Encara que normalment no publico amb tanta
velocitat…avui podem dir que aquest és un post a cop calent.
Us poso en situació abans de començar la meva
divagació. Avui ha estat un dia d’aquells que comença bé, però que a poc a poc
es va torçant no saps massa bé com i que al final acaba en una jornada laboral
que preferiries oblidar.
Doncs bé, quan he plegat avui de la feina, he
fet allò que sempre fem tots quan anem carregadets…sí,allò que se’n diu
establir vincles comunicatius, perquè la pena expressada entre més individus
sembla menys!
Res doncs, així que parlant amb una companya de feina m’ha
dit una cosa que m’ha fet pensar i molt: “Vols
dir que no ets massa exigent?”(entès que m’ho deia per treure’m pressió,
perquè em consta que m’ha vist bastant atabalada.Sort en tinc de tenir companyes així que sempre estan disposades a escoltar i donar suport, un petonet des d'aquí per totes elles).
En un primer moment m’he sentit com si em llancessin una galleda d’aigua freda a
sobre…i després ha començat la meva especialitat vital: DONAR VOLTES A LES
COSES (no sé si us ho havia dit mai, però sóc la reina de donar voltes a les coses, en algun post ja us en donaré detalls.)
He començat a pensar: Sóc molt exigent? I per
davant meu han passat totes les facetes de la meva vida personals, vitals,
laborals… i no he pogut parar d’analitzar
moments, buscant com una boja la resposta a la meva pròpia pregunta.
Però que és ser exigent?Suposo que cadascú de
nosaltres entén l’exigència de diferents maneres.
Analitzant-me us diré que sóc una apassionada
de la meva feina, gaudeixo molt del que faig i la disfruto molt. M’encanta! Sí, és veritat que malgrat això tinc dies de totes maneres, alguns millor que d’altres…imagino
que com ens passa a tots.
També és cert que m’agrada que les coses
surtin bé. M’agrada que després de l’esforç, de l’ il·lusió, de les ganes, de
les hores, dels somnis que hi poso …quan em plantejo quelcom em surti com jo
voldria o almenys si aproximi a la idea que m'havia fet.Encara que sé, que sovint no és així, i ho tinc ben assumit. (toco prou de peus a terra)
Potser a vegades demano i em demano més del
que caldria? Doncs no ho sé, sincerament, suposo que en ocasions si que ho
faig...crec que no de manera conscient, però imagino que si.
El que està clar és que exigent o no, hi ha
dies en què et qüestiones si fas les coses prou bé, si podries fer-les millor,
si no et podries esforçar més del que ho fas... i això a vegades ens porta
certa frustració.
Així que de moment si avui he pecat d’exigent i ara tinc cert grau de frustració... El que em queda de dia
intentaré compensar-ho amb filosofia, resignació, paciència , bon humor i una bon berenar...perquè els
mals de caps amb un dolç entre mans sembla que són menys, no?
I A VOSALTRES US PASSA QUE DE VEGADES POTSER SOU MASSA EXIGENTS?
Gràcies si heu arribat fins aquí, disculpeu si
avui no brilla la coherència en el text, però ja us dic que ha estat a raig. Un petó.