Buff circular

Encara que aquests dies sembla que el temps ja vulgui anar canviant cap a una temperatura més agradable ja se sap que el març és un mes ben traïdor com diu la dita "març, marçot mata la vella a la vora del foc i a la jove si pot" tan bon punt fa fred com calor. Així que avui us porto un nou projecte de costura, per a resguardar-nos dels últims dies de fred.

En aquest cas el destinatari ha estat el meu company d’aventures, que malgrat que en general no és gaire fredolic podem dir que el coll és el seu punt dèbil, així que, què millor que cosir-li un buff circular?

Per fer-ho he utilitzat un minky negre preciós (bé a mi m’ho sembla) amb un estampat triangular i la combinació de dues teles escollides pel meu company.  La primera tela és en to negre i té l’estampat amb motius matemàtics, la tela amb la que la va voler combinar va ser amb una tela de to blau tuquesa.

 La veritat és que juntes m’agraden molt perquè la tela més clara dona molta vida al buff.

Doncs res aquí us ensenyo com a quedat! El meu company d'aventures des que el té que no se'l treu del coll i és que és tan suau!

Com sempre encara no m’he fet el meu! A veure si en uns dies us l'ensenyo, ara al pas que vaig ja veig que serà per a l’hivern que vé!

Bossa de papallones

Si ho sé, vaig un dia tard però sincerament ahir no vaig donar per més!

Avui us porto un projecte d’aquells de CVCQ (altrament dit culo veo culo quiero), encara que en aquesta ocasió no va ser un culo veo meu,sinó de la meva mare. Fa unes setmanes em va ensenyar un fotografia que havia fet d’una “totebag” en un aparador d’una botiga. Em va comentar que li agradava molt que si ni podia fer una!

Així que dit i fet em vaig posar en marxa. La bossa que havia vist la meva mare era de color negre amb aplicacions de papallones de colors de feltre, però jo ja sabeu que havia de fer-ne la meva versió pròpia!

En el meu cas vaig escollir una tela blau marí per la part de fora i una tela de quadrets blaus per a la part de dins, ja que , a casa som amants del blau.

Pel que fa a les papallones  tenia molt clar que jo no les volia fer de feltre, em venia més de gust fer-les amb roba. Vaig provar varies combinacions: més alegres, més vives, més florejades…però al final em vaig decidir per posar-hi papallones amb teles que també continguessin algun to de blau.

En vaig fer cinc de diferents mides i formes (de ben segur que algunes teles us sonaran ja que vaig aprofitar per utilitzar alguns dels retalls bonics que tenia aguardats).

A l’hora de cosir-les a màquina em vaig decantar per  fer-ho amb zigzag perquè els dones una mica de volum.

A diferencia de la bossa de la foto, jo també vaig decidir posar-li cul, ja que així queda millor i és més pràctica per transportar coses a munt i avall.

Pel que fa als tirants també els vaig escollir de color blau marí i per tancar la bossa un snap al mig.

I aquí la teniu la bossa de papallones de la meva mare, que tot i no assemblar-se en res a la seva foto de CVCQ. És una versió amb la que ella està més que encantada, li va agradar més i tot. Ara la passeja a munt i avall transportant llanes i agulles ben orgullosa.

 

RECEPTES AMB MOLT DE GUST: ROSES DE POMA

Bon nit,

Comencem setmana i  ho fem amb una nova recepta!  Avui us porto una d’aquelles receptes que tots hem vist en foto per internet i que a simple vista ja ens atrau perquè té una presentació espectacular.  Una recepta d’aquelles que posa la cirereta del pastís a un soparet amb família i/o amics i que a més resulta ideal per endur-se d’un lloc a l’altre.

A més és una recepta que m’agrada molt perquè  malgrat que sembla complicada de fer quan en veus la foto, no és pas gens difícil i queda de cine si tens algun esdeveniment a casa. No ens enganyem uns  bons  postres sempre  venen de gust!

La recepta d’avui: ROSES DE POMA.

Som-hi !preneu nota dels ingredients:

Comencem la recepta!

En primer lloc prepararem la poma: la netegem bé (ja que no la pelarem),la partim per la meitat i traiem els pinyols.

*En el meu cas jo  vaig fer servir poma golden, però es pot fer amb qualsevol tipus de poma.

Ara ens toca laminar la poma a tallets fins.

Un cop la tinguem trossejada la posem en un bol amb aigua i el suc de mitja llimona, d’aquesta manera evitarem que s’oxidi i es posi fosca. És important que tinguem en compte que aquest bol haurà d’anar al microones (sobretot per la mida).

Ara ens toca posar la poma al microones. No es tracta de coure-la sinó d’estovar-la una mica per a què quan muntem les roses la puguem cargolar sense que se’ns trenqui. En el meu cas jo la vaig coure 9 minuts a potència màxima, en intervals de tres minuts per anar comprovant com estava.

*Cal tenir en compte que cada microones es diferent, per tan caldrà que us adapteu al vostre.

Un cop tenim la poma a punt la posem a escórrer i mentrestant prepararem la massa de pasta de full. Primer l’estirem amb ajuda del corró i una mica de farina.

Després la tallem en 6 porcions d’uns tres dits d’ample.

Un cop tallades les untem amb melmelada en el meu cas va ser melmelada de préssec casolana.

*Si la vostra melmelada és de compra potser l’haureu d’aclarir amb aigua ja que normalment acostuma a portar gelatina.

Un cop tenim les tires untades ja podem col·locar la poma a la part de dalt de la massa i afegir-hi la canyella al gust.

Ara amb la poma col·locada ens toca doblegar al massa a sobre (com si féssim un entrepà, perquè ens entenguem).

I cargolar-la sobre si mateixa. Aquest pas cal fer-lo a poc a poc vigilant que la poma no se’ns escapi.

Amb les roses a punt les posem dins un motlle de magdalena  (perquè no se’ns enganxi a la safata) . 

En el meu cas jo les poso a coure en una safata especial per magdalenes perquè d’aquesta manera mantenen la forma i no s’eixamplen.

Ara les posem al forn a 180 º durant  entre 30 i 40 minuts (ja sabeu que això dependrà del vostre forn)

Doncs aquí teniu les nostres ROSES DE POMA. Com heu vist  no és una recepta difícil, encara que si que requereix una mica de paciència. És ideal per fer a casa quan tenim convidats, però també per gaudir d’un gran final de menú en qualsevol  àpat.

Espero que us animeu a provar-ho! I em digueu què tal! Havíeu vist abans aquestes roses? segur que si!

  Ara recordeu nova recepta el dilluns  6 de març!

motxilla molona!

Avui us porto una entrada una mica diferent! Us ensenyaré un nou projecte de costura encara que en aquesta ocasió no he estat jo qui l’ha cosit sinó que he tingut la sort de ser l’afortunada destinatària d’aquest regal.

Em ve molt de gust dedicar-li una entrada perquè a més de ser un projecte fet a mà amb tot l’amor del món la seva autora (la meva tieta) va tenir en compte tots els detalls.

La veritat és que tinc molta sort ja que visc rodejada de dones que són unes artistes cadascuna en la seva vessant. La meva mare és una artista de la mitja i ara últimament del ganxet (entre altres habilitats si les hagués de dir totes no acabaria mai jajaja)i la meva tieta és una tot terreny no sé li resisteix res: patchwork, costura, mitja, tapissos, scrapbooking…etc li agraden molt les manualitats i hi té molta traça.

Doncs bé anem pel regal. A mi m’encanten les motxilles i és que en el meu dia a dia sóc més de motxilla que de “bolso”. Bàsicament per una qüestió pràctica ja que tinc tendència a carregar la bossa com una boja i després sempre pateixo de l’esquena, així que la motxilla em resulta molt còmoda i m’ajuda a repartir bé el pes. Els “bolsos” m’agraden però diguem que els utilitzo més per quan surto o els caps de setmana!

Així que la meva tieta ha triomfat amb el regal una motxilla xulíssima amb tres butxaques una davant i dues al darrera i a més amb una tela d’estampat de tons blaus (com sabeu el blau és el meu color preferit). Ja l’he estrenat i li auguro una llarga vida ben carregada la pobra! Jajaja que us sembla? Us ha agradat?

Sou més de motxilla o de “bolso”?

Bosses de la roba bruta

Avui us porto un projecte nou de costura. De fet era un dels projectes que els senyors reis mags d’orient m’havien encomanat, però que per manca de temps han arribat una mica més tard. Per sort com que els reis sabien que era pels de casa en el seu moment van regalar les teles embolicades i després amb la calma de passat festes em van deixar cosir-ho i entregar-ho tranquil·lament.

Quan per aquestes festes pensava en un regal de reis fet a mà per als meus pares i el meu germà i parella se’m va acudir que seria molt útil regalar alguna cosa que poguessin aprofitar i fer- ne ús tot sovint. I és no hi ha res com un regal que a més d’estar fet amb tot l’amor del món sigui pràctic.

Encara que primer vaig pensar en moltes altres coses, al final em vaig decidir per regalar unes bosses per la roba bruta. A casa som molt de viatjar, es podria dir que som una mica cul inquiets. Així que, que millor que una bossa per guardar les mudes brutes dins a la maleta?Un regal útil, necessari i molt pràctic, que sé del cert que aprofitaran.

Per fer les bosses vaig escollir dues teles molt diferents: en el cas dels meus pares va ser una tela blava amb un petit estampat de flors blaves, crues i marrons, combinada amb una tela de cotó bàsica blanca. Pel que fa a la del meu germà em vaig decantar per una tela d’un color cru amb lletres tipus diari, combinada  també amb una tela  de cotó bàsica blanca.

Pel que fa al projecte va ser d’allò més entretingut, no tan pel grau de dificultat sinó perquè aquesta vegada em vaig aventurar a pintar roba , això si amb el suport de “dit i fet”.

Com que era una bossa per la roba bruta a la part de davant  hi vaig pintar el dibuix d’un ribell ple de roba i les lletres Laudry room. A la part de darrera  em vaig decidir per les lletres que deien whash and dry i uns símbols típics de l’etiquetatge de les peces de roba. Per cada bossa vaig escollir un color diferent una està pintada en tons grisos i l’altra en marró pensant en les teles amb que anirien combinades.

Un cop la roba va estar pintada i seca (necessita 24 hores per assecar-se). Va ser l’hora de posar-se amb la màquina de cosir per donar forma a les bosses. 

Aquí en teniu el resultat. Dues bosses de la roba bruta molt diferents, però cadascuna d’elles amb el seu encant. Ara  ja us dic que no seran les últimes i és que com bé us he dit som una família viatgera així que no podia oblidar fer-ne una per nosaltres! Aquesta de moment encara està en procés de construcció, però espero poder ensenyar-vos-la en uns dies.

 Què us semblen? Les trobeu útils per anar de viatge?

RECEPTES AMB MOLT DE GUST: CROISSANTS DE PASTA DE FULL

Bon nit,

Comencem setmana i ho fem amb una nova recepta!  Avui us porto una recepta d’aquelles que de ben segur que no podreu parar de fer.  És una recepta  facilíssima que tindreu preparada en un moment. Resulta ideal per esmorzars, berenars o per a un moment de simple caprici.

Ara ja us dic ara que és una recepta molt temptadora i llaminera de la que no us en podreu estar.

La recepta d’avui:  CROISSANT DE PASTA DE FULL

Som-hi !preneu nota dels ingredients:

Comencem la recepta!

En primer lloc prepararem la massa.  En el meu cas primer vaig haver de donar-li forma rodona ja que acostumo a comprar la massa de pasta de full en format quadrat perquè per a fer coques o pastissos salats m’agrada més com queda. Ara bé si no la voleu tallar la podeu comprar rodona directament.

*no patiu que els trossos de pasta de full que sobren no es llancen jo els aprofito per fer deconstrucció de croissants! jajaja

Un cop tenim la massa preparada la tallem en vuitens i fem un tall a la part ampla perquè d’aquesta manera aconseguirem que al coure’ls quedin més grans, ja que la massa podrà expandir-se més.

Amb les porcions a punt barregem en un bol l’aigua tèbia i una cullerada de mel. Quan tinguem la barreja ben desfeta untem les porcions de pasta de full amb aquesta barreja.

La mel li donarà dolçor però no en excés.

Ara ens toca farcir els croissants si volem, en el meu cas jo en vaig fer la meitat sense cap mena de farcit i l’altra meitat farcits de crema de cacau. Per farcir-los amb el cacau només heu de posar-hi una cullerada petita de nutella o nocilla a la part ample de la porció de massa.

Un cop tenim totes les porcions a punt ara ens toca cargolar-les de la part ampla a la part més estreta. Quan el tinguem cargolat arquegem una mica les puntes per donar-los més forma de croissant.

*Sobretot aneu en compte amb els croissants farcits, heu de cargolar a poc a poc perquè el farcit no se us escampi i us surti pel costat.

 Ara que ja tenim tots els croissants al punt els posem al forn a 175º foc a dalt i baix fins que quedin daurats. Abans de posar-los a la safata els tornem a pintar amb la barreja d’aigua i mel.

*Hi ha gent que hi posa ou per sobre però a mi m’agrada més la textura més natural . Amb l'ou trobo que es fa com una crosta a sobre.

 Un cop els croissants estiguin daurats els traiem del forn . Si voleu els podeu pintar amb una mica de mel , queden més lluents i els donarà un toc extra de dolçor. Jo no sóc massa amant de la mel, però un toc lleuger m’hi agrada.

Doncs aquí els teniu els nostres CROISSANTS DE PASTA DE FULL casolans. No em digueu que no fan una pinta deliciosa, ja us dic ara que un cop fet duraran dos segons. Són una temptació deliciosa.

Espero que us animeu a provar-ho! I em digueu què tal! 

Ara recordeu nova recepta el dilluns  de 20 de febrer! 

VA DE COLORS

Colors!

No us ha passat mai a l'hora de comprar-vos alguna peça de roba o de calçat, en el moment de pintar una paret, quan escolliu un objecte de decoració, quan compreu una tela o mireu un complement... que hi ha colors que a simple vista us criden l'atenció, us encanten, realment us agraden i per tant us impulsen a la compra... i en canvi d'altres que simplement amb una visió superficial ja descarteu?

Doncs a mi em passa en especial amb un color que quan el veig en objectes de regal, roba, complements, parets... etc em provoca aversió. El ROSA!

No hi puc fer més... no tinc res en contra d'aquest color, ni en que la gent se'l posi o fins i tot li pugui agradar...però jo... no puc! no puc ni veure'l. No sé per mi significa masses coses que no van amb mi, ni amb la meva manera de ser!

Però és clar reflexionem-hi, si tots els colors tenen el seu significat, potser el rosa no és el pitjor. Anem a veure que diuen que signifiquen...

El BLANC, Significa: puresa, innocència i optimisme. Serveix per: purificar la ment. En això dono fe, el blanc dona molta pau se’ns dubte.

El GRIS, Significa: estabilitat. Serveix per: inspira la creativitat, simbolitza l’èxit.

El GROC, significa: intel·ligència, precaució i innovació. Serveix per: Ajuda l’estimulació mental, i aclareix una ment confosa.

L’OR, Significa: Fortalesa. Serveix per: enfortir el cos i l’ànima.

El TARONJA, Significa: Energia. Serveix per: Augmentar la immunitat i la potència.

El VERMELL, Significa: energia, vitalitat, poder, força, passió, valor, agressivitat, impuls. Serveix per: intensificar el metabolisme del cos amb efervescència i passió, i ajuda a superar una depressió.

El MORAT, significa: serenitat. Serveix per: superar problemes mentals i els nervis.

El BLAU CEL, significa: veritat, serenitat, harmonia, fidelitat, responsabilitat, sinceritat. Serveix per: tranquil·litzar la ment, dissipar temors.

El BLAU FOSC, significa: veritat, coneixement, integritat i serietat. Serveix per: Ajuda a trobar el Jo espiritual.

El VERD, Significa: esperança, creixement, natura, salut, frescor. Serveix per: equilibrar emocions, revitalitzar l’esperit, estimular, estabilitzar.

El NEGRE, significa: Elegància, silenci, poder. Serveix per: pau, silenci.

Jo se'ns dubte em quedo amb el blau. Té alguna cosa que m'atreu, que m'atrapa a simple vista, no ho puc evitar! També he de reconèixer que el negre en el vestir és un color que m'encanta. Tot i que com ja sabeu no faig mai fastics als colors (això si, descartats els fluorescents o molt cridaners)... bé de moment només tinc repelència al rosa...però mai es pot dir que d'aquesta aigua no en veure!

I vosaltres? quin és el vostre color preferit? i el repelent?

Bosseta+ tovallons geganters

Bona nit, si ho sé, torno a anar amb un dia de retard (però fent balanç sembla que menys en les dues últimes publicacions he aconseguit anar al dia, així que al final del post us deixo el calendari del mes de febrer!)

Avui us porto un projecte molt especial. Es tracta d’un projecte de costura que em va encarregar una padrina molt eixerida i amb moltes ganes de fer un regal 100 per 100 personalitzat, únic i totalment pensat per al seu fillol.

En aquest cas val a dir que tot el disseny i la creació de la composició va ser pensada per la padrina. Des del primer moment tenia clara la combinació dels colors i les formes que volia posar-hi. A mi al principi em van semblar unes combinacions arriscades per la intensitat dels colors, però la veritat, és que un cop posada a la feina a poc a poc em van anar agradant i el resultat final em va semblar d’allò més divertit.

Val a dir que , és clar, encara que jo no ho veia molt clar, la tria de colors no va ser a l’atzar. Sinó que, va ser pensant en els colors que utilitzen els gegants de Solsona, ja que el seu destinatari és un petit amant dels gegants Solsonecs .

L’encàrrec estava fet pensant en tots els detalls, ja que em va demanar una bosseta per a dur l’esmorzar a l’escola (per al nen és el seu primer any a P3) i un parell de tovallons de roba.

Les  teles utilitzades van ser de tons llisos, però de colors intensos: blau marí, groc, vermell, verd i blau cel.

En primer lloc vaig cosir la bosseta combinant les teles blau marí i groga, meitat de cada color. A sobre hi anava un aplicació d’un rombe groc. Per tancar la bosseta un cordill de color vermell.

Després va ser el torn dels tovallons:

-El primer d’ells combinat blau cel amb verd i coronat al bell mig amb un rombe verd.

-El segon tovalló ( us he de dir que és el meu preferit) combinava teles vermelles i verdes , al mig també duia un rombe, encara que en aquest cas era bicolor groc i vermell.

Aquí us deixo tot el conjunt! No em digueu que el Jofre (així es diu el nostre petit geganter) no anirà ben equipat i content amb els seus esmorzars a l’escola?  Per mi va ser un plaer cosir un regal tan especial ,pensat fins al mínim detall amb tot l’amor del món  per una padrina que em consta que té passió per al seu petit fillol. Quina sort tenir una padrina així no?

Ara només espero que ho gaudeixi molt i que en faci un bon ús!

Aprofito per deixar-vos el calendari de publicacions del mes de febrer!