Bon tarda,
Ja sé que aquests dies no he estat tan present
com és habitual he intentat publicar com a mínim un cop a la setmana però no he
pogut dedicar més temps al bloc. El juny és un dels pics de feina més intensos
que tinc i la veritat és que les hores que no he passat a l’ordinador o fent
paperassa … les he dedicat a descansar una mica.
Això si, he intentat mantenir-me activa i el
bloc viu a través del meu estrenat INSTAGRAM, amb el que sincerament xalo molt!
Recordeu que si em voleu seguir via aquesta xarxa social heu de buscar-me com
@aventuresides30.
Però bé, superat el moment àlgid de la feina,
aquí em teniu a punt per tornar a donar guerra.
I avui us parlaré de coses que em fan ràbia…
jaja d’aquest tema segur que tots en podríem fer una bona saga i veient que és
un tema molt ampli anem a acotar-lo: COSES QUE EM FAN RÀBIA DE LA PLATJA!
I és que aquest dies quan he tingut un moment
i amb la calorada que feia, no he pogut evitar la temptació de refrescar-me una
mica a la platja!
Si pensem en platges, a tots ens venen al cap
aquelles platges paradisíaques del carib, aquella sorra blanca, les palmeres, l’aigua
clara… Bé potser les platges de per aquí no són exactament així, però també
tenen el seu encant. Això si ara us narraré aquelles coses que quan vaig a la platja
em treuen de polleguera, em posen nerviosa, en definitiva em fan molta ràbia.
1.
Trobar-me la tovallola plena de sorra: és que
jo sóc d’aquelles que es passa una bona estona estirant la tovallola, amb molta
cura de que entri en ella el mínim possible de sorra…diguem-ne que m’ho prenc
com un projecte d’ingenieria.
Certament reconec que és per
veurem, fins hi tot miro la direcció del vent perquè no em giri la tovallola
mentre l’estiro. I si, la deixo força maqueta, la veritat… ràpid després de tal
proesa em trec la roba i de cap a l’aigua a refrescar-me…Però quan arribo a la tovallola s’intueix la catàstrofe…la
meva estimada obra d’art, ha quedat inundada, sobreeixida, enterrada dins la
sorra.
Els factors desencadenants d’aquest
desastre poden ser varis: un cop de vent, algun banyista que passa corrent
intentant no cremar-se els peus... bé, tampoc buscarem culpables... però em fa
ràbia.
2. Que espolsin la tovallola a
sobre meu: Aquest també és un moment delicat, aquell
en què estirada a l’estil llangardaix et relaxes deixant que el sol assequi la
teva pell abans de tornar a ficar-te a l’aigua. Aquell moment untada de crema
solar fins a les orelles en què els veïns del costat decideixen espolsar la
tovallola i arrebossar-te com una vulgar croqueta. Moment en que jo em
pregunto, no podríeu haver espolsat la tovallola en algun lloc allunyat de la
resta de gent? O sóc l’única imbècil... que intenta no molestar ningú i recorre
mitja platja per espolsar la tovallola?
Ups
veient que aquest post em serà difícil de sintetitzar... us deixo fins aquí les
meves manies... CONTINUARÀ EN EL PROPER POST!
I A
VOSALTRES US FAN RÀBIA AQUESTES COSES?