreja ben lligada incorporem el  vi blanc.
Posem la dorada a la safata de forn amb els xampinyons. Els xampinyons els deixarem sencers, perquè d’aquesta manera ens quedaran més sucosos.
Ara untem la dorada i els xampinyons amb la picada que hem fet al morter i ho posem al forn (preescalfat) a 200º durant uns 25 minuts aproximadament. Això dependrà una mica de la potència del vostre forn.
I aquí teniu les nostres dorades.  Com heu vist és una recepta fàcil, ràpida ,senzilla i  molt sana. Una recepta súper EXPRÉS.
Espero que us animeu a provar-ho! I em digueu què tal!
Ara recordeu nova recepta el dilluns 23 de maig! 

dijous, 5 de maig del 2016

PORTA PASTISSOS DE TELA

Aquesta setmana la cosa va de projectes de costura! I és que en tinc pendents uns quants per ensenyar-vos.
Tinc a la Singer traient fum!pobreta la tinc una mica explotada, ara que comencem a ser amigues espero que no m’agafi mania. Només miro quina la puc fer, i a tot arreu veig teles que m’agraden. Començo a pensar que això acabarà com la meva col·lecció de llanes… jajaja passaré de ser  només llanoaddicta a telaaddicta també.

El projecte d’avui relaciona dues de les meves aficions: la costura i la cuina. Avui us vull ensenyar el meu PORTA PASTISSOS.

Com bé sabeu m’encanta cuinar, salat i dolç. Sovint quan fem una quedada familiar o amb amics, m’agrada sorprendre’ls amb algun tipus de postres. En la majoria d’ocasions acabo fent algun tipus de pastís. Aquí arriba el problema  com transportar-lo d’un lloc a l’altre i que arribi amb certa integritat. Així que el “porta pastissos” em va semblar una bona opció.
A més la idea que no fos de plàstic, sinó de tela i fet a mà em feia gràcia.

Per fer-lo vaig escollir una tela blava de fil per fora i una tela plastificada per dins. La part on va el pastís sempre és més practica fer-la de tela plastificada ja que a l’hora de netejar-ho és molt més fàcil.

 A sobre a la part de fora i vaig fer dues magdalenes aplicades, que li donen un toc més divertit al porta pastissos. De fet en aquest projecte vaig aprendre a fer les aplicacions en tela ( des de llavors us he de confessar, que m’encanta fer-ne!), Si us hi fixeu ja es veu que els acabats no són perfectes, però per ser les primeres no estan gens malament.


I aquí el teniu, el projecte acabat. Per estrenar-lo que millor que portar el meu pastís de pastanaga i coco a la feina i  fer un bon esmorzar.

Què us ha semblat? En feu servir de porta pastissos?
BON CAP DE SETMANA


Aprofito i participo al rums d’avui!

dimarts, 3 de maig del 2016

EL MEU CANVI DE MANS!

Hola bona nit,

Avui us porto un projecte que em fa especial il·lusió poder ensenyar-vos.  Ara que ja està enviat i rebut ja us el puc ensenyar!Es tracta del meu projecte per a intercanviar al canvidemans que ja fa uns mesos presentava l’Alicia de http://enganxetada.blogspot.com.es/

Quan vaig llegir la seva proposta d’intercanvi al bloc de seguida em vaig animar. Em va semblar una manera divertida de compartir aficions i de conèixer altres blocs. En sortir la llista de participants em vaig quedar del tot al·lucinada 55 blocaires o bloggers dieu-ne com vulgueu ens havíem apuntat a la iniciativa… quina gentada!

L’Alicia ens va presentar tots els participants i en aquest punt la veritat és que em vaig espantar una mica. Com bé sabeu sóc cosidora novell, i tot i que la meva Singer i jo sembla que ens anem entenent prou bé, sóc molt conscient que encara em queda moltíssim per aprendre. Així que em van entrar tots els dubtes i inseguretats, una mica de cangueli vaja!

Per fi es va fer el sorteig, i vaig rebre el correu amb la destinatària del meu paquet: La Vicky propietària de http://ninadedrapdiy.blogspot.com.es/
Evidentment vaig entrar al seu bloc per xafardejar una mica què feia, quin estil li agradava, bé per obtenir una mica d’informació i vaig quedar parada! És una artistassa fa coses molt boniques tan de roba com de complements.

Aquí els meus dubtes anaven a l’alça, què podia fer-li per estar a l’alçada? Què li podria agradar? Amb què la podria sorprendre? Després de donar-hi moltes voltes em vaig decidir per fer-li un necesser, ja que em sembla un detall bonic i a més pràctic.

Triar les teles també va ser una odissea, al final a Kom a casa vaig trobar acabadetes d’arribar unes teles que van ser amor a primera vista i aquí en teniu el resultat. El meu primer necesser de “boquilla”. Jo vaig quedar enamorada del resultat, no descarto fer-me’l igual.


Segur que hi ha molts aspectes a millorar sobretot el rematat final a mà que no és el meu fort. Però us asseguro que té molt , molt d’amor al darrera.

Per acompanyar el regal i vaig posar un kit amb un tutorial per fer un cactus de tela (ja sabeu que m’encaten) i una il·lustració ben bonica. Tot dins una capsa de fils, agulles…etc



A més aprofito per ensenyar-vos l’intercanvi que vaig rebre de la Ester de http://quantinctemps.blogspot.com.es/  no em digueu que no és bonic! El davantal ja el faig servir a tope! Quina il·lusió quan vaig rebre el paquet de l’Ester, moltes gràcies per tot l’amor que hi vas posar en fer-lo, un honor que sigui per mi.


No tinc cap dubte que apuntar-me a l’intercanvi de l’Alicia va ser una bona idea, i espero que sigui el primer de molts més! Perquè és divertit, emocionant, especial...fer i rebre regals sorpresa de gent que saps que  també els ha fet amb tot l’amor del món!


Gràcies Alicia per la Iniciativa!