divendres, 4 de maig de 2018

Els MICROOBJECTIUS!


Com us vaig explicar a principis d’any un del meus propòsits d’any nou, de fet penso que el més important de tots , era prendre’m la vida amb la filosofia del Slow life. Aquesta filosofia com tot a la vida té coses que m’agraden i d’altres que no tant, així que jo segueixo la meva teoria d’aprendre de cada filosofia allò que em resulti necessari, pràctic i realment útil. Sempre he pensat que amb una mica d’aquí i una mica d’allà la vida resulta molt més rica i interessant.
Doncs bé en el meu procés d’intentar aplicar alguna de les claus de la Slow Life (si us interessa un dia us en parlo una mica) he decidit practicar el que jo anomeno els “microobjectius”.
Veureu en el dia a dia tots som molt conscients que hi ha molts aspectes  o si més no alguns, que ens agradaria millorar de la nostra vida. Sovint el que fem , almenys parlo per mi, és que ens proposem assolir grans objectius, “megaobjectius”, MACROOBJECTIUS com jo els anomeno. Ens proposem fites molt grans, encara que sovint ,si fóssim una mica realistes... podríem dir del cert que  sabem que són inabastables. Tot i això ens els proposem. Si fins aquí no en tinguéssim prou, com a éssers humans que som, ens compliquem una mica més la vida... no ens en plantegem un sol objectiu sinó que ho fem amb uns quants: 2, 3, 4 o fins i tot llistes de propostes (els més agosarats).
Aquí comença la nostra lluita, amb els nostres MACROOBJECTIUS carregats a l’esquena comencem amb energia i ganes... SOM-HI A PER TOTES! A poc a poc, aquell sac que portàvem a l’esquena ens en adonem que cada vegada pesa més, és més feixuc i a poc a poc ens comença a lliscar esquena avall. Però nosaltres que som tossuts continuem. Aquell sac continua baixant ara ja ens arriba als genolls, però agafem embranzida som uns lluitadors i seguint endavant carregant amb força.
Ara ja ens arriba als peus, ens costa carregar tots aquells MACROOBJECTIUS, així que a poc a poc n’ anem perdent pel camí. Estem cansats, els dies a vegades no donen per tant, ens falten hores, ens falten ganes, ens falten energies i sovint ens sobra estrés (moltes vegades autoimposat). Arribats a aquest punt només podem fer dues coses o abandonem el sac amb els “superobjectius” o el continuem arrossegant això si sense fer-li massa cas!
Doncs bé, en aquest punt jo vaig decidir parar, respirar , pensar i prendre’m  les coses amb més calma. Què n’he tret? Us preguntareu! Doncs en el meu cas la decisió que ara no em plantejo MACROOBJECTIUS sinó que a casa treballem amb “microobjectius”.
MICROOBJECTIUS, jo els defineixo com a petites coses, a vegades ínfimes i insignificants, que a poc a poc vaig interioritzant i aplicant al dia a dia, fins que un dia te n’adones que allò ja funciona de manera totalment autònoma i inconscient. Perquè si, a poc a poc, assolint petits “microobjectius” aconseguirem assolir-ne un de MACRO. I sincerament, perquè carregar un sac amb tot el que implica si puc dur una bosseta lleugera en una mà?

I vosaltres què? SOU DE MACROOBJECTIUS o us animeu a passar-vos als MICROOBJECTIUS?

4 comentaris:

  1. Que bé que ho has explicat! Crec que no serà fàcil de fer, perquè estem molt acostumats a ser ambiciosos, però m'has convençut: intentaré canviar el xip!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si la veritat és que és un canvi de mentalitat. Ara en el fons no és que deixis de ser ambiciós, sinó que ho ets de manera justa i proporcionada. Una abraçada

      Elimina
  2. Molt bon tema Mabel!, la veritat es que sempre pensem en coses grans i les petites son les que marquen la diferència. Hi ha una forma de pensar i fer que es diu Kaizen (si pots mira-ho), i parla justament d'aixo, de fer cada dia alguna cosa petita fins que al final ja queda de manera automàtica. Nosaltres desde que hem tornat al bloc, hem agafat aquesta filosofia. Coses petites i gaudint-les, en el moment que comença l'estress, es deixa, i ja ho farem un altre día. Hem de començar a disfrutar més d'allò que fem i no fer-ho com a obligació. Un post genial!. Un petonàs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs miraré això del Kaizen... totalment d'acord amb tu quan comença l'estrés doncs es deixa per un altre dia i au i més si són coses extres al dia a dia. Una abraçada

      Elimina

Moltes gràcies per passar pel bloc i per deixar un comentari! FINS AVIAT