BOSSES DEL PA AFRICANÉS!

Bones família,

Ja tornem a ser aquí amb un nou projecte de costura. Com veure-ho aquests dies el bloc va i bé  a nivell de publicacions...i és que estic barallant-me per canviar i renovar una mica la imatge del bloc! ho volia tenir a punt per aquesta setmana, però veient que no arribo jajaja doncs publico que sinó els dies em passen volant.

Avui us porto un encàrrec molt especial i es va ser el regal d'una mare a les seves dues filles. A més va ser un regal pràctic i útil pel dia a dia.  Es tracten de dues bosses de pa. Això si, dues bosses de pa amb molta personalitat.

A l'hora d'escollir la tela de les bosses l'elegida va ser una tela africana amb un estampat viu de color groc. En primer lloc, us he de dir que les teles africanes em semblen precioses ja que tenen una personalitat i un colorit preciós, que resulten ideals per a qualsevol projecte amb vida i alegre.

En aquest cas vaig combinar aquesta tela amb dues teles llises en to gris i negre, cordó groc i biaix amb to groc.

La consigna de les bosses de pa era que fossin iguals però a la vegada diferents i úniques per a cadascuna de les germanes. Per aquest motiu vaig utilitzar les mateixes teles però en combinació inversa. 

A mi m'encanta com van quedar perquè són dues bosses molt especials...segur que llueixen d'allò més en anar a buscar el pa! I és que el regals fets a mà tenen aquest punt de ser únics i irrepetibles.  Ara espero que les estiguin gaudint tant com vaig gaudir jo fent-les.

 A vosaltres us agraden les teles africanes?

Cuinem... RATATOUILLE A LA MEVA!

Com haureu pogut comprovar a casa ens agrada menjar bé i fer-ho sa. Realment les verdures formen part del nostre dia a dia. Menjar de manera sana a vegades es confon amb fer-ho de manera repetitiva o de menjar sempre igual. Doncs a mi que sóc cul inquiet m’encanta menjar bé però de manera el més variada possible o sigui que sempre faig invents.

Avui us porto una recepta homenatge, que dona nom a una pel·lícula de Disney «RATATOUILLE» i és que la recepta d’avui està inspirada en aquesta recepta francesa encara que la meva és una versió d’aprofitament amb els culs de verdures que sempre queden a la nevera.

Avui cuinem: RATATOUILLE A LA MEVA

Preneu nota dels INGREDIENTS :

-2 carxofes

-1 ceba tendra grossa

-5 xampinyons

-2 tomàquets mitjans madurs

-1 dent d’all

-sal, pebre, orenga, llimona i oli.

Som-hi comencem la recepta:

En primer lloc ens cal preparar totes les verdures. Per fer-ho cal que les tallem a rodanxes intenta que tinguin una doblada semblant (a mi m’agrada no fer-les massa dobles)

 

Un cop les tinguem totes a punt les anem col·locant seguint una sèrie repetitiva de verdures, per exemple la meva ratatouille en aquesta ocasió portava: tomàquet,carxofa, ceba, xampinyons i tornava a començar. La veritat és que podeu jugar amb les verdures que vulgueu, jo sóc pràctica i normalment faig servir la ratatouille per acabar verdures que tinc a la nevera així que poso una mica el que queda! Jajajaj cuina d’aprofitament que se’n diu.

*Abans de posar les verdures al motlle es convenient untar-lo amb una mica d’oli perquè no s’enganxin.

Un cop col·locades les salem i les posem al forn a 180º tapades amb paper albal durant 60 minuts (aproximadament). Durant aquest temps volem que es vagin coent amb el seu propi vapor i quedin ben tendres.

Un cop passat aquest temps traiem el paper albal i deixem les verdures al forn 30 minuts més perquè quedin una mica dauradetes.

Mentrestant preparem una vinagreta amb llimona, oli, all, orenga, sal i pebre. Per acompanyar la ratatouille.

Un cop tinguem les verdures a punt les servim amb la vinagreta a sobre i col·locades com més ens agradi!

Aquí el teniu. No em digueu que no és una recepta senzilla i deliciosa ! Recepta ideal per menjar a casa o a la carmanyola tant per dinar com per sopar. I vosaltres sou dels que mengeu verdures sempre igual o us agrada canviar?

Recordeu la setmana del 28 de maig nova recepta.

MOTXILLA DE DIABLES!

Bones família, 

Avui us porto un nou projecte de costura. En aquest cas va ser un encàrrec que em van fer per a un petit diable. Es tracta d'una motxilla personalitzada amb el logo de la colla de diables infantils i el nom del propietari de la motxilla.

En  començar a plantejar-me el disseny, el primer que vaig haver de tenir en compte fou el material que havia d'utilitzar, ja que tractant-se d'una motxilla que es duri al correfocs havia d'estar feta amb una roba resistent i dura que evites que en caure alguna guspira s'encengués.  Després d'assessorar-me amb un diable que conec, vaig escollir una loneta de cotó en un to blanc trencat.

A l'hora de decorar la motxilla també em vaig trobar que no podia treballar en qualsevol tela , ni amb qualsevol color, perquè havia de seguir l'estètica i la gamma de colors de la colla de diables a la que pertanyia.

 
Així que vaig optar per decorar-la amb feltre dels tres colors dels diables que pertanyen al baix camp (negre, vermell i verd fort)

Un cop resolts aquests primers dubtes, havia de pensar el disseny. Tenia clar que havia de dur el nom del seu propietari però jo volia fer-hi alguna cosa més. Després de pensar una bona estona i de comentar la jugada amb el meu dibuixant particular vam decidir decorar-la amb la mascota de la colla infantil de diables.

Amb tot a punt  em vaig posar amb la costura, que em va resultar una mica dificultosa perquè les aplicacions amb feltre no són tan còmodes de treballar com les de tela de cotó. Després de barallar-m'hi una bona estona i amb alguna que altra "emprenyada" aquí teniu com va quedar!

Per acabar-la vaig decidir posar les tires de la motxilla en color vermell, seguint la gama de colors, però donant-li així un toc més alegre i personalitzat.

No em digueu que no serà tot un diable ben equipat!

Els MICROOBJECTIUS!

Com us vaig explicar a principis d’any un del meus propòsits d’any nou, de fet penso que el més important de tots , era prendre’m la vida amb la filosofia del Slow life. Aquesta filosofia com tot a la vida té coses que m’agraden i d’altres que no tant, així que jo segueixo la meva teoria d’aprendre de cada filosofia allò que em resulti necessari, pràctic i realment útil. Sempre he pensat que amb una mica d’aquí i una mica d’allà la vida resulta molt més rica i interessant.

Doncs bé en el meu procés d’intentar aplicar alguna de les claus de la Slow Life (si us interessa un dia us en parlo una mica) he decidit practicar el que jo anomeno els “microobjectius”.

Veureu en el dia a dia tots som molt conscients que hi ha molts aspectes  o si més no alguns, que ens agradaria millorar de la nostra vida. Sovint el que fem , almenys parlo per mi, és que ens proposem assolir grans objectius, “megaobjectius”, MACROOBJECTIUS com jo els anomeno. Ens proposem fites molt grans, encara que sovint ,si fóssim una mica realistes... podríem dir del cert que  sabem que són inabastables. Tot i això ens els proposem. Si fins aquí no en tinguéssim prou, com a éssers humans que som, ens compliquem una mica més la vida... no ens en plantegem un sol objectiu sinó que ho fem amb uns quants: 2, 3, 4 o fins i tot llistes de propostes (els més agosarats).

Aquí comença la nostra lluita, amb els nostres MACROOBJECTIUS carregats a l’esquena comencem amb energia i ganes... SOM-HI A PER TOTES! A poc a poc, aquell sac que portàvem a l’esquena ens en adonem que cada vegada pesa més, és més feixuc i a poc a poc ens comença a lliscar esquena avall. Però nosaltres que som tossuts continuem. Aquell sac continua baixant ara ja ens arriba als genolls, però agafem embranzida som uns lluitadors i seguint endavant carregant amb força.

Ara ja ens arriba als peus, ens costa carregar tots aquells MACROOBJECTIUS, així que a poc a poc n’ anem perdent pel camí. Estem cansats, els dies a vegades no donen per tant, ens falten hores, ens falten ganes, ens falten energies i sovint ens sobra estrés (moltes vegades autoimposat). Arribats a aquest punt només podem fer dues coses o abandonem el sac amb els “superobjectius” o el continuem arrossegant això si sense fer-li massa cas!

Doncs bé, en aquest punt jo vaig decidir parar, respirar , pensar i prendre’m  les coses amb més calma. Què n’he tret? Us preguntareu! Doncs en el meu cas la decisió que ara no em plantejo MACROOBJECTIUS sinó que a casa treballem amb “microobjectius”.

MICROOBJECTIUS, jo els defineixo com a petites coses, a vegades ínfimes i insignificants, que a poc a poc vaig interioritzant i aplicant al dia a dia, fins que un dia te n’adones que allò ja funciona de manera totalment autònoma i inconscient. Perquè si, a poc a poc, assolint petits “microobjectius” aconseguirem assolir-ne un de MACRO. I sincerament, perquè carregar un sac amb tot el que implica si puc dur una bosseta lleugera en una mà?

I vosaltres què? SOU DE MACROOBJECTIUS o us animeu a passar-vos als MICROOBJECTIUS?