dimarts, 9 de febrer de 2016

Qui juga amb paelles...

Bon dia família,
Comencem dimarts i avui ho fem amb una aventura. I és que per córrer aventures emocionants no cal pas anar a l’altra banda de món, a vegades no cal ni sortir de casa. Com bé sabeu sóc una aficionada a la cuina. M’encanta remenar-me entre fogons, cassoles, paelles, bols, batedores, i utensilis varis (us confesso que no en tinc més perquè em falta espai).
Entrar a la cuina i pensar, crear, reinventar o recuperar receptes  és molt més que una distracció per mi. La cuina té un efecte relaxant, em desperta una part creativa que després sempre es veu recompensada amb la cara d’aquells que tasten les meves elaboracions. A vegades més encertades que d’altres, no ens enganyem. Ja m’agradaria a mi que tot em sortís bé a la primera.
Doncs res, us explico  la meva aventura que si heu estat atents al títol té a veure amb PAELLES.


I és que qui no ha vist mai aquells cuiners a la televisió que amb un lleu toc de canell giren la truita o remenen un saltejat.  Sembla que facin una coreografia a la cuina, tot és tan fàcil i tan senzill que des de casa et preguntes i per què no provar-ho jo?
Després ràpidament te n’adones que  ells són professionals i que segur que no és tan fàcil. Fins aquí perfecte.  Però que passa quan veus que el teu company d’aventures també fa aquests jocs de paella?
Aquí sí, en aquest moment penses, si ell pot fer-ho, jo també! Tampoc pot ser tan difícil! Doncs aquesta setmana passada em vaig animar a fer els meus jocs de paella... amb el saltejat al foc, vaig acostar el canell al mànec, vaig donar un lleuger copet i vaig veure volar els ingredients en l’aire.
Quin moment més màgic, per fi sóc tota una professional, una cuinera de cap a peus. Sóc una professional d’embrutar la cuina!!
Perquè com us podeu imaginar la meva gran idea, aquella aventura entre fogons va acabar sent un gran desastre!
Dieu-me antiga però jo de moment he après la lliçó. I continuaré remenant amb la cullera de tota la vida perquè ja se sap: QUI JUGA AMB PAELLES EMBRUTA LA CUINA!
 
I vosaltres feu invents d’aquests a la cuina?


6 comentaris:

  1. jajajaja!! No puc parar de riure!
    Si es que hi ha cops que es millor seguir fent les coses com les sabem fer. I si, jo sóc com tu, remeno amb la cullera que es molt millor :-p
    M'encanta cuinar, però sóc un desastre, embruto la cuina de d'alt a baix.
    Però que tal el resultat final? Era bò, no? jiji!

    Petonets bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant guapa tota la raó del món a vegades més val continuar amb els mètodes tradicionals de tota la vida. Jjajaaj això d'embrutar la cuina ens passa a tots. El resultat final el que es va salvar doncs bé! una abraçada

      Elimina
  2. jajajaja què bo!! Bé, en el moment no debia fer-te gaire gràcia, però és una anècdota molt divertit jajaja La gran pregunta és: el teu company ho va veure? ;) Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. jaja no et pensis em va agafar un bon atac de riure de veure el desastre que havia organitzat! Més val prendre's les coses amb humor. Si que hi era si jajaja quan passen coses rídicules sempre hi ha algú per veure-les. Una abraçada

      Elimina
  3. Jo ja n'hi m'atreveixo! A mi m'encanta veure aquells cuiners que tallen el julivert tant depressa. Son els meus ídols!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajajaj vaja després de les paelles crec que no m'arriscaré amb els ganivets per la meva integritat física! però veure-ho és un goig. Una abraçada

      Elimina

Moltes gràcies per passar pel bloc i per deixar un comentari! FINS AVIAT