Comencem setmana encara amb alguns mocs
resistents que es neguen a batre’s en retirada però mira ja m’he acostumat a la
seva molesta presencia, no és que ens haguem fet amics però allí estan i res
mocadors amunt i avall i anar fent, convivint amb els últims supervivents del
refredat.
Però ja no us podia abandonar més, ho he de
confessar: us enyorava. Així que a poc a poc sense presses però sense pauses
toca anar remuntant el bloc.
Avui us porto un nou projecte de costura. En
aquest cas va ser un projecte una mica singular no ho dic pel seu grau de complicació,
ni perquè no sigui un projecte necessari i útil, sinó més aviat per l’ús al que va destinat.
El projecte d’avui és una funda per unes
tisores de podar. Si, si, ho sé la gent no porta funda de tisores de posar amb
estil, però mira des de fa ja una temporadeta que el meu germà llueix les
tisores amb el glamour d’una estrella de Hollywood. A veure i és que ningú a
dit que no es puguin portar les eines amb un toc divertit.
Ja fa unes setmanes el meu germà em comentava
que s’havia comprat unes noves tisores de podar, però que anaven sense funda i
que li resultava molt incòmode dur-les a sobre. Així que em va demanar si podia
cosir-li una funda.
Primer vaig pensar en una funda en forma
triangular, però després em va semblar que seria més còmoda en la seva feina de
donar-li forma rectangular i arrodonida de baix.
Podia haver escollit una tela llisa i au, però
ja que ho feia volia que fos una funda divertida i a la vegada soferta perquè
colors clars i feina al camp són una mala combinació.
Així
que per la part exterior de la funda vaig optar per una tela d’estrelles
grans de color blau marí i per la part interior
una tela plastificada blava
perquè fos més resistent.
La funda la vaig fer encoixinada amb espuma
perquè fos més resistent. Per a poder tancar-la vaig utilitzar dos snaps de
plàstic en color blau.
Aquí teniu com va quedar. Què us sembla? Us imagineu
podant plantes i guardant les tisores amb glamour?
Em semba genial! Sí, senyora, glamur també per podar. Jo no m'hi dedico professionalment però quan agafo les tisores les plantes es posen a tremolar. Deu ser perquè no tinc una funda com aquesta. Quina enveja!
ResponEliminaAhhh doncs n'estic segura que si que deu ser per la funda! Hauràs de posar-hi remei! Una abraçada
EliminaI la gent que es queda amb la boca oberta quan em veuen tan ben equipat! Això no té preu!! A més les porto sempre al cotxe i no ratllen cap dels compartiments de la "guantera"
ResponEliminaSi és que no hi ha res com anar amb estilaso per la vida! Ja saps que a la teva disposició quan vulguis donar un toc de glamour a alguna altra eina. Una abraçada
EliminaMarta, nosaltres tambe t enllorem !!! Xulisima la funda de les tisores
ResponEliminaGràcies Sílvia, sempre és bonic sentir que quan no i ets per complicacions del dia a dia se't trobi a faltar! una abraçada
Eliminaajjajajajaj quina xulada! El teu germà deu anar ben cofoi amb aquesta funda!!! I mira, tu ben contenta de saber que ets la protagonista quan algú li demana d'on la treta.
ResponEliminaPetons!!!!!!!!!!!!
Jajajaj si n'estic segura que és una funda que no passa pas desapercebuda! una abraçada
EliminaQuina funda més molona!! m'encanta la idea de posar funda a objectes poc quotidians, segur que el teu germà és l'enveja del sector ;). Un petó!
ResponEliminaJajaja no hi ha res com donar un toc de glamour als objectes més peculiars! Una abraçada
EliminaT'ha quedat xulíssima! Segur que el teu germà està encantat! Fa molta il·lusió quan algú et demana que li facis alguna cosa que necessita, veritat? Una abraçada!
ResponElimina