dimarts, 25 d’abril del 2017

UNA GRAN BASTIDA

L’altre dia passejant una estona em vaig trobar amb una imatge curiosa que em va fer aturar i estar una bona estona simplement observant, mirant, contemplant, guaitant una mica. A veure no us penseu que habitualment em quedo palplantada al mig del carrer mirant al no res, però en aquesta ocasió no vaig poder evitar-ho.
La imatge era la següent: Uns operaris col·locant una bastida en un edifici per poder-ne arreglar la façana.
Ja sé que en un principi, no és una imatge excepcional i que forma part de la vida diària. En el meu cas, sincerament, mai havia vist com es muntava una bastida en un edifici tan alt i em va sorprendre. Em va captivar la coordinació amb la que tots els membres de l’equip treballaven, la sincronització amb què es passaven les peces per anar construint a poc a poc l’estructura, la senzillesa amb que el procés fruïa de manera natural i la facilitat amb què aixecaven pis rere pis.
Després d’estar –me una bona estona aturada, vaig continuar la meva marxa però sense poder evitar pensar en aquella bastida i en aquells treballadors que a bon ritme anaven aixecant aquella estructura.
No em feu dir perquè, però de seguida em van recordar la feina dels mestres, la meva feina. Si ho mirem amb perspectiva la nostra tasca és la de construir al voltant dels nostres alumnes, els nostres nens, una bona bastida.  Una bastida que juntament amb els ciments que hi posen les famílies els ajudi a pujar amb força amunt. Una bastida que els recolzi en les anades i vingudes provocades pels dubtes i les incerteses. Una bastida que els ofereixi un camí perquè puguin avançar amb seguretat. Una bastida que els acompanyi de ben aprop però a la vegada sigui prou ample per deixar-los tirar endavant. Una bastida forta, segura, enèrgica, divertida, motivadora, engrescadora, enigmàtica, dolça, tendra, comprensiva... Una bastida amb moltes peces i enganxalls. En definitiva una bona bastida.
Però aquí en són peça clau tots els operaris que treballen en equip per pujar ben amunt aquesta estructura necessària i imprescindible. Darrera d’aquesta bastida sens dubte i cal un gran equip. Un grup de mestres  coordinats i sincronitzats a punt per posar cada peça al seu lloc, en el moment just i adequat.  Un equip que frueixi de manera natural i amb facilitat en la tasca diària. Un equip que construeixi una a una les bastides dels nostres petits.
Avui sento que tinc sort de treballar construint, reconstruint i adaptant bastides cada dia. El millor de tot és que ho faig en un gran equip,  format per uns operaris entregats, incansables , treballadors, enamorats de la seva feina amb els que cada dia lluitem per tirar endavant grans edificacions, les més importants! Un equip fantàstic, una gran família.

No oblideu doncs, que darrera de cada nen/a hi ha un gran equip d’operaris que cada dia lluita per tirar a munt una bona bastida sempre amb un somriure. Avui ho dedico a tots els mestres/es !

dijous, 20 d’abril del 2017

Alegre bossa de roba bruta

Avui us porto un nou projecte de costura  que aquests dies de setmana santa he acabat de polir, em faltaven els últims detallets. Aprofito per participar amb ell al rums d'aquesta setmana.
Ja fa uns dies us vaig ensenyar  aquí dues bosses de roba bruta que vaig cosir per a regalar als meus pares i al meu germà. Com bé sabeu a casa som d’esperit viatger i sempre tenim el peu aixecat per anar a veure món.
Doncs avui per fi us porto la nostra bossa de la roba bruta, que ha tardat uns dies més perquè pel mig la màquina i jo ens hem anat enredat amb altres projectes que teníem en ment, alguns que ja us he ensenyat i d’altres que veureu properament.
L’estructura de la bossa de la roba bruta és la mateixa que en les bosses anteriors, una tela blanc trencat per a l’interior i l’exterior  combinada amb una tela ben alegre de triangles de color taronja, mostassa, verd i mint.
En la pintura hi ha la diferència més significativa ja que aquesta vegada la vaig pintar en dos colors gris i mostassa.

Per tancar-la dos cordills blancs per tal que es pugui estirar d’ambdós costats. Aquí la teniu la nostra nova bossa de roba bruta. Què us sembla? Nosaltres ja ens morim de ganes d’emportar-nos-la a veure món i de poder estrenar-la.



dilluns, 17 d’abril del 2017

LA MONA

Com bé sabeu avui és dilluns i toca una nova recepta. Però avui com que és el dia de la mona em permetreu que em prengui una petita llicència i enlloc de posar-vos una recepta nova us ensenyi a les protagonistes d'aquest any del dilluns de Pasqua. Aquí us deixo les meves mones:
Dues de xocolata amb farcit de melmelada casolana i dues "sares" amb farcit de melmelada i cobertura de mantega pastissera i ametlles. Què us semblen?





La mona de Pasqua

(Lola Casas)

Amb cor de pa de pessic,
de gust suau com caramel,
quan li clavo queixalada,
sembla que mastegui el cel.
Coronada amb un gran ou,
amb pollets i una gallina,
vestida de xocolata
és llaminadura fina.
Visca la mona de pàsqua!
Aquest pastís tan preuat,
que agrada a grans i petits
i en un no res és menjat.

Nova recepta dilluns 1 de maig

divendres, 14 d’abril del 2017

ESTRENEM LOGO!

Bones família com podeu comprovar aquesta setmana no hi haurà publicacions al bloc, però estic treballant una mica en ell, canviant una mica la seva imatge i el seu estil.
Alguns canvis són la capçalera del bloc, el tipus de lletra... però el més evident és el logotip.
Ja fa temps que volia canviar el logo del blog però no sabia massa com fer-ho. Lúnic que tenia clar és que volia continuar amb la forma de núvol que m'acompanya des de fa dos anys i mig, no sé perquè però s'indentifica amb el bloc i amb mi. Després de fer alguns, molts, moltíssims intents fallits aquest és el nou logo.
Volia una imatge senzilla, neta i clara que presentes el bloc. Evidenment ja sé que no sóc una professional, ni molt menys, però bé estic contenta amb el resultat.  Què us semblen els canvis al bloc?

dijous, 6 d’abril del 2017

ESTOVALLES INDECISES

Bona nit,
Sembla que el bloc torna a agafar el seu ritme habitual encara que amb calma.  Avui us porto un nou projecte de costura. El d’avui és un projecte una mica diferent  als que us tinc acostumats, ja que va destinat a vestir una mica  casa nostra.
I és que, a veure, l’altre dia pensant en els projectes que he fet me’n vaig adonar que en el temps que fa que cuso, no havia dedicat mai un moment a fer un projecte diguem-ne de decoració per casa.  Així que, calia posar-hi remei immediatament.
Ja fa temps que em rondava pel cap fer-me unes estovalles petites per a la taula del menjador. Tinc una taula d’aquestes que s’amplien  i la majoria d’estovalles que tinc són de mida gran així que em venia de gust tenir-ne unes de petites per quan som pocs a casa. La veritat és que em cansava d’haver-les de posar doblegades o fent capes.
Després d’un temps mirant teles en vaig trobar una que per fi em va agradar , de fet, va ser un amor del meus a primera vista. Es tracta d’una loneta  de color beig amb un estampat d’interrogants blancs i negres. No hi ha res com una tela d’interrogants per una persona indecisa! Jajaja  no creieu? per combinar-la vaig escollir una tela de cotó negre. I és que tinc unes estovalles blanques amb la vora negra i de sempre que m’han  agradat.

A l’hora de cosir-les ja us podeu suposar que no té massa dificultat ja que tot són línies rectes, malgrat això cosir a la màquina amb tanta llargada de tela és prou molest.
Doncs res, aquí us deixo les nostres noves tovalles que a més van tenir una inauguració espectacular en el sopar sorpresa per l’aniversari del meu company d’aventures…no hi podia haver millor estrena.  Ara he de confessar que a més, estrenades del tot, ja les vam tacar! Per sort no hi ha res que la rentadora no pugui arreglar! Amb elles aprofito per participar al rums d'avui.


Ja us aviso que ara estic animada amb els projectes per vestir casa nostra amb un estil més handmade, ja us aniré ensenyant nous projectes aviat. Per cert d’aquesta tela en tinc un bon tros encara, i ja em ronda pel cap un nou projecte, endevineu que serà? Què farieu vosaltres amb aquesta tela?

dilluns, 3 d’abril del 2017

RECEPTES AMB MOLT DE GUST: LLANGOSTINS AMB PANKO I FESTUCS

Bona nit,
Estrenem mes i recepta!  Ja sé que la setmana passada us vaig deixar plantats ,però no vaig tenir temps d’arribar a tot arreu, això si començo el mes amb noves energies i amb moltes coses per explicar-vos.
Avui us porto una recepta ideal per a fer un bon aperitiu o per a un sopar de tapes. A més és una recepta que m’agrada molt perquè no és complicada de fer i em sembla lleugera i deliciosa.
La recepta d’avui: LLANGOSTINS AMB PANKO I FESTUCS.
Som-hi !preneu nota dels ingredients:
Comencem la recepta!
En primer lloc prepararem els llagostins, els netegem i els pelem bé. Els podem deixar la cua però personalment m’agrada més deixar-los nets del tot.


Quan els tinguem preparats els punxem en un pal de pinxo per poder coure'ls millor i que sigui més pràctic a l'hora de menjar-se'ls.
Un cop tinguem els llagostins a punt ara toca arrebossar-los. Per fer-ho batem el rovell i la clara (a punt de neu) per separat.
*El que busquem és que el arrebossat agafi aire i quedi més esponjós.
Ara passem els llagostins primer pel rovell , després per la clara i al final pel panko (una espècie de pa ratllat japonès que queda molt cruixent).
Quan tinguem els llagostins amb l’arrebossat a punt els fregim amb oli calent a la paella. Un cop estiguin daurats els posem a sobre de paper absorbent per retirar l’excés d’oli.
Ara podríem servir la recepta directament aquí però a mi m’agrada molt acompanyar-los amb una salsa de festucs i mel.
Per fer-la triturem els festucs prèviament pelats en el morter i després afegim la mel, sal, oli i un rajolinet de vinagre balsàmic. No es tracta d’una salsa molt fina, sinó que volem que doni textura als llagostins quan els suquem.

Doncs aquí teniu els nostres LLAGOSTINS AMB  PANKO I FESTUCS

Com heu vist  no és una recepta facilíssima, l’única part una mica més entretinguda és la de pelar els llagostins. És ideal per fer a casa quan tenim convidats, però també per a fer-la un dia qualsevol per sopar i gaudir d’un bon àpat.
 Espero que us animeu a provar-ho! I em digueu què tal! Ara recordeu nova recepta el dilluns  17 d’abril!