dijous, 16 de març de 2017

UN AMOR DE BATA

Què ràpid que passa la setmana,  no me n’he adonat i ja estem a dijous i el bloc potes enlaire. Anem a posar-hi remei. Avui us porto un projecte de costura del que estic plenament enamorada i del que em sento més que orgullosa. Si ja ho sé que tirar-se floretes a un mateix és molt lleig, però mira, avui crec que m’ho mereixo!
Us poso en antecedents i veureu els meus motius de satisfacció. El projecte d’avui el vaig començar  ja fa un any, alerta, no he tardat un any en fer-lo, ja fa uns mesos que el tinc acabat. Però si que va ser un projecte bumerang d’aquests que van i tornen, amb això em refereixo que va quedar aparcat un temps (em vaig bloquejar) i després el vaig tornar a reempendre. També cal aclarir que quan vaig començar la màquina i jo no érem gaire amigues, de fet érem simplement conegudes i diguem que no ens acabàvem d’entendre massa bé. Vaja jo intentava manar però ella no volia creure mai.
Quan vaig comprar les teles, la primera vegada que entrava al Nunoya ( encara en el local vell) de seguida em va venir al cap la idea de fer-me una bata. Bé un pixi, més ben dit. I és que ara que hi penso no sé si us ho havia dit mai però sóc mestra (enamorada de la seva feina).
Doncs bé m’encanta portar bates diferents i divertides a l’escola, així que, què millor que fabricar la meva pròpia bata? al meu estil i al meu gust.
Em vaig enamorar d’un estampat amb teles de pomes i gatets amb fons clar i vaig decidir combinar-lo amb un to gris fosc, ja que també volia un color sofert per treballar.
La part de dalt de la data seria l’estampada, combinant els tirants en gris i la part de baix en gris fosc.
Aquí va començar la peripècia, extreure el patró, els tirants, les vores, cosir amb corbes , el sobrefilat. Ara tinc clar, mirant-t’ho amb perspectiva que si hagués tingut una mica més d’experiència i d’amistat amb la màquina de cosir, no m’hagués costat tant…però jo que a vegades tinc un punt d’inconsciència em vaig tirar a la piscina de cap!


Al cap d’un temps de dur a terme el projecte em vaig atabalar, li vaig agafar una mica de mania i el vaig deixar aparcat. En tot aquest procés vaig tenir al costat la Sílvia (sense ella segur que no hauria acabat!).
Uns mesos més tard el vaig re emprendre. Li vaig afegir al model inicial de la bata una gran butxaca (ja que sempre porto de tot: les claus, llapis, gomes, mocadors de paper, el bolígraf...) i em resulta imprescindible.
Per a posar i treure la bata comòdament em vaig decantar per posar uns snaps blancs al lateral fins més o menys la meitat i deixar la resta de bata oberta per poder seure comòdament.
Aquí  en teniu el resultat. Feia ja molt de temps que us el volia ensenyar, però no havia tingut un moment per fer-ne les fotografies en condicions. Us la volia ensenyar posada i mai trobava el moment. Però bé, tot arriba! Aquí us la deixo, que me’n dieu?



Jo n’estic encantada, orgullosa, satisfeta, convençuda i profundament enamorada. Ja veieu que no puc ser gens parcial.
Aprofito per participar al Rums d'aquesta setmana.

14 comentaris:

  1. Doncs t'ha quedat xulissim! Molt xulo!!! M'agrada con has combinat les teles de la butxaca! Super original! A gaudir-lo!! Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies venint de tu és tot un honor! A mi també m'agrada molt la butxaca és de les coses que més m'agraden de la bata. Una abraçada

      Elimina
  2. ohhh!!! Aquesta robeta és molt bonica!!!!
    Un OLE per tu, perquè la bata t'ha quedat de xapó!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ohhh gràcies per l'Ole. N'estic tan orgullosa i contenta de la meva bata! Una abraçada

      Elimina
  3. Holaaa..jajaja m ha encanat la teva relacio amb la maquina de coser. ..m he sentit molt identificada..jaja..el resultat precios..

    Molts petons

    Tati

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja si crec que totes em començat igual amb la màquina. Moltes gràcies guapa

      Elimina
  4. Oohh! M'encanta com t'ha quedat!! Aquesta tela de gatets+pomes és tan cuca! Jo també en vaig comprar :)) Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si la veritat és que la tela dels gatets sola ja és una monada i m'encanta perquè dóna molta personalitat a la bata. Una abraçada

      Elimina
  5. La tela és xulíssima però és que la bata t'ha quedat de cine!!! M'encanta! A partit d'ara la màquina i tu amigues íntimes. ♥;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si sembla ser que som força amigues, no sé si intímes, encara tenim les nostres baralles. Però bones amigues segur que si. Una abraçada

      Elimina

Moltes gràcies per passar pel bloc i per deixar un comentari! FINS AVIAT