LA MEVA LLIBRETA DE COSTURA!

Avui vull compartir amb vosaltres un dels meus microobjectius de cara a l’any nou que he aconseguit.

Bé tècnicament me’l vaig proposar per any nou, però em vaig motivar tant que el vaig començar abans d’acabar el 2018.

MICROOBJECTIU: Muntar una llibreta de costura amb mides, comentaris, dificultats, trucs... (en condicions).

Doncs si, no sé vosaltres però jo quan cuso vaig una mica per instint, és a dir, sempre una mica al meu rotllo. Si bé és cert que internet és una bona font de patrons i tutorials de costura i sobretot de CVCQ (culo veo culo quiero) sovint a l’hora de dur a la pràctica el projecte mai és tant senzill com sembla.

No quadren les mides en allò que havies pensat, alguna part del tutorial no l’entens, el resultat no era el que tu esperaves, utilitzen materials dels quals tu no disposes...etc . Així que sobre la marxa vas fent canvis, improvisacions que sovint després no anotes o si ho fas en el meu cas en 1000 paperets.

Fins aquí no hi ha problema, però, que passa quan vols tornar a fer aquella costura?

OPCIÓ 1: No et recordes com anava res i passes mitja tarda tornant a buscar en quin tutorial ho vas mirar (sempre hi quant tenint sort que fessis cas a un concret!)

OPCIÓ 2: Tires de memòria, de intuïció, d’inspiració. Et surt o bé la tornes a «cagar» en aquell mateix pas que la pifies sempre! Aquest punt a mi em feia molta, molta ràbia.

OPCIÓ 3: Vas pel dret i et llences a la piscina a pèl. En aquest punt et pot quedar el projecte que tu volies (penses «què bona que sóc!») o bé et pot quedar quelcom que és ben llunyà a la realitat o la teva imaginació. Allò que diuen «qualquier parecido con la realidad es ficción».

Evidentment aquestes només són tres de les possibles opcions que et poden passar perquè les probabilitats són infinites.

Doncs bé, jo tenia ganes de tenir una llibreta endreçada amb diferents separadors (cadascun per una categoria) per tenir anotades totes aquestes petites coses que havia de tenir en compte quan volia cosir un projecte que ja havia fet abans, que m’havia agradat i que fins i tot l’hagués «cagat» en repetides ocasions!

Així que aquí la teniu la meva llibreta de costura decorada amb lettering (una altra excusa per practicar!). Amb les costures que més utilitzo, les que m’he inventat o les que més m’han agradat. Ara almenys no parteixo de zero i potser acabaré descosint menys o no!jajaja

Vosaltres teniu llibreta de costura?

PORTAENTREPANS ALEGRES

Avui us porto una de les costures amb les que vaig donar un cop de mà al tió. I és que els tions avui en dia són molt espavilats i a l’hora de cagar tenen clar que han de fer-ho tenint en compte la sostenibilitat del planeta. Així que,què millor que «cagar» uns portaentrepans de tela per a dur l’esmorzar dels més petits a l’escola.

Com bé veieu torna a ser una costura múltiple, ja ho diuen allò que agrada s'ha de repetir.

Per a cosir-los aquest cop vaig escollir tres teles infantils ben alegres: una de monstres de colors, una de dinosaures amb tons verds i taronges i l’última amb dinosaures però amb tons molt més suaus.

A la part interior vaig utilitzar dues teles de quadrets (em recorden les estovalles de tota la vida i m’encanta el resultat) i el plàstic alimentari transparent és clar perquè es pugui netejar amb facilitat.

Per als tancaments tres velcros de colors alegres combinats amb les teles.

Aquí us deixo com van quedar. Amb aquests porta entrepans tan bonic no es difícil utilitzar menys plàstics i papers alumini, no?

I vosaltres utilitzeu porta entrepans?

NECESSER TILDA

Avui us porto una costura d’aquelles que sempre van bé, o almenys a mi em sembla super pràctica. Doncs us porto un necesser amb cremallera ideal per dur a la bossa o a la motxilla. O fins i tot per endur-nos a una escapada de cap de setmana (ja que té força capacitat).

A més em sembla especialment bonic perquè està fet amb teles de Tilda que per si soles ja són precioses. Per a cosir-lo vaig combinar una tela amb un estampat de flors amb tons alegres per fora i un estampat amb unes flors petites per la part de dins.

Queda molt dolç i a la vegada sofert ja que al tenir una tela de to blau fosc de fons evita que se’ns embruti.

I unes teles tan especials només podien ser un regal per algú especial. A vosaltres us agraden les teles Tilda ? Les coneixeu?

CUINEM: LASANYA DE CARBASSÓ

Ja sabeu que durant el curs els «tuppers» o les carmanyoles són els reis/nes de casa nostra a l’hora de dinar. Així que per anar variant cal anar ideant o provant invents i plats nous... si resulten bons, fàcils i senzills es converteixen en imprescindibles.

Així que avui us porto el meu nou experiment amb carbassons! Que ja us dic ara que formarà part de les carmanyoles de casa una bona temporada.

Avui us presento una d’aquestes receptes per menjar els carbassons de manera diferent.

Cuinem: LASANYA DE CARBASSÓ

Preneu nota dels INGREDIENTS :

-3 carbassons

-3 pams de llonganissa amb pebre (o uns 400gr de carn picada)

-un grapat de ceba tallada a daus (jo en tinc sempre a punt al congelador)

-1 pot de tomàquet (jo utilitzo la de conserva de casa)

-1 paquet de formatge ratllat

- 3 cullerades soperes de formatge tipis philadelphia.

-sal , oli i orenga.

Som-hi comencem la recepta:

En primer lloc preparem els carbassons. Els netegem bé perquè no els pelarem i els tallem a tires llargues tan fines com ens sigui possible. No desespereu si no us queden tots iguals o si al principi us costa fer-los fins! Els gruixuts o els més lletjos van a la base i solucionat.

Un cop ho tinguem tallat, fem els talls de carbassó a la planxa, un parell de minuts per cada costat fins que trenqui una mica el color.

Un cop cuits els retirem en un plat i ens posem a preparar el farcit.

Per al farcit sofregim la llonganissa primer una mica sola i quan trenqui el color hi afegim la ceba. Quan estigui dauradet hi posem el tomàquet i salpebrem al gust.

Ara és hora de muntar la lasanya. Posem una capa de carbassó a sobre una mica de crema de formatge ( hi donarà untuositat i no ens caldrà posar la típica beixamel). A sobre posarem la carn amb la ceba i la tomàquet i taparem amb una capa nova de carbassó.

Farem en total tres capes de carbassó i dues de farcit. A la part superior posarem una mica de formatge crema i formatge ratllat. Un polsim d'orenga ( a mi m’encanta) i ho posarem al forn a 180º fins que el formatge estigui gratinat.

Aquí la teniu. No em digueu que no és una recepta senzilla , bona i deliciosa ! Recepta ideal per menjar a casa o a la carmanyola tant per dinar com per sopar. I vosaltres sou dels que mengeu la lasanya típica o feu innovacions?