dijous, 6 d’octubre de 2016

LUNCHBAG O PORTA CARMANYOLES

Bon dia, ja tenim més a prop el cap de setmana i per a celebrar-ho us ensenyo un nou projecte de costura i aprofito per participar als rums d’aquesta setmana.
En aquesta ocasió us porto un projecte que em venia molt de gust cosir i que a més a més m’era del tot necessari per al meu dia a dia.
Els que mengeu de carmanyola a la feina de manera habitual estareu amb mi en la importància de poder dur els estris del dinar i les carmanyoles de manera còmoda i pràctica.
En un principi jo utilitzava les típiques bosses que ja porten a dins les carmanyoles de plàstic i que venen totalment equipades, més tard, quan vaig canviar de tuppers de plàstic a tuppers de vidre em vaig trobar amb el problema que ja no em cabien els tuppers a dins. Així que, vaig optar per utilitzar una bossa primer de plàstic i després de tela per portar el dinar… no resultaven gaire “glamouroses” però ja feien el fet.
Però fa uns mesos pirenterestejant (dit de l'acció de xafardejar el pinterest) una mica vaig veure varis models de lunchbag que em van enamorar. Així que mans a la màquina en va sortir : el projecte d’avui.
El que tenia clar era que volia una bossa prou gran perquè m’hi capiguessin: varies carmanyoles, els coberts, les postres, l’esmorzar i el que fes falta. No volia anar justa de lloc i volia poder-ho portar tot en una sola bossa. Sinó al final als matins semblo un xerpa tota carregada de paquets. Ni que anés a fer el cim de l'Himàlaia!
La tela de fora la tenia claríssima, ja feia un temps que havia comprat una tela de càmeres fotogràfiques al Nunoya i encara no l’havia utilitzat, així que el projecte duia el seu nom a crits.
Per l’interior de la bossa vaig optar per una tela plastificada groga amb un entramat que recorda un rusc d’abelles. El tema de la tela plastificada era evident, tenint en compte que a dins hi va menjar i que es fàcil que vessi o que s’embruti la bossa , calia una tela senzilla de netejar.

 Per acabar la part de dalt de la bossa (el tancament) i les anses les vaig fer amb color blau ja que combina a la perfecció amb les dues teles.
Vaig decidir posar una ansa curta, si fos ara crec que hagués estat bé posar-ne també una de llarga. A vegades et va bé portar la bossa a la mà, però d'altres és més pràctic poder-la penjar!
La costura no em va semblar complicada, ja sembla que l’espuma i jo ens entenem millor, encara que encara se'm fa  una mica pesada de cosir.

Doncs aquí en teniu el resultat la meva bossa portacarmanyoles o lunchbag com li vulgueu dir. M’encanta i la porto molt orgullosa cada dia a la feina, ara em falta fer-me algunes estovalles individuals amb portacoberts que em quedi a conjunt amb la meva bossa per tenir un dinar de 10 cada dia.
Què us ha semblat us agrada? Vosaltres també dineu a la feina?




20 comentaris:

  1. És una passada!! M'encanta. Molt pràctica i amb capacitat, a més a més d'estilosa. M'apunte la idea.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies guapa encantada que t'agradi, es ben cert de capacitat en té molta més de la que pensava quan la vaig fer i tot! una abraçada

      Elimina
  2. M'encanta!!!! I sobretot súpeeer útil!!! Artista!!! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies guapa! que bé que t'agradi. Si és més que útil! una abraçada

      Elimina
  3. Molt bonica!! Les teles són maquíssimes!
    Jo no dino a la feina però si que molts dies prenc fruita per esmorzar i m'aniria molt bé una bossa d'aquestes! La tinc pendent de cosir!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si aquestes bosses són ideals per portar-hi una mica de tot! jo te la recomano al mil per mil. Una abraçada

      Elimina
  4. Nena!!! t'ha quedat fantàstica!, a més la tela que has utilitzat m'encanta i està plena de vida!!!. La veritat es que cuant no trobes re que et vagi be el millor es fer-te'n una i en aquet cas t'ha quedat genial!. M'encanta!!!. Un petonàs maca!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si jo estic enamorada d'aquesta tela m'encanta! Tota la raó del món si no t'agrada el que trobes fes-ho tu mateix ben cert! una abraçada

      Elimina
  5. Molt xula! La veritat és que van molt bé, i el millor de tot que no es nota que vas amb la carmanyola amunt i avall.
    Escolta, aquesta tela plastificada, d'on és? Que m'encanta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó pots portar els tuppers per tot arreu sense que ningú sàpiga qué és. Doncs la tela la vaig comprar al dit i fet de Reus. Tenen unes teles molt maques. Una abraçada

      Elimina
  6. Sí, alguns dies toca dinar a la feina però no vaig tan ben equipada com tu. Qui sabés cosir! T'ha quedat genial.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això de cosir només es proposar-s'ho segur que si ho intentes en un tres i no res ets fas amb la màquina si tens unes mans...Una abraçada

      Elimina
  7. M'encanta la combinació de teles que has triat! I el resultat final t'ha quedat xulo xulo!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me n'alegro que t'agradi. Volia una combinació alegre de les teles perquè ja que ens hem de quedar a dinar a la feina que millor que fer-ho amb bon humor. Una abraçada

      Elimina
  8. Quines teles mes maques!! T'ha quedat xulíssima!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies és una combinació que veig que ha agradat molt! Una abraçada

      Elimina
  9. T'ha quedat BRUTAL!!!! I la tela de dins súper encertada!!!!

    ResponElimina
  10. M'encanta!!! Jo no dino a la feina però és que veient aquesta bossa fins i tot em ve de gust quedar-me.... M'encanta el resultat !!!!!
    Ptns

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja quina sort no dinar a la feina! També l'ha pots fer per si algun dia vas de picnic. Una abraçada

      Elimina

Moltes gràcies per passar pel bloc i per deixar un comentari! FINS AVIAT