dimarts, 30 de juny del 2015

COSES QUE EM FAN RÀBIA DE LA PLATJA!

Bon tarda,
Ja sé que aquests dies no he estat tan present com és habitual he intentat publicar com a mínim un cop a la setmana però no he pogut dedicar més temps al bloc. El juny és un dels pics de feina més intensos que tinc i la veritat és que les hores que no he passat a l’ordinador o fent paperassa … les he dedicat a descansar una mica.
Això si, he intentat mantenir-me activa i el bloc viu a través del meu estrenat INSTAGRAM, amb el que sincerament xalo molt! Recordeu que si em voleu seguir via aquesta xarxa social heu de buscar-me com @aventuresides30.
Però bé, superat el moment àlgid de la feina, aquí em teniu a punt per tornar a donar guerra.
I avui us parlaré de coses que em fan ràbia… jaja d’aquest tema segur que tots en podríem fer una bona saga i veient que és un tema molt ampli anem a acotar-lo: COSES QUE EM FAN RÀBIA DE LA PLATJA!
I és que aquest dies quan he tingut un moment i amb la calorada que feia, no he pogut evitar la temptació de refrescar-me una mica a la platja!
Si pensem en platges, a tots ens venen al cap aquelles platges paradisíaques del carib, aquella sorra blanca, les palmeres, l’aigua clara… Bé potser les platges de per aquí no són exactament així, però també tenen el seu encant. Això si ara us narraré aquelles coses que quan vaig a la platja em treuen de polleguera, em posen nerviosa, en definitiva em fan molta ràbia.
1.       Trobar-me la tovallola plena de sorra: és que jo sóc d’aquelles que es passa una bona estona estirant la tovallola, amb molta cura de que entri en ella el mínim possible de sorra…diguem-ne que m’ho prenc com un projecte d’ingenieria.
Certament reconec que és per veurem, fins hi tot miro la direcció del vent perquè no em giri la tovallola mentre l’estiro. I si, la deixo força maqueta, la veritat… ràpid després de tal proesa em trec la roba i de cap a l’aigua a refrescar-me…Però quan arribo  a la tovallola s’intueix la catàstrofe…la meva estimada obra d’art, ha quedat inundada, sobreeixida, enterrada dins la sorra.
Els factors desencadenants d’aquest desastre poden ser varis: un cop de vent, algun banyista que passa corrent intentant no cremar-se els peus... bé, tampoc buscarem culpables... però em fa ràbia.

2.       Que espolsin la tovallola a sobre meu: Aquest també és un moment delicat, aquell en què estirada a l’estil llangardaix et relaxes deixant que el sol assequi la teva pell abans de tornar a ficar-te a l’aigua. Aquell moment untada de crema solar fins a les orelles en què els veïns del costat decideixen espolsar la tovallola i arrebossar-te com una vulgar croqueta. Moment en que jo em pregunto, no podríeu haver espolsat la tovallola en algun lloc allunyat de la resta de gent? O sóc l’única imbècil... que intenta no molestar ningú i recorre mitja platja per espolsar la tovallola?

Ups veient que aquest post em serà difícil de sintetitzar... us deixo fins aquí les meves manies... CONTINUARÀ EN EL PROPER POST!

I A VOSALTRES US FAN RÀBIA AQUESTES COSES?

dilluns, 22 de juny del 2015

RECEPTES AMB MOLT DE GUST:MUG CAKE DE PRÉSSEC

Bona nit,
Avui comencem setmana amb un recepta dolça... Veient que en els últims post ara ja fa temps que només us parlava de receptes salades, m’he decidit a posar un contrapunt dolcet. Ja sé sap que una mica de sucre va bé per estimular el cervell!
I aquesta setmana que per mi serà intensa,  així que necessito el màxim d’estimulació cerebral possible!
Ja fa un temps, bé per ser concrets el 14 de febrer (mira per on, ara he caigut que ho vaig posar per St.Valentí  jajaja tot i que he de confessar que jo no el celebro) us vaig presentar la meva primera  mug cake. En aquella ocasió era el primer que feia i vaig decidir fer-lo de xocolata. Us deixo el link per si voleu veure-la http://aventuresidesventuresdels30.blogspot.com.es/2015/02/invents-la-cuina-mug-cake-de-xocolata-i.html
Doncs avui us presento una altre recepta de Mug Cake, però aquesta vegada amb el toc fresc que hi dóna una fruita tan estiuenca com el préssec. La veritat és que la recepta m’ha agradat molt més que la de xocolata perquè em sembla més suau i melosa. Aquí teniu la MUG CAKE DE PRÉSSEC.
Ingredients
4 cullerades soperes de farina
3 cullerades soperes de llet
1 ou
1 cullerada i 1/2 de sucre
1 cullerada d’oli
½ cullerada de llevat o ¾  (depén de la quantitat de préssec)
1 préssec petit o bé mig de mitjà

Apa som-hi de cap a la Mug cake!
La manera de dur a terme la recepta és molt senzilla. En primer lloc pelem el préssec i el trossegem el més petit que puguem. Pensem a retirar un trosset de préssec per a fer la decoració de sobre la mug cake. 
 NHem de pensar que la recepta es courà dins de la tassa en poc temps si els trossos no són petits correríem el risc que quedin durs.

  Barregem tots els ingredients per ordre dins un bol petit. Podem remenar-ho amb una cullera o amb una forquilla (a mi per batre em va millor la forquilla, fa que quedi la massa més homogènia i sense grumolls).
 NLa recepta també es pot barrejar directament dins la tassa , però en aquest cas com que porta els trossos de fruita, el que volem és que la massa quedi el màxim homogènia possible i a vegades dins de la tassa es fa difícil remenar i repartir bé els ingredients de manera que els que pesen més no quedin a baix.
 Ara ho col·loquem dins de la tassa. Un cop barrejat dos minutets al microones, a temperatura màxima i ja ho tenim enllestit!

!Truc: si untem la tassa amb una mica de mantega després a l’hora de menjar-nos el mug cake ens el menjarem millor i si el volem desemmotllar també ens serà més fàcil.
 A l’hora de presentar-ho podeu deixar-ho així, però en el meu cas jo he decidit posar-li unes làmines fines de préssec (d’aquell que havíem reservat prèviament) tot donant-li forma de flor. Aquí la imaginació de cadascú!



Espero que us animeu a provar-ho! I em digueu què tal!

dissabte, 20 de juny del 2015

Estrenem Instagram!

Després d'un temps de donar-hi voltes he decidit llançar-me a l'aventura de donar-li vida al bloc en un altre entorn social!
Ja som a Instagram!us convido a seguir-me per allà també.

dimecres, 17 de juny del 2015

VA DE CONTES: L'INCREÍBLE NEN MENJA LLIBRES

Ja som a mig mes, així que ha arribat el moment de tornar a la carrega amb la secció VA DE CONTES.
Aquest mes la recomanació va més enllà d’un conte, malgrat que us en presentaré un ...( No penseu que m’he oblidat del propòsit de la secció, ni molt menys!)Però és que  sobretot m’agradaria destacar-ne l’autor que amb especial gràcia, senzillesa i molta originalitat aconsegueix transportar-nos amb tots els seus contes a móns ben peculiars.
Us anuncio que se’ns dubte en sóc una enamorada d’Oliver Jeffers, del que ja tinc a casa, tres àlbums il·lustrats...i algun que altre que he utilitzat per a regalar. I no pas a nens, sinó a adults!
Ja us vaig anticipar que sóc tota una defensora dels contes per a petits, però també, perquè no per a grans.

Vinga doncs anem per la presentació d’avui. Us presento el primer àlbum il·lustrat que vaig adquirir d’aquest autor:
L’INCREÏBLE NEN MENJA LLIBRES.
 
Aquí va la fitxa tècnica.

Títol:
&SANT JORDI A LA COVA DEL DRAC
Autor:
 Oliver Jeffers
Il·lustracions:
Oliver Jeffers
Editorial:
Andana
Col·lecció:
-----------

Què té aquest conte que no tingui un altre?

És un  conte divertit que ens presenta les aventures de l’Enric, un nen que devora llibres. Això si, no em refereixo al sentit figurat de llegir llibres un darrere l’altre...sinó al sentit literal. Si, sí, com ho heu sentit: El plat preferit de l’Enric és un bon llibre.
Malgrat que al principi només degusta paraules, després frases, paràgrafs... al final decideix que, res millor que cruspir-se un llibre de cap a peus.
I és que amb cada mossegada el nostre protagonista ingereix coneixements, històries, aprenentatges, llegendes...  A més us diré que no és gens selectiu menja de tot: enciclopèdies, diccionaris, atles, contes...Bé ja sabeu que el saber no ocupa lloc, però en el cas de l’Enric si que li provoca un bon mal de panxa!

Quin problema llavors! Com continuarà gaudint dels llibres si no pot mejar-se’ls? Us agradaria saber-ho?

 En resum us diré que L’Increïble nen menja llibres és un conte ple d’orginalitat, amb molta ironia i grans reflexions sobre el món de la lectura.  Us en deixo un vídeo per si voleu fer-hi un cop d'ull per dins!

I VOSALTRES SOU DELS QUE  DEBORAREU  LLIBRES O DELS QUE ELS GAUDIU AMB CALMA I ELS SABOREGEU?

dimecres, 10 de juny del 2015

COMENTAR O NO COMENTAR ALS BLOCS ?

Avui us vaig a parlar d’aquelles coses que fan il·lusió a tota blocaire. Ara potser he pecat de ser massa generalista, parlarem d’aquelles coses que al meu jo blocaire li fan il·lusió i molta: REBRE COMENTARIS.
Sí, sí! Se’ns dubte veure que un post rep un comentari és un moment increïble. Si us sóc sincera sempre he estat de llegir blocs i diferents webs. Tot i que no sempre han estat els mateixos (no per cap motiu, sinó perquè ens fem grans i simplement els nostres gustos canvien, s’adapten, es modifiquen…) però sempre em va costar molt deixar comentaris.
No sé ben bé perquè: potser per por, potser vergonya, potser no saber massa que dir… podria trobar mil motius per justificar no haver deixat mai la petjada, l’evidència del meu pas per aquells blocs. Però ara tampoc és el cas.

Quan vaig iniciar la meva aventura blocaire, ja fa uns quants anys, parlem de l’octubre del 2007 (els meus principis amb el meu antic bloc ple de teranyines pobret). Rebia comentaris, és clar, érem al boom de l’època blocaire, quan gairebé tothom tenia un bloc. Sovint comentaris dels amics i coneguts, que al fer la visita sempre mostraven aquelles paraules d’ànims que a vegades tots necessitem.

Com tot a la vida hi va haver un moment, que me’n vaig adonar que aquell bloc ja no tenia sentit, que malgrat intentar revifar-lo ja havia arribat al seu final. Després d’uns anys allunyada del bloc, vaig decidir tornar a arrencar. Aquesta vegada volia arrencar amb nous propòsits i energies renovades.
I us he de donar les gràcies perquè cada dia que passa creix la meva il·lusió d’escriure un post, de rumiar-lo, de revisar-lo, de publicar-lo o no (no tots surten a la llum…alguns moren pel camí), de buscar-li o de crear una imatge que s’adeqüi a allò que les paraules narren… i un cop publicat… 
Arriba el moment màgic, aquell moment del primer comentari, de la reflexió, dels ànims.

Moment en què ets conscient que allò que publiques ho llegeix algú més que tu mateix. Moment en què es teixeix un vincle fantàstic entre el lector i el blocaire. Moment en què allò que escrius saps que cobra vida.
Doncs aquí el meu al·legat: Comenteu sense por, sempre que us vingui de gust en blocs i webs perquè amb cadascun dels vostres comentaris , n’estic segura que regalareu uns instants de felicitat als seus autors.

Jo se’ns dubte, ja no tinc por, ni vergonya…m’agrada comentar els blocs que llegeixo i pensar que així els ajudo a fer gran i viva la seva petita finestra al món! Com deia Miquel Martí i Pol:

dilluns, 8 de juny del 2015

RECEPTES AMB MOLT DE GUST: POLLASTRE AMB SALSA DE MEL I MOSTASSA+ TABOULÉ

Bona tarda, ja tornem a ser dilluns i ens toca nova recepta de cuina.
Amb la calorada ara ja comencen a vindre de gust receptes fresquetes, d’aquelles que podem deixar preparades abans  per poder sortir a gaudir del dia i arribar a casa amb tot a punt! Ideals per dies de platja, de passeig, de riu, de compres...
Aquí teniu la meva primera recepta estiuenca (Bé, ja sé que tècnicament encara no ha arribat l’estiu però amb aquesta calor bé que ho sembla!): POLLASTRE AMB SALSA DE MEL I MOSTASSA ACOMPANYAT DE TABOULÉ .
Ingredients (per a 4 persones)
4 pits de pollastre filetejats (si són molt grans en podeu fer servir 3)
Per la salsa
2 cullerades de postre de mostassa de dijon
4 cullerades de postre de mel
Un raig d’oli
Per al taboule
250 gr de cous cous
250 ml aigua
2 tomàquets (verds o madurs això al gust)
Un cogombre
7-8 fulles de menta
El suc de mitja llimona
Sal
Apa som-hi comencem amb la recepta!
En primer lloc començarem amb l’elaboració del taboule, ja que ens interessa que estigui fred, i com que caldrà posar-lo a la nevera és la preparació que necessitarà més temps.
Comencen explicant que és un taboule:  és una amanida freda típica del món àrab, que es prepara amb sèmola de blat. Hi ha diferents tipus de sèmola de blat, en el nostre cas hem utilitzat el cous cous.
 Per preparar el taboulé posem a bullir l’aigua amb un pessic de sal. Un cop bulli la retirarem del foc i afegirem el cous cous dins de l’olla, deixant-lo reposar  de 5-7 minuts (amb l’olla tapada)
NÉs molt important retirar l’aigua del foc perquè el cous cous no ha de bullir, simplement ha d’hidratar-se.
!Truc: Per tal que el cous cous ens quedi amb la consistència adequada cal que hi posem la mateixa quantitat d’aigua que de cous cous. En el nostre cas 250ml d’aigua/ 250gr de cous cous.
Mentre reposa el cous cous, tallarem a dauets petits els dos tomàquets, el cogombre i picarem bé les fulles de menta.
Un cop passat el temps de repòs del cous cous, l’abocarem en un bol i afegirem un raig d’oli i remenarem bé amb una espàtula o cullera perquè no quedi pres. Després afegirem les verdures tallades, la menta i el suc de mitja llimona. Ara ja ho deixarem a la nevera perquè es refredi.
N Evidentment hi ha  diferents maneres de preparar el taboulé es poden  afegir i treure ingredients al gust! Imaginació al poder.
Mentre el taboulé es refreda anem a preparar la salsa. En aquest cas és una salsa de mel i mostassa.
Posem en un bol dues cullerades plenes de mostassa, 4 cullerades de mel i ho barregem tot, si veiem que ens sembla massa espessa hi podem afegir una mica d’oli.
!Truc: La salsa té un punt picant, si no us agrada tant picant, només heu d’afegir més mel a la recepta. Us recomano que l’aneu tastant sobre la marxa , ja que cada mel i cada mostassa són diferents.
Ara ja ens podem posar amb el pollastre, en aquest cas el sal-pebrerem al gust i al farem a la planxa.

Ho emplatem tot junt i ja teniu un plat bo, fàcil, i molt estiuenc. 

Què us ha semblat? Us agrada la idea per un dia de platja?

dimarts, 2 de juny del 2015

Misteris casolans... que fan molta ràbia!

Avui si , que sí! Us parlaré d’una tema que fa uns dies que em ronda pel cap. I és que se’ns dubte penso que a la meva casa hi ha esperits. Bé potser són fantasmes, follets entremaliats, fades trapelles… ben bé, no sé qui habita casa meva. No us penseu pas, que m’he pres alguna cosa (entès com a substància al·lucinògena)…us ben asseguro que tot té una explicació.
I és que a casa meva passen el que jo he anomenat com a “misteris casolans”.  Per posar-vos en situació primer definírem que entenem com a misteri casolà (bé que entenc jo! jajaja): Dit del fet o circumstància casolana, de caire sorprenent, que sense origen conegut provoca irritabilitat i ràbia en la persona que el pateix.
Eus aquí alguns dels misteris de casa meva:

LES GALETES SUÏCIDES que decideixen immolar-se. Ais, terrible el cas de les galetes. Aquelles galetes magnífiques,delicioses, rodones i “maries” (aquelles de tota la vida) que amb tot l’afecte del món havíem deixat dins el seu pot per tal de preservar les seves qualitats intactes… que de cop i volta apareixen matxucades, destrossades, triturades…i amb les quals no pots fer res més que menjar-te-les com qui menja pipes!Què les ha abocat a tal fatal destí? Quin procés màgic les ha destrossat d’aquesta cruel manera?Tan dura és la vida dins un pot de galetes?
ELS MITJONS ABDUÏTS. Pobres mitjons, quantes vides destrossades. Quina llàstima aquelles parelles de mitjons que entren a la panera de la roba bruta, que viatgen fins a la rentadora i que estranyament apareixen desaparellats. On van a parar els altres mitjons? Algun veí col·lecciona els meus mitjons desaparellats? Què en fan els éssers extraterrestres amb tants mitjons?

EL BRIC DE LLET VOLÀTIL.  Aquell bric  de llet que recordem haver posat sencer dins la nevera, però que per art de màgia quan anem a utilitzar només en queda un culet. Només un  rajolí de llet fresca!La nostra nevera s’alimenta de llet?els brics de llet tenen un botó de volatilització instantània? Els esperits de casa són llet-addictes?

EL PAPER DE WC que s’autodesintegra. Si, sí com ho sentiu. A casa meva el paper del Wc decideix autodesintegrar-se de tal manera que sempre que fem ús del nostre estimat senyor roca només trobem el rastre en forma de cartró d’allò que havia estat paper. Per què sempre desapareix quan més el necessitem? Per què a casa dels altres sempre n’hi ha? Per què les reserves de paper sempre són lluny del bany?Per què tots els veïns han de sentir la crida del paper(com la de Tarzan però al crit de no queda paper!)?
Aquesta només és una petita mostra dels misteris casolans que succeeixen a casa nostra. Realment els misteris casolans donarien per un post interminable…així que, com a les pel·lícules que tenen tota una saga, us aviso que de ben segur CONTINUARÀ (no sé quan,però em queden molts misteris per compartir)… 
Mentrestant algú pateix de misteris casolans a casa? En coneixeu els culpables? Si és així … FEU-M’HO SABER