LUMENS A DOJO

Avui  us porto una d’aquelles aventures casolanes que tan m’agrada explicar-vos. Estrenarem setmana i ho farem parlant dels lumens. Ai els lumens, quin uns n’estan fets!

Pels que no ho sapigueu  que és un lumen, els lumens són una unitat de mesura del flux lluminós. És a dir, parlant en plan casolà, és el que ens diu la potència d’una bombeta,  vaja la intensitat de llum que aquesta ens donarà.

Doncs bé , fa uns dies que els lumens han envait casa nostra. L’inici de la seva arribada va ser d’allò més comú, res feia prevenir aquesta invasió a traïció. Tot va començar amb una bombeta fosa en un dels llums del menjador, això si, no en qualsevol llum, sinó en aquell llum d’ambient que encenem quan estem relaxadament al sofà després de sopar i que dona una llum dolça i suau. Una llum d'aquelles que fa companyia però sense arribar a ser molesta, diguem que la seva presencia és necessària però passa inadvertida.

La fosa d’una bombeta en principi no ha de ser origen de cap aventura, ni tampoc d’invasions imprevistes…però a casa nostra pot passar de tot! Després de festes,  vam fer una sortideta a IKEA per comprar algunes coses que fa temps que ens rondaven pel cap i és que vam fer pensar allò que diuen any nou vida nova, encara que en nostre cas ha estat any nou habitació nova (però bé això seria una altra aventura). En arribar a la secció d’il·luminació el meu company d’aventures ràpid es va llençar a la recerca de la bombeta perduda. Després de buscar una estona, ja que la bombeta en qüestió té una mida poc habitual, allí la vam trobar entre lumens.

I el que a mi en un principi em semblava fàci:

• Agafar la bombeta
• Posar-la al carro 
• Continuar...

Es va convertir en un anàlisi de qualitat de bombetes, leds, tipus de llum, intensitat… fruit del qual en va resultar guanyadora la bombeta invasora: 1800 lumens ni més ni menys, ja sé sap quan més potència millor (això diuen dels cotxes almenys).

Feliços i contents amb la bombeta al carro ( entre algunes coses més, ja us podeu imaginar que del IKEA no vam sortir amb una sola bombeta) vam disposar-nos a anar cap a casa.

Després de descarregar caixes, capsetes, bosses… va arribar al moment més esperat:  la nostra estona de relax al sofà acompanyats del nostre llum d’ambient.  Bombeta en mà la vam canviar i… Taxan! El nostre menjador s’ha convertit, des llavors en un pista d’aterratge  digna del millor aeroport. I no us ho dic perquè juguem amb avions, ni molt menys, sinó perquè hi ha més llum que a qualsevol platja del litoral català en ple estiu i a ple bat de sol.

Diguem-ne que relaxant, relaxant no és, ja que sembla, o almenys en tinc la sensació que els lumens  invasors ens estiguin atacant. Només us diré que en plena nit et sents com acabat d’aixecar! 

Això sí, us asseguro que de lumens no ens en falta ni un , en tenim per donar i per vendre! Algú en necessita?Crec que els podríem compartir.