Tornen els "BLANQUITOS" !

Bon dia família avui us vull parlar d’un clàssic d’aquells que torna cada estiu. Al estil del mític Verano Azul de la primera Tv o de plats bruts de tv3. Doncs com cada estiu tornen els blanquitos!

A veure, situem-nos. Vosaltres coneixeu als conguitos. Aquells mítics personatges que donaven vida a uns dolços de xocolata? Tot cantant aquell tema, que tots en algun moment de la nostra vida em taralejat:

Con-con, Conguitos 

                                                                 Somos los Conguitos 

                                                                Y estamos requetebién 

                                                                Vestidos de chocolate 

                                                                Con cuerpo de cacahué 

Doncs bé els “blanquitos” estan inspirats en aquests personatges. Començaré per definir-vos que és un blanquito. Dit de l’esser humà de pell blanca en ocasions gairebé translúcida que en trepitjar la platja causa sensació enlluernant als estiuejants presents. Una de les seves característiques bàsiques és que en contacte amb el sol, tot i l’ús escandalós de protector solar, adopta un color rogenc, vermellós, gamba… que pot tornar esdevenir blanc en pelar-se com una mera peça de fruita.

Segur que ara amb aquesta definició ja teniu en ment qui són aquests personatges tan estiuencs. Doncs bé, us ho confesso, jo sóc una blanquita! Si ,sí, sóc la típica que va untada fins a les orelles de crema solar, i que, si oblida aplicar-se el protector en alguna minúscula porció de cos, adopta ràpidament el color tomàquet.

Bé ,de fet, els dos aventurers de casa formem part del clan dels blanquitos!

Doncs ahir vam trepitjar la platja per primera vegada aquest estiu… la calor era sufocant, el sol espatarrant, així que malgrat no estar de vacances, la temptació d’una remullada va ser irresistible.

Armats amb cremes, para-sol, xancletes, tovalloles…etc ens vam dirigir cap al nostre destí de platja.

Aparcats prou ràpid, amb tota l’equipació, per fi vam trepitjar la sorra i… taxan! 

 Va ser trepitjar nosaltres la platja i posar-se núvol amb un sol que no vam recuperar més! Crec que el pobre sol quan ens va veure és va atabalar jajaja per mi que devia pensar, si em quedo els rosteixo! Li vam fer llàstima i ens va donar una treva.

Així, que ja sabeu si ahir éreu a la platja a la tarda i se us va posar núvol, de ben segur era perquè vareu sofrir una invasió silenciosa de blanquitos!

 La setmana que ve ho tornarem a intentar… esperem que no plogui! Jajjaa una abraçada

 I vosaltres sou morenassos o del club dels blanquitos?