dimecres, 24 d’octubre del 2018

LA VIDA EN UNA PANTALLA


Una de les coses bones de l’estiu és que proliferen a tort i a dret els concerts a l’aire lliure aprofitant el bon temps que fa. Nosaltres a casa som fans de la música en directe i sempre que ens és possible ens apuntem a veure concerts per la nostra zona, o d’altres a distància aprofitant l’excusa per passar un cap de setmana fora de casa.
Doncs bé, per sort aquest estiu hem pogut anar a algun que altre concert dels nostres grups preferits i en ells vaig observar el fenomen que jo he anomenat la vida en una pantalla.
Segur que vosaltres us heu topat amb aquest síndrome que aboca a la gent a mirar tot un concert a través d’una pantalla i a registrar vídeos sobre cada tema que es toca en l’escenari.
Alerta no us parlo de enregistrar una cançó , de fer-se alguna foto, o de gravar el so amb el whatsapp, us parlo de viure tot el que ens rodeja a través de la resolució d’una petita pantalla de mòbil.
La meva idea no és en absolut la de viure així un concert en directe. Quina gràcia té? Potser és que m’estic fent gran, que sóc una clàssica o que simplement entenc la vida d’una altra manera.
Anar de concert per mi significa cantar, cridar a ple pulmó, ballar, saltar, vibrar amb la música, riure, mirar-se amb complicitat, deixar-se portar, gaudir... en definitiva viure el moment i crear-ne un meravellós record.
Si potser jo quan surto del concert no puc publicar-lo a les xarxes socials moment a moment, no puc passar-ho als amics o remirar-ho cent vegades. Jo simplement ho he viscut i esperaré el proper concert per tornar- ho a gaudir. Perquè per mi viure és molt més que mirar la vida passar en una pantalla.
I vosaltres sou dels que teniu el síndrome de la vida en pantalla o sou dels que simplement gaudiu dels moments?






dimecres, 17 d’octubre del 2018

ORGANITZADOR D'ACCESSORIS DEL CABELL


Avui toca ensenyar-vos un nou projecte de costura. En aquesta ocasió us porto un projecte ideal per a que els més petits de casa tinguin la seva habitació ben endreçada i trobin sempre les coses que necessiten a mà. La costura d’avui es tracta d’un organitzador per a als accessoris de cabell : gomes, clips, pinces, diademes...etc
Per a l’organitzador de la Cloe vaig escollir una tela blanca amb estampat de corones en tons grisos, vermells i blancs, que vaig combinar amb una tela llisa de color vermell viu.
Abans de dissenyar el format de l’organitzador d’accessoris vam haver de definir amb la Laura , la mare de la Cloe, quines eren les necessitats que tenia.
Un cop definit aquest punt em vaig decantar per posar una tira per penjar les gomes del cabell, tres tires per als clips i/o pinces i una butxaca gran per a la guardar les cintes i les diademes.
Amb la distribució feta, ja només calia posar fil a l’agulla. Per tal que l’organitzador tingues més consistència baix utilitzar una base d’espuma .


Per poder penjar l’organitzador em vaig decantar per una cinta en color vermell gruixuda que permetes penjar-ho en una porta o en un armari.
Per últim vaig decorar la butxaca amb uns cors de color vermell per donar-li un toc més divertit.
Aquí teniu com va quedar. Un organitzador de mida força gran perquè la Cloe pugui tenir els seus accessoris a mà i sempre endreçats.

Vosaltres sou dels que utilitzeu complements per pentinar-vos? Si és així com els organitzeu?


dimecres, 10 d’octubre del 2018

RECEPTES DE PASTISSOS SALATS

Els pastissos salats són de les receptes que més us agraden quan les publico al bloc, així que pensant en els tuppers o carmanyoles d'aquest mes us he preparat un petit recopilatori, d'aquesta manera les podeu trobar totes en un sol post.


Què us sembla la idea dels recopilatoris de receptes? si us agraden de tant en tant us en faig un de temàtic, què me'n dieu?

dimecres, 3 d’octubre del 2018

SAMARRETES VESPA


Avui toca ensenyar-vos un nou projecte de costura. En aquesta ocasió us porto un projecte de personalització d’aquests que tan m’agrada, i és que no hi ha res com convertir quelcom en blanc en un objecte únic, personal i pensat per algú en concret.
En aquest cas es tracta de dues samarretes personalitzades per donar la benvinguda al petit Lluís i per fer a conjunt un regal per al seu germà gran Gerard.
A l’hora de triar el disseny ho vaig tenir clar, el pare de les criatures és un amant de les motos i entre elles de les vespes, així que ja teniu al meu dibuixant dissenyant una vespa per a mi.
Un cop la imatge va estar preparada em vaig posar mans a la màquina. Primer de tot vaig escollir les teles: gris fosc per a les rodes, blau per a l’estructura de la moto, triangles pels parafangs, marró per al seient i vermell i groc per als llums.

Ara a poc a poc, com una cadena de muntatge va tocar anar col·locant i cosint les peces una a una, amb paciència i molt d’amor!
Aquí teniu com van quedar les meves samarreta vespa... ara ja només toca que el Gerard i el Lluís les gaudeixin al màxim.
Què us semblen a vosaltres ? Us agraden les personalitzacions?