CACTUS DE TELA

Avui us presento un dels meus últims projectes costurers.  És un dels projectes que em fa més gràcia ensenyar-vos. I és que ja fa unes setmanes que googlejant una mica (un petit vici o mania que tinc) mirant i remirant projectes de costura vaig descobrir els cactus de tela. En veure’ls va ser amor a primera vista. Em van venir unes ganes terribles de fer-ne per a casa.

Vaig pensar que eren unes plantes increïblement pràctiques i boniques. Ja que després del planticidi, he de plantejar-me la decoració amb plantes que puguin sobreviure al clima despistat i a vegades accelerat que es respira a casa.

Així que, en els cactus de tela, vaig veure un magnífic i meravellós aliat.

Us explico una mica com els he anat fent, ara ja us aviso que si en feu un no podreu parar, són addictius!

En  primer lloc em vaig dibuixar un parell de patrons per cosir els cactus de tela (Bé, de fet, no els vaig dibuixar jo . Li vaig demanar al meu company d’aventures que dibuixa mil vegades millor que jo). Vaig optar per dos models senzills. Com bé sabeu la màquina i jo encara estem en fase de coneixença i tampoc volia acabar barallant-m’hi ara que ja comencem a ser amigues!

La plantilla dibuixada la vaig posar a sobre la tela calculant el tros de roba que necessitaria per a cosir-ne les dues cares.

Un cop calculat i tallat el tros de tela, vaig enganxar amb agulles la plantilla i la vaig repassar amb un bolígraf de planxa.

*Si no els coneixeu aquests bolígrafs són fantàstics perquè amb la calor de la planxa s’esborren i no en queda ni rastre.

En aquest punt podia haver tallat la tela deixant una mica de bora al contorn del cactus per cosir. Però una vegada la Sílvia (gran mestra de costura) em va explicar que sempre és més fàcil cosir el tros de tela sencer i retallar-lo després! I la veritat és que té tota la raó del món, perquè és mil vegades més senzill us ho recomano 100%.

Amb agulles de cosir a màquina em vaig posar mans a l’obra amb la meva estimada Singer.

Un cop cosit el cactus, que vaig cosir per tot el voltant deixant oberta la part de baix. Tocava retallar-lo. Aquest moment és delicat, us ho dic per experiència. Si apureu massa al voltant del cosit pot ser que al farcir el cactus se us vagin descosint el punts (em va passar amb dos cactus i l’enrabiada va ser monumental!), deixeu com mínim a 0,5 cm.

Heu de tenir cura també amb les zones corbes interiors del cactus, cal que un cop retallada la silueta li feu uns tallets perquè en girar la tela no us quedi tivant, sinó fa una arruga molt lletja.

 Ara que ja el tenia cosit i retallat, un cop de planxa que sempre fa que la tela quedi millor.

Aquí començava el moment divertit, farcir el cactus. Jo per fer-ho vaig utilitzar el farcit de dins d’un coixí.  Com a consell us diré que us pot ser molt útil fer servir un pal de menjar xinès per arribar als extrems del cactus. Ja que el farcit ha de quedar ben repartit per tot arreu sense quedar amuntegat.

Un cop farcit vaig posar-li a dins un pal de fusta rodó (d’aquests de fer manualitats) per a donar-li més consistència i poder-lo enganxar millor a l’espuma verda de la torreta.

Vaig tallar a  la mida de les torretes  l’espuma verda  (amb l’ajuda inestimable del meu company d’aventures, aquestes coses de precisió les fa de luxe! Jo sempre vull anar per feina i no m’hagués quedat tan polit).

 Ara tocava clavar el pal l’espuma i encolar-ho a la torreta perquè no es mogués gens.

Un cop sec vaig col·locar sobre l’espuma pedres de riu, que li donen un toc molt bonic... i aquí en teniu el resultat!

 

Jo estic encantada amb els meus cactus, de fet ja n’he fet quatre i tres ja gaudeixen de casa nova! Em semblen un element decoratiu divertit, original i útil. Ja ho veieu quan se’m posa alguna cosa entre cella i cella sóc ben tossuda. Ara ja em ronden nous model  de cactus pel cap, espero ensenyar-vos-els ben aviat.

Què us han semblat us agraden els meus cactus? Us els posaríeu a casa?

Avui m'animo i per primera vegada ho comparteixo al Rums