dimarts, 19 d’abril de 2016

Samarretes 1 anyet!

Benvingut dimarts, i nou post al bloc. Com heu comprovat porto un parell de setmanes a mitja marxa, a mig gas, a relentir. Només un post setmanal!Ho sé.
Però no patiu que aquesta setmana agafo el ritme i torno a les dues publicacions setmanals…fins hi tot, crec, que en faré tres (però només aquesta setmana ehh! Sant Jordi mereix el seu propi post.)

Com us va tot? Jo estic  molt contenta i feliç ,perquè la Singer i jo ,crec que ara si que si, que puc dir amb lletres MAJÚSCULES que ens entenem bé! ens comprenem i som amigues! Últimament estic molt orgullosa dels projectes que em proposo i que vaig resolent prou bé. No patiu que a poc a poc us els aniré ensenyant! Ja m’he fet una llista per no deixar-me’n cap.

Avui us ensenyaré un dels últims que he acabat. Fa un mes més o menys vaig aprendre a fer aplicacions sobre roba… la primera no em va quedar perfecta (us l’ensenyaré en breu) però ja se sap que els principis mai són senzills.

Veient que això de les aplicacions no era tan complicat com jo em pensava, em vaig animar a fer el projecte que ara us ensenyo.

SAMARRETES per celebrar 1 anyet!

Ja sabeu que m’encanta fer regals , i m’agrada molt fer-los jo mateixa. Doncs què millor que per celebrar l’aniversari de dues petites princeses filles d’unes amigues, que fer-los una samarreta personalitzada.

Us explico una mica com ho he fet. Primer de tot vaig pensar el disseny. Tot i que sempre queda pinterest com a inspiració, em venia molt de gust fer tot el projecte des de zero.  L’únic que tenia clar era que volia posar-hi un numero 1(entre nosaltres un numero no molt enrevessat que encara sóc novella en l’art de la costura) . Però com que no em decidia vaig fer uns esbossos (molt cutres, ho sé, dins de les meves habilitats mai parlaria del dibuix!sóc realista)

Al final em vaig decidir per posar un numero 1 i un parell de globus que sempre fan festa. El numero 1 i els globus definitius me’ls va dibuixar el meu company d’aventures, que per sort és un artista, ens compensem.

Primer vaig plantejar el dibuix sobre la samarreta i quan vaig veure que ja anava bé de mida. A preparar les plantilles amb l’entretela adhesiva.
Aquí la vaig pifiar una mica, perquè la primera que vaig fer no vaig recordar posar la roba del revés i és clar vaig posar l’adhesiu per la part bona de la tela; una altra la vaig enganxar al paper que vaig posar per separar la tela de la entretela i la planxa… un desastre ho sé! Però ja sabeu que diuen, a la tercera va la vençuda!


Amb les plantilles preparades i enganxades amb la planxa, va tocar el torn a la meva Singer! Es va portar com una senyora, amb el seu zig-zag. Es va portar tan bé que fins i tot em vaig animar a fer el dibuix del fil dels globus.


I aquí teniu el resultat de les dues samarretes. Les vaig fer iguals perquè les dues petites van néixer el mateix dia, casualitats boniques de la vida, i vaig trobar que seria més divertit.


Embolicades i regalades, aquest mateix matí les he donat a les mames de les petites! Em sembla que els han agradat molt . Jo contentíssima d’haver fet un primer regal d’aniversari amb les meves mans i molt d’amor.


 Sóc conscient que les que sabeu cosir segur que trobareu petites errades, però jo em sento molt orgullosa de com m’ha quedat! I ja penso en el meu nou projecte amb aplicació si me’n surto ja us anuncio que tindrà a veure amb Sant Jordi!

8 comentaris:

  1. Nena t'estas tornant una pro de la costura!!! Quines samarretes més boniques, m'encanten!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja jo no en diria pro ni molt menys! però em defenso millor que al principi està clar i crec que ja li he perdut la por! una abraçada guapa

      Elimina
  2. Oohhh...m'encanta el bon equip que fas amb la teva amiga! :-D
    Has fet un regals preciosos, i segur que lluirán les semarretes ben contentes!!!
    Un petonàs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja si sembla que fem un equip sòlid! esperem que duri! Gràcies me n'alegro que t'hagin agradat! una abraçada

      Elimina
  3. Per favor!!!! Pero quina cosa mes maca!!! m'encanten!, nena, t'estàs tornant tota una crack de la màquina de cosir. A veure si haurem de fer una quedada tu, jo i la Laia i me n'haureu d'ensenyar perque jo amb aixo soc un paquet!!
    M'encanta, segur que quedaràn encantades. Un petonàs maquisima.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja la Laia si que és una crack! Andrea a mi encara em queda moltíssim per aprendre, però la quedada és una idea divertida ho hauriem de pensar! una abraçada enorme

      Elimina
  4. Ohh!!! Que reboniques que tan quedat.
    Les que també queden mones són les de les corones amb el nº aplicat a la samarreta.
    Una abraçada. Palmi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei doncs no se m'havia acudit!en prenc nota d'aquestes de la corona amb el numero.Una abraçada

      Elimina

Moltes gràcies per passar pel bloc i per deixar un comentari! FINS AVIAT