dilluns, 28 de març del 2016

VA DE MONES!

Bon inici de setmana! A més avui cau en festiu i començar la setmana així ja és una bona noticia.
Sé que avui toca recepta de cuina, però en un dia com el de la mona que millor que ensenyar-vos les meves mones d’aquest any. Us podria posar la recepta però no té massa sentit, no per la mona d’aquest any! Jajaj

Aquest any he fet dos tipus de mona:
La mona farcida de melmelada de préssec (casolana) i coberta de xocolata negra i/o de xocolata amb llet depèn dels gustos del destinatari.
 
I la mona tipus “sara”, farcida de melmelada de préssec , coberta de mantega pastissera i lamines d’ametlla. Aquesta és la primera ocasió que la faig i estic força contenta amb el resultat.

Sé que no són mones perfectes, ni evidentment tampoc són com les que podem comprar en una pastisseria, però el que si que us puc dir és que són fetes amb bons ingredients (la majoria d’ells de casa)i amb tot l’amor del món! I com bé sabeu allò fet a casa té un valor especial.

Gaudiu molt del dia! BONA MONA
Ens veiem el dia 11 de d’abril amb una nova recepta !

dijous, 24 de març del 2016

Pack benvinguda nadó

Bon dia,
Avui us porto un nou projecte de costura i de passada participo al rums d’aquesta setmana. El projecte d’avui és molt especial ja que vaig fer-lo expressament per donar la benvinguda al nét d’una persona que m’estimo molt. Em feia molta il·lusió fer-li un regal fer per mi amb tot l’amor del món.

Tenia ganes de regalar-li tot un pack de benvinguda ,així que, em vaig decantar per una bandana (o dit d’altra manera un pitet d’aquests que es porten per les babes) un portaxumets i un dudú de textures. Això si, ja us dic que era la primera vegada que feia les tres coses... però sembla que la Singer i jo ja sabem treballar millor juntes, així que m’hi vaig llençar sense por.

Com podeu veure vaig escollir aquesta tela de monstres de colors tan acolorida i divertida. Quan la vaig veure me’n vaig enamorar (no sé que em passa però últimament em passa que amb algunes teles tinc veritable amor a primera vista).Fins i tot abans de pensar en el projecte, ja tenia clar que amb aquella tela hi hauria de cosir alguna cosa. A més té una característica divertidíssima i és que a la foscor s’il·luminen els ulls i els somriures, que encara li dona un toc més divertit.

Us explico una mica com va anar.
Amb el porta xumets ho vaig tenir fàcil vaig seguir el tutotial del Racó de la Júlia que trobo que està super ben explicat, tot i que hi vaig fer algunes modificacions. Ella proposava una tira de 5x30 cm, a mi em va semblar una mica massa estreta i jo vaig decidir fer-la una mica més ampla i la vaig fer de 7x30 cm .

Al final vaig decidir posar-hi una pinça rodona blanca, ja que amb els colors de la tela no calia posar-n’hi més de coloraines.

La bandana també és molt senzilla de fer, a dalt la tela dels monstres i a sota una tovallola molt suau d’un to blau clar  ideal per a mantenir el petit sec de les babes. Pel que fa a les bandanes n’he fet de diversos models, així que en un proper post, us en donaré més detalls.
Per últim el “doudou” amb textures. Manteta per acompanyar el petit que més endavant li permetrà jugar i experimentar tocant diferents textures. La tela de sobre i la de baix són exactament iguals que les de la bandana.

Per fer el “doudou” vaig utilitzar dos trossos de tela quadrats de 28x28. I trossos d’uns 10 cm- 12 cm  de diferents materials: dent de rata, cinta de vellut, cinta de setí, cinta de biés…
En primer lloc vaig col·locar i distribuir les cintes amb agulles sobre de la tela per veure com m’agradaven més. Sempre intentant combinar textures i colors perquè no es toquessin dues textures massa semblants. En el meu cas vaig fer dos costats amb 3 textures i dos costats amb dues textures.

Després vaig embastar-ho tot per tal que no es moguessin gens a l’hora de cosir. Vaig posar-hi la peça de sobre (la tovallola) i a cosir.  Amb la meva estimada aliada Singer, vam decidir de rematar bé per sobre de cada cinta per tal d’assegurar-nos que quedessin ben fixes.

Ara només ens va caler retallar el sobrant de les cintes i de la tela. Donar la volta a la peça, un cop de planxa i acabar de tancar el forat per el qual havíem girat.
I aquí teniu com va quedar el meu pack de benvinguda. Jo n’he quedat enamorada, perquè em sembla molt divertit. Ara a veure com el peque es va fent gran i ho fa servir… Em consta que als papes i a l’àvia els va agradar molt!
 Què us ha semblat?

dimarts, 22 de març del 2016

20 coses sobre mi

Feia temps que em rondava pel cap la idea de fer un post perquè aquells que passeu sovint per aquí o bé, els que acabeu d’arribar em poguéssiu conèixer una mica millor.
He dubtat de si fer l’entrada o no, varies vegades,  perquè això de dedicar un escrit a parlar d’un mateix encara se’m fa una mica estrany. Em fa una mica de vergonya la veritat. Però mira, en aquesta vida s’ha de ser valenta així que aquí el teniu. Avui us explicaré 20 coses sobre mi.

  1. Sóc una viatgera nata. Em passaria la vida veient món i amb la maleta a sobre, sempre que puc tinc el peu aixecat per sortir uns dies de casa.
  2. Sóc poc decidida. Em costa molt prendre decisions i primer sospeso mil vegades els diferents pros i contres.
  3. No m’agrada el color rosa. Li tinc una espècie de mania, si el puc evitar no forma part del meu armari.
  4. M’encanta el color blau. Sempre que compro roba, complements…etc és el color que més m’atreu.
  5. Sempre havia pensat que era un zero a l’esquerra fent manualitats i coses handmade. Però amb el temps he anat perdent la por i m’atreveixo a provar tot allò que hem fa gràcia i diria que me’n surto prou bé.
  6. M’encanta anar en pijama. Els diumenges a casa en pijama són el meu esdeveniment preferit, el trobo  una peça de vestir tan còmoda.
  7. Girona és una ciutat que m’enamora. Té alguna cosa màgica per mi, bé per nosaltres. M’encanta anar-hi.
  8. Cuinar em relaxa. M’encanta provar i inventar plats nous.
  9. M’aixeco ràpid del llit (el despertador només ha de sonar un cop) però sóc de despertar lent i vaig a ralentí estil zombie.
  10. No trobo mai les Claus. Sempre he de regirar mitja bossa abans de trobar-les.
  11. Gairebé mai porto talons. M’agrada anar còmode i a més sobre certa alçada perdo coordinació.
  12. M’encanten les roses. De tots colors.
  13. Sóc feliç fent regals fets a mà a la gent que estimo. M’agrada pensar en les persones a qui van destinades els meus projectes.
  14. Sóc fredolica. Sempre tinc fred sobretot a mans i a peus, que en aquesta època de l’any semblen glaçons.
  15. Se’m fa estrany dur les ungles pintades. Tot i que m’agrada veure les ungles en colors quan em pinto les meves no m’acabo d’agradar i aguanto ben poc!
  16. M’encanta fer abraçades i rebre-les, per mi signifiquen molt.
  17. Si se’m posa una cosa entre cella i cella no paro fins que aconsegueixo dur-ho a terme. Sóc tossuda i m’agraden els reptes.
  18. Em passo la vida donant voltes a les coses.
  19. Quan preparo la maleta sempre acabo posant més coses de les que necessito. No hi puc fer més.
  20. Sóc la reina de fer llistes. 

dijous, 17 de març del 2016

ESTOVALLES INDIVIDUALS

Avui us porto un dels últims projectes que he fet! No ho hagués dit mai però, la Singer i jo anem a tope i això que no tenim massa temps, que si en tinguéssim… Suposo que a poc a poc ens anem coneixent, agafant confiança i bé, diria, que ens entenem prou bé. Encara que us he de confessar que  amb el projecte d’avui vam tenir una mica d’esbatussada, però la sang no va arribar al riu! Jajaja per sort.

Aquest cap de setmana passat havia de fer un regal d’aniversari i se’m va acudir que per acompanyar-lo, què millor que alguna cosa feta a mà? Pensant en que els destinataris del regal s’havien fet unes cortines noves amb una tela del IKEA de la que jo tenia un retall, vaig trobar que seria bonic fer-los unes estovalles individuals a conjunt per la taula del menjador.

Com que no tenia les mides , ni cap patró d’estovalles individuals, vaig decidir agafar-ne una de plàstic  que tenia per casa com a referència . 
Un cop marcada la tela, vaig retallar-la una mica més gran del lloc per on havia de cosir. Com us vaig explicar aquí és més fàcil treballar amb un tros de roba més gran i després retallar el que sobri.
Al davant vaig decidir posar-hi la tela estampada i al darrera una tela gris fosc que vaig pensar que sempre seria més soferta.

 Un cop cosides les dues teles, va tocar girar-les! Aquesta vegada em va costar perquè les teles eren tipus loneta, força dures i vaig deixar un forat més aviat just.
*La Singer també va tenir problemes per cosir-ho d’aquí les meves baralles amb ella. Pobre la vaig estressar, ho reconec. Però crec que m’ha perdonat.

Una mica de planxa i per rematar vaig fer una puntada a tot el voltat per tal que quedes més definida la forma.
I aquí teniu les meves estovalles individuals i com les vaig presentar per regalar. Em consta que van agradar molt. Els va fer il·lusió que hagués pensat en fer-los un detall a mà i tenint en compte la seva elecció de decoració de casa. Va ser personalitzat al màxim i fet amb molt d’amor!
 
Què us sembla? Us agraden?
Moltes energies per acabar la setmana. En breu nous projectes, aquesta ha estat una setmana molt cansada però productiva!
*Per cert aprofito i participo al rums d'aquesta setmana

dilluns, 14 de març del 2016

RECEPTES AMB MOLT DE GUST: GELAT DE TORRÓ

Bona nit,
Estrenem  setmana i  dilluns amb una nova recepta.  Avui us porto una recepta d’aprofitament. Encara que ara ens sembli lluny, fa dos dies que celebràvem el Nadal i que teníem la casa plena dels típics dolços d’aquestes dates: polvorons, neules, torrons...
Doncs avui us porto una recepta per aprofitar aquelles restes de torrons que no hi ha manera de treure’ns de l’armari i que a mesura que veiem acostar-se la primavera menys gràcia ens fa veure’ls ocupant lloc a l’armari.
Perquè no sé vosaltres, però jo trobar-me barres de torrons a aquestes alçades per l’armari em posa d’un humor estrany (diguem-ne així).
La recepta d’avui: GELAT DE TURRÓ
Som-hi !preneu nota dels ingredients:
Comencem la recepta!
En primer lloc trossegem la barra de torró el més petita possible i la guardem  en un plat.
Mentrestant posem en un cassó al foc:  la llet, la nata, els rovells d’ou i el sucre. Ho hem d’anar remenant sense que arribi a bullir.
Un cop la barreja arrenqui el bull , retirem el cassó del foc . Afegim el torró trossejat i ho remenem fins que quedi ben lligat. 
 NSi teniu batedora elèctrica ajudeu-vos d’ella sempre quedarà la massa més homogènia.
Ara ens toca deixar-ho refredar, ja que calent no podem posar-ho al congelador! Un cop sigui fred ho posem dins un tupper o carmanyola de plàstic sense tapar dins al congelador.
A partir d’aquí, arriba el temps en què haurem de tenir més paciència. Haurem de treure la barreja del congelador cada mitja hora més o menys, per tal de remenar-la i evitar d’aquesta manera que el gelat cristal·litzi.
Si ho fes ens quedaria dur com una pedra i la textura que nosaltres volem, és la textura  cremosa que tenen els gelats de compra.
Un cop haguem remenat uns 4 o 5 vegades ja podem deixar-ho al congelador fins al dia següent.
I ja tenim el nostre gelat de torró a punt! La veritat és que queda boníssim i és una bona manera d’acabar amb els racons de l’armari... Ara ja penso en les meves properes creacions gelateres!

Què us sembla? Fa bona pinta, no?
Espero que us animeu a provar-ho! I em digueu què tal!

Ara recordeu nova recepta el dilluns 28 de Març (LA MONA)! Una abraçada ànims amb la setmana.

dimarts, 8 de març del 2016

L'ASSASSINA DE RELLOTGES

Bona nit,
No us ho volia dir però després del famós planticidi crec que m’estic convertint en una assassina en sèrie. No sé massa bé per on començar, suposo que com tots els problemes el primer pas és reconèixer-los. Així que :

Hola sóc la propietària del bloc d’aventures i desventures dels 30 i crec que sóc  una assessina de rellotges  i a sobre REINCIDENT!

SÍ, sóc ben conscient que ser un dels meus rellotges no és tenir una vida fàcil. Cops, rascades, ratlladetes i  alguna que altra esquitxada o remulladeta. Fins aquí penso que són els maltractaments habituals que tot rellotge usat el dia a dia està acostumat a patir. Però no, jo he anat més enllà, jo em dedico a llençar els rellotges des de certa alçada esperant a que la gravetat actuï pel seu propi pes. De fet sent sincera, no és ben bé veritat que llenci els rellotges, però si que amb la meva agilitat característica se m’esmunyen entre els dits i ja tenim la desgracia en marxa.
I es que sense voler-ho en menys de mig any ja he assassinat dos rellotges! I un d’ells no ha arribat als 5 mesos de vida.
Us  ho explico amb més detall.  Com ja us he comentat abans, els meus rellotges tenen la tendència a sofrir “accidents inesperats”, des d’alçades mitges. I us preguntareu perquè m’estranyo que si les meves víctimes cauen de certa alçada... morin. Això ja em sembla normal. Digueu-me vella, però jo recordo haver tingut varis rellotges de més petita i en caure a terra se’t trencava el vidre,o s’esquerdava però a mi mai abans m’havien saltat els números de dins i m’havia quedat el vidre intacte. Us asseguro que el primer cop que passa et quedes al·lucinant però el segon ja sembla una broma de mal gust.

Serà veritat allò que els avis diuen “Nena, ja no és fan les coses com abans!” “A la meva època si que és feien les coses amb cara i ulls”! DONCS MIRA! Començo a pensar que si.

Estic d’acord que el temps passa volant, que s’esmuny entre les nostres mans, que corre i mai s’atura...però que els números del rellotge s’agafin vacances indefinides em resulta força sospitós. No hi ha dret que ens facin sentir com assassins en sèrie! De moment aquí em teniu esperant a comprar-me la meva propera víctima. Indignada, i a la espera de com acabarà el nou rellotge...si em passa el mateix... us aviso que ja no responc! La meva guerra contra els fabricants de rellotges començarà!


Aquí us deixo la prova dels meus delictes.
I a vosaltres us ha passat mai alguna aventura amb un rellotge? No us sembla una cosa ben curiosa?





dijous, 3 de març del 2016

CACTUS DE TELA

Avui us presento un dels meus últims projectes costurers.  És un dels projectes que em fa més gràcia ensenyar-vos. I és que ja fa unes setmanes que googlejant una mica (un petit vici o mania que tinc) mirant i remirant projectes de costura vaig descobrir els cactus de tela. En veure’ls va ser amor a primera vista. Em van venir unes ganes terribles de fer-ne per a casa.
Vaig pensar que eren unes plantes increïblement pràctiques i boniques. Ja que després del planticidi, he de plantejar-me la decoració amb plantes que puguin sobreviure al clima despistat i a vegades accelerat que es respira a casa.

Així que, en els cactus de tela, vaig veure un magnífic i meravellós aliat.
Us explico una mica com els he anat fent, ara ja us aviso que si en feu un no podreu parar, són addictius!

En  primer lloc em vaig dibuixar un parell de patrons per cosir els cactus de tela (Bé, de fet, no els vaig dibuixar jo . Li vaig demanar al meu company d’aventures que dibuixa mil vegades millor que jo). Vaig optar per dos models senzills. Com bé sabeu la màquina i jo encara estem en fase de coneixença i tampoc volia acabar barallant-m’hi ara que ja comencem a ser amigues!

La plantilla dibuixada la vaig posar a sobre la tela calculant el tros de roba que necessitaria per a cosir-ne les dues cares.
Un cop calculat i tallat el tros de tela, vaig enganxar amb agulles la plantilla i la vaig repassar amb un bolígraf de planxa.
*Si no els coneixeu aquests bolígrafs són fantàstics perquè amb la calor de la planxa s’esborren i no en queda ni rastre.
En aquest punt podia haver tallat la tela deixant una mica de bora al contorn del cactus per cosir. Però una vegada la Sílvia (gran mestra de costura) em va explicar que sempre és més fàcil cosir el tros de tela sencer i retallar-lo després! I la veritat és que té tota la raó del món, perquè és mil vegades més senzill us ho recomano 100%.

Amb agulles de cosir a màquina em vaig posar mans a l’obra amb la meva estimada Singer.
Un cop cosit el cactus, que vaig cosir per tot el voltant deixant oberta la part de baix. Tocava retallar-lo. Aquest moment és delicat, us ho dic per experiència. Si apureu massa al voltant del cosit pot ser que al farcir el cactus se us vagin descosint el punts (em va passar amb dos cactus i l’enrabiada va ser monumental!), deixeu com mínim a 0,5 cm.

Heu de tenir cura també amb les zones corbes interiors del cactus, cal que un cop retallada la silueta li feu uns tallets perquè en girar la tela no us quedi tivant, sinó fa una arruga molt lletja.


 Ara que ja el tenia cosit i retallat, un cop de planxa que sempre fa que la tela quedi millor.

Aquí començava el moment divertit, farcir el cactus. Jo per fer-ho vaig utilitzar el farcit de dins d’un coixí.  Com a consell us diré que us pot ser molt útil fer servir un pal de menjar xinès per arribar als extrems del cactus. Ja que el farcit ha de quedar ben repartit per tot arreu sense quedar amuntegat.


Un cop farcit vaig posar-li a dins un pal de fusta rodó (d’aquests de fer manualitats) per a donar-li més consistència i poder-lo enganxar millor a l’espuma verda de la torreta.
Vaig tallar a  la mida de les torretes  l’espuma verda  (amb l’ajuda inestimable del meu company d’aventures, aquestes coses de precisió les fa de luxe! Jo sempre vull anar per feina i no m’hagués quedat tan polit).

 Ara tocava clavar el pal l’espuma i encolar-ho a la torreta perquè no es mogués gens.
Un cop sec vaig col·locar sobre l’espuma pedres de riu, que li donen un toc molt bonic... i aquí en teniu el resultat!
 
Jo estic encantada amb els meus cactus, de fet ja n’he fet quatre i tres ja gaudeixen de casa nova! Em semblen un element decoratiu divertit, original i útil. Ja ho veieu quan se’m posa alguna cosa entre cella i cella sóc ben tossuda. Ara ja em ronden nous model  de cactus pel cap, espero ensenyar-vos-els ben aviat.
Què us han semblat us agraden els meus cactus? Us els posaríeu a casa?
Avui m'animo i per primera vegada ho comparteixo al Rums