dimarts, 31 de març del 2015

Receptes amb molt de gust: Bastonets de pa

Bona nit a tots i totes, 
Avui després de deixar una setmana oblidada aquesta secció, us ben asseguro que no per gust sinó per qüestions d'infraestructura i organització.
Us porto una nova recepta Amb molt de gust perquè la pugueu gaudir amb els més petits de casa, tot aprofitant les vacances de Setmana Santa.

BASTONETS DE PA

Ingredients
½ kg de farina
10 gr de llevat de forner (si aneu al forn us en vendran sense problemes, el que no feu servir cal que el congeleu perquè no se us faci malbé)
10gr de sal
Entre 250ml i 300ml (d’aigua tèbia)
Un rajolí d’oli
Per decorar podem utilitzar: llavors de sèsam, pipes pelades, herbes aromàtiques...

Som –hi? Anem a posar les mans a la massa!
En primer lloc cal que posem la farina i la sal  en un bol i les barregem bé. Un cop barrejades amb la farina fem una mena de volcà amb un forat al mig i dins d’aquest volcà i posarem el llevat i una mica d’aigua ,anirem desfent-lo amb els dits.
A poc a poc anirem afegint l’aigua i anirem amassant. Quan veieu que la massa ja no se us enganxa als dits deixeu d’afegir aigua perquè això vol dir que la tenim a punt.
NJa veureu que al principi la massa se us enganxarà molt als dits i a poc a poc anirà lligant i cada cop us quedarà menys enganxifosa.

Ara donem a la massa forma de bola i l’untem amb una mica d’oli.Cal que tapem el bol amb un drap i deixem reposar-la,com a mínim 1 hora, per tal que el llevat faci la seva feina.



NSi deixeu la massa prop d’un radiador o estufa pujarà millor, ja que l’escalfor ajuda al llevat.
Un cop la massa ha reposat la tallem en les porcions que vulguem, l’estirem amb el corró i li donem la forma desitjada! Ja veureu que si teniu nens a casa els bastonets adoptaran les formes més sorprenents!
Un cop donada la forma, decorem els bastonets amb els ingredients que ens agradin més. En el meu cas ho vam fer amb llavors de pipa i romaní fresc. Els posem a la safata de forn entre 180 i 200º no més de 10 minuts.

NEl temps del forn dependrà de la mida i de la forma que hagin donat als bastonets.
!Truc: Us recomano posar farina a sobre la safata del forn al voltant dels panets, quan aquesta es torna de color marró intens és que ja tenim els bastonets a punt.

Els deixem refredar i ja els podem menjar! Aquí teniu una mostra de les obres d’art que van sortir!

I a vosaltres us agrada cuinar amb els nens?

diumenge, 29 de març del 2015

A la recerca de la cobertura de xocolata perfecta!

Bon dia família,
Primer de tot disculpar-me per l’absència d’aquesta setmana passada! Sóc molt conscient que m’he saltat a la torera la recepta del dilluns (secció oficial, jaja dit així sona més potent!), però aquesta setmana que ja acaba i part de l’anterior ha estat una bogeria de feina, he anat de cul de mala manera i per motius de supervivència us he abandonat uns dies.
Vaig pensar que per fer el post depressa i corrents, de qualsevol manera no valia la pena! M’agrada dedicar-vos el temps que us mereixeu.

Bé passat el pic fort de feina i amb una mica més de tranquil·litat avui us parlaré de la meva recerca de la cobertura de xocolata perfecta! Si, si en aquest moment és la meva obsessió.
Veureu ara que s’acosta la mona, i aquest any que l’he faig amb més il·lusió que mai (en un altre post us explicaré amb pèls i detalls perquè...la notícia és mereix un post per si sol!). Ha arribat el gran dilema, com fer la cobertura de xocolata perfecta?
Normalment la faig amb xocalata i ja està, queda prou bonica l’únic que cal estirar-la amb una espàtula i a vegades en queda la marca, d’allà on has passat.
L’any passat vaig fer un pre-entrenament a la mona, vaig buscar per internet varies receptes de la cobertura i en vaig trobar una que va quedar perfecta a la primera... fins aquí cap problema! Ara bé quan el maten, típic en mi, m’ho vaig apuntar en un paper, que evidentment he perdut i no recordo del lloc d’on ho vaig treure!


He buscat i rebuscat, he mirat i remirat, he intentat diferents tipus de cobertura que no s’han pogut aprofitar per cap banda perquè no han quedat com jo volia! I vosaltres teniu alguna recepta de cobertura de xocolata estrella? Estic oberta a tot tipus de suggeriments!

dilluns, 16 de març del 2015

Receptes amb molt de gust: Falafels

Eus aquí la segona entrega de la secció RECEPTES AMB MOLT DE GUST. Avui una miqueta de menjars del món. I  és que, com a bona viatgera, gaudeixo d’allò més tastant i degustant plats nous de la cuina de diferents països.
Us confessaré un secret: és que quan algun cosa que menjo m’agrada, m’entusiasma, em torna boja…no paro fins que aconsegueixo fer-ne una reproducció casolana! A vegades fidedigne, d’altres aproximada i d’altres totalment adaptada a la meva manera de ser i fer.
Si, sóc un cul inquiet, i no puc negar que entre fogons m’avorreix cuinar sempre el mateix i per tant m’encanta innovar amb productes nous, aromes, sabors, plats…etc

Un dels meus últims invents ha estat els FALAFELS, típics dels països de l’Orient mitjà.

Ingredients
  • Mig quilo de cigrons secs (els cigrons no poden ser de pot perquè han de ser crus, si fossin cuits canviaria el gust)
  • 1 ceba picada gran i 1 gra d’all (això és optatiu)
  • Un grapat de julivert fresc (al gust)
  • Un grapat de menta (al gust)
  • Un polsim de canyella
  • Una culleradeta de sal
  • Un polsim de pebre negre

SALSA de Iogurt
  • dos iogurts grecs
  • 1 cogombre
  • Un polsim de pebre 
  • Un polsim de sal

Som-hi doncs de cap als falafels?

En primer de lloc hem de deixar els cigrons en remull entre 24 i 48h. Cal hidratar-los per poder-los triturar després.

Un cop els tinguem hidratats els escorrem, els posem en el vas de la batedora i els triturem.

Posem la massa dels cigrons en un bol i hi afegim la ceba picada, el julivert picat, la menta. I ho remenem bé.

NCal que la ceba estigui triturada el més petita possible perquè quan ens mengem els falafels no notem els trossos grans de ceba.
NLa quantitat de julivert i menta, dependrà de l’aromatitza’t que vulgueu que us quedin els falafels.

Ara afegim la canyella, la sal i el pebre i ho remenem bé.

Un cop estigui ben barrejat fem els falafels, es poden fer en forma de croqueta, però jo els vaig fer en forma de “tortita”, trobo que així es couen més ràpid i són més fàcils d’apilar si els volem congelar.



Per coure’ls posem una paella al foc amb oli, un dit, no cal que quedin coberts. També podeu fer-los a la fregidora (jo és que no en tinc, no la necessito).


Com acompanyament a mi m’agrada la salsa de iogurt que li dona un toc refrescant i combina molt bé amb els cigrons.

Es barreja en una batedora dos iogurts grecs i el cogombre. Un cop barrejat hi afegim sal i pebre al gust.


Doncs aquí teniu la meva recepta de falafels, espero que els disfruteu...Per mi són una bona alternativa a la proteïna animal i ja veureu que atipen molt!

 I Vosaltres sou de tastar plats d’altres indrets del món o us considereu més de cuina tradicional d’aquí?





dijous, 12 de març del 2015

Un regal de nadó original: Pastís de Bolquers!

Com bé sabeu, com indica el nom del meu bloc, l’arribada a la dècada dels 30 porta mil aventures i desventures. És una època en que succeeixen moltes coses al nostre voltant i en què el temps no sembla que passi, sinó que més aviat vola!

Doncs una de les característiques de les dones que viuen aquesta dècada o que si acosten per edat  és la MATERNITAT. I amb l’arribada d’aquesta la nostra vida s’inunda d’embarassos, de vivències noves, de cotxets, biberons, donar el pit, bolquers…i de petits i petites que van engrandint la família.

Si bé aquest és un fet científicament provat, que la majoria de dones en aquesta etapa desenvolupen aquest sentit maternal, instint o rellotge biològic…cadascú que li digui com més li agradi. El que també és un fet científicament comprovable és que el 2015 serà un any de molts naixements, almenys al meu entorn.

Amb l’inici de l’any, ja hem tingut l’honor de veure i  de donar la benvinguda, al nostre voltant  a quatre petits/es. I amb la seva arribada ha arribat el dilema, i que els podem regalar que els pugui ser útil als pares?
Roba, vals regal, accessoris de nadó, joguines, coses de la llista... I és que quan fas un regal et fa il·lusió que sigui pràctic, útil i a poder ser únic i original... i ja si es pot fer a mà millor que millor.
Doncs avui us presento l’últim regal que vam donar justament ahir. En aquest cas ha estat un regal amb un toc handmade, que si, tot i què potser no ens va sortir perfecte, va ser fet amb tota la il·lusió del món. El nostre primer PASTÍS DE BOLQUERS.

Com tot bon pastís, us deixo la recepta per si heu de fer un regal i us bé de gust fer una cosa amb un toc original  ( hi ha botigues que t’ho fan, però us asseguro que no té una gran dificultat i fer-ho amb les pròpies mans sempre és més bonic, no?¿)

INGREDIENTS

En el nostre cas vam decidir utilitzar un paquet de bolquers mida 3 mesos, ja que la nena ja tenia un mes, i com que es bastant gran ens feia por que de mida més petita li anessin petits.
Pel que fa a la resta de productes vam optar per la marca Weleda.  La seva línia de nadó es composa de productes naturals amb ingredients biològics i ecològics. I és que ja que triàvem els ingredients, que millor que fossin el més naturals possibles.
I per al biberó i el xumet vam escollir la marca Avent.

PREPARACIÓ
Cargolem els bolquers tot aconseguint petits cilindres. Els podem aguantar amb fil, goma elàstica, celo...etc.

Agafem una base de pastís de les cartró amb blonda i anem posant al voltant de la circumferència un cercle de bolquers.
!No oblideu deixar un espai al centre on posarem una base de cartró ( pot ser alguna capsa reutilitzada) per tal que el pastís pugui agafar alçada.

Un cop tinguem el primer pis muntant el lliguem amb cinta de regal o amb llaç de roba, per tal que quedin tots els bolquers units i ajustats. Al mig col·loquem una segona capsa per donar més alçada i posem l’objecte que volem que sigui el centre del pastís. En el nostre cas vam escollir un biberó.


Al voltant d’aquest vam posar la resta de bolquers i de productes. Vam seguir el mateix sistema amb el llaç i la cinta per ajustar-ho. Com a nota final i dalt de tot com a cirereta del pastís vam col·locar-hi el xumet. I aquest va ser el resultat!
El llaç va ser el que més se'ns va resistir...l'haurem de perfeccionar pel proper! Però no em digueu que no fa goig!
El que més ens va agradar va ser la reacció dels pares contents i encantants per haver-los regalat coses útils i sobretot molt feliços que haguéssim dedicat un temps a personalitzar el regal nosaltres mateixos.

Què us sembla el nostre primer pastis de bolquers?

dilluns, 9 de març del 2015

Receptes amb molt de gust: Pastís de crema de llimona

Com us vaig anunciar la setmana passada aquí teniu la inauguració oficial de la nova secció setmanal del bloc: RECEPTES AMB MOLT DE GUST!
A partir d’ara tots els dilluns, si no hi ha cap contratemps que m’ho impedeixi, trobareu una nova recepta de cuina, un nou invent o un nou descobriment culinari.
Avui estrenem secció amb un toc dolç:

PASTÍS DE CREMA DE LLIMONA

INGREDIENTS
  •          1 base de pasta de full( pot ser feta a casa o bé comprada…aquestes de nevera acostumen a ser molt bones)
  •           2 llimones 
  •           200 gr de sucre
  •           200 ml de nata líquida
  •         3 ous 


Som-hi  posem-nos  mans a la massa?

En primer lloc untem la safata en què vulguem posar la massa de pasta de full al forn amb mantega o amb oli, per evitar que s’adhereixi al fons.
Un cop untada posem la massa a la safata i en punxem el cul, a sobre i posem una altra safata perquè el pes eviti que la massa pugi. (recordem que si se’ns infla la massa després no la podrem reomplir amb la crema de llimona). 

Ara toca posar-la al forn fins que obtingueu un to daurat suau.
NUs recomano una temperatura de 165 a 180 graus (volem que agafi una mica de color daurat no que se’ns torri!)

Un cop tenim la massa en marxa ara toca la crema de llimona. Primer de tot necessitarem la pell de les dues llimones. Aquesta pell la triturarem juntament amb el sucre amb la picadora o amb l’accessori de la batedora. (si no en teniu es pot barrejar a mà i picar amb el ganivet, jo ho faig així perquè trobo que es barregen millor!)



N Només hem de treure la part groga de la llimona, ja que la part blanca ens tornaria la crema amarga.

Un cop triturada i barrejada la sucre i les pells...Ara aprofitarem les dues llimones de les què hem tret la pell, per poder fer el suc.  Barregem dins un bol: la sucre amb la pell de llimona, la nata líquida, els tres ous i el suc de les llimones.
NCal que tingueu en compte que depèn de l’acidesa de les llimones, la crema quedarà més o menys forta. Us recomano que aneu afegint el suc a poc a poc i aneu tastant, quan estigui al vostre gust ja no n’afegiu més. Amb les mides que jo us dóno queda amb un toc àcid ideal per pair després d’un menjar copiós.

La barreja que em dut a terme ara cal posar-la a foc mig, i anar remenant, per tal que la crema de llimona es vagi fent. És molt important que no deixeu de remenar, perquè la crema no ha de bullir ni enganxar-se.
Quan veieu que comença a espessir una mica, ja podeu retirar-la del foc i deixar que s’atemperi una mica.

Per acabar posem la crema sobre de la massa, suaument daurada prèviament, i ho posem al forn a una temperatura de 180 º.
Un cop la massa agafi un color daurat intens, ja ho podem treure-la del foc!

Aquí el teniu ! un pastís lleuger i suau, gens embafós ideal per a després de menjars copiosos, com és ara  a l'època de les calçotades.

Espero que el gaudiu! i si el feu , que m'expliqueu que tal! I recordeu ara cada dilluns una  nova entrega de la secció Receptes amb molt de gust!




dijous, 5 de març del 2015

No m'agrada que em fotin el pèl!

En primer lloc disculpeu si avui el meu llenguatge no és estrictament adequat o políticament correcte…però és que, parlant clar i català em fot moltíssim que em prenguin el pèl de mala manera!
A veure, entre nosaltres us diré que sóc una persona tranquil·la,em costa molt enrabiar-me i sobretot tornar-m’hi, però hi ha vegades que no puc evitar indignar-me quan la gent em pren per ruc!
Us poso en situació, ja fa un temps que el meu mòbil havia decidit anar per lliure, s’havia independitzat! Trucava quan volia, es penjava sol, no em deixava accedir a aplicacions…etc. Malgrat totes les mancances que tenia, jo li tenia cert afecte, i em va costar prou canviar-lo per un altre.
Quan per fi em vaig decidir, a fer allò que diu la dita :“A rey muerto, rey puesto” (com heu observat sóc molt de dites i refranys, sempre n’hi ha algun que m’hi va bé). Van començar els problemes: que si et queda permanència, que si has de pagar tant, que si tal que si pasqual!
Bé, assumits els mil i un problemes associats al mòbil i a la seva renovació. Em vaig tirar a la piscina...

Fins aquí tot correcte! Ara bé quan el maten. Avui m’arriba la factura del mòbil i puja una exageració de diners...jo em faig els números i veig clarament que no em quadren per cap lloc. Així que, decideixo trucar a una amable teleoperadora, que em diu que a la factura ja ho especifica, que no entén la queixa i que reclami a la botiga!

El nivell d’indignació va augmentant, i evidentment el fet de sentir-me estafada. Truco al dependent de la botiga que primer m’atén amablement, però que després de l’inici de la meva queixa va pujant el to de veu...jo tampoc em quedo curta!
Al final i en resum!que em foti! Que a pagar i a callar! I una nova presa de pèl al sac! Així que, aquí em teniu enfadada i enrabiada...escrivint el post que de passada em serveix per desfogar-me.
Perquè jo entenc que tothom és pot equivocar, això si ,em molesta summament que em fotin el pèl i enlloc de disculpar-se m’acabin cridant!

Disculpeu però algú ho havia de dir! 

Us heu sentit mai estafats?


dilluns, 2 de març del 2015

Nova secció: Receptes amb molt de gust!

Com ja sabeu una de les meves aficions és la cuina. M’encanta cuinar,fer invents i creacions entre fogons.  Em relaxa molt barrejar, tallar, amassar, enfornar, saltejar…Fa uns anys tenia un bloc de cuina però mantenir dos blocs em resultava difícil i costós .Com diu el refrany “quien mucho abarca poco aprieta”.
Així que a poc a poc el vaig anar abandonant, bé de fet, com bé sabeu vaig abandonar els dos blocs per circumstàncies que no venen al cas, es van morir a poc a poc. Quan vaig decidir tornar a animar-me en l’aventura blocaire renovar-se o morir com va ser el títol de  presentació del meu primer post. Vaig decidir que volia mantenir el bloc viu però sense atabalar-me.

Veient que me’n surto prou bé, ja fa dies que em picava el cuquet d’incloure una secció fixa destinada als meus invents culinaris. Així que després de donar-hi uns quants tombs us anuncio que a partir de la setmana que ve podreu trobar cada setmana una nova recepta de cuina en la nova secció del meu bloc: Receptes amb molt de gust!
El que encara no he decidit és quin dia de la setmana serà el destinat a aquesta secció…així que em deixaré portar, i el dia en què aparegui la primera publicació serà aquell que s’establirà com el dia de les receptes al bloc.

Us hi espero! Diueu-me preferiu receptes de salat o de dolç?