dimarts, 25 d’abril del 2017

UNA GRAN BASTIDA

L’altre dia passejant una estona em vaig trobar amb una imatge curiosa que em va fer aturar i estar una bona estona simplement observant, mirant, contemplant, guaitant una mica. A veure no us penseu que habitualment em quedo palplantada al mig del carrer mirant al no res, però en aquesta ocasió no vaig poder evitar-ho.
La imatge era la següent: Uns operaris col·locant una bastida en un edifici per poder-ne arreglar la façana.
Ja sé que en un principi, no és una imatge excepcional i que forma part de la vida diària. En el meu cas, sincerament, mai havia vist com es muntava una bastida en un edifici tan alt i em va sorprendre. Em va captivar la coordinació amb la que tots els membres de l’equip treballaven, la sincronització amb què es passaven les peces per anar construint a poc a poc l’estructura, la senzillesa amb que el procés fruïa de manera natural i la facilitat amb què aixecaven pis rere pis.
Després d’estar –me una bona estona aturada, vaig continuar la meva marxa però sense poder evitar pensar en aquella bastida i en aquells treballadors que a bon ritme anaven aixecant aquella estructura.
No em feu dir perquè, però de seguida em van recordar la feina dels mestres, la meva feina. Si ho mirem amb perspectiva la nostra tasca és la de construir al voltant dels nostres alumnes, els nostres nens, una bona bastida.  Una bastida que juntament amb els ciments que hi posen les famílies els ajudi a pujar amb força amunt. Una bastida que els recolzi en les anades i vingudes provocades pels dubtes i les incerteses. Una bastida que els ofereixi un camí perquè puguin avançar amb seguretat. Una bastida que els acompanyi de ben aprop però a la vegada sigui prou ample per deixar-los tirar endavant. Una bastida forta, segura, enèrgica, divertida, motivadora, engrescadora, enigmàtica, dolça, tendra, comprensiva... Una bastida amb moltes peces i enganxalls. En definitiva una bona bastida.
Però aquí en són peça clau tots els operaris que treballen en equip per pujar ben amunt aquesta estructura necessària i imprescindible. Darrera d’aquesta bastida sens dubte i cal un gran equip. Un grup de mestres  coordinats i sincronitzats a punt per posar cada peça al seu lloc, en el moment just i adequat.  Un equip que frueixi de manera natural i amb facilitat en la tasca diària. Un equip que construeixi una a una les bastides dels nostres petits.
Avui sento que tinc sort de treballar construint, reconstruint i adaptant bastides cada dia. El millor de tot és que ho faig en un gran equip,  format per uns operaris entregats, incansables , treballadors, enamorats de la seva feina amb els que cada dia lluitem per tirar endavant grans edificacions, les més importants! Un equip fantàstic, una gran família.

No oblideu doncs, que darrera de cada nen/a hi ha un gran equip d’operaris que cada dia lluita per tirar a munt una bona bastida sempre amb un somriure. Avui ho dedico a tots els mestres/es !

4 comentaris:

  1. Es nota que fas la teva feina absolutament per vocació. Segur que ets una gran mestra, d'aquelles que no s'obliden. Però, ai, carai!, això és Reus! Hi vius o hi treballes? Jo totes dues coses. És que el món és un mocador... El dels blogs també ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. si totalment vocacional, m'encanta allò que faig ho disfruto moltíssim. Ben vist això és la plaça Prim! ni hi visc ni hi treballo però m'hi passo mitja vida jajaja! una abraçada

      Elimina

Moltes gràcies per passar pel bloc i per deixar un comentari! FINS AVIAT