dissabte, 31 d’octubre de 2015
dimecres, 28 d’octubre de 2015
NADAL NO ERA AL DESEMBRE?
Bones família,
Avui us porto una petita incògnita que ja fa
uns dies que em ronda pel cap. I és que jo sempre havia pensat,m’havien dit,
havia entès... almenys durant els meus trenta i pocs anys viscuts, que el Nadal
és una celebració del mes de desembre. Però en els últims anys, tinc una
estranya sensació. O bé jo vaig errada o bé, han canviat la festa del calendari
i a mi ningú m’ha avisat!
Perdoneu la pregunta, però, Nadal no era al
desembre?
No us penseu que no sé en quin dia visc, sé
perfectament que avui és dimecres 28 d’Octubre
de 2015. Però és que us asseguro que hi
ha una conspiració per fer-nos creure que ja som al desembre i que Nadal serà
demà mateix!
Aquesta setmana passada vaig fer un tour per
varies botigues de regals i decoració buscant un detall per a un aniversari
proper… fins aquí res que no sigui habitual. El problema va ser quan botiga
rere botiga vaig detectar una invasió més que sospitosa de diferents elements
nadalencs:
- Tires de llums d’aquelles que fan pampallugues i canvien de color.
- Pares Noels, Santa Claus… aquells entranyables senyors amb barba blanca i panxeta arrodonida.
- Ninots de neu amb bufandes, barrets, botons, esquís, trineus… ben preparats.
- Avets de plàstic de totes mides, formes i encara que sembli estrany també de tots colors…
Dieu-me susceptible. Però del meu record, després
de l’estiu venia la tardor. A la tardor celebràvem la castanyada (que per cert
aquesta sí que la tenim a la cantonada) i després més tard, quan arribava el
fred, celebràvem el Nadal.
No em mal interpreteu, no és que a mi no m’agradi
el Nadal, de fet és una de les festes que més gaudeixo per molts motius
(tranquils que ara no m’enrotllaré)… Això si, per mi una cosa és el Nadal i l’altre
l’ús exagerat i terriblement consumista que se’n fa tres mesos abans.
Que els llums es pengin abans per animar a la
gent a comprar, d’acord, és una pràctica que ja fa anys que es duu a terme. Ja
no estranya a ningú. Però que el 15 d’octubre les botigues ja tinguin decoració
nadalenca això ja em sembla que passa de mida!
Penso que ja portem un ritme de vida prou boig
i a vegades exageradament ràpid, com per fer córrer el temps més del que ja ho
fa! No trobeu?
Què en penseu vosaltres?
dilluns, 26 d’octubre de 2015
RECEPTES AMB MOLT DE GUST: AVELLANES DE LA NAT
Bona nit,
Després d’una setmana
absent del bloc, tornem a la càrrega! La veritat és que podria donar mil raons
per les quals no vaig poder publicar la setmana passada.Bàsicament perquè no va
ser fruit d’un sol motiu (feina, compromisos,tasques inesperades, problemes de salut...de tot una mica, barrejat i a la
vegada, això si res greu!)
Però aquesta setmana
ja tornem a estar en marxa i tot i que he de reconèixer que el canvi d’hora no
m’ha provat del tot! No sé a vosaltres però a mi m’està costant agafar el
ritme.
Avui tenia clar que
havia de publicar i que començava deixant-vos
la recepta que us dec.
En aquest cas no és
una recepta meva, però des de que me la van explicar s’ha convertit en un dels
meus postres preferits. No només per la facilitat de la recepta, sinó perquè és
fantàstica per a compartir amb família, amics, ideal per a picotejar alguna
cosa...vaja que acompanya qualsevol àpat.
La recepta d’avui: AVELLANES DE LA NAT
Som-hi preneu nota dels ingredients:
|
Ingredients
|
|
Comencem la recepta!
La manera de dur a terme la recepta és més
que senzilla. En primer lloc trossegem al xocolata, la posem al microones i la desfem.
Un cop desfeta la
xocolata afegim les avellanes i remenem bé perquè la xocolata embolcalli bé la
fruita seca .
Ara servint-nos de dues culleres anem
tirant les avellanes d’una en una sobre una safata.
!Truc: Si folrem la safata amb
paper de forn un cop les avellanes estiguin fredes serà més fàcil
desenganxar-les.
NSi us cau més d’una avellana junta no passa res, també queda bé! a vegades és inevitable.
Un cop separades les
deixem refredar a temperatura ambient.
NSi la recepta la féssim a l’estiu ens caldria ajuda de la nevera, però
amb la temperatura actual no ens cal.
Ja només ens queda separar les avellanes tot
estirant el paper. No patiu amb el paper de cuina cauen soles! Les podeu
guardar en un pot o capsa hermètica i aguanten perfectament una temporadeta
llarga, ara ja us dic que si les feu no us podreu resistir i volaran ràpid!Comprovareu
que és una recepta fàcil i ràpida,
d’aquelles que pots improvisar per un soparet inesperat!
Espero que us animeu
a provar-ho! I em digueu què tal!
Ara recordeu nova
recepta el dilluns 9 de novembre!
dimarts, 13 d’octubre de 2015
ELS MEUS MOMENTS "KIT KAT"
Bona nit, com esteu després del pont?
Avui us parlaré dels meus moments KIT KAT (com deia
l'anunci "pren-te un respir!"). Si sóc conscient que us parlo d’un
anunci de fa uns anyets…però segur que els que esteu a la trentena el recordeu
perfectament!
Em refereixo a aquells moments en què realment
aconsegueixo desconnectar de tot i no pensar en res de res (jaja deixar ben bé
la ment en blanc, que en el meu cas és difícil).
De moments kit kat, en podem tenir de molts
tipus:
-MOMENT KIT KAT en família, per xerrar una estoneta de com ha anat tot
i escoltar penes alienes,novetats, alegries o perquè no simplement matar el
temps. Però és clar no és un kit kat
complet perquè no pots deixar la ment en blanc del tot.
-MOMENT KIT KAT amb amics o parella, aquest he de
confessar que m’encanta. Moment per fer el pallasso, deixar-te portar ,fer una
mica el xafarder, riure descontroladament, gaudir d’abraçades i petons, de
mirades còmplices... però és clar tampoc és un moment kit kat complet, perquè
sempre surt algun tema interessant sobre el que parlar i no acabes fent la desconnexió
mental total!
-MOMENT KIT KAT sofing, tot un esport
institucionalitzat. Tombar-se al sofà i fer una mica de tele...encara que amb
la programació que hi ha últimament tampoc relaxa gaire, més aviat posa dels
nervis!
*Aquest moment també pot ser de lectura.
-MOMENT KIT KAT
Natura, Potser és un dels meus preferits aquell moment en què extasiada per
la natura aconsegueixes deixar uns instants la ment en blanc, simplement
observant, mirant i delitant-te amb el paisatge...però és clar, la natura no
ens la podem emportar a casa per passar el dia a dia. Mirar fotografies tot i
que ajuda no és el mateix.
-MOMENT KIT KAT gastronòmic,
Dins aquest sac entrarien el menjar i el cuinar. M’encanta la cuina perquè
em relaxa moltíssim i em distreu...ara ben bé desconnectar no en podríem dir.
Sóc capaç de preparar un menú complet i mentalment estar solucionant mig món.
-MOMENT KIT KAT handmade,
Aquell moment que el dedico a fer manualitats. Ganxet, una mica d’scrap
(versió meva), les meves batalles amb la costura. En aquests moments acostumo a
desconnectar i molt però necessito temps per dedicar-m’hi i no sempre en tinc
diàriament.
Així que per fi el meu moment KIT KAT. El
d'avui se'ns dubte que he arribat baldada a casa i no he parat de fer feina
fins fa una estona... feta ben bé un nyap, em feia mal tot... ha estat LA DUTXA. Sí, si simple, barat però eficaç. Això
si que és per mi un moment kit kat, em relaxo deixo que l'aigua em mulli i se
m'emporti preocupacions i surto com nova! I durant aquells minuts us asseguro
que no he pensat en res de res...llàstima que l’aigua calenta s’acaba ràpid!
I
vosaltres teniu moments KIT KAT? Quin és el vostre?
divendres, 9 d’octubre de 2015
Sóc LLANOADDICTA!
Bon dia ,
Com es presenta el cap de setmana llarg? A
punt pel pont?
Avui us porto una confessió a l’estil de Hollywood o de sèrie d’aquestes
d’entreteniment americana en que cada personatge té una historia vital molt
interessant i un bon munt de problemes i secrets amagats, que a mesura que es
van descobrint pretenen justificar la
seva manera de ser.
Doncs avui us vull parlar d’una addicció que
se’ns dubte crec que tinc des de fa uns anys.
Des d’aventures i desventures us vull anunciar... Aquí heu de fer un esforç d’imaginació us heu d’imaginar un cercle de cadires
vosaltres asseguts/des i jo dreta al mig pronunciant aquestes paraules:
-HOLA SÓC UNA AVENTURERA DELS 30 (Aquí
vosaltres em diríeu “hola aventurera dels 30”).
-I sóc … LLANOADDICTA (Aquí vindrien els
vostres aplaudiments enèrgics per donar-me suport i animar-me a superar la meva
addicció).
Sí, ja fa un temps que ho sospitava, però l’altre
dia vaig comprovar-ho amb els meus propis ulls. Després d’enamorar-me els
últims dies d’algunes llanes i, això sí, ser bona i no comprar-me- les! Vaig
decidir que potser em convindria mirar a veure quines llanes tenia per casa
primer abans de comprar-ne més.
Primer van sortir algunes troques, després
algunes més, unes altres, aquelles que vaig comprar en aquell viatge, aquelles
que em van enamorar, aquelles que eren tan suaus...
I així anar sumant fins que
vaig tenir una bona muntanya. Aquí la teniu!
I això sense comptar els cabdells a mitges ni
els cotons més estiuencs! Ara he decidit posar-me seria i intentar no adquirir
més llanes fins que hagi liquidat, com a mínim, la meitat de les que ja
tinc. Sinó al pas que vaig les llanes em
faran fora de casa, ja que el meu espai es força limitat!
Per curar la meva addicció he decidit demanar-vos
ajuda. Em podeu dir projectes, idees de com anar gastant aquesta llana? Què us inspiren aquests colors? S’accepten
suggeriments!
I vosaltres sou LLANOADDICTES?
dilluns, 5 d’octubre de 2015
Receptes amb molt de gust: Magdalenes
Bona nit,
Comencem setmana i les receptes del mes d’octubre amb una recepta
ben dolça que ens pot fer companyia en els nostres esmorzars o berenars diaris.
Avui us porto una recepta típica però
que a mi personalment m’ha costat trobar-li el punt... Així que vull compartir amb vosaltres la recepta que a mi millor em funciona!
Avui: MAGDALENES
Som-hi preneu nota
dels ingredients:
|
Ingredients
|
|
3 ous
225 gr de faria
175gr de sucre
180 ml d’oli (jo el
gasto d’oliva)
75ml de llet
1 sobre de llevat
químic
PER DECORAR:
Sucre, melmelada i
xocolata.
|
Comencem la recepta!
En primer lloc barregem en un bol :el sucre, la farina, l’oli i la
llet. Cal barrejar-ho bé intentant que
la massa quedi el més fina possible.
NSi voleu tamisar la farina sempre quedarà millor.
A banda separem les clares dels ous i afegim
els rovells al bol on tenim la barreja anterior.
Ara
ens toca treballar les clares que hem reservat i les batem al punt de
neu. Un cop batudes les anem incorporant
a la massa a poc a poc i sempre remenant de baix cap a dalt.
NLes clares a punt de neu ens aportaran més aire a la massa i això farà
que les magdalenes ens quedin més tendres i esponjoses.
Afegirem el llevat
químic a la massa i ho deixarem reposar a la nevera. Mínim un parell d’hores.
NA la massa també podem afegir ratlladura de llimona, de taronja,
canyella...però a mi m’agraden tal qual.
!Truc: Quantes més hores tinguem
la massa a la nevera millor. Fins hi tot podem deixar-la d’un dia per l’altre.
Recordeu de tapar el bol amb un drap o amb paper film.
Passat el temps de refrigeració a la nevera i de repòs arriba el moment
de l’enfornat.
Amb una cullera posarem la massa
dins el paper de les magdalenes i ho posarem al forn a 175º foc dalt i baix. El
temps de cocció dependrà del vostre forn. Jo el que faig és punxar les
magdalenes i quan el punxó surt net és
que ja estan llestes.
!Truc: Penseu no omplir el paper
de magdalenes més de ¾ parts perquè sinó se us vessarà.
!Truc: Si poseu una mica de sucre
a la magdalena abans de posar-la al forn, quan es cogui li donarà un toc
cruixent deliciós.
NA mi m’agrada separar una part de la massa i afegir-hi cacau en pols. D’aquesta
manera podem tenir magdalenes de xocolata o mixtes.
A l’hora de
presentar-les podeu deixar-les així,
però en el meu cas jo he decidit farcir-ne alguna amb melmelada casolana o amb
xocolata. Així algunes d’elles van amb sorpresa!
Què us sembla? Fan bona
pinta no? Us les menjaríeu per esmorzar o per berenar?
Ara recordeu nova
recepta el dilluns 19 d’Octubre!
dissabte, 3 d’octubre de 2015
Una capsa d'origami feta amb el cor
Bona nit,
Com podeu comprovar aquesta setmana la publicació
del bloc s’ha fet esperar…bé de fet una mica més i no arribo abans que acabi!
Però la veritat és que no sé com m’ho he fet però no he sabut gestionar-me el
temps de manera adequada per arribar a tot arreu!
No he donat per a més! Però bé, ja el tenim
aquí! In extremis això si!
Avui vull compartir amb vosaltres un petit
detallet que he preparat per uns grans amics amb els que he dinat avui. De fet,
també per aquest motiu no podia publicar aquest post abans perquè sinó la
sorpresa com a tal hagués estat inexistent!
Doncs bé, avui teníem un dinar i em venia molt
de gust preparar alguna cosa per fer-lo més especial. Alguna cosa per
animar-los que aquests dies em consta que han tingut molta feina i per
cuidar-los una mica. I és que m’agrada cuidar a les persones que estimo,
mimar-les, fer-les somriure…no sé transmetre’ls una mica de felicitat.
Després de pensar que els podria fer… Ja sabeu
que m’agrada fer les coses jo mateixa si puc. Se’m va acudir de fer-los una
petita capsa d’origami (papiroflèxia) i posar-los una sorpresa a dins.
El disseny de la capsa el vaig extreure http://papelisimo.es/2015/01/caja-de-papel-origami-tipo-puzzle-paso-paso
i la veritat és que l’explicació i el tutorial en vídeo em van anar rebé.
Un cop muntades les capses vaig decidir
omplir-les de bombons i acompanyar-les de la següent etiqueta.
I així és com han quedat! La veritat és que
veure la cara de sorpresa i el somriure dels meus amics m’ha fet molt feliç. I
a vosaltres us agrada preparar sorpreses?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)