divendres, 28 de desembre del 2018

S'acaba l'any...

Ja us devíeu pensar que havia desaparegut del mapa, de l’esfera dels blocs. Doncs la veritat és que gairebé. Tot i que tenia ganes de tornar i perquè no reconèixer-ho un punt de peresa també. La feina m’ha tingut més absorbida del que m’agradaria. La veritat és quan he tingut un moment lliure, que us asseguro que no han estat molts, els he dedicat a descansar, a gaudir en bona companyia i a intentar fer activitats una mica relaxants (això ho deixem entre cometes).
M’he plantejat fins i tot què fer amb el bloc?si, tirar-lo endavant o aparcar-lo, ja que siguem realistes altres xarxes socials com Instagram o facebook resulten més senzilles d’actualitzar i de dur a al dia que el bloc i em porten molt menys temps. Malgrat que la realitat és aquesta. No em resigno a tancar el bloc i abandonar-lo del tot. Desconec el nivell de visites reals que tinc, ja que segurament no tothom que passa per aquí deixa un comentari (això penso) o si bé escric a l’aire (esperem que no! Que hi hagi algú a l’altre costat). Fa 4 anys i mig vaig re-emprendre aquest projecte del bloc i deixar-lo morir em sap greu.
Així que aquí estic traient les teranyines, passant el drap de la pols i posant una mica d’ordre al bloc. Com bé sabeu,normalment a final d’any sempre faig el balanç de l’any anterior. Com ha anat? he aconseguit els propòsits que pretenia ?en què penso que he fallat? que puc donar com a fet?.A més sempre us comento els propòsits que m’he fet per aquest nou any que acabem de començar. Què em plantejo? Quins projectes tinc? Què vull millorar o canviar?
L’any passat però vaig decidir fer-ho diferent em vaig proposar dur una vida una mica més SLOW LIFE. Sí,la vida lenta, gaudint dels moments.
Doncs bé, què ha passat amb la meva SLOW LIFE? Doncs bé com totes les filosofies he aconseguit implementar al meu dia a dia, alguna cosa. I és que, quan no he pogut donar per més, he respirat, he prioritzat i he aparcat allò que no podia assolir i que no era prioritari en aquell moment. La veritat és que tot i que una part de mi voldria arribar a tot arreu, una part més realista sap que no és així... per tant crec que continuaré aplicant algunes de les bases de SLOW LIFE.
Afegides a altres microobjectius (us en vaig parlar a aquí) més petits! I vosaltres teniu propòsits d’any nou?


dimecres, 14 de novembre del 2018

Cuinem: Pa de plàtan

Doncs si, el final de setmana s'ha convertit en mitja setmana d'aquesta! jajaja però la vida s'ha de prendre amb bon humor, així que on no arribes pares i després cotinues. La recepta arriba amb retard però arriba! Avui us porto una nova recepta de cuina. A més una recepta d'aprofitament perquè  no sé vosaltres, però una de les coses que més greu em sap és haver de llençar menjar. Així que un dels propòsits que ens hem fet a casa és intentar donar una altre vida a aquells culs de nevera o aquells aliments que en un altre moment llençaríem i d'ells surten plats com els d'avui.
Avui us porto una versió del pa de plàtan recepta de @deliciousmartha.

INGREDIENTS:

  • 25 gr de mantega o oli oliva
  • 175 gr de sucre moreno
  • 2ous
  • 3 o platàns madurs (en cas que no estiguin madurs sempre els podeu posar al forn 5 minutets)
  • 250gr de farina
  • 1 sobre de llevat
  • 100ml de mel o xarop de atzavara (agave)
  • Un polsim de canyella i un polsim de sucre avainillat
  • 75 gr de xocolata negra
Som-hi comencem!

En primer lloc barregem en un bol l'oli, els rovells dels ous,el sucre, la farina (tamitzada), la mel o el xarop i la canyella.

 Un cop ho tinguem barrejat hi afegim els plàtans aixafats amb una forquilla i continuem barrejant.

Ara ens toca trossejar la xocolata i afegir-la al bol.
Per últim hi posem les clares al punt de neu i les barregem amb cura, sempre de baix cap a dalt amb moviments suaus.
Ara ens toca omplir els motlles, en el meu cas vaig utilitzar un motlle llarg i uns motlles individuals perquè no em cabia tot en el primer motlle. Ho posem al forn preescalfat  a 180º.
Com bé sabeu jo no us parlo mai de  temps, ja que cada forn és diferenent. Ja sabeu que quan punxem i el palet ens surti net ja ho tindrem a punt!
Aquí teniu com em va quedar! 
Una recepta bonissima, sana i de reaprofitament. Ideal per a esmorzars i berenars tant per menjar sol com per sucar! I vosaltres sou dels que sempre se us fan malbé coses a la nevera com a mi?


dimecres, 24 d’octubre del 2018

LA VIDA EN UNA PANTALLA


Una de les coses bones de l’estiu és que proliferen a tort i a dret els concerts a l’aire lliure aprofitant el bon temps que fa. Nosaltres a casa som fans de la música en directe i sempre que ens és possible ens apuntem a veure concerts per la nostra zona, o d’altres a distància aprofitant l’excusa per passar un cap de setmana fora de casa.
Doncs bé, per sort aquest estiu hem pogut anar a algun que altre concert dels nostres grups preferits i en ells vaig observar el fenomen que jo he anomenat la vida en una pantalla.
Segur que vosaltres us heu topat amb aquest síndrome que aboca a la gent a mirar tot un concert a través d’una pantalla i a registrar vídeos sobre cada tema que es toca en l’escenari.
Alerta no us parlo de enregistrar una cançó , de fer-se alguna foto, o de gravar el so amb el whatsapp, us parlo de viure tot el que ens rodeja a través de la resolució d’una petita pantalla de mòbil.
La meva idea no és en absolut la de viure així un concert en directe. Quina gràcia té? Potser és que m’estic fent gran, que sóc una clàssica o que simplement entenc la vida d’una altra manera.
Anar de concert per mi significa cantar, cridar a ple pulmó, ballar, saltar, vibrar amb la música, riure, mirar-se amb complicitat, deixar-se portar, gaudir... en definitiva viure el moment i crear-ne un meravellós record.
Si potser jo quan surto del concert no puc publicar-lo a les xarxes socials moment a moment, no puc passar-ho als amics o remirar-ho cent vegades. Jo simplement ho he viscut i esperaré el proper concert per tornar- ho a gaudir. Perquè per mi viure és molt més que mirar la vida passar en una pantalla.
I vosaltres sou dels que teniu el síndrome de la vida en pantalla o sou dels que simplement gaudiu dels moments?






dimecres, 17 d’octubre del 2018

ORGANITZADOR D'ACCESSORIS DEL CABELL


Avui toca ensenyar-vos un nou projecte de costura. En aquesta ocasió us porto un projecte ideal per a que els més petits de casa tinguin la seva habitació ben endreçada i trobin sempre les coses que necessiten a mà. La costura d’avui es tracta d’un organitzador per a als accessoris de cabell : gomes, clips, pinces, diademes...etc
Per a l’organitzador de la Cloe vaig escollir una tela blanca amb estampat de corones en tons grisos, vermells i blancs, que vaig combinar amb una tela llisa de color vermell viu.
Abans de dissenyar el format de l’organitzador d’accessoris vam haver de definir amb la Laura , la mare de la Cloe, quines eren les necessitats que tenia.
Un cop definit aquest punt em vaig decantar per posar una tira per penjar les gomes del cabell, tres tires per als clips i/o pinces i una butxaca gran per a la guardar les cintes i les diademes.
Amb la distribució feta, ja només calia posar fil a l’agulla. Per tal que l’organitzador tingues més consistència baix utilitzar una base d’espuma .


Per poder penjar l’organitzador em vaig decantar per una cinta en color vermell gruixuda que permetes penjar-ho en una porta o en un armari.
Per últim vaig decorar la butxaca amb uns cors de color vermell per donar-li un toc més divertit.
Aquí teniu com va quedar. Un organitzador de mida força gran perquè la Cloe pugui tenir els seus accessoris a mà i sempre endreçats.

Vosaltres sou dels que utilitzeu complements per pentinar-vos? Si és així com els organitzeu?


dimecres, 10 d’octubre del 2018

RECEPTES DE PASTISSOS SALATS

Els pastissos salats són de les receptes que més us agraden quan les publico al bloc, així que pensant en els tuppers o carmanyoles d'aquest mes us he preparat un petit recopilatori, d'aquesta manera les podeu trobar totes en un sol post.


Què us sembla la idea dels recopilatoris de receptes? si us agraden de tant en tant us en faig un de temàtic, què me'n dieu?

dimecres, 3 d’octubre del 2018

SAMARRETES VESPA


Avui toca ensenyar-vos un nou projecte de costura. En aquesta ocasió us porto un projecte de personalització d’aquests que tan m’agrada, i és que no hi ha res com convertir quelcom en blanc en un objecte únic, personal i pensat per algú en concret.
En aquest cas es tracta de dues samarretes personalitzades per donar la benvinguda al petit Lluís i per fer a conjunt un regal per al seu germà gran Gerard.
A l’hora de triar el disseny ho vaig tenir clar, el pare de les criatures és un amant de les motos i entre elles de les vespes, així que ja teniu al meu dibuixant dissenyant una vespa per a mi.
Un cop la imatge va estar preparada em vaig posar mans a la màquina. Primer de tot vaig escollir les teles: gris fosc per a les rodes, blau per a l’estructura de la moto, triangles pels parafangs, marró per al seient i vermell i groc per als llums.

Ara a poc a poc, com una cadena de muntatge va tocar anar col·locant i cosint les peces una a una, amb paciència i molt d’amor!
Aquí teniu com van quedar les meves samarreta vespa... ara ja només toca que el Gerard i el Lluís les gaudeixin al màxim.
Què us semblen a vosaltres ? Us agraden les personalitzacions?


dimecres, 26 de setembre del 2018

CUINEM: CREMA FREDA DE COGOMBRE I IOGURT

Inaugurem temporada de receptes!
Se’ns dubte aquest estiu ha estat un dels més calorosos dels últims anys i per combatre la calor de casa hem estat utilitzant receptes fresques, ràpides i sanes, que a més puguessim deixar fetes amb antelació per aprofitar més el dia.
Una de les receptes que més hem repetit és la que us presento avui. Recepta que també resultarà ideal per portar a la carmanyola aquesta tardor.
Avui cuinem: CREMA FREDA DE COGOMBRE I IOGURT
Preneu nota dels INGREDIENTS :
-2 iogurts naturals (a mi m’agrada posar- ne un de llet de vaca i un de llet de cabra perquè dóna més gust però és opcional)
-3 cogombres grans
-un grapat de ceba tallada a daus (jo en tinc sempre a punt al congelador)
-2 o 3 fulles de menta
-1 parell de talls de pernil salat per decorar
-sal
Som-hi comencem la recepta:
En primer lloc pelem, trossegem els cogombres i els posem a la gerra de la batedora.
Afegim els dos iogurts i ho triturem.
Un cop ho tinguem triturat afegim els daus de ceba crua i les fulles de menta.
Ho tastem i ho salem al gust.
Ho deixem reposar a la nevera unes horetes, ja que com més fresc més bo és. Jo normalment ho faig del migdia al vespre, però si ho voleu prendre a la carmanyola ho feu al vespre per treure al matí.
Penseu que a la nevera us quedarà la crema en dues capes una més aigualida i l’altre més espesa. No patiu és normal, només cal remenar-ho o tornar-ho a batre abans de menjar.
A l’hora de servir a mi m’agrada acompanyar-ho d’uns trossos de pernil salat (poden ser crus o bé cruixents passant-los per la paella) el contrast suau de la crema amb el punt salat del pernil m’encanta.
Aquí la teniu. No em digueu que no és una recepta senzilla , fresca i deliciosa ! Recepta ideal per menjar a casa o a la carmanyola tant per dinar com per sopar. I vosaltres sou dels que mengeu cremes fredes per combatre la calor?

dimecres, 19 de setembre del 2018

BOSSETA+ PORTAENTREPANS (TORNADA A L'ESCOLA2)


L’altre dia us ensenyava el pack d’esmorzar de la Júlia per a començar i estrenar el P3 a l’escola dels grans. Avui us porto el pack de la Berta que també ha estrenat P3 aquest curs.
I és que no hi ha res més bonic que començar a l’escola duent l’esmorzar equipada amb una costura feta a mà a amb tot l’amor del món.
La costura d’avui es tracta d’una bosseta d’esmorzar i un porta entrepans a conjunt.
Per a la bosseta vaig combinar dues teles. Una d’elles ja l’he utilitzat en algun projecte és la tela amb tons verds i vermells amb personatges de contes, l’altre és una tela vermella amb estampat de quadrets petits. A la part de fora vaig combinar la tela de contes a la part superior i la tela de quadrets vermells a la part inferior, aquesta última va ser la que vaig posar dins a la bosseta també.

Pel que fa al porta entrepans estic molt contenta perquè en aquesta ocasió he millorat molt els acabats tant per dins com per fora. L´última vegada que vaig cosir un porta entrepans a la part de dins només vaig posar el plàstic, però al ser transparent es veia la tela del revés i algun dels acabats i això no m’acabava de fer el pes. En aquesta ocasió a la part de dins vaig posar plàstic però també tela de quadradets. A part que vaig fer un repunt decoratiu a tot l’exterior.
Aquí teniu com va quedar. A mi em té enamorada i és que la tela de contes em sembla super divertida. Pack d’esmorzar ben conjuntat perquè la Berta pugui estrenar la seva nova etapa a P3, sense fer ús de plàstics i papers alumini.


I vosaltres utilitzeu porta entrepans?




dimecres, 12 de setembre del 2018

BOSSETA+ TOVALLÓ (TORNADA A L'ESCOLA)


Avui com bé sabeu comença l’escola així que, què millor que ensenyar-vos un dels projectes que he preparat per a la tornada a l’escola. De fet en aquest cas es tracta del pack d’esmorzar amb el que la Júlia estrenarà la seva arribada a l’escola dels grans, el seu primer curs a P3.
La costura d’avui es tracta d’una bosseta d’esmorzar amb el nom personalitzat i un tovalló reversible a conjunt.
Per a la bosseta vam combinar tres teles. Una tela d’estrelles grises, una tela de ratlles mint i una tela de núvols en mint i blanc. L’estampat de ratlles el vaig col·locar a la part de dins perquè és més soferta. A fora vaig combinar la tela de núvols a la part superior i la tela d’estrelles a la part inferior.

A sobre la tela d’estrelles i vaig aplicar el nom combinant les dues altres teles, d’aquesta manera quedava tot a conjunt i molt suau.
Pel que fa al tovalló el vaig fer combinant la tela d’estrelles amb la de núvols, posant al voltant un biaix d’un blau-verd més intens.
La veritat és que la costura del tovalló em va portar algun que altre mal de cap, perquè volia fer les cantonades rectes, enlloc d’arrodonides i al ser la primera vegada que ho feia em va fer suar! Ara els acabats no em poden agradar més!
Aquí teniu com va quedar. Un pack d’esmorzar ben conjuntat perquè la Júlia pugui estrenar la seva nova etapa a P3.
A vosaltres també us agrada estrenar quan comenceu curs o etapa?




dimecres, 5 de setembre del 2018

BAG TO CHANGE


Aquest any @quantinctemps i @aventuresides30 celebrem 4 anys del nostre blog i ens hem "aliat" per organitzar un intercanvi de bosses. De fet, la nostra amistat virtual va néixer així, amb el canvi de mans de @ganxetades!

Així que, què millor que crear un "SARAO" costuril. Us deixo aquí com funciona per si us animeu a apuntar-vos!


dissabte, 1 de setembre del 2018

COMENCEM TEMPORADA!

Dia 1 de setembre , estrenem mes i estrenem nova temporada del bloc.  Després d'unes merescudes vacances de desconnectar del bloc i de tot tornem amb energies renovades i  amb una nova imatge.
Ja sabeu que sóc cul inquiet i quan fa una temporada que veig el bloc igual em canso, m'avorreixo i necessito donar-li una volta , o dues o tres i actualitzar-lo. De fet si hi penso fredament és la tercera vegada que li faig un rentat de cara , gairebé que n'he fet un cada any! jajaja així que de moment aquesta és la nova imatge fins a nou avís.
Sempre que començo nova temporada del bloc em faig propòsits sobre com vull que funcioni, quan publicaré, quin contingut us posaré... de fet crec que amb la capçalera he intentat posar-vos quatre imatges que resumeixin el que podreu trobar en el meu  bloc: costura, cuina, viatges, i teories meves sobre tot i res (opinions varies). Els que fa temps que passeu per aquí ja haureu vist que el meu bloc és això una mica de tot allò que sóc i que m'agrada fer. Malgrat que  sóc conscient que centrar-me en una temàtica concreta seria més senzill... la vida no és composa d'una sola cosa, d'un sol moment, d'una sola afició , d'una preocupació o d'una vivència. La vida és la suma de petits instants que ens acompanyen i per mi el bloc també ha de ser això.
Pel que fa al nombre de publicacions, doncs tinc etapes més ambicioses , d'altres més tranquiles i d'altres d'absències tensionals (diem-ne així a aquells periodes en què no puc amb tot). Així que com a norma fixa trobareu sempre una nova publicació cada dimecres. Ens veurem sempre a mitja setmana. Si puc fer més publicacions a la setmana serà sempre dimecres+ un altre dia variable.
Doncs ja sabeu  a partir d'avui ens tornem a veure per aquí!
Per acomiadar-me us poso l'abans i l'ara de l'imatge del bloc. Què us sembla el canvi d'imatge?

dijous, 2 d’agost del 2018

4 anys del BLOC!

Breu aturada a les vacances...amb dos dies d'endarreriment però el bloc està de celebració! Gràcies per acompanyar-me tot aquest temps!
Què us agradaria trobar a partir del setembre?

dimarts, 19 de juny del 2018

VACANCES DE BLOC!

Doncs si, seguint la meva decisió de prendrem la vida amb la filosofia slow life. La vida tranquila , amb calma, relaxada... el bloc s'agafa vacances! Així ho vaig fer l'any passat i veient que em va anar bé, doncs repeteixo.  
Dedicaré l'estiu a donar-li un canvi d'imatge al bloc, ja sabeu que de tant en tant s'ha de renovar . No pararé de cuinar, cosir, escriure, passejar, descansar, compartir temps amb els meus, llegir i sobretot viatjar que ja sabeu que m'apassiona. Seguint les paraules de gran Leonardo da Vinci:
De tant en tant desapareix, pren-te un petit descans, perquè quan tornis al teu treball el teu criteri sigui més encertat. Pren-te’l amb certa distància, perquè així el treball sembla més petit, la major part es pot assimilar en un tres i no d’ulls, i la manca d’harmonia i la proporció és més fàcil de veure“. 
No patiu però, que no ens perdrem del tot de vista!Ens continuarem veient a les xarxes socials del bloc!

divendres, 8 de juny del 2018

MALEÏDA MALA LLET!

Ho confesso, sóc humana i a vegades no puc evitar posar-me de mala llet... de molt mala llet! Sincerament estar de mala llet no és una situació que m’agradi, bé , ni a mi ni als que em rodegen imagino que tampoc!
I és que, encara que no em passa gaire sovint, he de reconèixer que quan em poso de mala llet puc arribar a ser terrible! Em converteixo en un tsunami d’esbocat d’emocions que espera al primer blanc fàcil que li passa per davant per abraonar-lo amb una onada gegant carregada d’energia més que negativa.
El pitjor de la mala llet és que no la podem preveure i que quan s’instal·la al nostre dia, tot plegat només pot anar de mal en pitjor. Si bé és cert que en teoria la mala llet sempre té un motiu o un cúmul de motius concrets, resulta difícil predir quan el volcà en qüestió farà explosió.
El cansament, les exigències del dia a dia, l’autocontrol per evitar conflictes, el no saber dir no i fins i tot, reconeixem-ho les hormones poden ser els culpables de la nostra explosió.
Malgrat que quan un està de mala llet se n’adona, sovint no es capaç de controlar les seves reaccions abans de l’atac imminent, normalment a la persona o persones amb les que tenim més confiança.
Doncs en dies com avui estic de mala llet! Això sí, per mi existeix un gran bàlsam i és que mentre escric aquestes línies em desfogo i em relaxo. Ja sabeu allò que diuen parlar-ne sempre va bé , no?
Us ho asseguro em posa de mala llet estar de mala llet. I vosaltres us poseu de mala llet? O només em passa a mi?



dimarts, 5 de juny del 2018

CUINEM... CARBASSONS FARCITS

En primer lloc he de dir que decidit! la renovació de l'imatge del bloc haurà d'esperar a les vacancetes d'estiu perquè a tot arreu no es pot arribar!

Com bé sabeu, jo sóc una fan de les verdures i m’agrada cuinar-les de moltes maneres, que voleu que us digui sóc un cul inquiet i m’avorreix menjar sempre el mateix o bé, si més no, de la mateixa manera. Avui us porto una recepta que conte només verdures i una mica de formatge així que si voleu aquest últim punt es podria adaptar i seria una recepta vegana.
Avui cuinem: CARBASSONS FARCITS DE VERDURES
Preneu nota dels INGREDIENTS :
-2 carbassons grans
-1 ceba tendra grossa
-1 tomàquet madur gran
- Un grapat de formatge ratllat (a mi m’agrada dels que combinen diferents tipus de formatges)
-sal, pebre, orenga i oli.
Som-hi comencem la recepta:
En primer lloc ens cal preparar els carbassons. En traiem el cul i la tapa i els partim en tres trossos més o menys iguals. Si els carbassons són molt petits doncs només amb dos.

Un cop partits amb l’ajuda d’un ganivet de punta fina i una cullera els buidem per dins, això si una mica abans d’arribar a la base parem (ja que no pretenem fer un caneló)
Un cop tenim els carbassons preparats els apartem a la safata amb la que els courem al forn i ens posem amb el farcit.
Sóc conscient que els carbassons com qualsevol verdura es pot farcir del que nosaltres preferim i en aquest cas jo he escollit les verdures encara que també es podria fer de carn, peix si ho preferiu o bé combinat.
En aquest cas jo vaig preparar el farcit amb tomàquet, ceba i el mateix interior del carbassó, tot tallat ben petitet i cuit a la paella amb un petit rajolí oli.

Un cop el farcit està a punt omplim els carbassons deixant un ditet a la part superior per reomplir amb el formatge. Posem una mica d’orenga i cal al forn a 180º fins que el formatge tingui un to daurat.

Aquí els teniu. No em digueu que no és una recepta senzilla i deliciosa ! Recepta ideal per menjar a casa o a la carmanyola tant per dinar com per sopar. I vosaltres sou dels que us agrada menjar verdures farcides?



dijous, 31 de maig del 2018

BOSSES DEL PA AFRICANÉS!

Bones família,
Ja tornem a ser aquí amb un nou projecte de costura. Com veure-ho aquests dies el bloc va i bé  a nivell de publicacions...i és que estic barallant-me per canviar i renovar una mica la imatge del bloc! ho volia tenir a punt per aquesta setmana, però veient que no arribo jajaja doncs publico que sinó els dies em passen volant.
Avui us porto un encàrrec molt especial i es va ser el regal d'una mare a les seves dues filles. A més va ser un regal pràctic i útil pel dia a dia.  Es tracten de dues bosses de pa. Això si, dues bosses de pa amb molta personalitat.
A l'hora d'escollir la tela de les bosses l'elegida va ser una tela africana amb un estampat viu de color groc. En primer lloc, us he de dir que les teles africanes em semblen precioses ja que tenen una personalitat i un colorit preciós, que resulten ideals per a qualsevol projecte amb vida i alegre.
En aquest cas vaig combinar aquesta tela amb dues teles llises en to gris i negre, cordó groc i biaix amb to groc.

La consigna de les bosses de pa era que fossin iguals però a la vegada diferents i úniques per a cadascuna de les germanes. Per aquest motiu vaig utilitzar les mateixes teles però en combinació inversa. 



A mi m'encanta com van quedar perquè són dues bosses molt especials...segur que llueixen d'allò més en anar a buscar el pa! I és que el regals fets a mà tenen aquest punt de ser únics i irrepetibles.  Ara espero que les estiguin gaudint tant com vaig gaudir jo fent-les.
 A vosaltres us agraden les teles africanes?