dimarts, 17 de novembre de 2015

Planticidi a casa!

Sí, com ho sentiu. Avui vull informar-vos d’un tràgic incident que ha succeït a casa meva en les últimes setmanes. Sense previ avís, sense fer soroll ,ni anunciar-se. Jo diria a que fins i tot a traïció, algunes de les nostres companyes de casa han decidit abandonar-nos.

Creiem sense dubtar-ho que  hem sofert un cas extrem de Planticidi! Bé , no sé si científicament se’n deu poder anomenar així, però hem cregut que aquesta era la denominació adequada a tan desgraciat aconteixement.

Dues de les plantes de casa han decidit posar fi a la seva vida de manera ràpida i sorprenent. Malgrat que una d’elles va patir molt aquest estiu amb la calor, pensàvem que ja havia superat els moments més crítics, el seu comiat ha estat imminent.
Tenint en compte que durant el període de dol, ens vam adonar del buit que ens va deixar , vam decidir donar un toc de vida a les nostres vides amb un nou i florit membre a la família. Que quinze dies després ens ha deixat abandonats amb la mateixa velocitat amb la que va arribar a casa!
Veient que el cas és repetia i consternats amb la notícia hem decidit investigar quina ha estat la causa que ha desencadenat tal altibaix. I sento dir-vos que hem descobert la culpable. L’AIGUA! (jajaj bé no directament ella...)
Pensant que  la primer planta havia mort per un període de sequera intens, no se’ns ha acudit res més que regar la nova visitant a casa dos cops al dia (un jo i una el meu aventurer!). Qui  desastre! era una planta que necessitava aigua diària però si haguéssiu vist la seva torreta ha estat vivint en una piscina.

Així que ja veieu Planticidi massiu. Això si, de la primera planta hem recuperat un brot que mimem amb tot l’amor del món i que intentem fer sobreviure amb totes les nostres forces. Ara no us sabria dir si ho fem per nostàlgia, per enyorança o per culpa del planticidi (un natural però l’altre ja us asseguro que totalment provocat!)
I a vosaltres com us va amb les plantes? Us agrada tenir-ne a casa?


12 comentaris:

  1. jajajajajajajajjaaja, no saps Mabel com m'has fet riure amb aquest post!!! M'agrada començar el dia rient!!! Noia jo també tinc plantes a casa i després de molts anys ara em començen a sobreviure... igual és l'edat? (que finalment he après a cuidar-les i només les rego quan me'n recordo....)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja doncs a veure si és cosa de l'edat vol dir que amb cada any que cumpleixi la meva supervivència plantil serà més alta no ? jajaja M'encanta haver-te fet riure. NO hi ha res com començar el dia amb un somriure!
      Una abraçada guapa

      Elimina
  2. !!!!!!!!!!!! Regar poc es dolent però regar amb excés més!! Heu de pensar que el sistema radicular d'una planta en una torreta és el que és i el que li permet l'espai que té. Com més gran sigui la torreta on tingueu la planta més capacitat d'aigua disponible per la planta tindreu i per tant més marge d'error. Si pel contrari es fan servir torretes d'aquestes modernes, estilitzades i molt boniques a ulls del visitant, segurament la planta viu en estrés constant, cosa que al final porta al suicidi, com a estat el cas. Si podeu complementeu l'aigua amb algun adob (a part de beure també mengen) i vigileu amb les aigues d'aixetes ja que l'excés de calç a l'aigu immobilitza nutrients a la torreta!!! Ale sister!! (Consell patrocitat per "lo ingeniero de casa")

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per les informacions tècniques i més venint d'un reptutat i reconegut ingerniero com tu! Una abraçada Brother i encantada de la visita al bloc i del teu comentari m'ha fet molta il·lusió.
      Això si, les teves paraules són inconfundibles quan he llegit sistema radicular (jajaja que m'ha sonat a xinès) ja he pensat que era teu el comentari! un petonet

      Elimina
  3. Mare meva nena!!!! i jo em pensaba que era un cas extrem!!!. A mi m'encanten pero amb totes les que he matat!!! (tssss! no ho diguis a ningú per això eh!!!), se'm donen fatal!. Molts cops se'm moren a les torraxes i alla les deixo durant un mes o aixi perque molts cops, elles per si soles, decideixen viure com es el cas de la foto de la segona planta. Jo la tinc, i se'm va morir i alla la vaig deixar a la terrassa, i de cop i volta, un dia hi surto i me la veig allà tota xula ella, amb una rameta verda! i ara esta super maca, aixo si, no la rego, només de la humitat de la nit ja en te prou!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jjajaj de planticida a planticida (no pateixis que et guardo el secret!). Quina sort les teves plantes s'atoregeneren...jo t'asseguro que aquestes les he tingut uns dies a la terrassa i no han reviscut em sembla que per elles ja ha estat massa tard! una abraçada guapa

      Elimina
  4. Jajajaja què bo... planticidi!! Bé almenys n'heu tret un brot!! Hi ha plantes que facis el que facis i per més que els busquis substituts no surten mai endavant, a mi em passa amb els llimoners, no hi ha manera ni que donin llimones ni que sobrevisquin! Mira hi ha una planta d'interior que et recomano molt no necessita gaire llum ni agua... de fet si passes d'ella la planta xuta!! Es diu zamioculca i és ben maca!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si estem super orgullosos del brot a veure si tira endavant el nostre petit supervivent. Prenc nota de la planta que si passes d'ella xuta jajaj em sembla la companya de pis ideal! He buscat la foto a internet i és veu xula...gràcies pel consell guapa! una abraçada

      Elimina
    2. Jeje m'alegro molt!! Fa pinta de voler tirar endavant el brot! :) Hi ha una planta que es diu "amor de hombre" que aguanta bé i li pots treure esqueixos fàcilment. Doncs la zamioculca aquesta de vegades penso que si no serà de plàstic, sempre està igual! Però veus que li broten fillets i llavors penses vale sí està viva... jaja

      Elimina
    3. jajajaja amor de hombre m'encanta el nom!!! ara la vaig a buscar al google! si de moment el brot encara sobreviu ara el tenim amb terra a veure que passa! un petonet

      Elimina
  5. jajajajaja pobretes!!!! Hi ha plantes que no necessiten molta aigua. La segona sembla un ciclamen, aquesta només li teniu que posar aigua en un plat i ella ja la xucla, sobre tot no li tireu aigua a la terra. A mí m'agraden molt les plantes, algunes aconsegueixo que em durin molt i d'altres gens... Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres les teves capacitats d'investigadora en plantes m'han deixat de pedra! sisi és un ciclamen... i per les teves explicacions és evident que ho vam fer fatal!vam regar la terra bé, la vam inundar! jajaja una abraçada

      Elimina

Moltes gràcies per passar pel bloc i per deixar un comentari! FINS AVIAT