dijous, 21 d’abril de 2016

CONFLICTE PRIMAVERAL

Em sap greu dir-vos-ho, però avui hem de parlar de coses series. Ja sabeu que el món és ple de conflictes, de raons, de discussions, de mals de cap...més del que ens agradaria està clar. Ho sé, no és agradable parlar d’aquests aspectes de la vida, però formen part de la realitat així que no podem amagar-nos en un racó i fer veure que no existeixen!

Avui us parlaré d’un greu conflicte, al que m’he aventurat anomenar CONFLICTE PRIMAVERAL.

Us poso en situació . Amb l’arribada de la nostra benvolguda primavera després del fred hivernal (bé aquest any no massa), comença aquell moment de lluita interna entre el éssers humans, insignificants peons de la natura, i els armaris.

Si, sí, els armaris, ho heu llegit bé. Malèfics habitants de les cases que tendeixen a desordenar-se, reorganitzar-se, amagar objectes, acaparar estris innecessaris i que es dediquen a utilitzar les temporades de canvi d’estació per boicotejar la nostra vida.

Maleïts armaris que tenen la roba fresca d’estiu en un lloc inabastable en els dies en que la primavera decideix regalar-nos 20 i escaig graus de temperatura al migdia. Armaris que ens conviden a guardar la roba d’hivern sota la frase : No et cal, la primavera és aquí,  deixat portar! Acte seguit la temperatura descendeix 10 graus i aquí el tenim el millor regal de la primavera: El refredat a traïció.

Què me’n dieu? Us parlo d’un conflicte greu sens dubte, que a mi personalment em té esgotada. La lluita de l’home (en aquest cas la dona) i la roba de l’armari (malèfic), contra la inconstant primavera!

No sé si us passa a vosaltres ,però jo, ja no sé com m’he de vestir! Si em tapo massa,  aquell dia fa una calor de mil dimonis i arribo a casa sufocada, morta de xafogor i suada. Llavors em dic a mi mateixa: Això demà no et passarà!

Remeno mig armari, que ja us he dit que el meu es dedica a fer-me la guitza. Rebuscant trobo una peça de roba més fresca i feliç al mati surto de casa... amb aquella camisa lleugera i fina, molt fina. PATAPAM! Aquell dia resulta que fa un fred que pela!

No sé vosaltres, però encara no he trobat què posar-me, ni com vestir-me. Aquesta setmana mateix cada dia pateixo aquest terrible conflicte. Demà crec que adoptaré una postura defensiva. Entra en marxa el pla: CEBA DESFULLADA . Vaja que m’aniré posant capes i traient-les segons vegi. Això si, primer hauré d’arribar a un acord amb el meu armari, perquè dos fronts oberts crec que no els puc tenir!

Com lluiteu vosaltres contra aquest conflicte? Teniu alguna tècnica? Algun pla secret? Alguna arma d’atac?Ja m’explicareu! Una abraçada



12 comentaris:

  1. Jajajjaja tens tota la raò!!!, aixo es un temps de bojos, jo l'altre día estaba a punt de fer el canvi d'armari cuant vaig pensar... saps que... millor no ho toquis de moment, i aixi estic, amb els calaixos plens de roba d'hivern i un munt de roba d'estiu a sobre d'una cadira, això no hi ha qui ho entengui, si mes no, de moment ens tocarà esperar a que el senyor temps es decideixi aviam que fer!. Un petonàs maca.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Si de bojos, bojos! jaja així estas com jo amb els calaixos plens de roba d'hivern però jo a la cadira no tinc roba d'estiu...potser et copio la idea! jajaja una abraçada bonica

      Suprimeix
  2. jajajjajaj a mi em passa el mateix!!! Jo no faig canvi d'armari mai, només tinc un parell de caixes amb els jerseis de llana i els vestits de tirants, la resta de roba "viu habitualment" a l'armari de forma constant... i de tant en tant, una mica de neteja del que fa dècades que no em poso.... jjjjj

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Si la meva roba també viu sempre al armari, però les baldes accecibles les tinc amb la roba de temporada i les baldes altes amb la roba de fora de temporada tot ben plegat i super amuntegat...i així anem! Em consola saber que no sóc la única! una abraçada enorme

      Suprimeix
  3. Jajajaja!!!!Molt bona aquesta, no o havia mirat mai des d'aquesta perspectiva ... Però jo sóc de les de "Hasta el 40 de Mayo no te quites el sayo" així que encara em queda, tot i que el meu armari sí que em fa algun boicot de tant en tant i em perd la camisa o samarreta o pantalons que justament em volia posar aquell dia.
    Jo ho tinc tot a mà, la roba d'hivern i d'estiu al mateix armari. Ara la d'hivern als estants més vistos i la d'estiu als de més de baix. I a l'estiu a l'inrevés.

    Una abraçada. Palmi

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jajaja si això de la dita es ben veritat! JO sóc frecolica i em costa destapar-me però hi ha dies que sembla que em derretiré com un gelat al estiu de la calor que fa! Ja veig que el meu armari no és l'únic que em boicoteja (jo crec que és un pla per dominar el món per part dels armaris!) jaja . Tota la raó a més sempre desapareix allò que et ve més de gust posar-te! una abraçada

      Suprimeix
  4. T'entenc perfectament!! quin puja i baixa de temperatura... i sembla que la cosa encara durarà!! en fi, ens ho haurem de prendre amb bon humor i filosofia, un petó! ;)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Si sembla que vivim en una muntanya russa constant...a veure si el temps s'aclareix perquè acabarem tots bojos i ben refredats! Això si sempre amb bon humor. Una abraçada

      Suprimeix
  5. Ufffff, quina raó que tens, aquests armaris són malèfics!!! No sé el teu, però el meu, a més d'amagar-me les peces de roba, me les encongeix de temporada en temporada. Armari doblement malèfic!!!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ostres ara que ho dius el meu també m'encongeix la roba! jajaja són terriblement malvats i cruels aquests armaris! Haurem de prendre mesures dràstiques! una abraçada

      Suprimeix
  6. jajajaja tens tota la raó! jo m'estic treient i posant tot el dia roba! I a més, pots acabar boja, avui fa calor i demà fred! Una abraçada!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Si jo crec que això ens passa a tots que la primavera ens trastoca una mica el vestuari! una abraçada

      Suprimeix

Moltes gràcies per passar pel bloc i per deixar un comentari! FINS AVIAT