JO NO ADOCTRINO!

Jo no adoctrino!

Com bé sabeu sóc mestra. Ja fa un temps que us ho vaig comentar parlant-vos un dia de les «bastides». Sóc mestra ,és cert , però jo no adoctrino. No ho faig, ni entra dins de la meva manera d’entendre l’educació.

La primera vegada que vaig sentir aquest verb ADOCTRINAR lligat a la meva feina em vaig sorprendre. Vaig pensar que de ben segur havien errat desafortunadament en l’elecció del verb o de l’acció que millor ens representa com a col·lectiu: ELS MESTRES.

És evident que, sovint la mala elecció d’una paraula ,pot canviar el significat i tot el sentit d’una frase. Així que vaig pensar, potser només ha estat una petita errada lingüística!

De seguida vaig buscar la definició de la paraula adoctrinar. Pot ser no la tenia ben entesa? Pot ser es podia llegir en diferents contextos? Pot ser simplement l’havia mal interpretat?Aquesta va ser una de les defincions que vaig trobar :»Fer entrar (algú) en certes doctrines, en certes opinions»

Després de llegir ho vaig tenir clar. És evident que qui va escollir aquest verb desconeix de ple la realitat de les nostres escoles. Perquè si preguntessin a qualsevol mestre i haguéssim de buscar una acció que ens caracteritza , un sol verb, una paraula que ens defineixi o que ens identifiqui de ben segur que trobaríem...

ESTIMAR: « Tenir bona opinió del que val algú o alguna cosa« Perquè estimem la nostra feina. Perquè la fem per vocació i sovint la passem per davant del nostre temps personal ( Hi ho fem a gust). Perquè estimem els alumnes i els valorem com un gran tresor.

COMPARTIR: «Dividir (alguna cosa) donant-ne una part a d'altres» perquè compartim i donem als nostres alumnes: temps, il·lusions, aprenentatges, neguits, pors, rialles, cançons... Perquè de tots i de tothom se n'aprèn.

ACOMPANYAR:»Anar (amb algú) per escortar-lo, custodiar-lo, fer-li costat, guiar-lo « perquè acompanyem als nostres alumnes en l’aventura d’aprendre coses noves guiant-los i observant-los d’aprop però deixant-los caminar sense apretar-los massa la mà.

OFERIR: « Posar alguna cosa a la disposició d'algú» Perquè oferim moltes portes per obrir plenes de preguntes i respostes que a poc a poc aniran omplint d’aprenentatges.

JUGAR : «Passar el temps en alguna cosa que hom fa amb el sol objecte d'entretenir-se, de divertir-se» Perquè juguem amb pedres, amb botons, amb fils, amb cordons, amb tisores o amb paper tot gaudint d’allò que aprenem a més a més.

DESCOBRIR: «Ésser el primer a conèixer una cosa fins aleshores desconeguda» Perquè observem, investiguem i treballem amb l’entorn proper aprenent cada dia coses noves.

Ja veieiu que per verbs no serà i la llista podria ser molt més llarga. Així que jo ho tinc molt clar.

Jo no adoctrino! Perquè aprendre no és imposar , no és fer entrar algú per on jo vull. Aprendre per mi és ESTIMAR, COMPARTIR, ACOMPANYAR, OFERIR, JUGAR , DESCOBRIR ... podria ser mil paraules més però de ben segur no és ADOCTRINAR!