dilluns, 27 de juny del 2016

RECEPTES AMB MOLT DE GUST: RECULL DE RECEPTES ESTIUENQUES.

Bon dia comencem setmana i avui toca fer-ho amb una nova recepta.  Encara que en aquest cas, no us porto una única recepta. Aprofitant que ja ha començat l’estiu, m’ha semblat més adequat, fer-vos un recull de receptes fresques, ràpides i senzilles ideals per aquestes dates.
Totes les receptes que us presento ja han estat publicades al bloc amb anterioritat encara que d’algunes d’elles ja fa força temps.

Aquí sota un en deixo imatges i només us cal clicar al nom  de cada recepta que us durà ràpidament a l’enllaç corresponent. Espero que us agradin el dia 11 nova recepta fresca i estiuenca. Una abraçada

 Primers plats




Segons plats

Postres

BON PROFIT!

dimecres, 22 de juny del 2016

NOU MODEL DE CACTUS!

Bona tarda,
Com bé sabeu la Singer de casa va a “tope” i això que aquests dies no li puc dedicar tot el temps que voldria.  Està clar que som bones amigues, com totes les amistats hi ha dies en què tenim les nostreS petites discrepàncies, però , res que no es pugui solucionar amb paciència i amor.

Tot i que la feina em surti per les orelles, no me’n puc estar de dedicar-li un temps a les robes, els fils, els botons, els snaps, les tisores, les cremalleres (aviat veureu un projecte amb elles)… i es que veure les coses que poden sortir d’un tros de tela, o quan feia més ganxet d’un cotó o llana, em fa feliç. Fer-les pensant en qui van destinades i regalar-les encara més.

Avui us porto un dels meus projectes preferits. Ho és per dos motius:
- Perquè m’encanta cosir-ho
- Perquè gaudeixo encara més de regalar-lo. 

Us porto un nou model de cactus de roba. Ja fa uns mesos( que ràpid passa el temps) us vaig ensenyar els primers models de cactus…però després de fer-ne uns quants, vaig decidir fer algunes modificacions per millorar-los.

El nou model té un tronc més ample, que li dóna més estabilitat. Els braços estan a diferents alçades enlloc d’estar un al costat de l’altre. Trobo que queda més similar a un cactus real.

Doncs bé, aquí us en deixo unes fotos dels cactus que ja he cosit i regalat i que ara ja fan companyia i alegren el dia a dia d’algunes noves cases.






Una abraçada i si demà no hi penso FELIÇ SANT JOAN I BONA REVETLLA!

dijous, 16 de juny del 2016

NECESSER DE "BOQUILLA"

Avui us porto un nou projecte de costura, això si, ja us aviso que us semblarà familiar. Perquè hi ha projectes que quan els acabes de fer ja tens clar que repetiràs i aquest és un d’ells.
Pel canvi de mans proposat per Alicia de Ganxetades em vaig animar a fer un necesser amb “boquilla” i en vaig quedar encantada del resultat. Em va agradar tan i el vaig trobar tan pràctic que no m’he pogut resistir a fer-ne un altre.
Aquesta vegada va ser un regal per a la meva mare, em feia gracia fer-ne un per ella aprofitant que anava de viatge. Tot i que, us he de confessar, que li vaig donar en la seva tornada a casa jajaja no vaig poder enllestir-lo a temps… però bé, ja el tindrà a punt per la propera aventura.

En aquesta ocasió va ser ella la que es va triar les teles, encara que casualitats de la vida ambdues teles ja les havia fet servir jo en antics projectes us deixo enllaç aquí i aquí per si voleu veure’ls.
Sembla estrany com una mateixa tela pot tenir finals tan diferents. No sembla que siguin les mateixes!
Pel que fa al necesser en aquesta ocasió també li he posat una butxaca a dins, però per fora l’he modificat una mica, ja que no li he posat cantoneres. Al ser les dues teles amb estampats contundents em va semblar que ja no calia posar-hi res més.

Us en deixo el resultat. Ja em direu que us sembla! I ja us aviso que ja estic pensant en el proper model crec que seré una fan d’aquests necessers.


Bon cap de setmana



dilluns, 13 de juny del 2016

RECEPTES AMB MOLT DE GUST: TOMÀQUETS FARCITS DE VERDURES

Bona nit,
 Ho sé aquesta recepta us la devia des del dilluns passat i és que us vaig deixar abandonats de cop i volta i sense previ avís. Em sap greu, però la setmana passada no vaig ser capaç d’arribar a tot arreu així que vaig haver de prioritzar i molt al meu pesar va pagar el “pato” el bloc.
A vegades un no és capaç d’assolir tot el que es proposa. Aixío que és bo aturar-se, respirar i tornar a agafar embranzida.Per sort el cap de setmana he pogut descansar molt i avui arribo amb energies al màxim.
 Així que estrenem dilluns i ho faig amb un deute pendent una nova recepta!  Avui us porto una recepta lleugera i sana. És una de les meves receptes preferides normalment la fem un cop a la setmana i és ideal per menjar a casa però també per portar-la amb la carmanyola.
Perquè no sé vosaltres, però a vegades no és fàcil trobar receptes aptes per al tupper i que no ens el facin tan avorrit.
La recepta d’avui: TOMÀQUETS FARCITS DE VERDURES
Som-hi !preneu nota dels ingredients:
Comencem la recepta?
En primer lloc prepararem tallem les verdures amb les que vulguem farcir els tomàquets a quadradets.
  La mida dels quadradets dependrà del vostre gust de si us agrada trobar-vos trossos més gran o més petits.
Un cop tot trossejat ho saltegem en una paella a foc mig (jo hi poso unes gotetes d’oli però no massa i quatre espècies: pebre, canyella i orenga).

Mentre es couen les verdures al foc ens toca partir els tomàquets i buidar-los per dins. Si no són massa verds amb una cullereta petita ho buidareu sense dificultats.
La polpa que ens sobra no la llencem, la tallem a trossets petits i l’afegim dins la paella.
Un cop tenim les verdures cuites ,ara ens tocarà farcir els tomàquets.
Un cop farcits els posem una mica de formatge ratllat per sobre i un polsim d’orenga i de cap al forn. Estaran cuits quan veiem que el formatge s’ha fos i té un color dauradet.
NEl tema del forn ja sabeu que dependrà de cadascun d’ells, jo ho poso a 180º foc dalt i baix.
Que me’n dieu, us animeu? A mi és una recepta que m’encanta perquè a més d’un dia a l’altre encara els trobo més bons!

Ara recordeu nova recepta el dilluns 27 de juny! Una abraçada i espero que els reis us portin molts regals!

dimecres, 1 de juny del 2016

Antics vicis!

Com diu el títol de l’entrada avui us parlaré d’antics vicis. Això si, vicis confessables, no patiu!
Què vol dir tenir un vici? Podríem trobar-ne més d’una definició però la que més s’escau en aquesta ocasió és : “ Apetit d'una cosa que mena a servir-se'n sovint i que esdevé difícil de saber-se'n estar.”
Ho confesso, avui no me n’he sabut estar. Aquesta tarda m’he tornat a fer petita per uns instants i he fet cap a un antic vici.

Us explico. Durant la tarda he estat fent uns encàrrecs passejant pel poble, ja de tornada cap a casa he tret el cap pel forn de pa i he vist que tenien barres de xapata (m’encanten tots els tipus de pa, la xapata ha estat l’excusa!)  i m’ha vingut de gust comprar-ne una per sopar.
De camí cap a casa, amb les bosses i la barra de pa sota el braç, he trobat que seria més pràctic posar-la en una de les bosses que duia! Aquí he comès el meu error… al disposar del pa de manera accessible no he pogut evitar espessigar-ne una mica del crostó.
Mica, que s’ha convertit en una miqueta més, i en un altre boci per anivellar la barra. Enteneu-me quedava malament,que la barra tingues un costat més rossegat que l’altre. Ha estat totalment per una mera qüestió d’estètica.
Així que per un moment he tornat al meu vici de “ratolinet” quan de petita anava a buscar el pa per la mare o l’àvia i arribava a casa amb mitja barra rossegada. Llavors recordo que abans d’entrar per la porta de casa utilitzava la meva tècnica secreta per no ser descoberta ràpidament.
Girava la barra cap per avall ,de manera que la part rossegada , quedés a la part de sota de la bossa, mentre que el crostó intacte treia el cap per la part de dalt.
Evidentment uns minuts més tard era enxampada amb el delicte encara fresc. La meva mare em somreia i sempre em deia “Com t’arriba a agradar el pa! Després no dinaràs!”. Jo feia arronsava les espatlles cap amunt i feia cara de circumstàncies. Esperant la propera ocasió per anar a comprar pa.
Aquesta vegada no he girat la barra, el delicte era més que evident. Així que continuant amb els meus vicis de quan era petita per anivellar el pa n’he tallat un trosset que m’he menjat amb una bona xocolata untada per sobre... Si torno a ser petita per una estona, què millor que un berenar a l’alçada! Jajajaj
Us deixo la prova del meu delicte.


Vosaltres teniu antics vicis? Us afloren a vegades de manera inconscient?