dijous, 2 de juliol de 2015

COSES QUE EM FAN RÀBIA DE LA PLATJA 2

Bon dia,
Com ja us vaig advertir ja torno a portar l’activitat normal i aquí us porto la segona entrega de d’aquelles coses que quan vaig a la platja em treuen de polleguera, em posen nerviosa,m’irriten, m’exasperen, em fan posar de mal humor... en definitiva em fan molta ràbia.
Per si us el vau perdre us deixo el link a la primera entrega, que això és com les bones sagues has de veure totes les entregues per no perdre detall! http://aventuresidesventuresdels30.blogspot.com.es/2015/06/coses-que-em-fan-rabia-de-la-platja.html
Som-hi a continuar la llista:

3.Les sorpreses amagades a la sorra: Mireu jo tinc la mania quan m’estiro a la tovallola de crear una mena de forat, de fer una petita excavació amb els peus a la cerca i captura de sorra més fresca. Sí, sí, com si fos un talp començo a fer forat fins que els meus peus detecten sorra una mica més humida i per tant a una temperatura més baixa que la resta de sorra del meu voltant.  Fins aquí cap problema. Però que passa quan excavant una mica te’n adones que la sorra de platja per a molt gent és un abocador? S’hi pot trobar de tot: burilles dels cigarrets, xiclets, pinyols de fruita, restes de paper albal... no sé, tant difícil és aixecar el cul i anar fins a la paperera més propera? O bé guardar-ho a la bossa i llençar-ho al marxar? Trobo que no cal trobar sorpreses i si més no al menys podrien tenir cert valor arqueològic per sentir-nos tots plegats uns Indiana Jones.

4.Què hem caiguin pilotes o gent a sobre!: Si, jo entenc que la platja és un lloc de relax, em sembla fantàstic que la gent jugui a pales. De fet jo mateixa ho he fet en més d’una ocasió, m’agrada i es passa una bona estona...però cal jugar a un pam de la resta de banyistes que estan relaxadament estirats a la platja? Aquell fantàstic moment de nirvana espiritual en que no penses en res més que en el solet, el so de les onades, el geladet que et menjaràs...aquell moment en què el cap descansa de tant pensar.

Llavors arriba el moment fatídic, quan dins d’aquest estat de suma relaxació en el millor dels casos una pilota et cau a sobre... i en el pitjor t’hi cau el jugador que despistat perseguint la pilota acaba assegut a la teva falda. Ni que fos un partit de Wimbledon! Perquè no juguen on no hi ha gent? Sincerament no em sento gaire còmoda trobant-me algú sobre la panxa!

5.Els taurons humans: Sí, sí, heu llegit bé taurons humans. Una espècie que es reprodueix i molt a les nostres platges. Dit d’aquells individus que equipats o no amb tot l’arsenal necessari per al busseig, es desplacen de manera sigil·losa per sota l’aigua i que sense fer remor apareixen als nostres peus, a les nostres esquenes, xocant amb els nostres culs... i potser la situació més incòmoda a un pam de la nostra persona i a una alçada força íntima. Digueu-me tiquismiquis, escrupolosa o delicada, però trobar-me algú amb el seu nas a tocar del meu aparell reproductiu...a mi no m’agrada gaire! Respecto l’espai vital dels altres i sincerament agraeixo i molt que respectin el meu!

6. Les zones sardina: Dit d’aquelles zones de la platja en que ja no hi cap ni una tovallola, ni un para-sol més. L’aventura comença en aquell moment que arribes a la platja i busques el teu forat, aquell espai prou ampli per poder estirar la tovallola, deixar-hi tots els trastos i construïr allò que podríem anomenar CAMPAMENT BASE. A mi sempre em costa decidir-me per on situar-me, perquè no m’agrada estar a sobre de la gent ni que ho estiguin de mi. Així que sempre intento buscar un espai proper a l’aigua ,si es possible i sinó ,doncs em retiro més enrere i llestos! Però que passa quan hi ha gent que es posen literalment a sobre de la teva tovallola? Cal estar prenent el sol a 5cm dels peus o del cap d’un altre? M’indigna terriblement la sensació de sentir-me com una sardina enllaunada!

Com heu vist o millor llegit, el tema de la platja m’ha donat per a força... I si, ja sé que la platja no la canviaré, però almenys m’he tret un bon pes de sobre compartint-ho amb vosaltres aquelles petites coses que em fan molta ràbia.
Ara bé, no us penseu que la platja no m’agrada, ni molt menys! Té coses fantàstiques: l’olor de mar, els castells de sorra dels petits, la sensació de la sorra humida als nostres peus, el deixar-nos portar per les ones, la sua brisa, el panxing estil llangardaix... Això si sempre és pot millor no??
I a vosaltres que és el que més us agrada i més detesteu de la platja?

8 comentaris:

  1. jajjajaja em passa el mateix que a tú!!!! I quan hi ha la tipica maruja cridant al fill???? Potser ho expliques a la primera part, és que encara no hi he arribat!!!! Bones vacances!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jjaja ostre la maruja cridant al fill me l'he oblidat! Encara hauré de fer una tercera entrega! jaja un petonet

      Elimina
  2. Have a wonderfull summer!

    Would you like to follow each other? let me know and I follow you back)

    http://vkusnosbety.blogspot.com/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Thank you very much for the visit. Now I step on your blog.A big hug for you.

      Elimina
  3. jajajaja com he rigut!! a mi no m'agrada gaire la platja, per aixo i per moltes altres coses, prefereixo la piscina!! almenys alla de problemes amb la sorra no n'hi ha jejeje

    un petonet!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si tota la raó del món a la piscina de problemes amb la sorra no n'hi ha...jaja encara que a vegades depén de la piscina hi ha altres problemes,però això són figues d'un altre paner!
      Un petonet

      Elimina
  4. jajaja tens tota la raó. Jo porto fatal el que la gent posi la seva teva toballola a 2cm de la meva, sobre tot quan hi ha espai!!! Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, tota la raó quan hi ha espai encara fa més ràbia que et posin la tovallola al costat...perquè penses! serà que no hi ha platja!!! petonets

      Elimina

Moltes gràcies per passar pel bloc i per deixar un comentari! FINS AVIAT