dimarts, 17 de febrer de 2015

Atacs de nostàlgia

No sé si us passa mai, però avui he tingut un atac de nostàlgia… i és que no sé com, m’he trobat remenant per l’ordinador entre carpetes i més carpetes (per si no us ho havia dit mai, sóc la reina d’organitzar-ho tot en carpetes i subcarpetes…diguem-n’hi mania personal,obsessió…).

Carpetes, carpetes, carpetes amb imatges i fotografies actuals, de fa uns anys, i de fa encara més anys… en un moment m’he vist posant música tranquil·la al estil Norah Jones i a poc a poc s’ha creat al meu voltant un clima de melangia i de nostàlgia.
He passat pel record de grans moments, i  també pel record de persones que formen o han format part de la meva vida amb les que he compartit moments fantàstics i que ara per A o per B no veig tant com m’agradaria.

He viatjat per mig món amb el portàtil a la falda i  la manta a sobre les cames, recordant paisatges, indrets, gent, olors, menjars…

Si, si, sóc conscient que he tingut un atac de nostàlgia agut… sens dubte, potser a molts us semblarà un atac de nyonyeria i d’ensucrament desmesurat.

I no us negaré que potser teniu tota la raó del món, però no seria just obviar que forma part indiscutible de la meva vida i de la meva manera de ser… de tant en tant, a vegades més sovint que d’altres, deixar-me portar per un atac d’aquestes característiques.
I és que com va dir Susanna Tamaro:

 I jo vull seguir caminant! A més, com a consol, vull pensar que no sóc l’únic “bitxo raro” a qui li passa. Vosaltres teniu atacs de nostàlgia? 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies per passar pel bloc i per deixar un comentari! FINS AVIAT