dimarts, 30 de juny de 2015

COSES QUE EM FAN RÀBIA DE LA PLATJA!

Bon tarda,
Ja sé que aquests dies no he estat tan present com és habitual he intentat publicar com a mínim un cop a la setmana però no he pogut dedicar més temps al bloc. El juny és un dels pics de feina més intensos que tinc i la veritat és que les hores que no he passat a l’ordinador o fent paperassa … les he dedicat a descansar una mica.
Això si, he intentat mantenir-me activa i el bloc viu a través del meu estrenat INSTAGRAM, amb el que sincerament xalo molt! Recordeu que si em voleu seguir via aquesta xarxa social heu de buscar-me com @aventuresides30.
Però bé, superat el moment àlgid de la feina, aquí em teniu a punt per tornar a donar guerra.
I avui us parlaré de coses que em fan ràbia… jaja d’aquest tema segur que tots en podríem fer una bona saga i veient que és un tema molt ampli anem a acotar-lo: COSES QUE EM FAN RÀBIA DE LA PLATJA!
I és que aquest dies quan he tingut un moment i amb la calorada que feia, no he pogut evitar la temptació de refrescar-me una mica a la platja!
Si pensem en platges, a tots ens venen al cap aquelles platges paradisíaques del carib, aquella sorra blanca, les palmeres, l’aigua clara… Bé potser les platges de per aquí no són exactament així, però també tenen el seu encant. Això si ara us narraré aquelles coses que quan vaig a la platja em treuen de polleguera, em posen nerviosa, en definitiva em fan molta ràbia.
1.       Trobar-me la tovallola plena de sorra: és que jo sóc d’aquelles que es passa una bona estona estirant la tovallola, amb molta cura de que entri en ella el mínim possible de sorra…diguem-ne que m’ho prenc com un projecte d’ingenieria.
Certament reconec que és per veurem, fins hi tot miro la direcció del vent perquè no em giri la tovallola mentre l’estiro. I si, la deixo força maqueta, la veritat… ràpid després de tal proesa em trec la roba i de cap a l’aigua a refrescar-me…Però quan arribo  a la tovallola s’intueix la catàstrofe…la meva estimada obra d’art, ha quedat inundada, sobreeixida, enterrada dins la sorra.
Els factors desencadenants d’aquest desastre poden ser varis: un cop de vent, algun banyista que passa corrent intentant no cremar-se els peus... bé, tampoc buscarem culpables... però em fa ràbia.

2.       Que espolsin la tovallola a sobre meu: Aquest també és un moment delicat, aquell en què estirada a l’estil llangardaix et relaxes deixant que el sol assequi la teva pell abans de tornar a ficar-te a l’aigua. Aquell moment untada de crema solar fins a les orelles en què els veïns del costat decideixen espolsar la tovallola i arrebossar-te com una vulgar croqueta. Moment en que jo em pregunto, no podríeu haver espolsat la tovallola en algun lloc allunyat de la resta de gent? O sóc l’única imbècil... que intenta no molestar ningú i recorre mitja platja per espolsar la tovallola?

Ups veient que aquest post em serà difícil de sintetitzar... us deixo fins aquí les meves manies... CONTINUARÀ EN EL PROPER POST!

I A VOSALTRES US FAN RÀBIA AQUESTES COSES?

4 comentaris:

  1. Amb les manies de la platja podriem fer un manifest, oi?
    Jo moltes de les vegades que vaig a la platja ni trec la tovallola de la bossa! De vegades és per la ràbia que em fa que se m'ompli tota de sorra d'aquesta fineta que se't posa per tot arreu (el meu compi és tot el contrari, li encaaanta rebossar-se com una croqueta) i d'altres és perquè com que ens agrada molt gaudir del mar sense aglomeracions, quan podem ens escapem a la costa brava en busca de caletes perdudes, d'aquestes plenes de roques i eriçons, i quan estem per allà em passo les hores sense sortir de l'aigua.. així que la tovallola només cal fer-la servir abans de marcar! :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaj i tant Akrata Kristie un manifest ben llarg! Això deu ser cosa d'homes perquè el meu no té cap mena de problema amb la sorra a la tovallola, sembla que es prepari per un arrebossat! jajaja
      M'has donat una bona idea, potser optaré per no treure la tovallola de la bossa! Un petonet

      Elimina
  2. jajaja a mí també em fa moltíssima ràbia tenir la tovallola plena de sorra. Em passo tota l'estona treient-la jejeje Però no ens queda una altra que tenir paciència. Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si jaja jo també sóc de les que quan veu una mica de sorra té una baralla amb la tovallola que fa por! Mira ja sé que només ens queda tenir paciència pèrò a vegades les coses que fan ràbia compartides semblen menys! Jajaja un petonet

      Elimina

Moltes gràcies per passar pel bloc i per deixar un comentari! FINS AVIAT