Acomiadant el 2014...

Avui, últim dia de l’any ens tocaria fer balanç, reflexió, anàlisi, una petita introspecció a tot allò que hem viscut.  Però resulta difícil  valorar tot l’any en unes poques línies.

Com cada any durant el transcurs dels dies han succeït dies bons, dies increïbles, dies fantàstics, sorprenents, d’altres d’inesperats, brillants, complicats, difícils, durs, divertits, entretinguts, plens d’emocions, plens de tristesa, dies de por, de llàgrimes… dies de tota mena que a poc a poc han anat sumant 365.

La tendència en acabar l’any és pensar que no ha estat malament però que esperem que el proper sigui encara millor... Desitgem tenir més de tot i millor. I és que encara que no vulguem admetre-ho els éssers humans sempre en volem més, som molt autoexigents.

Però jo la veritat, potser trobareu que sóc una persona simple, pot ser ho fa haver entrat al club deks 30, l'edat, la maduresa, que em faig gran...però només espero que el 2015 continuï com el 2014.

I és que com us he explicat abans, no es que hagi estat tot mervellós però si que he tingut la sort de compartir-lo amb la gent que estimo ben a prop, amb salut i molt d’amor, amb grans moments viscuts i sobretot gaudint molt del que tinc.

Si ,és cert, potser no ha estat un any perfecte, però si hi pensem bé, tampoc nosaltres som perfectes i és que tot i les imperfeccions del viatge, celebrar anys nous és un fantàstic regal de la vida.

Així que ara només queda acomiadar l'any i esperar a les 12 i un minut per donar la benvinguda al nou any!

El meu primer projecte HANDMADE!

Bon dia família,

Ja fa uns dies us vaig explicar com va ser la meva entrada al món handmade i les fases que vaig passar en el meu procés d’acceptació.Aquell en què les meves mans i jo, vam descobrir que podíem fer quelcom plegades. ( per si us vareu perdre el post us deixo l’enllaç http://aventuresidesventuresdels30.blogspot.com.es/2014/11/el-mon-handmade-i-jo.html).

Doncs avui us parlaré del meu primer projecte. A veure,  quan parlo de primer projecte no és pas que abans no hagués intentat dur a terme cap altre manualitat, si que ho havia fet amb més o menys èxit…depenent de l’ocasió. Normalment menys èxit del que a mi m'hagués agradat, no ens enganyem!

Però avui us parlo d’aquell amb que vaig començar en el món del teixir. El meu primer projecte amb llanes entre les mans.

Fins aquell moment i us parlo de fa un parell d’anys, mai m’havia aventurat a agafar unes agulles, però a poc a poc veient la gent del meu voltant àvies, tietes, amigues...etc i recordant que de petita ja ho havia intentat...doncs em va picar el cuquet.

Ara bé, com que sovint em costa decidir-me, no em vaig llençar a la piscina d’immediat, sinó que va ser gràcies a una bona amiga que com a regal d’amic invisible em va regalar dues troques de llana i unes agulles... que em vaig trobar al mig del CABDELL!

Així que allí em teniu davant de les troques i les agulles, mirant-les  de fit a fit, amb recel i una mica de por, sense saber per on començar... No en tenia ni idea!
Així que em vaig aprofitar de la saviesa popular i explotant una mica a la mare, que amb molta paciència em va ensenyar a fer els meus primers punts amb agulles de mitja. Després de varis intents fallits, vaig aconseguir fer el meu primer i únic projecte amb mitja: UNA BUFANDA! Que potser no va ser perfecte però que a dia d’avui l’afortunat destinatari encara llueix amb molt d’orgull!

Malgrat que vaig abandonar les agulles de mitja...no em vaig allunyar gaire del món de la llana...vaig anar a parar al GANXET però això ja és una altra història!

I VOSALTRES? QUIN VA SER EL VOSTRE PRIMER PROJECTE HANDMADE?

Llums de Nadal = compres desmesurades?

Després d'uns dies d'abandonament del bloc per motius que no venen al cas, diguem que una acumulació de circumstàncies poc afortunades... torno amb força i amb energies renovades.

Avui us vull parlar de l'arribada de les llums de Nadal. Bé, de fet no se si de les llums en si, perquè d'això ja no se'n pot dir novetat. No oblidem que en algunes poblacions ja fa mesos que estan penjades. I és que cada vegada és més habitual veure els llums de Nadal penjats a principis de setembre, es diu que per motius econòmics, ja que es veu que penjar les llums abans n'abarateix el cost. Però a  mi no em deixa de sorprendre!

Us volia parlar de l'encesa de l'enllumenat Nadalenc i per tan del tret de sortida a tota la voràgine de compres i més compres, que en moltes poblacions va començar aquest cap de setmana.

No em mal interpreteu, no és que no m'agradi el Nadal, ans el contrari. Xalo d'allò més gaudint dels moments amb les persones que més estimo, de les rialles i les il·lusions dels nens. I és que no puc evitar fer-me una mica petita quan arriben aquestes dates. Però no puc deixar de pensar que per a moltes famílies des de fa uns anys el Nadal és un moment complicat.

No oblidem que vivim en un moment de crisi i que segons quines despeses descontrolades poden fer decantar la balança cap al costat que no toca. Així que, si, em sembla fantàstic que encenguin els llums per motivar a la compra però enlloc d'atabalar-nos buscant i rebuscant el regal perfecte. Que sovint acaba sent un terrible mal de cap.

Per què no gaudim del plaer de fer moltes coses amb les notres mans?de regalar objectes que de ben segur que distaran de la perfecció però que per sort tindran una càrrega extra d'amor, de paciència i d'un valor que no és pot comprar el de fer amb les nostres mans quelcom pensant en aquella persona a qui va destinada.

La meva proposta per aquest any és que, si bé no tot, ja que el temps del que disposo és el que és, un bon gruix dels regals de sa majestat el Reis, el tió o el paré Noel tinguin el petit detall d'haver-se fet amb les meves mans... potser no seran perfectes però de ben segur que seran únics!

Original il·luminació Nadalenca  a Bcn