Avui vull de
dedicar el post a totes aquelles persones que tinc al meu voltant i que
aconsegueixen fer de la simple expressió “quedem
per fer un cafè “ un moment màgic.
Sovint al dia a dia
estem tan ocupats, enfeinats, atrafegats, atabalats... dieu –ne com vulgueu,
perquè si em poso a fer sinònims podria allargar-me tot un post, que oblidem
les petites coses de la vida.
No us penseu que
pretenc fer una oda al cafè, ja que tot i que l’expressió que més utilitzo és
la de :quedem per fer un cafè?, en realitat, podria comptar amb els
dits d’una mà i me’n sobrarien, les vegades que he pres literalment aquest
cafè.
El que si m’agrada
és la relació que tinc amb aquesta expressió. Fer un cafè significa per mi
compartir un temps amb persones a les que aprecio, i que m’aprecien i a les que
potser sovint no els dedico tota l’atenció
que mereixen per mil motius que no enumeraré. Però, que quan ens trobem
en aquest moment relaxat, íntim i proper relacionat directa o indirectament amb
el cafè, som capaços de convertir-lo en quelcom únic.
El temps fent un
cafè passa ràpid, les hores s’escorren sense adonar-nos de res, simplement
parlant de tot i de res.
Fer un cafè és
compartir amb calma, amb sinceritat, amb proximitat i sense por. Compartir
alegries, anècdotes, mal de caps, paranoies, teories, pors, secrets, confidències...
és obrir una mica la porta del meu món i deixar passar a aquelles persones que
estimo, que valen molt la pena i que se’ns dubte em sento orgullosa de tenir al
meu costat.
I és que, m’agrada
fer cafès! M’agrada gaudir d’aquests petits moments, que sovint em donen
energies per acabar el dia, la setmana, el mes... que acaben amb un fins la
propera o una abraçada o un petó o un TORNEM A QUEDAR PER FER UN CAFÈ?
Gràcies perquè fer
un cafè és una de les coses que més aprecio del món! Sóc molt feliç fent cafès amb vosaltres!
A tots els meus
fidels companys, amics, als que ja puc dir família dels cafès MIL GRÀCIES PER SER COM SOU!
I aquells amb els que fa temps que no podem fer un cafè per distància, per feina, per tot i per res... QUAN QUEDEM PER FER UN CAFÈ?
Us regalo aquesta cançó que m’encanta de Cybee i que descriu molt bé el que sou per mi, escolteu-la bé ...
"Sou la coherència, el pas del temps,
La vida en un moment.
Sou l'espurna desitjada.
Sou la cuirassa en tot moment,
Tenim por però som valents.
Poc a poc el temps ens avança.
Som molt més
Que vides que s'ajunten
Buscant el ritme en el silenci
I el sol a mitja nit.
Som més que córrer muntanyes avall,
Descobrint qui som en realitat."