ELS PORTÀTILS NO NEDEN!

Ja fa uns dies que re-emprenia la nova temporada del bloc i us explicava que em feia il·lusió tornar a veure-us per aquí però també que em feia il·lusió escriure el primer post amb el meu nou ordinador i que en uns dies us explicaria perquè era important per. mi. Doncs bé, avui us en faig cinc cèntims.

Situem-nos una mica. Recordeu la forta tempesta que hi va haver a meitats d’estiu? Bé no sé si a totes les zones va ser igual però aquí va caure molta aigua en poc temps i acompanyada de forts vents. Doncs bé nosaltres (aventurers feliços i despreocupats) vam passar el dia fora... però és clar per no trobar la casa com un forn (una sauna finlandesa al costat de casa nostra a l’estiu és una nevera) vam deixar finestres obertes i persianes amunt... ja sabeu vam pensar« que corri l’aire!»

Sí! la vam encertar de ple. Va córrer l’aire, la pluja i l’aigua cap a dins de casa. Ja us podeu imaginar la cara d’al·lucinats que ens va quedar , quan en arribar a casa vam trobar mig terra mullat, l’habitació inundada, el matalàs mullat i l’ordinador literalment nedant en aigua.

El primer instint va ser intentar salvar al pobre PC. Tovalloles, draps, assecador en van ser els aliats...però com us podeu imaginar sabent que us escric des d’un ordinador nou no va haver res a fer-hi.

Només esperem que fos una mort ràpida i que el pobre no patis molt. Ara us confesso que us ho dic amb calma però si m'haguesssiu vist en aquell moment semblava que m'hagués posseït algun esperit! Vaig passar dels crits, a la ràbia , al plor impotent. Això si, d’aquesta "desgràcia" inesperada hem aprés grans lliçons:

- Mai deixis un ordinador sota d’una finestra oberta (no saps mai que pot entrar)

- Els ordinadors no saben nadar...millor que no és mullin!

- Més ens val patir una mica de calor que no »liar-la parda» a casa.

Ja veieu ara continuarem les aventures des del nou habitant de casa, amb el que encara estic en procés d’entendre-m’hi.