dimecres, 12 de novembre del 2014

ALGUNA COSA MÉS QUE FER UN CAFÈ

Avui vull de dedicar el post a totes aquelles persones que tinc al meu voltant i que aconsegueixen fer de la simple expressió quedem per fer un cafè “ un moment  màgic.

Sovint al dia a dia estem tan ocupats, enfeinats, atrafegats, atabalats... dieu –ne com vulgueu, perquè si em poso a fer sinònims podria allargar-me tot un post, que oblidem les petites coses de la vida.

No us penseu que pretenc fer una oda al cafè, ja que tot i que l’expressió que més utilitzo és la de :quedem per fer un cafè?, en realitat, podria comptar amb els dits d’una mà i me’n sobrarien, les vegades que he pres literalment aquest cafè.
El que si m’agrada és la relació que tinc amb aquesta expressió. Fer un cafè significa per mi compartir un temps amb persones a les que aprecio, i que m’aprecien i a les que potser sovint no els dedico tota l’atenció  que mereixen per mil motius que no enumeraré. Però, que quan ens trobem en aquest moment relaxat, íntim i proper relacionat directa o indirectament amb el cafè, som capaços de convertir-lo en quelcom únic.
El temps fent un cafè passa ràpid, les hores s’escorren sense adonar-nos de res, simplement parlant de tot i de res.
Fer un cafè és compartir amb calma, amb sinceritat, amb proximitat i sense por. Compartir alegries, anècdotes, mal de caps, paranoies, teories, pors, secrets, confidències... és obrir una mica la porta del meu món i deixar passar a aquelles persones que estimo, que valen molt la pena i que se’ns dubte em sento orgullosa de tenir al meu costat.
I és que, m’agrada fer cafès! M’agrada gaudir d’aquests petits moments, que sovint em donen energies per acabar el dia, la setmana, el mes... que acaben amb un fins la propera o una abraçada o un petó o un TORNEM A QUEDAR PER FER UN CAFÈ?

Gràcies perquè fer un cafè és una de les coses que més aprecio del món! Sóc molt feliç fent cafès amb vosaltres!

A tots els meus fidels companys, amics,  als que ja puc dir família dels cafès MIL GRÀCIES PER SER COM SOU!

I aquells amb els que fa temps que no podem fer un cafè per distància, per feina, per tot i per res... QUAN QUEDEM PER FER UN CAFÈ?

Us regalo aquesta cançó que m’encanta de Cybee i que descriu molt bé el que sou per mi, escolteu-la bé ...

"Sou la coherència, el pas del temps,

La vida en un moment.
Sou l'espurna desitjada.

Sou la cuirassa en tot moment,
Tenim por però som valents.
Poc a poc el temps ens avança.

Som molt més
Que vides que s'ajunten
Buscant el ritme en el silenci
I el sol a mitja nit.

Som més que córrer muntanyes avall,
Descobrint qui som en realitat."





dijous, 6 de novembre del 2014

El MÓN HANDMADE i JO

 Avui us parlaré  del món handmade, en el que, des de fa un temps hi estic ben aficionada. Ja sabeu que d’uns anys ençà tot allò relacionat amb el món handmade ( o catalanitzat : fet a mà) està de moda.
Si us parlo amb total sinceritat el món handmade és quelcom que sempre m’ha  atret, això si, en un primer moment no em va atreure pas la idea de fer les coses jo mateixa, ja que, no sé si us ho he comentat mai ,però sempre m’he considerat poc hàbil  i amb no massa coordinació...
I us asseguro que tinc fets irrefutables que avalaven clarament aquesta hipòtesi. Així que, diguem que la meva entrada al món handmade, com us podeu imaginar, no va ser com a usuària, sinó com a consumidora. Des de sempre m’han atret les coses fetes a mà. El fet de tenir a les mans coses que s’allunyin dels típics productes franquiciats que veus repetits fins a la sacietat per tot arreu. M’agraden les coses fetes a mà perquè tenen un encant especial, perquè són uniques i  irrepetibles (ja que elaborar dos productes iguals és impossible, sempre en variarà algun detall).
Malgrat la meva entrada com a clienta d’objectes handmade, a poc a poc em va picar el cuquet...perquè no intentar fer algunes coses jo mateixa amb les mans?  Però no us penseu que la meva arribada al món handmade va ser ràpida, va ser fruit de la superació d’un seguit de fases!
La primera fase per la que vaig passar va ser la NEGACIÓ.

FASE DE LA NEGACIÓ: És impossible que de les meves mans surti alguna cosa bonica!

Després vingueren totes aquestes altres fases:

FASE DEL DUBTE: Potser ho podria provar,no? Mai se sap, l’arribada als 30 em pot haver dotat de noves habilitats!

FASE DE LA PROVA: Ho intento que hi puc perdre? (ara em calia decidir  que volia intentar fer...perquè el món handmade té moltes disciplines: scrapbooking, decopatch, pastisseria creativa, costura, patchwork....)
Al final em vaig decidir, per una cosa que sempre havia vist fer a les àvies, tietes, mare...etc vaig endinsar-me en el món del teixir en aquest cas la Mitja... i tot i que vaig fer un únic projecte (bé de fet dos, a un li direm pre-projecte ja se sap el que tenen els inicis!) va despertar en mi una afició que ja ha passat a formar part del meu dia a dia.
Més endavant ja us explicaré el que va començar amb la mitja en que ha acabat... perquè això si, ja us ho puc assegurar, si entreu dins al món handmade, ja no en podreu sortir perquè haureu arribat a la fase final.

FASE ACCEPTACIÓ I AUTOCONVENCIMENT: Si! És veritat! He sigut capaç de fer-ho amb les meves pròpies mans,  no és perfecte però les seves imperfeccions m’encanten !!! HO HE ACONSEGUIT...QUE FARÈ ARA?

I vosaltres teniu alguna afició handmade?