dimarts, 28 d’abril del 2015

Sóc massa exigent?

Encara que normalment no publico amb tanta velocitat…avui podem dir que aquest és un post a cop calent.
Us poso en situació abans de començar la meva divagació. Avui ha estat un dia d’aquells que comença bé, però que a poc a poc es va torçant no saps massa bé com i que al final acaba en una jornada laboral que preferiries oblidar.
Doncs bé, quan he plegat avui de la feina, he fet allò que sempre fem tots quan anem carregadets…sí,allò que se’n diu establir vincles comunicatius, perquè la pena expressada entre més individus sembla menys!

Res doncs, així que parlant amb una companya de feina m’ha dit una cosa que m’ha fet pensar i molt: “Vols dir que no ets massa exigent?”(entès que m’ho deia per treure’m pressió, perquè em consta que m’ha vist bastant atabalada.Sort en tinc de tenir companyes així que sempre estan disposades a escoltar i donar suport, un petonet des d'aquí per totes elles).

En un primer moment m’he sentit com si  em llancessin una galleda d’aigua freda a sobre…i després ha començat la meva especialitat vital: DONAR VOLTES A LES COSES (no sé si us ho havia dit mai, però sóc la reina de donar voltes a les coses, en algun post ja us en donaré detalls.)
He començat a pensar: Sóc molt exigent? I per davant meu han passat totes les facetes de la meva vida personals, vitals, laborals… i no he pogut  parar d’analitzar moments, buscant com una boja la resposta a la meva pròpia pregunta.

Però que és ser exigent?Suposo que cadascú de nosaltres entén l’exigència de diferents maneres.
Analitzant-me us diré que sóc una apassionada de la meva feina, gaudeixo molt del que faig i la disfruto molt. M’encanta! Sí, és veritat que malgrat això tinc dies de totes maneres, alguns millor que d’altres…imagino que com ens passa a tots.
També és cert que m’agrada que les coses surtin bé. M’agrada que després de l’esforç, de l’ il·lusió, de les ganes, de les hores, dels somnis que hi poso …quan em plantejo quelcom em surti com jo voldria o almenys si aproximi a la idea que m'havia fet.Encara que sé, que sovint no és així, i ho tinc ben assumit. (toco prou de peus a terra)
Potser a vegades demano i em demano més del que caldria? Doncs no ho sé, sincerament, suposo que en ocasions si que ho faig...crec que no de manera conscient, però imagino que si. 
El que està clar és que exigent o no, hi ha dies en què et qüestiones si fas les coses prou bé, si podries fer-les millor, si no et podries esforçar més del que ho fas... i això a vegades ens porta certa frustració.
Així que de moment si avui  he pecat d’exigent i ara tinc cert grau de frustració... El que em queda de dia intentaré compensar-ho amb filosofia, resignació, paciència , bon humor i una bon berenar...perquè els mals de caps amb un dolç entre mans sembla que són menys, no?

I A VOSALTRES US PASSA QUE DE VEGADES POTSER SOU MASSA EXIGENTS?

Gràcies si heu arribat fins aquí, disculpeu si avui no brilla la coherència en el text, però ja us dic que ha estat a raig. Un petó.



dilluns, 27 d’abril del 2015

Receptes amb molt de gust: TORTITAS ALS TRES FORMATGES

Feliç dilluns! Comencem setmana i aquesta setmana ve plena de novetats. La primera d’elles és que a partir d’avui la secció de receptes amb molt de gust passarà de ser setmanal a quinzenal. Us preguntareu per què?...Doncs la veritat aquest mes de maig el tinc una mica complicat de feina i preveient que no sé si podré complir amb les entregues de la secció dels dilluns, més m’estimo de moment, deixar-la com una secció quinzenal  tot dedicant-vos el temps que us mereixeu!
Així que som-hi aquí teniu la nova recepta. Recordeu que ara tindreu nova recepta en setmanes alternes!

Avui us presento una altra recepta fàcil, ràpida i molt resultona que us pot servir tan per a preparar un pica –pica, com per a un soparet improvisat. Veient que la primera recepta de tortitas us va agradar molt us porto la segona entrega!TORTITAS: ALS TRES FORMATGES . 
Ingredients (2 - 4 persones)
1 paquet de tortitas
1 tall de tres dits de formatge provolone
1 rulo de formatge de cabra
1 tros de formatge parmesà
Melmelada de taronja o de préssec
A fer ” tortitas” s’ha dit!
En primer lloc posem les tortitas d’una en una en un plat (estirades). A la part central de la tortita col·loquem 3 talls fins de formatge provolone, tres rodanxes de formatge de cabra i una mica de formatge parmesà (millor si és ratllat, ja que costa més de fondre que els altres dos formatges).

 Jo he escollit aquests tres tipus de formatge però ho podeu fer amb qualsevol formatge que us agradi, això si tingueu en compte que es desfaci bé.
NEn l’última recepta 
http://aventuresidesventuresdels30.blogspot.com.es/2015/04/receptes-amb-molt-de-gust-tortitas-de.html, ja us vaig informar que tenia la recepta de tortitas en marxa. Continuo barallant-m’hi però encara no la tinc com jo voldria... així que de moment haureu d’esperar.

Un cop col·locats els tres formatges, ho pleguem per la meitat tipus ventall i ho posem en una safata de forn uns 5-7 minuts a 175º (cal que el forn estigui escalfat prèviament).Quan veiem que ja tenen un color dauradet, ja les podem treure.
!Truc: Cal que mulleu les tortitas amb una mica d’aigua, perquè no s’assequin massa. Jo ho faig amb un esprai polvoritzador amb aigua.
Com a presentació a mi m’agrada deixar les tortitas senceres i posar-hi a sobre un rajolí de melmelada de taronja o de préssec gust que combina molt bé amb els formatges.

Què us sembla? Ràpid, fàcil i bona no?

dijous, 23 d’abril del 2015

FELIÇ SANT JORDI

Us desitjo feliç diada! Espero que sigui plena de llibres i roses...ara si no en voleu comprar us deixo una senzilla idea de rosa- punt de llibre. Només necessiteu  una pinya i sobres de llana. Perquè tot es pot aprofitar i es pot transformar en quelcom fantàstic!

dilluns, 20 d’abril del 2015

Receptes amb molt de gust: MOUSSE DE MADUIXES AMB ROSA DE ST. JORDI

Bona nit, com podem comprovar  avui la recepta s’ha fet esperar una mica ...però aquí la teniu acabada de sortir de la nevera! 
Avui us presento una recepta molt adequada per aquesta setmana de Sant Jordi. Us porto un postre lleuger, sa i senzill. Ideal per compartir-lo en un soparet romàntic: MOUSSE DE MADUIXES AMB ROSA DE ST. JORDI
Ingredients (4 -6 persones)
1/2kg de maduixes
3- 5 fulles de gelatina neutra
3 clares d’ou
100gr de sucre
Melmelada de maduixa
Mmm... som-hi amb una de postres especial  Sant Jordi!

En primer lloc netegem les maduixes (uns 400 gr la resta les necessitarem per a la decoració), les fem a trossos i les triturem. Un cop triturades les posem dins un cassó i ho posem a escalfar a foc mig. (escalfem les maduixes perquè d’aquesta manera quan incorporem la gelatina se’ns dissoldrà millor)

Mentrestant posem la  tres fulles de gelatina dins un bol amb aigua freda per tal que es vagin hidratant.  (amb un parell de minuts ja en tenim prou)
!Truc: Abans de posar les maduixes al cassó us recomano que les coleu amb un colador de forat fi per si ha quedat algun tros per triturar.
N Amb aquestes fulles de gelatina us quedarà una textura de mousse, si us agrada més espesa  tipus flam per poder-la desemmotllar, cal que hi poseu 5 fulles de gelatina.

Un cop les maduixes triturades estiguin calentes, no cal pas que arribin a bullir, incorporem les fulles de gelatina i ho remenem bé. Després ho aboquem en un bol i ho retirem en un costat.

Ara agafem un altre bol i posem les tres clares d’ou , afegim el sucre i ho batem a punt de neu. Un cop tinguem la textura desitjada ho anem afegint al bol que hem deixat retirat.
NÉs molt important que remenem de dalt a baix, per tal que les bombolles d’aire no es trenquin i aconseguim la textura desitjada.

Ara arriba el moment d’emplatar-ho . En el meu cas jo he preparat racions individuals. Posem al fons del recipient una maduixa trossejada a trossets petits. A sobre i posem la mousse .Deixem els recipients a la nevera un mínim de 4 hores, si ho podeu deixar d’un dia per l’altre millor.
NNo ho ompliu fins a dalt el recipient per poder decorar-ho després, abans de servir.
!Truc: Si heu escollit l’opció de desemmotllar la mousse us recomano que a la base poseu una galeta tipus maria, perquè se us aguanti millor.

Com a presentació  hi posem una rosa feta amb una maduixa , recordem que és un postre de Sant Jordi i una mica de melmelada de maduixa com la sang del drac.
I aquí teniu el meu postre especial Sant Jordi, que me’n diueu? Us animareu a provar-lo?

divendres, 17 d’abril del 2015

AMB LA BOCA BEN PLENA

Si, si, avui us porto un post per parlar-vos d’aquesta acció quotidiana de molt éssers humans coneguda com omplir-se la boca!
Com ja us podeu imaginar, no em refereixo al fet d’omplir-se la boca de menjar...sinó a l’expressió metafòrica d’omplir-se la boca. Em refereixo a la gent que presumeixen, que es vanaglorien, que es vanen, que ho fan ben gros referint-se a qualsevol tema... en el que evidentment volen fer-se veure.

I és que, si som realistes, qui més qui menys alguna vegada s’ha omplert la boca parlant d’allò que estima, del que n’està orgullós i /o satisfet. Fins aquí no hi ha problema, és una cosa bonica i fantàstica sentir-se feliç i voler-ho explicar als 4 vents.

Però avui parlo d’aquelles persones que s’omplen la boca, sense pudor, amb paraules buides de valor. I us preguntareu que em fa dir que les seves paraules són buides de valor? Senzillament perquè crec que les paraules han d’anar acompanyades de fets, d’una manera d’entendre la vida, d’una manera de comportar-se, d’uns ideals, d’uns principis vitals.
El que no es pot fer és omplir-se la boca amb típics i tòpics, que si, queden molt bé de cara a la galeria, però quin sentit tenen si després a la nostra vida real no tenim cura de tot allò del que tant presumim? Si potser d’allò amb el que ens omplim tant la boca és allò de la nostra vida que pitjor sabem gestionar?

Mireu, que us he de dir, jo potser no m’omplo mai la boca de massa coses...però almenys intento que quan ho faig, que ja us dic que es més aviat mai...no va amb el meu estil. Ho faig, sabent del cert que allò que dic és ben veritat, que ho puc dir amb la boca ben oberta i sense por.

Ara bé, em costa molt d’entendre qui predica una cosa i després en la seva vida en fa una altra de ben diferent! I vosaltres què en penseu?

Avui simplement necessitava fer-ne una petita reflexió, aquest cop en veu alta!


dimecres, 15 d’abril del 2015

VA DE CONTES: Un Sant Jordi ben diferent

Tot i que fa uns dies ja us vaig anunciar el naixement d’aquesta secció ( si  voleu saber-ne més podeu llegir aquí http://aventuresidesventuresdels30.blogspot.com.es/2015/04/nova-seccio-va-de-contes.htm)
Avui podem dir que queda oficialment inaugurada la secció VA DE CONTES. (Aquí us imagineu una cinta de roba i unes tisores d’aquelles enormes que s’utilitzen en els protocols d’inauguració oficial jajaja no hi ha pressupost)
Com us vaig anunciar cada més trobareu les meves recomanacions, descobertes, indagacions, suggerències, bé dieu-li com més us agradi d’àlbums il·lustrats i de contes.

Malgrat que la idea m’encanta i estic entusiasmada amb la secció...escollir quina seria la meva primera recomanació m’ha costat una bona estona (de fet uns quants dies, perquè no aconseguia decidir-me). Al final, m’he pres la llicència tot aprofitant que la primera recomanació serà al mes d’abril i tenim Sant Jordi a la cantonada... de recomanar-vos, doncs ,un llibre que parla de la història de Sant Jordi.

Sé que molts de vosaltres estareu pensant, què original! Bé, si , és cert que potser no és molt original però si que em sembla molt adequat.
Ara bé, ja que us presento un conte de Sant Jordi, no patiu que no he escollit el típic conte que tots ens sabem de memòria...diguem-ne que he escollit una versió una mica més perversa.
 Aquí teniu la fitxa tècnica:

Títol:
&SANT JORDI A LA COVA DEL DRAC
Autor:
 Agrupació Vivim del cuentu
Il·lustracions:
Rocio Bonilla
Editorial:
Baula
Col·lecció:
Contes desexplicats

Què té aquest conte que no tingui un altre?
 

És un  conte divertit que ens presenta la llegenda de Sant Jordi d’una manera gens tradicional. 
Què us sembla la imatge d’un drac cuiner aficionat a convidar tothom a la seva taula?
 
 Una princesa valenta i disposada a fer trampes en el sorteig, per poder-se enfrontar cara a cara amb el ferotge drac.
 Un Sant Jordi esquifit que només veure el drac cau, es desmaia i acaba de cul sobre un roser.
 I un pobre rei que no entén res i que decideix anar ell mateix a enfrontar-se al drac.

Com podeu veure no us explicaré el final, només us diré que res és el que sembla i que amb grans dosis d’humor segur que fareu una lectura amena, ràpida i agradable grans i petits de cada casa.

Si us agrada, disposeu d’altres títols dins aquesta col·lecció…jo no me n’he pogut estar i ja en tinc més d’un:
  • La caputxeta forçuda
  • La rateta que llegia a l’escaleta
  • La cabreta i els set llops
  • En patufot ...
Que us ha semblat? trobeu a faltar alguna cosa a la secció?S'accepten suggeriments.

dilluns, 13 d’abril del 2015

Receptes amb molt de gust: TORTITAS DE SOBRASSADA I FORMATGE.

Bon dia comencem setmana i com bé sabeu els dilluns sempre van acompanyats d’una nova recepta!
Avui us presento una recepta fàcil, ràpida i molt resultona que us pot servir tan per a preparar un pica –pica, com per a un soparet improvisat. 
TORTITAS: DE SOBRASSADA I FORMATGE .

Ingredients (2-4persones)
  • 1 paquet de tortitas (jo compro el bimbo rolls o wraps)
  • Una terrina de sobrassada (si es de Mallorca molt millor)
  • 1 tall d’uns tres dits de formatge provolone
  • Orenga
  • Mel

A fer ” tortitas” s’ha dit!
En primer lloc posem les tortitas d’una en una en un plat (estirades). A la part central de la tortita untem la sobrassada (no ens en cal massa quantitat, sinó pel meu gust embafen molt!)i a sobre i col·loquem 3 talls fins de formatge provolone.

He escollit el formatge provolone, perquè és un formatge molt suau que combina perfectament amb el gust intens de la sobrassada, però ho podeu fer amb qualsevol formatge que us agradi.
NMalgrat que de moment us presento la recepta amb “tortitas” comprades, estic treballant en les meves pròpies “ tortitas” casolanes, però encara no em queden ben bé com jo vull, quan les tingui a punt us informo!

Un cop col·locada la sobrassada i el formatge, ho enrotllem i ho posem en una safata de forn uns 5-7 minuts a 175º (cal que el forn estigui escalfat prèviament).Quan veiem que ja tenen un color dauradet, ja les podem treure.
!Truc: Cal que mulleu les tortitas amb una mica d’aigua, perquè no s’assequin massa. Jo ho faig amb un esprai polvoritzador amb aigua..
Com a presentació a mi m’agrada partir les tortitas per la meitat i posar-hi a sobre una mica d’orenga i un rajolí de mel (el contrast dolç i salat intensifica els gustos!).
Què us sembla? Ràpid, fàcil i bona no?

dimecres, 8 d’abril del 2015

STOP I CEDA una il·lusió òptica?

Avui se m’ha generat un dubte d’aquests que en podem dir existencials…sóc l’única persona del món que s’atura als STOPS i als CEDA EL PAS?
No us ha passat que arribeu a una rotonda o a un creuament, i tot i tenir la preferència, cal que mireu com uns bojos amunt i avall perquè a la que us en adoneu ja hi ha algú que s’ha saltat la senyal de torn?
Si pugues m’agradaria parlar amb el senyor que va inventar-se les senyals de transit, per dir-li afectuosament i amb tot el “carinyo” del món que ningú en fa “putu” cas! I disculpeu l’expressió però és que dalt del cotxe cada dia veig com tothom es passa les senyals per allà o més li convé.
Això si, el que més caracteritza al conductor infractor és una facilitat de toc de “pito” (clàxon) espatarrant. Si , si ,sembla que s’entrenin a concursos de velocitat de tocar el clàxon. Jo proposaria fer-ne un concurs internacional perquè n’hi ha que hi tenen la mà trencada!
El millor de tot plegat, és que tot i ser ells els que es salten a la torera les normes de trànsit existents, a sobre, intenten tenir la raó a cop de pito!
Però bé, que hi farem? l’ únic que us puc dir, és que encara que sigui l’estranya del grup...continuaré aturant-me allà on la senyal de STOP o CEDA EL PAS ho indiqui...sempre pensant amb aquell pobre home o dona que amb tota la bona voluntat del món es va inventar aquesta senyal per intentar evitar accidents!



dilluns, 6 d’abril del 2015

Receptes amb molt de gust: FIDEUS UDON AMB VERDURES.

Bon dia i sobretot feliç MONA!
Avui se’ns dubte m’agradaria portar-vos una recepta boníssima de la mona, però està clar que encara no la tinc prou madurada i que em convé treballar molt més la recepta per poder compartir-la amb vosaltres.
Així que veient que la recepta de la mona encara no la tinc massa a punt… He pensat que parlar avui d’un dolç que no fos la mona no era adequat així que avui us porto una recepta que no té res a veure amb el dolç. Avui toca: FIDEUS UDON AMB VERDURES.

No sé si us ho he comentat mai, però sóc una amant de la cultura asiàtica, de la seva gent, dels paisatges, del menjar… i de tant en tant no puc evitar incloure productes asiàtics als meus invents culinaris, sempre amb el meu toc personal.
Així que aquí teniu el meu nou invent!

Ingredients (2-4persones)

  • 2 pastanagues
  • 1 carbassó
  • ½ ceba o 1 sencera (dependrà de la mida)
  • ½ o 1pebrot vermell (dependrà de la mida)
  • 10-12 xampinyons
  • Un pessic de sal
  • 1 paquet de fideus UDON
  • 1 pot de salsa Teriyaki

Som-hi anem a fer FIDEUS UDON!
En primer lloc tallem les verdures a quadradets , no cal que siguin ni massa petits ni massa grans.  I les posem totes a la vegada amb un rajolinet d’oli, dins del wok ,o si no en teniu dins una paella força gran.
! Truc: tallo més petites les verdures que tarden més a coure com la pastanaga i més grans les que es couen més ràpid, ja que com que les posarem totes a la vegada, no en tinguem unes que es couen massa i les altres massa poc.
NPel que fa a la ceba observareu que és congelada. Quan tinc unes quantes cebes a casa les tallo a dauets i les congelo i així sempre les tinc a punt quan vull cuinar! Amb un dia de plorar de tant en tant en tinc prou (jajaja).

Anem saltejant les verdures a foc  ràpid i quan agafin una mica de color, els posem un got d’aigua, les tapem i deixem que acabin de coure amb el seu propi vapor. Un cop cuites les retirem en un bol.

Ara toca coure els fideus. Posem una olla a bullir i quan tinguem l’aigua bullint hi tirem els fideus udon que han de coure 5 minuts justos. Un cop cuits els escorrem i hi passem una mica d’aigua freda.

NEn el meu cas jo compro els fideus a la secció de productes asiàtics del Carrefour, però en alguns supermercats d’alimentació asiàtica també els trobareu sense problemes.

Per últim afegim els fideus cuits, les verdures  i un raig de salsa teriyaki. Ho saltegem uns minuts al wok, provem i rectifiquem de sal, si cal, i ja els tenim a punt per menjar!
N Cal aclarir que Normalment la salsa Teriyaki s’utilitza per a macerar carn i/o peix per coure-la posteriorment. Però a mi m’agrada molt el toc que dona a les verdures i els fideus udon.
Que me’n dieu us agraden els ingredient asiàtics? O sou més de cuina mediterrània?

dijous, 2 d’abril del 2015

Nova secció: VA DE CONTES!

Va d’estrena, després d’estrenar fa aproximadament un mes la secció setmanal de receptes amb molt de gust he decidit estrenar una nova secció anomenada: VA DE CONTES.

PER QUÈ UNA NOVA SECCIÓ?
Els contes formen part indiscutible de la meva vida,igual que el meu petit món al bloc. M’encanten per tot allò que són capaços de transmetre i d’explicar. Sóc una apassionada dels àlbums il·lustrats, col·leccionar-ne és una de les meves passions.
Això si, no compro per comprar, sempre busco més enllà del conte i penso que em poden aportar.
Per altra banda, cal trencar el mite que els contes són cosa de nens, que també. Però un autor de contes no sempre escriu dirigit als nens sinó que, moltes vegades, moltes històries són més per a grans que no pas per a petits…ja que els nens en veuran els dibuixos, riuran o s’emocionaran però un adult serà capaç de trobar-li probablement un sentit vital.
En últim lloc perquè organitzativament m’ajuda a mantenir una continuïtat al bloc sabent quan he de publicar al menys, sinó disposo de més temps, la secció.

QUÈ HI TROBAREU EN AQUESTA SECCIÓ?
En aquesta secció trobareu cada mes la presentació d’una de les meves descobertes literàries referents a àlbums il·lustrats.

QUAN HO PUBLICARÉ?
De moment m’ho he plantejat com una secció mensual que apareixerà més o menys a meitat de cada mes. Vull posar-me un temps prudent que m’asseguri complir amb la secció de manera eficient. Més val poc i ben fet que no intentar estirar més el braç que la màniga.

Us espero a la nova secció a partir del dia 15 d’Abril!