L’altre dia passejant
una estona em vaig trobar amb una imatge curiosa que em va fer aturar i estar
una bona estona simplement observant, mirant, contemplant, guaitant una mica. A
veure no us penseu que habitualment em quedo palplantada al mig del carrer
mirant al no res, però en aquesta ocasió no vaig poder evitar-ho.
La imatge era la
següent: Uns operaris col·locant una bastida en un edifici per poder-ne
arreglar la façana.
Ja sé que en un
principi, no és una imatge excepcional i que forma part de la vida diària. En
el meu cas, sincerament, mai havia vist com es muntava una bastida en un
edifici tan alt i em va sorprendre. Em va captivar la coordinació amb la que
tots els membres de l’equip treballaven, la sincronització amb què es passaven
les peces per anar construint a poc a poc l’estructura, la senzillesa amb que
el procés fruïa de manera natural i la facilitat amb què aixecaven pis rere
pis.
Després d’estar –me
una bona estona aturada, vaig continuar la meva marxa però sense poder evitar
pensar en aquella bastida i en aquells treballadors que a bon ritme anaven
aixecant aquella estructura.
No em feu dir
perquè, però de seguida em van recordar la feina dels mestres, la meva feina. Si
ho mirem amb perspectiva la nostra tasca és la de construir al voltant dels
nostres alumnes, els nostres nens, una bona bastida. Una bastida que juntament amb els ciments que
hi posen les famílies els ajudi a pujar amb força amunt. Una bastida que els recolzi en les anades i vingudes
provocades pels dubtes i les incerteses. Una bastida que els ofereixi un camí
perquè puguin avançar amb seguretat. Una bastida que els acompanyi de ben aprop
però a la vegada sigui prou ample per deixar-los tirar endavant. Una bastida
forta, segura, enèrgica, divertida, motivadora, engrescadora, enigmàtica,
dolça, tendra, comprensiva... Una bastida amb moltes peces i enganxalls. En
definitiva una bona bastida.
Però aquí en són
peça clau tots els operaris que treballen en equip per pujar ben amunt aquesta
estructura necessària i imprescindible. Darrera d’aquesta bastida sens dubte i
cal un gran equip. Un grup de mestres
coordinats i sincronitzats a punt per posar cada peça al seu lloc, en el
moment just i adequat. Un equip que
frueixi de manera natural i amb facilitat en la tasca diària. Un equip que
construeixi una a una les bastides dels nostres petits.
Avui sento que tinc
sort de treballar construint, reconstruint i adaptant bastides cada dia. El
millor de tot és que ho faig en un gran equip, format per uns operaris entregats, incansables
, treballadors, enamorats de la seva feina amb els que cada dia lluitem per
tirar endavant grans edificacions, les més importants! Un equip fantàstic, una gran
família.
No oblideu doncs,
que darrera de cada nen/a hi ha un gran equip d’operaris que cada dia lluita
per tirar a munt una bona bastida sempre amb un somriure. Avui ho dedico a tots els mestres/es !
Precios!!!!
ResponEliminaMe n'alegro que t'agradi! un petó
EliminaEs nota que fas la teva feina absolutament per vocació. Segur que ets una gran mestra, d'aquelles que no s'obliden. Però, ai, carai!, això és Reus! Hi vius o hi treballes? Jo totes dues coses. És que el món és un mocador... El dels blogs també ;)
ResponEliminasi totalment vocacional, m'encanta allò que faig ho disfruto moltíssim. Ben vist això és la plaça Prim! ni hi visc ni hi treballo però m'hi passo mitja vida jajaja! una abraçada
Elimina