dijous, 30 de juliol del 2015

PRIMER ANIVERSARI DEL BLOC!

Si,si, si ja ho sé aquesta setmana m’he esperat una mica més de l’habitual per escriure el post. No us penseu que és per vagància, per droperia o per mandra… és que em feia molta il·lusió que el primer post de la setmana es publiques avui: el dia 30 de juliol de 2015.
I és que avui és un dia especial, avui fa un any va néixer el bloc d’aventures i desventures dels 30. Encara recordo les primeres paraules amb què el vaig presentar:

Pretenc que el bloc sigui un espai de trobada, de conversa, de paraules i de mots, d’idees,de mal de caps, de somnis, de preocupacions ... vaja simplement un lloc on totes aquelles i aquells de nosaltres que hem començat aquesta nova dècada anomenada els 30, puguem sentir-nos com a casa!

Sembla que fos ben bé ahir quan reemprenia la meva aventura bloggera després de tants anys parada, que em mirava amb afecte el meu antic bloc i amb la llàstima d’aquell que ha vist envellir una part de si mateix que havia estat important. Però també recordo la Il·lusió i els nervis de crear un nou bloc.
Després d’un any…ARA TOCA FER BALANÇ:

Què ha passat a Aventures i Desventures dels 30?

- 68 post publicats (si, ja sé que podrien ser mé,s però he aconseguit mantenir mínim un post per setmana. Durant aquest 2015 ja vaig intentar fer-ne dos…i no em queixo, vaig fent)
240 comentaris (això em fa especial il·lusió perquè sento que allò que dic, que explico, que narro arriba a algú …pren vida a la xarxa)
6602 visualitzacions de la pàgina (gràcies als que passeu per aquí)
- Una pàgina de facebook del bloc (amb 52 seguidors, ja sé que potser no és gaire, però per mi ja és moltíssim!)
 -I un projecte nou  lligat al bloc a Instagram  (amb el que estic xalant i molt)
Després d’aquest any només puc dir que estic contenta amb la meva nova aventura blocaire. Estic satisfeta, orgullosa, motivada, engrescada,amb ganes i moltes energies  per  seguir compartint amb vosaltres una mica més de mi.

Una mica del meu petit món interior, de les meves reflexions, de les meves descobertes, de les meves receptes, contes, viatges, aficions… en definitiva de les meves aventures i desventures en aquesta mítica dècada dels “trentena”.

Avui només puc donar-vos les gràcies a aquells i aquelles que em llegiu, que traieu de tant el cap per aquí, que em deixeu comentaris, que em seguiu a Facebook i/o a Instagram.

GRÀCIES I A PARTIR DE DEMÀ COMENCEM AMB FORÇA EL SEGON ANY DEL BLOC! Amb noves aventures i desventures dels meus 30! Un petó enorme


divendres, 24 de juliol del 2015

Amb quines ulleres veieu el món?

No us han dit mai la frase...
  • "És que jo no veig les coses així... és que ho veig d'una altra manera."
  • "No comparteixo aquest punt de vista"
  • "Amb el temps veuras les coses diferents..."
Són frases típiques i topiques que algun dia tots hem sentit. I és clar, és que cadascú veu i interpreta les coses a la seva manera i tot sovint una mateixa imatge potser vista des de 2, 3, 4, 5 o 100 maneres diferents.
I doncs on és la clau?  per què una mateixa realitat potser vista i percebuda de maneres tan diferents? Aquí la meva teoria, penso, crec, he arribat a la concluisó que depén de les ulleres amb les quals mirem el nostre entorn.

  • Alguns dies tot ens sembla negatiu, res està al nostre gust i no ens agrada el que veiem al nostre entorn.
  • Altres dies tot és fantàstic, estem de bon humor, contents, alegres i tot es veu molt millor.
  • Altres ens es ben igual tot el que ens envolta i no veiem o ens passen inadvertides moltes coses.
  • De tant en tant preferim tancar els ulls i no mirar directament, per no veure coses que no ens interessen...
I és que Sí, si, si, si. No ens enganyem. Tots tenim a casa un calaix ple d'ulleres, que segons el dia que tinguem escollim i ens posem, per veure les coses tal i com aquell dia les sentim. A vegades durant un mateix dia canviem d'ulleres més d'un cop.Tot i això, encara no hem trobat les ulleres que ens ajudin a veure les coses importants i sovint encara seguim oblidant que prop nostre hi ha moltes coses que val la pena de mirar amb uns altres ulls!


Jo avui de moment he escollit les ulleres de sol (per poder observar les coses que realment són importants, sense que els colors enlluernadors a vegades ens distreguin) Demà qui sap! ja veure'm quines ulletes escolliré per veure el món!
I vosaltres amb quines ulleres mireu el món?

dilluns, 20 de juliol del 2015

RECEPTES AMB MOLT DE GUST: TOMÀQUETS FARCITS DE GUACAMOLE

Bona nit,
Comencem setmana! 
Sé que la setmana passada us vaig deixar sense cap post però em vaig prendre la llicència de no treballar en el bloc mentre he estat uns dies fora. Dies en que he  gaudint de la magnífica onada de calor...jaja amb paciència, resignació però, això sí, fent una mica de turisme.
He intentant mantenir el bloc actiu a través de l’Instagram, tot i que la connexió wifi de la que disposava no era massa bona, ni massa ràpida. Si voleu veure alguns dels indrets que he visitat els trobareu allà: @aventuresides30.
Som-hi ... amb el ventilador enfocat a mi i al portàtil... perquè casa meva és una sauna.A aquestes hores i no corre ni un bri d’aire!Us porto una altra recepta ràpida, senzilla i sobretot molt refrescant: TOMÀQUETS FARCITS DE GUACAMOLE.
Com us vaig anunciar, les receptes d’aquest estiu tenen l’objectiu de fer-nos passar una mica millor, la calor que ens envolta.
Ingredients  per a quatre tomàquets
1 alvocat
½ ceba (no massa grossa)
4 tomàquets madurs
Suc de ½ llimona
1 cullerada d’oli
Un pessic de sal

Comencem?
En primer lloc us he de comentar que receptes de guacamole n’hi ha moltes. N’hi ha que porten all, d’altres bitxo o tabasc per donar un toc picant, menta o altres herbes... en el meu cas no poso cap d’aquests ingredients perquè m’agrada més suau, crec que així és apte per tots els paladars.
La manera de dur a terme la recepta és molt senzilla. En primer lloc partim i pelem l’alvocat , el trossegem i el posem en un bol. Ara l’aixafem amb una forquilla fins que ens quedi una mena de pasta.
NSi l’alvocat és madur, un cop partit la pell ens sortirà sola amb els dits. Si és una mica més verd girem les dues meitats de l’alvocat en sentit contrari i així el pelarem millor.

Pelem i tallem la ceba a trossos petits i l’afegim al bol de l’alvocat. Ho barregem i ho retirem en un costat.
!Truc: Com més petita tallem la ceba menys la notarem dins el guacamole i quedarà una massa més homogènia.
Ara ens toca partir els tomàquets i buidar-los per dins. Si no són massa verds amb una cullereta petita ho buidareu sense dificultats.
La polpa que ens sobra no la llencem, la tallem a trossets petits i l’afegim dins al bol del guacamole. Salem al gust i afegim un raget d’oli.
Un cop tenim tots els ingredients dins el bol ho barregem bé i afegim el suc de llimona que ajudarà a que el guacamole no s’oxidi.
!Truc: Per tal de mantenir el guacamole més fresc i evitar que s’oxidi, en cas que vulguem servir-lo a part, cal que hi posem el pinyol del alvocat...és un truc que ens ajudarà.
Amb el guacamole enllestit, ara ens tocarà farcir els tomàquets. Podem servir-los amb la tapa o sense, a mi personalment m’agrada més amb la tapa.
La presentació pot ser sola o acompanyada d’una mica d’amanida.

Que me’n dieu, us animeu? 

dijous, 9 de juliol del 2015

DE REBAIXES!

Ja fa uns dies que hem estrenat el mes de juliol i amb ell el típic espectacle del consumisme compulsiu desesperat,si, sí ja sabeu de que us parlo, de les REBAIXES!

Les rebaixes ja són aquí! Les aglomeracions de gent remenant roba abocada en els taulells de les botigues, les riades de persones pels carrers, les eternes esperes als emprovadors, les targetes traient fum després de la paga extra... i nosaltres al bell mig de tot intentant gastar amb moderació i a poder ser en bona companyia. 

Les rebaixes quin món més fascinant. Et passes una hora o dues o perquè no dir-ho tota una tarda remenant roba, sabates, complements... per adonar-te, més sovint del que ens agradaria,  que allò que tu volies no hi és.
O en el pitjor dels casos no en queda la talla. Això si, de talles repetites i talles súper grans les botigues van servides! I jo em pregunto que fan amb les talles Standard se les mengen les dependentes?
I ja no parlem d’aquelles rebaixes o descomptes en què la rebaixa és del tot insignificant 2€  per exemple... perdoneu però per això no cal que rebaixin res! Ens tracten com si fóssim tontos.
Agobiats, acalorats, suats, amb els cops de calor dels aires acondicionats de les botigues, amb cansament, mal de peus, mal humor, atabalats, rebentats...continuem la nostra particular odissea.
Però al final el nostre patiment es veu recompensat, allí a la llunyania, al fons de la botiga veus un estant preciós. Allí ens espera aquella samarreta, pantalons, banyador, faldilla, jaqueta... són els que volíem. Estàs feliç! t'encanten, mires el preu i és raonable... SÍ! ho compraré, per fi he trobat el meu objectiu a les rebaixes i em passejaré orgullós/a amb la meva nova adquisició emmarcada dins una bossa publicitària. Però de cop i volta baixes dels núvols i veus un cartellet que posa: NOVA COL·LECCIÓ!!!! 
Si, sí, això són les rebaixes, prometre’t que mai més tornaràs a perdre l'estona anant de rebaixes, perquè si al final el que t'agradava no estava rebaixat!
 FELIÇ REBAIXES i sort amb la compra, això sí, segur que tot el de nova col·lecció us encanta!

dimarts, 7 de juliol del 2015

RECEPTES AMB MOLT DE GUST: GASPATXO DE SÍNDRIA

Bon dia,
Quina calor que fa! Puff és mortal realitzar qualsevol tipus de moviment innecessari! Sé que aquesta setmana vaig amb un dia de retard, però ahir entre pitos i flautes em vaig despistar de publicar el post!
Aquesta setmana toca una recepta fresca, de fet crec que serà la tònica d’aquest estiu: receptes fàcils, ràpides , pràctiques i sobretot fresques per combatre la calorada de l’estiu!
La veritat és que pensar en forns, planxes, woks, paelles i la calor que desprenen, fa molta, molta mandra...Així que nevera, batedora i congelador seran els reis de la temporada estival.
Doncs avui us presento una recepta de  Gaspatxo. Això si, no és el típic gaspatxo de tota la vida. Aquí teniu el GASPATXO DE SÍNDRIA.
Ingredients
2 talls de síndria
1 cogombre petit o mig si és més gran
3-4 tomàquets madurs (depèn de la mida)
1 raig d’oli
1 raig de vinagre de vi
1 pessic de sal

Apa som-hi de cap al Gaspatxo!
La manera de dur a terme la recepta és molt senzilla. En primer lloc pelem el cogombre,el trossegem i l’incorporem a la batedora.
NEl cogombre es pot posar amb pell. Jo només li poso si són d’aquell tipus de cogombres que tenen la pell fina, sinó a vegades queden trossets.
Seguidament incorporem la síndria feta a trossos i els tomàquets també trossejats. Barregem tots els ingredients dins de la batedora a velocitat mitja.
Ara afegim un raig de vinagre, un raig d’oli i el pessic de sal . Tornem a triturar i ho tastem per si ens cal rectificar de sal.
 NLa sal, l’oli i el vinagre són al vostre gust... a mi m’agrada amb força vinagre perquè té un toc més àcid.
Un cop ben batut ho posem  a la nevera i ho deixem refredar. Com més fresc ens ho bevem millor. Si voleu es pot fer d’un dia per l’altre.
A l’hora de presentar-ho podeu deixar-ho així o podeu decorar-ho amb una mica de pernil salat cruixent per sobre!
Ja veieu que és una recepta molt senzilla, però us asseguro que si ho proveu es convertirà en un dels vostres plats imprescindibles d’aquest estiu.
Espero que us animeu a provar-ho! I em digueu què tal!

dijous, 2 de juliol del 2015

COSES QUE EM FAN RÀBIA DE LA PLATJA 2

Bon dia,
Com ja us vaig advertir ja torno a portar l’activitat normal i aquí us porto la segona entrega de d’aquelles coses que quan vaig a la platja em treuen de polleguera, em posen nerviosa,m’irriten, m’exasperen, em fan posar de mal humor... en definitiva em fan molta ràbia.
Per si us el vau perdre us deixo el link a la primera entrega, que això és com les bones sagues has de veure totes les entregues per no perdre detall! http://aventuresidesventuresdels30.blogspot.com.es/2015/06/coses-que-em-fan-rabia-de-la-platja.html
Som-hi a continuar la llista:

3.Les sorpreses amagades a la sorra: Mireu jo tinc la mania quan m’estiro a la tovallola de crear una mena de forat, de fer una petita excavació amb els peus a la cerca i captura de sorra més fresca. Sí, sí, com si fos un talp començo a fer forat fins que els meus peus detecten sorra una mica més humida i per tant a una temperatura més baixa que la resta de sorra del meu voltant.  Fins aquí cap problema. Però que passa quan excavant una mica te’n adones que la sorra de platja per a molt gent és un abocador? S’hi pot trobar de tot: burilles dels cigarrets, xiclets, pinyols de fruita, restes de paper albal... no sé, tant difícil és aixecar el cul i anar fins a la paperera més propera? O bé guardar-ho a la bossa i llençar-ho al marxar? Trobo que no cal trobar sorpreses i si més no al menys podrien tenir cert valor arqueològic per sentir-nos tots plegats uns Indiana Jones.

4.Què hem caiguin pilotes o gent a sobre!: Si, jo entenc que la platja és un lloc de relax, em sembla fantàstic que la gent jugui a pales. De fet jo mateixa ho he fet en més d’una ocasió, m’agrada i es passa una bona estona...però cal jugar a un pam de la resta de banyistes que estan relaxadament estirats a la platja? Aquell fantàstic moment de nirvana espiritual en que no penses en res més que en el solet, el so de les onades, el geladet que et menjaràs...aquell moment en què el cap descansa de tant pensar.

Llavors arriba el moment fatídic, quan dins d’aquest estat de suma relaxació en el millor dels casos una pilota et cau a sobre... i en el pitjor t’hi cau el jugador que despistat perseguint la pilota acaba assegut a la teva falda. Ni que fos un partit de Wimbledon! Perquè no juguen on no hi ha gent? Sincerament no em sento gaire còmoda trobant-me algú sobre la panxa!

5.Els taurons humans: Sí, sí, heu llegit bé taurons humans. Una espècie que es reprodueix i molt a les nostres platges. Dit d’aquells individus que equipats o no amb tot l’arsenal necessari per al busseig, es desplacen de manera sigil·losa per sota l’aigua i que sense fer remor apareixen als nostres peus, a les nostres esquenes, xocant amb els nostres culs... i potser la situació més incòmoda a un pam de la nostra persona i a una alçada força íntima. Digueu-me tiquismiquis, escrupolosa o delicada, però trobar-me algú amb el seu nas a tocar del meu aparell reproductiu...a mi no m’agrada gaire! Respecto l’espai vital dels altres i sincerament agraeixo i molt que respectin el meu!

6. Les zones sardina: Dit d’aquelles zones de la platja en que ja no hi cap ni una tovallola, ni un para-sol més. L’aventura comença en aquell moment que arribes a la platja i busques el teu forat, aquell espai prou ampli per poder estirar la tovallola, deixar-hi tots els trastos i construïr allò que podríem anomenar CAMPAMENT BASE. A mi sempre em costa decidir-me per on situar-me, perquè no m’agrada estar a sobre de la gent ni que ho estiguin de mi. Així que sempre intento buscar un espai proper a l’aigua ,si es possible i sinó ,doncs em retiro més enrere i llestos! Però que passa quan hi ha gent que es posen literalment a sobre de la teva tovallola? Cal estar prenent el sol a 5cm dels peus o del cap d’un altre? M’indigna terriblement la sensació de sentir-me com una sardina enllaunada!

Com heu vist o millor llegit, el tema de la platja m’ha donat per a força... I si, ja sé que la platja no la canviaré, però almenys m’he tret un bon pes de sobre compartint-ho amb vosaltres aquelles petites coses que em fan molta ràbia.
Ara bé, no us penseu que la platja no m’agrada, ni molt menys! Té coses fantàstiques: l’olor de mar, els castells de sorra dels petits, la sensació de la sorra humida als nostres peus, el deixar-nos portar per les ones, la sua brisa, el panxing estil llangardaix... Això si sempre és pot millor no??
I a vosaltres que és el que més us agrada i més detesteu de la platja?