dilluns, 25 d’abril del 2016

RESTAURANTS AMB MOLT DE GUST: FAR NOMO

Ja tenim el dilluns aquí i comencem setmana!
Com bé sabeu avui toca nova recepta de cuina a la secció amb molt de gust, però aquesta setmana en lloc de portar- vos una nova recepta us vull recomanar un restaurant.
Tenint en compte que tot va relacionat amb el mateix sentit el gust i amb el mateix món, que és el culinari.  Com ja us vaig explicar aquí vaig trobar idoni definir la secció de manera que de tant en tant, quan s’escaigués, en lloc de dur el nom de “receptes amb molt de gust” sota el títol de “restaurants amb molt de gust” trobaríeu les meves descobertes gastronòmiques pel país.
Així que avui us presento el meu nou suggeriment gastronòmic. Com bé veieu només us recomano algun lloc si a nosaltres ens ha agradat molt i/o ens ha sorprès.

Aquest és un restaurant que teníem moltes ganes de provar. Ja fa uns mesos havíem acabat tot fent el turista al far de Sant Sebastià a Llafranc, un entorn magnífic. Vàrem estar a la seva terrassa veient caure la tarda i esperant que el far encengués el seu llum.
Abans de marxar vam fer un cop d’ull al restaurant que hi ha dins al far i va ser amor a primera vista, més en descobrir que es tractava d’un restaurant japonès.
Així que fa uns dies vam decidir reservar taula i tastar-lo i en vam quedar enamorats!

Nom:
FAR NOMO
Localitat:
Llafranc
Web:
Només entrar ens trobem amb un restaurant espaiós amb una decoració moderna en què tot encaixa a la perfecció.


Al menjador es caracteritza per tenir molta llum natural, taules amb cadires de materials naturals, jardins verticals a la paret fets amb caixes. Abans de seure ja tens la sensació que hi menjaràs molt a gust.

Ara toca el moment de menjar, ens trobem davant d’una carta força extensa amb un gran assortit de plats japonesos: tapes, entrants, tàrtars i tatakis, arrossos i fideus, tempura, planxa teppan-yaki, sumi yaki (brasa japonesa) i diferents tipus de sushi i sashimi… com veieu n’hi ha per a tots els gustos.

Després de decidir-nos i escollir, demanar resulta tota una experiència! Sobre la taula et deixen una capsa amb tots els nombres de la carta i unes petites peces per a escollir allò que vols.  Si en vols una ració poses una peça, si en vols més d’una fas una torre de peces. A nosaltres ens va recordar el joc del BINGO! Ara no vam aconseguir fer bingo, però gairebé fem una línia. Jajaja
Nosaltres com a entrant vam escollir ebi chili: uns llagostins picants sobre base de fideus cruixents katafi i ou fregit. Molt bons ara jo els vaig trobar super picants, per sort el meu company d’aventures té un estomac més resistent que el meu!
 
Com a entrant ens vam decantar per un ebi gyo-za: cresta de llagostins i verdures al vapor.
Per continuar vam escollir tako yaki : pop a la brasa amb mochi de patata. Era més que bo i és notava l’aroma de la fusta en el pop.
Per acabar no podíem oblidar el sushi i el sashimi del que som fans. Així que en vam triar un assortit i un parell de makis que volíem provar.

Als postres tot i que ja estàvem força plens no ens vam poder resistir! Vam dir allò típic: un dia és un dia! I vam escollir un mochi de maduixa i unes trufes japoneses.


Per fer-ho baixar no ens va quedar altra que fer un te…era necessari pair tan de plaer culinari. 

Us asseguro que vam gaudir d'un dinar deliciós, si bé el preu no és  molt econòmic, cal dir que tampoc és excessivament car per tractar-se d’un restaurant japonès. Només tastar el primer plat va ser un plaer pel paladar.
Què us sembla? us agradaria que us continuí fent recomanacions d'altres llocs?

dissabte, 23 d’abril del 2016

UN DRAC MOLT EIXERIT!

Bon dia, bé potser hauria de dia bona diada que és el que més s’escau avui!
Com bé us vaig anunciar aquesta setmana llenço la casa per la finestra i publico tres dies. Ara no us acostumeu , que de moment amb els dos dies a la setmana en que ho faig habitualment ja en tinc prou ( això sempre i quan els compleixi ...que a vegades no me’n surto!)

Però avui em feia especial il·lusió publicar, i ensenyar-vos un nou projecte que va molt relacionat amb Sant Jordi. 

Ja sabeu que la Singer i jo sembla que serem companyes d’aventures ben avingudes. Així que vam pensar que, què millor per celebrar aquesta festa , que crear el nostre propi drac? A més no volíem fer un drac qualsevol,volíem fer un drac divertit, dolç, fet a mà i amb amor, el primer drac per a un petit cavaller que em té el cor robat (amor de padrina).

Així que , com bé sabeu, vaig tirar del dibuixant de casa perquè em fes algun drac bonic. Mirant per internet li vaig comentar alguns dracs que m’agradaven i que veia factibles de cosir. Perquè una cosa és el dibuix i l’altra la tela, i jo sóc novella! Cal ser realistes.

Aquest va ser el dibuix escollit, al que vaig fer alguna adaptació. Vaig eliminar la rosa, els braços i les dents (pobre drac va perdre tota la dentadura de cop!).


Un cop la plantilla va estar a punt la vaig situar a sobre del body on volia fer l’aplicació i vaig aprofitar per situar amb agulles la dent de rata vermella que faria de punxes del drac. Després vaig treure la plantilla i vaig embastar la dent de rata perquè no és mogués.
Amb la dent de rata fixada, vaig planxar l’aplicació i a cosir! Com sempre vaig tenir algun que altre entrebanc, hi va haver una etiqueta “malparideta” (disculpeu la paraula però és que és la més suau que li vaig malparlar!) que em va fer cosir les dues parts del body a la cua, però me’n vaig adonar ràpid i ho vaig poder arreglar fàcilment.


Un cop tot cosit van venir els detalls: els ulls, les potes... que no em van quedar perfectes però prou dignes!
El trosset de dent de rata que sobrava vaig pensar que era una llàstima tallar-la. Així que la vaig posar cal al darrera del body i en un primer moment vaig decidir fer- hi una rosa. Com diu la llegenda de la sang del drac en nasqué un roser. 

Però no tenia molt clar com fer-la, i no n’hi havia cap que quedes com jo volia. Al final vaig fer un cor amb tela de roses, d’aquesta manera les roses hi eren presents i l’amor que desprèn aquesta festa també!

I aquí el teniu acabat el meu drac de SANT JORDI ! Què us sembla? Us ha agradat? Jo n’estic enamorada d’aquest drac tan dolç.
Us desitjo que gaudiu molt del dia: compreu i regaleu roses, llibres i sobre tot regaleu somriures i petons que un dia com avui bé s’ho mereix! 

dijous, 21 d’abril del 2016

CONFLICTE PRIMAVERAL

Em sap greu dir-vos-ho, però avui hem de parlar de coses series. Ja sabeu que el món és ple de conflictes, de raons, de discussions, de mals de cap...més del que ens agradaria està clar. Ho sé, no és agradable parlar d’aquests aspectes de la vida, però formen part de la realitat així que no podem amagar-nos en un racó i fer veure que no existeixen!

Avui us parlaré d’un greu conflicte, al que m’he aventurat anomenar CONFLICTE PRIMAVERAL.

Us poso en situació . Amb l’arribada de la nostra benvolguda primavera després del fred hivernal (bé aquest any no massa), comença aquell moment de lluita interna entre el éssers humans, insignificants peons de la natura, i els armaris.

Si, sí, els armaris, ho heu llegit bé. Malèfics habitants de les cases que tendeixen a desordenar-se, reorganitzar-se, amagar objectes, acaparar estris innecessaris i que es dediquen a utilitzar les temporades de canvi d’estació per boicotejar la nostra vida.

Maleïts armaris que tenen la roba fresca d’estiu en un lloc inabastable en els dies en que la primavera decideix regalar-nos 20 i escaig graus de temperatura al migdia. Armaris que ens conviden a guardar la roba d’hivern sota la frase : No et cal, la primavera és aquí,  deixat portar! Acte seguit la temperatura descendeix 10 graus i aquí el tenim el millor regal de la primavera: El refredat a traïció.

Què me’n dieu? Us parlo d’un conflicte greu sens dubte, que a mi personalment em té esgotada. La lluita de l’home (en aquest cas la dona) i la roba de l’armari (malèfic), contra la inconstant primavera!

No sé si us passa a vosaltres ,però jo, ja no sé com m’he de vestir! Si em tapo massa,  aquell dia fa una calor de mil dimonis i arribo a casa sufocada, morta de xafogor i suada. Llavors em dic a mi mateixa: Això demà no et passarà!

Remeno mig armari, que ja us he dit que el meu es dedica a fer-me la guitza. Rebuscant trobo una peça de roba més fresca i feliç al mati surto de casa... amb aquella camisa lleugera i fina, molt fina. PATAPAM! Aquell dia resulta que fa un fred que pela!

No sé vosaltres, però encara no he trobat què posar-me, ni com vestir-me. Aquesta setmana mateix cada dia pateixo aquest terrible conflicte. Demà crec que adoptaré una postura defensiva. Entra en marxa el pla: CEBA DESFULLADA . Vaja que m’aniré posant capes i traient-les segons vegi. Això si, primer hauré d’arribar a un acord amb el meu armari, perquè dos fronts oberts crec que no els puc tenir!

Com lluiteu vosaltres contra aquest conflicte? Teniu alguna tècnica? Algun pla secret? Alguna arma d’atac?Ja m’explicareu! Una abraçada



dimarts, 19 d’abril del 2016

Samarretes 1 anyet!

Benvingut dimarts, i nou post al bloc. Com heu comprovat porto un parell de setmanes a mitja marxa, a mig gas, a relentir. Només un post setmanal!Ho sé.
Però no patiu que aquesta setmana agafo el ritme i torno a les dues publicacions setmanals…fins hi tot, crec, que en faré tres (però només aquesta setmana ehh! Sant Jordi mereix el seu propi post.)

Com us va tot? Jo estic  molt contenta i feliç ,perquè la Singer i jo ,crec que ara si que si, que puc dir amb lletres MAJÚSCULES que ens entenem bé! ens comprenem i som amigues! Últimament estic molt orgullosa dels projectes que em proposo i que vaig resolent prou bé. No patiu que a poc a poc us els aniré ensenyant! Ja m’he fet una llista per no deixar-me’n cap.

Avui us ensenyaré un dels últims que he acabat. Fa un mes més o menys vaig aprendre a fer aplicacions sobre roba… la primera no em va quedar perfecta (us l’ensenyaré en breu) però ja se sap que els principis mai són senzills.

Veient que això de les aplicacions no era tan complicat com jo em pensava, em vaig animar a fer el projecte que ara us ensenyo.

SAMARRETES per celebrar 1 anyet!

Ja sabeu que m’encanta fer regals , i m’agrada molt fer-los jo mateixa. Doncs què millor que per celebrar l’aniversari de dues petites princeses filles d’unes amigues, que fer-los una samarreta personalitzada.

Us explico una mica com ho he fet. Primer de tot vaig pensar el disseny. Tot i que sempre queda pinterest com a inspiració, em venia molt de gust fer tot el projecte des de zero.  L’únic que tenia clar era que volia posar-hi un numero 1(entre nosaltres un numero no molt enrevessat que encara sóc novella en l’art de la costura) . Però com que no em decidia vaig fer uns esbossos (molt cutres, ho sé, dins de les meves habilitats mai parlaria del dibuix!sóc realista)

Al final em vaig decidir per posar un numero 1 i un parell de globus que sempre fan festa. El numero 1 i els globus definitius me’ls va dibuixar el meu company d’aventures, que per sort és un artista, ens compensem.

Primer vaig plantejar el dibuix sobre la samarreta i quan vaig veure que ja anava bé de mida. A preparar les plantilles amb l’entretela adhesiva.
Aquí la vaig pifiar una mica, perquè la primera que vaig fer no vaig recordar posar la roba del revés i és clar vaig posar l’adhesiu per la part bona de la tela; una altra la vaig enganxar al paper que vaig posar per separar la tela de la entretela i la planxa… un desastre ho sé! Però ja sabeu que diuen, a la tercera va la vençuda!


Amb les plantilles preparades i enganxades amb la planxa, va tocar el torn a la meva Singer! Es va portar com una senyora, amb el seu zig-zag. Es va portar tan bé que fins i tot em vaig animar a fer el dibuix del fil dels globus.


I aquí teniu el resultat de les dues samarretes. Les vaig fer iguals perquè les dues petites van néixer el mateix dia, casualitats boniques de la vida, i vaig trobar que seria més divertit.


Embolicades i regalades, aquest mateix matí les he donat a les mames de les petites! Em sembla que els han agradat molt . Jo contentíssima d’haver fet un primer regal d’aniversari amb les meves mans i molt d’amor.


 Sóc conscient que les que sabeu cosir segur que trobareu petites errades, però jo em sento molt orgullosa de com m’ha quedat! I ja penso en el meu nou projecte amb aplicació si me’n surto ja us anuncio que tindrà a veure amb Sant Jordi!

dilluns, 11 d’abril del 2016

RECEPTES AMB MOLT DE GUST: PASTÍS DE PASTANAGA I COCO

Bona nit,
Comencem dilluns i setmana. Com no podia ser d’una altra manera ho fem amb una nova recepta!  Després d’aquesta setmana passada una mica absent del món virtual, ara torno recuperada i amb la meva energia habitual.
Avui us porto una recepta dolça, uns postres, que a mi m’encanten perquè queden molt lleugers i saborosos.
Ideal per menjar  a mig matí, per berenar o al final d’un dinar de celebració com a pastís d’aniversari.
La recepta d’avui: PASTÍS DE PASTANAGA I COCO
Malgrat que de pastís de pastanaga ja n’havia fet abans, en aquesta ocasió he variat ingredients i proporcions  per afegir-hi el coco. Va ser una sorpresa d’aniversari per al meu company d’aventures, ja  que em va demanar si el podia sorprendre amb un pastís nou que no hagués fet mai i aquí el teniu.
Som-hi !preneu nota dels ingredients:

Comencem la recepta!
En primer lloc prepararem les pastanagues. Les rentem bé (no cal pelar-les) i les ratllem o piquem.
NEn el meu cas m’agrada més la textura que queda quan passes les pastanagues per la picadora. A més a més que em resulta més còmode, fàcil i pràctic.
Un cop tinguem la pastanaga a punt la retirem en un costat dins un bol i en un altre bol comencem a preparar la massa del pastís.
Posem dins al bol la farina (tamisada així evitem grumolls), el sucre , el coco, els rovells dels ous i l’oli. Ho remenem bé.
Quan veiem que la massa és homogènia ens tocarà posar la pastanaga que em preparat prèviament.
NNo patiu si la massa tarda en lligar-se amb la pastanaga és qüestió d’anar remenant una bona estona!
Ara afegim al bol el llevat i després incorporem suament les clares batudes a punt de neu (que ens ajudaran a donar esponjositat al pastís).
Per acabar untem el motlle amb mantega i posem el pastís al forn  a 180º.
NPenseu que no és un pastís que pugi molt, però no patiu, encara que us quedi prim, per dins serà tou i suau. Us ho asseguro!
Un cop cuit el pastís toca deixar-lo refredar i decorar-lo. Jo el vaig decorar amb crema de formatge i maduixes.
I aquí el teniu el Pastís de pastanaga i coco. Com heu vist és una recepta fàcil, ràpida ,senzilla i  molt sana.  Des que el faig que s’ha convertit en un  dels pastissos estrella de casa. És un èxit assegurat.


Espero que us animeu a provar-ho! I em digueu què tal!
Ara recordeu nova recepta el dilluns 25 d’abril! Una abraçada

dimarts, 5 d’abril del 2016

Refredat primaveral

Aquests dies, com heu pogut comprovar al bloc, he estat fora de combat.No publico des de dilluns de la setmana passada i ja sabeu que habitualment publico dos cops a la setmana. A més com haureu notat tampoc he pogut comentar els vostres blocs. Us he d’aclarir que no m'ha vençut la peresa, la poca creativitat o la feina (d’això sempre en tenim tots!).

M'ha vençut, m'ha deixat KAO un refredat primaveral! aquests refredats de primavera són els pitjors! Ara  us ho he de reconèixer : molt al meu pesar, però a les tardes em rendeixo!  Em passo mitja tarda dormint, tapada fins a les celles, amb quatre o cinc paquets de mocadors a prop, medicaments, untada de vicks vaporud, amb unes dècimes de febre... i anar fent!

El que si que tinc clar és que no dec fer massa bona cara perquè a la feina tothom em pregunta si estic bé? És evident que faig mala cara i és que la meva cara avui (i ahir) és un poema. La meva veu...puff ni us explico el meu company d’aventures diu que semblo "Torrente" jajaja ,a més com que estic tapada em sento amb ECO.
Ai! ja se sap, tot té el seu procés... aquesta tarda també vinga a dormir fins ara que m’he decidit a donar senyals de vida perquè sapigueu que continuo aquí.

Ara només espero i desitjo demà trobar-me molt millor. Sisplau.


Cuideu-vos que els refredats estan a l'espera d'atacar en el moment més inesperat!