dimecres, 27 de maig del 2015

Envellir o rejuvenir?

L'altre dia prenent alguna cosa en una cafeteria , fent una mica de parada després d'una tarda d'encarrecs d'aquí cap allà.
Estava sentada al costat d'un grup de dones d'edat madura avançada (bé ,que ja feia uns anys que estaven jubilades, vaja!) i em vaig quedar una estona mirant la dinàmica que portaven.
Estaven assegudes, unes 8, al voltant de dues taules quadrades d'aquestes de bar, prenent un cafetó amb unes pastetes i comentant la jugada.
Totes ben arreglades, la veritat és que feien molt de goig! Parlant dels plans de la setmana i quedant per anar a dinar i per celebrar no sé quines coses...
I no vaig poder evitar esbossar un lleu somriure i és que...qui diu que envellir vol dir deixar de fer coses? us ben asseguro que  en aquella taula del meu costat s'hi planificaven activitats, sopars, cinemes, sortides...com quan nosaltres ens trobem i comencem a dir: hem de quedar per fer això, o ens hem de veure per fer allò...
I és que penso que això de l'edat, és molt relatiu. Se'ns dubte depén molt de la manera de ser de cadascú. La filosofia de vida que adoptem o en la que creiem ens pot fer veure el món com un ventall obert de possibilitats o com un  món ple de portes tancades.
Per tant fer-se gran vol dir envellir o rejuvenir? cal que cadascú en faci la seva propia reflexió i que adopti el punt de vista que més li agradi...
Jo em decanto per pensar que podrem continuar fent infinitat de coses o potser fins i tot més!

Per acabar us deixo amb un fragment del musical Forever Young, que vaig tenir el plaer de disfrutar fa uns anys...amb uns avis d'allò més peculiars!





dilluns, 25 de maig del 2015

RECEPTES AMB MOLT DE GUST: Wok de gambes marinades amb sake i verdures

Tornem a ser dilluns i com que ja han passat 15 dies aquí teniu la nova recepta de la secció de receptes amb molt de gust.
Com bé sabeu la meva vida transcorre rodejada de  “tuppers”. I és que de dilluns a divendres cada dia em toca omplir la carmanyola. Si us sóc sincera la vida dins una carmanyola és sana, saludable i econòmica...però sovint molt més repetitiva del que m’agradaria.
Ara bé, no sempre tens el temps i les ganes de posar-te a la cuina! No us passa? Doncs de tant en tant intento donar vida a la meva estimada carmanyola, de manera que al obrir-la les meves papil·les gustatives i olfactives s’acompanyin d’un mmmm què bo!
Així que  avui us presento una recepta ideal per a qualsevol dinar o sopar en parella, família i/o amics, però que a més a més és ideal per endur-nos-la a la feina!
Doncs aquí la teniu:
Wok de gambes marinades amb sake i verdures

Ingredients  2 persones
10 a 12 gambes
Verdures al gust: jo vaig posar pastanaga,  carbassó, porró, xampinyons, pebrot vermell i verd.
Canyella ,orenga o coriandre, sal ,  pebre negre, pebre vermell dolç i nou moscada.
Salsa de soja
Un gotet de sake (de sake n'hi ha de molts tipus , un dia en parlarem amb més calma)
Som-hi amb el Wok de gambes marinades amb sake i verdures !
En primer lloc cal que pelem les gambes i les posem a macerar  de 15 a 30 minuts (mínim)
N Sóc conscient que vénen gambes pelades, però el gust i la textura que queda no és la mateixa us ho asseguro.
Per a macerar-les posem les gambes dins un plat fons o un bol i afegim el got de sake, pebre negre i vermell dolç, canyella, sal, orenga o coriandre, sal i una mica de nou moscada. També us diré que jo he escollit aquestes espècies però podeu posar les que a vosaltres més us agradin.



Mentre es maceren les gambes , tallem les verdures i les saltegem al wok amb una mica d’oli.
!Truc: Quan cuinem les verdures al wok la millor manera de tallar-les és en juliana perquè així es couen més ràpid però mantenen el toc cruixent.

Abans que les verdures acabin de coure afegim les gambes amb tot el seu suc i les saltegem un parell de minuts amb el wok. En aquest punt podeu afegir-hi salsa de soja o bé ho podeu deixar amb el gust del macerat de sake.
NLa salsa de soja intensificarà el gust, però llavors penseu que les verdures no s’han de salar, sinó hi hauria un excés de sal!
Espero que us agradi! Que me’n dieu? Us animeu 

a donar un toc asiàtic a les vostres carmanyoles?

dimecres, 20 de maig del 2015

Un Mac Gyver a casa!

Si ja heu arribat a la trentena, la rondeu o la sobrepasseu segur que llegint el títol us ha vingut el cap aquella mítica sèrie dels anys 90 en què Richard Dean Anderson (el protagonista, popularment conegut com a Mac Gyver)  era  un agent al servei de la Fundació Phoenix. Agent que sempre resolia qualsevol tipus de problema: utilitzant la seva intel·ligència superior i els seus amplis coneixements tècnics.
De seguida haureu recordat seva habilitat per improvisar invents i artilugis de tot tipus utilitzant materials d’allò més simples: xiclets, clips, llumins, gomes…Aconseguint així resoldre qualsevol missió que se li proposes, amb certa facilitat.

Doncs us ho he de confessar: tinc la meravellosa sort de tenir al meu costat se’ns dubte un digne successor del  gran Mac Gyver! i és que sabia que el meu company d’aventures i desventures és un manetes (entre altres virtuts), però és que fa unes setmanes vaig descobrir en ell un autèntic MacGyver. Us poso en situació.

Fa unes setmanes vam aprofitar per fer una escapadeta de cap de setmana d’aquestes que tant ens agrada (I és que som uns culs inquiets, sempre mirem a veure quina la podem fer!). Bé arribem a la casa rural que havíem escollit per a allotjar-nos i tot i que durant el dia feia una temperatura prou agradable, a la nit refrescava i força.
La casa ja havia apagat la calefacció així que la temperatura a l’habitació era més aviat fresca...ara si l’habitació era tipus nevera, el lavabo era un congelador en tota regla! Diguem-ne que per a fer-ne ús havies d’anar molt apurat per acabar la feina el més ràpid possible! Jajaja
I us prometo que no exagero. Jo sóc conscient que sóc prou fredolica (em costa sentir calor) però ja quan l’altre aventurer es va queixar de fred, vaig tenir clar que les meves sensacions eren totalment reals.
Apurats pensant en el moment dutxa, en que és clar, sota l’aigua s’està perfecte però al sortir (i al entrar)....frrrrrrrrrrrr quin fred!Doncs aquí, en aquest moment de crisi total,va aparèixer el meu súper heroi, el meu salvador, el meu Mac Gyver. 
Tot deixant anar unes paraules típiques de la sèrie:
-Tens una goma de cabell, un clip (el clip no el va utilitzar) i un raspall de dents? Vaig a muntar un calefactor...- Aquí la veritat no vaig estar massa al cas de les explicacions tècniques. La meva cara anava entre el no entenc res i el què dius? En serio? Au, va!

Increïble però cert, uns segons després teníem operatiu el nostre  calefactor d’emergència estil Mac Gyver, que ja us avanço que va funcionar molt, i molt bé durant tota l’escapada. 

I és que us en deixo la prova visual... perquè si mai aneu de vacances i teniu fred, sapigueu com fabricar-vos un calefactor casolà! (la goma de cabell fa que el raspall de dents faci pressió sobre el botó que activa el secador de cabells i així el manté encès...sense necessitat d'estar apretant contínuament)
Us he de dir que si ja estic encantada amb el meu company d’aventures vitals, també us diré que sempre m’ensenya coses noves i que mai em deixarà de sorprendre!




dilluns, 18 de maig del 2015

VA DE CONTES: T'estimo (quasi sempre)

Després de l’espectacular inaguració del mes passat (recordeu la cinta de roba imaginària tallada per aquelles enormes tisores que s’utilitzen en els protocols d’inaguració oficial...jajaja imaginar no val diners!)

Avui teniu la segona entrega de la secció VA DE CONTES( recordeu que la podreu trobar publicada un cop al mes, més o menys a mitjans de mes per a més informació cliqueu el link http://aventuresidesventuresdels30.blogspot.com.es/2015/04/nova-seccio-va-de-contes.html  )

Aquest mes us porto un àlbum il·lustrat ideal per a regalar a qualsevol persona que us estimeu adult o infant. En el meu cas jo el vaig regalar a la meva parella.

El curiós d’aquest conte és que va ser un amor a primer vista. Feia setmanes que cada vegada que passava per davant d’una de les meves llibreries preferides em mirava l’aparador i els meus ulls sempre es quedaven clavats en el mateix conte.
En primer lloc pel títol que em va semblar d’allò més suggerent “T’estimo, quasi sempre” i després les il·lustracions senzilles, però incorporant diferents materials (aquest estil d’il·lustracions sempre m’ha agradat)... Així que al final, no em vaig poder resistir!

Allí em teniu dins de la llibreria, somrient mentre llegia el conte...i allò que va començar com un amor a primera vista es va convertir en una estimació profunda...em va agradar tant que el vaig trobar perfecte per regalar-lo al meu company d’aventures.

Així que avui que millor que dedicar-li la secció del mes.

Pd: Més endavant us parlaré d’un altre àlbum il·lustrat de la mateixa autora, ja que m’agrada molt com treballa les emocions.

Aquí va la fitxa tècnica.

Títol:
&T'ESTIMO (quasi sempre)

Autor:
 Anna Llenas

Il·lustracions:
Anna Llenas

Editorial:
Estrella Polar

Col·lecció:
-----------------
Què té aquest conte que no tingui un altre? 
 És un  conte divertit  i amb un toc dolç en què l’autora ens presenta els seus personatges en Lolo (és un cuc de bola) i la Rita ( una cuca de llum) que són ben diferents.

I és que en Lolo i la Rita, podríem dir que són pols oposats. Ell sempre ho té tot controlat, ella és més d’improvisar. Ella és sincera i divertida, ell independent i misteriós... Ara bé tot i les seves diferències s’agraden.

Això sí, ja sabeu que acceptar les diferències en una parella no és fàcil! I aquí és quan arriba el quid de la qüestió, per què a vegades que allò que ens fa diferents ens encanta i d’altres és la cosa que més ens treu de polleguera?
Doncs la resposta la trobareu en el conte que d’una manera hàbil i senzilla ens convida a fer-nos entendre que allò que ens diferencia de l’altre és allò que ens fa únics i especials. I és que aquí rau la màgia dels pols oposats.

Espero que si us animeu us el compreu, o el regaleu perquè val molt la pena. I sobretot des d’aquesta secció m’encantaria trencar mes a mes i fer fugir de la vostra ment el típic i tòpic que:  els contes són només cosa de nens.

I és que una bona història no té edat! Què me’n dieu teniu un  pol oposat prop?



dimarts, 12 de maig del 2015

RECEPTES AMB MOLT DE GUST: PASTÍS SALAT DE PASTA DE FULL

Bon dia, com podeu comprovar aquesta setmana vaig amb un dia de retard.
Com ja us vaig anunciar la secció de RECEPTES AMB MOLT DE GUST a partir d’aquest mes passava a ser quinzenal i per tant rebríeu una nova entrega els dilluns alterns. Encara que ahir per problemes de salut em va ser impossible penjar el post...avui a primera hora del matí el teniu aquí!

Avui us presento una recepta ideal per compartir en un dinar o sopar de pedres. Sabeu que és un dinar de pedres? (bé jo ni dic així, també he sentit anomenar-lo de sobaquillo o de traigo) Un dinar de pedres és aquell en que tothom porta alguna cosa de casa que ha cuinat i/o ha comprat i entre tot el que hi ha s’organitza un àpat conjunt.
Doncs aquí la teniu: PASTÍS SALAT DE PASTA DE FULL.

En el meu cas en el dinar de pedres de l’últim dia en vaig fer dos ja que erem una gentada, un de pernil dolç i formatge ; l’altre de verdures i formatge.

Ingredients
2 paquets de pasta de full quadrada
8 talls de formatge que fongui ràpid (jo vaig fer servir tipus tranxetes)
10 talls de pernil dolç
Verdures al gust: jo vaig posar pastanaga, ceba, carbassó, tomàquet, xampinyons, pebrot vermell i verd.
1 paquet de formatge ratllat (jo el vaig fer servir d’aquest que barregen varis tipus de formatge)
Canyella ,orenga, sal , cúrcuma i pebre
1 ou
Apa som-hi amb els pastissos!

En primer lloc estirem la massa. Jo l’estiro sobre el paper de forn que després posaré a la safata, així no em cal traslladar-ho quan està el pastís farcit. (us recordo que tinc un punt “patós” i hi hauria moltes possibilitats que em caigués a terra).
!Truc: sempre estiro una mica la massa amb el corró perquè a vegades agafa mala forma quan la traiem del paquet.
Un cop estirada la massa comencem a fer capes en una meitat de manera que puguem doblegar després la massa i tapar el farcit.
En el cas del pastís de formatge i pernil dolç jo vaig fer  4 capes de pernil dolç intercalant al mig de cadascun una capa de formatge i orenga.
Pel que fa al pastís de verdures vaig fer una única capa amb totes les verdures prèviament saltejades a foc mig en una paella. (jo les vaig amanir amb sal, pebre i una mica de cúrcuma)Un cop posada la capa de verdures a sobre i vaig posar el formatge ratllat.
N Quan posem el farcit a la pasta de full recordem de no omplir fins a la cantonada perquè sinó després no ho podrem tancar i ens marxarà el farcit.

Ara ens toca doblegar la massa i segellar-la. Primer ajuntem la part del mig pinçant amb els dits i després els dos laterals. Per tal que no se’ns obri untem el pastís amb ou batut i hi fem uns quants talls perquè no se’ns infli massa al coure.
NEn el meu cas per diferenciar un pastís de l’altre: al de formatge i pernil dolç hi vaig posar a sobre orenga, mentre que al de verdures i vaig posar canyella.
Un cop tot a punt ho posem al forn a 180º i quan veiem que està daurat ja el tenim a punt.
NEl podeu fer sense problema d’un dia per l’altre perquè és tan bo fred com calent!


Espero que us agradi! I ja sabeu per a un dinar o sopar de pedres és ideal!


dijous, 7 de maig del 2015

La vida és plena d'IRONIES.

Avui youtubejant una mica he trobat un vídeo d'animació (I és que si, ho confesso sóc una apassionada de l'animació i sobretot dels curtmetratges que amb pocs minuts són capaços d'explicar magnífiques històries) que m'ha semblat força interessant, és diu: FOREVER YOUNG the gate of youth.

Tracta d'un home de la tercera edat que vol rejuvenir i per aixó decideix passar una porta a través de la qual podrà tornar a ser jove...però observeu bé el que li passa...


I és que la vida està plena d'ironies, i a vegades ens entossudim a aconseguir coses que són impossibles o poc probables, costi el que costi, sense valorar les perdues i tot allò que ens oblidem o deixem en el camí per arribar a la meta.

I al final, quan arribem al nostre objectiu, si ho aconseguim... molts cops no resulta ser allò que esperavem i és que la vida està plena d'ironies!

dimarts, 5 de maig del 2015

Maleïda llei de Murphy

I és que la llei de Murphy no enganya i tampoc acostuma a fallar!

Segons la gran llei del màxim desastre de Murphy si una cosa ha d’anar malament, segurament anirà malament o pitjor del que estava previst.  Aquella llei que diu que la torrada sempre cau del cantó untat amb la mantega o que si arribes tard a alguna cita et passaran mil entrebancs per arribar encara més tard! I evidentment la que avui em porta a parlar-ne: PERDRE 40 minuts fent tombs amb el cotxe per aparcar relativament a prop de casa i acabar aparcant a l’altre punta poble... i el pitjor en arribar davant del teu domicili trobar una enorme plaça lliure!

Efectivament, això em va passar l’altre dia. Arribo a casa a una hora (més tard de l’habitual, però tampoc cap deshora era el vespre) començo a fer tombs al meu carrer i als carrers propers per intentar deixar el vehicle estacionat.

Si bé és cert ,que el meu carrer sempre és un suplici aparcar, normalment amb unes quantes voltes a la “manzana” amb el cotxe i una  mica de sort, sempre acabes aparcant (pd: com podeu comprovar no va ser el cas que us exposo)

Aquest dia, voltes i més voltes, i no aconsegueixo aparcar de cap manera. Però no és que no aparques al meu carrer que això ja ho tinc més assumit…és que no vaig poder aparcar en un radi de 4 o 5 carrers amunt i/o avall. Desesperada, cansada, atabalada i perquè no dir-ho de mala llet! Aparco el cotxe, obro el maleter i recordo que vaig carregada de trastos com un ruc (cosa que m’acostuma a passar més sovint del que voldria admetre).

Davant meu el gran dubte, em carrego les coses al estil portejador de l’Himàlaia o faig 25 viatges de casa al cotxe ?(recordem que estava aparcada, si, però al cul del món). Així que tossuda com sóc (una de les meves virtuts) decideixo que no penso fer 25 viatges al cotxe i que en una vegada ho portaré tot!

Si m’haguéssiu vist, era tot un quadre…feia entre por, pena i riure… però jo a la meva! Després de caminar una bona estona arribo al carrer de casa, i just quan sóc al davant…

Increïble però hi havia un pàrquing: enorme, preciós, magnífic… al costat de la porta!Indignadíssima amb la llei de Murphy, amb en Murphy i amb part de la seva família… la cirereta del pastís fou trobar-me un veí ( que també havia aparcat a un cul de món) que em va comentar amb to burleta:

-Quina gràcia! Ara hi ha pàrquing davant de casa!

Us ho prometo, que si no hagués anat com un ruc l’escanyo allí mateix…i és que no es pot anar mai en contra de les lleis, però encara menys de la llei de Murphy! 

divendres, 1 de maig del 2015

L'OPERACIÓ BIQUINI

Amb l’arribada del bon temps i amb el descens progressiu de capes de roba que duem a sobre…comença el temut moment mirall. Aquell moment en què et mires i et remires al mirall, d’aprop i de lluny, i et sembla que al teu cos li sobra quelcom o li falta quelcom. No sé perquè, però per norma general sempre ens sobra més del que ens falta! Jajaja almenys a mi. Potser és que allò que ens falta ja tenim assumit que és així, però que allò que ens sobra , pensem que encara té remei.
I aquí comença per centenars, milers i segur que no m’equivocaré si afirmo que per milions de dones (homes potser també però no ho diuen tant en veu alta) l’anomenada operació biquini. Però en què consisteix l’operació biquini?

Menjar saludable? Fer esport? Això en teoria són hàbits que hauríem de dur a terme sempre…encara que són fàcils de començar, però molt més difícils de mantenir.

En el meu cas aquest any no en puc dir operació biquini, ja que com us vaig explicar (http://aventuresidesventuresdels30.blogspot.com.es/2015/01/va-de-proposits-dany-nou2015.html) un dels meus propòsits d’any nou era 
CUIDAR-ME I CUIDAR TOTS AQUELLS QUE TINC A PROP.

Pel que fa a cuidar-me a mi mateixa em vaig proposar dos eixos bàsics:

                -ALIMENTACIÓ SANA           
           -ACTIVITAT FÍSICA

I la veritat és que amb els meus daltabaixos, però puc fer un balanç positiu del resultat, de moment. També us diré que he estat més constant amb el tema de l’alimentació que amb el de l’esport (que sempre em costa més).
Així que aquest any la meva operació biquini és més una “posta a punt”, com la dels vehicles. Estic intentant remuntar l’activitat física, sobretot essent més constant. I pel que fa a l’alimentació sana ,doncs: de dilluns a divendres evito aquelles coses que sé que no són saludables ni em convenen i el cap de setmana em permeto una mica més de marge, sense passar-me.

A més, com a nou objectiu he intentat augmentar la ingesta de fruita que és una cosa que em costa. No perquè no m’agradi, sinó perquè no sóc de postres i menjar-la entre hores em costava molt. Ara porto unes setmanes menjant més fruita, m’obligo que sinó sóc com els nens! i encara que al principi em va costar molt trobar el moment per menjar-me-la ara ja forma part de la meva rutina i n’estic molt contenta.

I vosaltres feu operació biquini? Com ho porteu?


Per acabar us deixo amb un curtmetratge d’animació molt divertit anomenat: Slime time, si teniu una estona mireu-lo és molt divertit i adient per l’operació biquini.