Avui fent una volta per una llibreria, us confesso que
tinc debilitat per les llibreries.
Si ho sé, és una mania estranya. Però és que m’encanta passejar-me entre llibres, fullejar-los,
mirar-ne les portades, fer girar pàgines entre els meus dits i deixar-me portar per aquella olor de paper nou que amaga al darrera miler d'històries.
Doncs passejant, passejant... a la secció
infantil, a la part dels llibres i contes he descobert un conte preciós
de Emma Dodd que es titula : "De vegades...".
És un conte que encara que senzill, amb només una línia
en cada pàgina i uns dibuixos no gaire elaborats (però molt visuals). És
capaç de transmetre que malgrat que a vegades actuem de maneres diferents i
potser oposades. Les persones que ens importen ens estimen tal com
som i es mantenen sempre al nostre costat .
Potser us semblarà una tonteria però m'ha semblat un
conte preciós i m'ha inspirat aquest post i és que com diu la història...
DE VEGADES...
De vegades riem per no res o plorem per tot.
De vegades cridem per rucades i d'altres no fem
sentir la nostra veu per coses importants.
De vegades pensem que no cal somiar i d'altres ens
deixem endur per les nostres il·lusions.
De vegades veiem les coses molt negres i d'altres
tot ens sembla de color de rosa.
De vegades ho volem tot i d'altres ens conformem amb
no res.
De vegades observem tot el que hi ha al nostre entorn i
d'altres ens neguem a obrir els ulls.
De vegades no tenim temps de fer res i d'altres el
perdem en qualsevol cosa.
I és que la
nostra vida està plena de "de vegades..." i sembla estrany que això
ens ho hagi de recordar un conte per nens i és que ...
De vegades oblidem la senzillesa de les petites
coses de cada dia!
I vosaltres quins de vegades teniu?