dimecres, 16 de desembre de 2015

MOTXILLA I BOSSETA DE L'ESMORZAR

Avui us porto un projecte que ja fa molt de temps que vaig començar però que m’ha costat déu i ajuda acabar.  I és que, siguem sincers, tinc certa tendència a eternitzar projectes…  perquè no dir-ho a vegades sóc una mica lenta, sobretot quan treballo amb tècniques o objectes que són tot una novetat per mi, com la màquina de cosir.

I és que , tinc la teoria que les màquines de cosir tenen vida pròpia i cusen per on volen…perquè no sé que ho fa que a vegades em falta roba i d’altres me’n sobra!
Suposo que amb el temps l’aniré dominant, però ara encara puc afirmar que em domina ella a mi, se’ns dubte.

El projecte que us presento avui ha estat el meu segon projecte amb màquina de cosir…cosa que em recorda que no us vaig ensenyar el primer (nota mental: publicar post del primer projecte amb màquina de cosir). En aquesta ocasió em feia il·lusió cosir un pack per a l’inici de la guarderia d’una petia bitxeta a la que m’estimo moltíssim.
 Així que vaig decidir que cosiria una motxilla per dur les coses de la llar d’infants i una bosseta de l’esmorzar a conjunt. I sé que us semblarà estrany però em va costar mil vegades més de cosir la bosseta que la motxilla.



Suposo que té la seva raó en que la motxilla va folrada per dins i en canvi la bosseta està feta amb costura cega perquè quedi més polida. Per als nous en el món de la costura (que ja us avanço que té tot un vocabulari propi súper extens... a vegades no sé ni de que parlen!) una costura cega és una manera de tancar la costura sense que es vegin les puntades de la màquina.

Bé, doncs aquí el meu projecte. Ja entregat i tot. Què us sembla? Jo n’estic orgullosa sé que no és perfecte però per ser el primer que faig el trobo fantàstic!

12 comentaris:

  1. Nena!!! doncs a mi m'encanta com t'ha quedat la teva bossa!!!. A mi em passa el mateix no hi ha manera de dominar-la i mira que la meva mare es tota una profesional ja que ha sigut modista tota la vida, pero mira... son aquelles coses que no acabo de compendre jajajaj. Un petonàs maquissima i molts d'anims que cada cop serà mes fácil!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres si ja saps el que diuen "EN CASA DE HERRERO CUCHILLO DE PALO". Jo imagino que és qüestió de pràctica o almenys això espero! jajaja una abraçada guapa i mil gràcies pels ànims

      Elimina
  2. M'enfanta!!! Les robes són molt dolcetes, sense ser cursis!!! No t'amoïnis per la màquina de cosir, amb el temps li agafaràs el 'truquillo'.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies guapa a mi també em semblen molt dolcetes ideals per a nadó. Ais això espero que amb el temps li vagi agafant el truquillo! una abraçada

      Elimina
  3. Ja t'ho he dit per IG i t'ho dic ara aqui, m'encanta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies guapa... tu ets una artista amb la màquina de cosir o sigui que em diguis això em fa molt feliç! una abraçada guapa

      Elimina
  4. ostres doncs t'ha quedat precios!!! no sembla pas que sigui el primer!! enhorabona pel resultat :D

    un petonet!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si si doncs és la primera, ara m'ha costat la vida...però ho he aconseguit! gràcies guapa una abraçada

      Elimina
  5. Trobo que t'ha quedat moníssim!! Ja aniràs ensenyant més cosetes que fas amb la màquina!! Jo a veure si m'hi torno a posar, jo també sóc relativament nova amb això, tinc 'projectets' en ment. Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies jajaja i tant que us aniré ensenyant el que vaig cosint ara al ritme que vaig jajaja tardareu setmanes entre un projecte i un altre. Anima't i torna-t'hi a posar segur que et surten coses precioses!Una abraçada

      Elimina
  6. Un conjunt preciós! M'encanten aquestes teles que has utilitzat. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, la veritat és que combinen molt bé i queden molt dolcetes! una abraçada

      Elimina

Moltes gràcies per passar pel bloc i per deixar un comentari! FINS AVIAT