Com diu el títol de l’entrada avui us parlaré
d’antics vicis. Això si, vicis confessables, no patiu!
Què vol dir tenir un vici? Podríem trobar-ne
més d’una definició però la que més s’escau en aquesta ocasió és : “ Apetit d'una cosa que mena a
servir-se'n sovint i que esdevé difícil de saber-se'n estar.”
Ho confesso, avui no me n’he sabut estar. Aquesta
tarda m’he tornat a fer petita per uns instants i he fet cap a un antic vici.
Us explico. Durant la tarda he estat fent uns encàrrecs
passejant pel poble, ja de tornada cap a casa he tret el cap pel forn de pa i
he vist que tenien barres de xapata (m’encanten tots els tipus de pa, la xapata
ha estat l’excusa!) i m’ha vingut de
gust comprar-ne una per sopar.
De camí cap a casa, amb les bosses i la barra
de pa sota el braç, he trobat que seria més pràctic posar-la en una de les
bosses que duia! Aquí he comès el meu error… al disposar del pa de manera accessible
no he pogut evitar espessigar-ne una mica del crostó.
Mica, que s’ha convertit en una miqueta més, i
en un altre boci per anivellar la barra. Enteneu-me quedava malament,que la
barra tingues un costat més rossegat que l’altre. Ha estat totalment per una
mera qüestió d’estètica.
Així que per un moment he tornat al meu vici
de “ratolinet” quan de petita anava a buscar el pa per la mare o l’àvia i
arribava a casa amb mitja barra rossegada. Llavors recordo que abans d’entrar
per la porta de casa utilitzava la meva tècnica secreta per no ser descoberta
ràpidament.
Girava la barra cap per avall ,de manera que
la part rossegada , quedés a la part de sota de la bossa, mentre que el crostó
intacte treia el cap per la part de dalt.
Evidentment uns minuts més tard era enxampada
amb el delicte encara fresc. La meva mare em somreia i sempre em deia “Com t’arriba
a agradar el pa! Després no dinaràs!”. Jo feia arronsava les espatlles cap
amunt i feia cara de circumstàncies. Esperant la propera ocasió per anar a
comprar pa.
Aquesta vegada no he girat la barra, el
delicte era més que evident. Així que continuant amb els meus vicis de quan era
petita per anivellar el pa n’he tallat un trosset que m’he menjat amb una bona
xocolata untada per sobre... Si torno a ser petita per una estona, què millor
que un berenar a l’alçada! Jajajaj
Us deixo la prova del meu delicte.
Vosaltres teniu antics vicis? Us afloren a
vegades de manera inconscient?
