dilluns, 29 de febrer del 2016

Receptes amb molt de gust: CREPS

Bona nit,
Estrenem  setmana i acabem aquest mes de febrer peculiar de 29 dies amb una nova recepta!  Avui us porto una recepta exprés. Una recepta rapidíssima ideal per utilitzar com a primer plat ,segon plat i/o postres depèn d’allò amb que la acompanyeu.
Perquè sempre va bé tenir a la butxaca, una recepta, que en qualsevol moment pot esdevenir la solució a un soparet improvisat, a un berenaret en família i/o amics, a un pica-pica d’última hora... o simplement un pecadet d’aquells pels que sempre hi ha un  forat.
La recepta d’avui: CREPS
Som-hi !preneu nota dels ingredients:
Ingredients  
1 ou
1 got de llet
1 got de farina
Mantega o margarina
A l’hora de guarnir al gust si les voleu dolces o salades.
Comencem la recepta!
En primer lloc barregem amb la batedora el got de llet, l’ou i el got de farina. Ho batem bé fins que quedi un preparació homogènia sense grumolls (la textura s’assembla a la del iogurt begut perquè us en feu una idea)
 

 NSi no voleu gastar tota la preparació de les creps de cop, la podeu guardar sense problemes a la nevera, aguanta bé uns 4 dies.
Un cop tinguem la preparació a punt, escalfem una paella a foc mig i l’untem una mica amb mantega o amb margarina perquè no se’ns enganxi la crep. Immediatament després que la mantega es desfaci ja podem posar el preparat per a creps.
Truc: Jo per a saber la quantitat de mida de massa que necessito per fer una crep poso ¾ parts del cullerot de servir sopa. Si us agraden més primes en poseu menys, i si voleu les creps més dobles doncs una mica més.


Ara ens toca esperar una mica que es cogui d’un costat per donar-li la volta. Sabrem que ja es cuita quan la massa ja es veu seca i s’infla fent petites butllofes d’aire. En aquest moment és  en el que cal girar la crep. Aquí si sou hàbils com el meu company d’aventures doncs podeu fer-ho al estil cuiner professional amb un lleu toc a la paella. Jo com bé us vaig explicar aquí no disposo d’aquesta habilitat així que he utilitzat una pala de fusta.
Un cop girades esperem uns segons i quan veiem que ja té una mica de color ja la podem treure del foc.
Per fi ens toca la part més divertida farcir-la i decorar-la com vulguem. Jo en el meu cas  us poso dos exemples mols senzills. Crep salada  de pernil dolç i formatge i  crep dolça de nutella.
El millor que tenen les creps, és que com que tenen un gust neutre les podem farcir amb qualsevol cosa. En properes receptes us ensenyo farciments més elaborats, perquè veieu que un plat senzill també pot ésser d’allò més elaborat i sofisticat.


Com heu vist és una recepta fàcil,no, facilíssima ràpida  i exprés . Així que no teniu excusa per no intentar-la!

Espero que us animeu a provar-ho! I em digueu què tal!


Ara recordeu nova recepta el dilluns 14 de febrer! 


dimecres, 24 de febrer del 2016

Mocador-xal de ganxet!

Disculpeu el retard però aquests dies vaig ben de bòlit i em costa  molt arribar a tot arreu. Com podeu comprovar no he publicat a principis de setmana com acostumo a fer. No us sé dir si ha estat acumulació de feina, mala gestió del temps, cansament o una mica de tot plegat ben barrejat.  Tinc novetats costurils per ensenyar-vos, però encara no he editat les fotos n’hi he tingut temps d’acabar-ne el post així que haureu d’esperar una mica més.

Així que avui us porto un projecte de ganxet. Ara ja fa  un temps que no us en ensenyava cap. El projecte d’avui es de fa uns mesos, però no us l’havia ensenyat encara. La veritat és que ara no puc teixir tant com ho feia abans perquè si m’hi poso al ritme habitual em ressento d’una lesió a l’espatlla i la veritat teixir, però haver de parar per les molèsties no em compensa. Teixeixo però amb calma i allargant molts els projectes…he hagut de baixar marxes.

M’encanta el ganxet però me l’he de prendre amb calma, suposo que hem faig gran jajajajaj!

Bé doncs, el que us deia, avui us porto un projecte que amb el fred que ara fa uns dies que torna a fer és molt útil. És un mocador/ xal teixit amb 4 cabdells de drops delight, en aquest cas amb tons càlids que passen des del taronja, vermell, granat, marró, gris...etc.
Aquesta llana a mi em té enamorada perquè és molt bonica i va canviant de color, de manera que sempre teixeixes amb el mateix fil i no cal que vagis canviant a cada color.


Què us sembla us agrada?




dijous, 18 de febrer del 2016

Una mica de poesia...SÍ

No sé si us he explicat mai que m’encanta llegir. Malgrat que les meves lectures habituals sempre són novel·les de diferents estils (m’agrada la literatura diversa), a vegades també m’agrada llegir poesies, encara que us confesso que de poemes no en tinc cap llibre.

No n'he trobat cap que m'acabi de cridar l'atenció(Sí en coneixeu algun s'accepten recomanacions). Però si que tinc poemes concrets que m'enamoren. Així que avui  he decidit que tenia ganes de compartir amb vosaltres  aquest poema preciós que m'ha fet pensar molt. 

Perquè si en teniu ganes, acomiadeu la setmana anant  més enllà i doneu sentit a aquestes paraules...

Us animeu a pensar?


RUDYARD KIPLING
[Si]

Si pots veure destruïda l’obra de la teva vida,

perdre, per un instant, tot allò que has guanyat

i ofegant fins els gemecs de l’ànima adolorida,

sense queixar-te, tornar-la a començar.



Si pots estimar sense embogir d’amor

i sense endurir la veu, aconsegueixes ser fort.

Si odiant els que t’odien aconsegueixes tu no odiar

i pots, sense odiar-los, defensar-te i lluitar.



Si pots mantenir el teu cap dret

mentre al teu entorn tots l’han d’abaixar

i veient la mentida guanyen els cors

t’enrajoles l’ànima i mai més enganyes.



Si aconsegueixes ser digne sense deixar de ser franc,

i pots parlar amb monarques sense sentir vanitat.



Si observes i medites

sense arribar a escèptic o destructor,

i somniant evites veure’t convertit

en un vulgar somniador.



Si tot pensant arribes a savi

sense ser un moralista ni perdre la fe,

i saps ser valent i prudent a la vegada

però mai un temerari sense por.



Si derrotat comences i vencedor acabes

i ambdues coses acceptes sabent que són falses

amb el mateix somriure i mateix menyspreu,

llavors els reis, els déus, la sort i la victòria

hauràs per sempre vençut,

i valdràs més del que valen el poder i la glòria

perquè seràs PERSONA

Què me'n dieu? M’encanta  perquè  el seu missatge és senzill, però et fa pensar.  Ja ho veieu en el fons tot el que ens passa és perquè som… simplement …PERSONES!
 BON CAP DE SETMANA!




dilluns, 15 de febrer del 2016

RECEPTES AMB MOLT DE GUST: BROWNIE DE XOCOLATA I NOUS.

 Bona nit,
Comencem setmana i com no podia ser d’una altra manera ho fem amb una nova recepta!  Avui us porto una recepta d’aquelles que de ben segur que si proveu de fer es convertirà en un dels vostres imprescindibles, a mi és el que em va passar.
La recepta d’avui és una d’aquelles receptes senzilles,fàcils i delicioses que no fallen mai. Avui BROWNIE  DE XOCOLATA AMB NOUS.
El tema dels Brownies era una espineta que tenia clavada ja que alguna vegada que havia provat de fer-ne mai els havia trobat el punt tendresa idoni,  o bé em quedava massa dur o bé em quedava massa cruós. Fins que la Montse una companya de feina un dia per esmorzar ens va portar el seu Brownie per llepar-se’n els dits  i aquí en teniu la recepta! Ja veureu com és fantàstica.
A més ahir mateix vaig fer la recepta per a dur-la a una calçotada i va ser tot un èxit.
Som-hi !preneu nota dels ingredients:
Ingredients  per a 2 pax
200 gr de xocolata de cobertura
220gr de mantega
4 ous
220gr de sucre
70gr de farina
Un grapat de nous
Comencem la recepta!
En primer lloc desfem la xocolata  amb la mantega al microones o al bany maria. Un cop ho tinguem fos ho remenem bé perquè quedi homogeni.
 
 NRecordeu  que si desfeu la xocolata amb el microones el temps per desfer la xocolata dependrà de la potència del microones. Jo us recomano que  feu intervals de 30 segons per tal que la xocolata se us vagi desfent i pugueu evitar que es cremi.


En un altre bol batem els ous  i  la sucre. Després incorporem la farina fins que quedi ben lligat.



Un cop tinguem la massa a punt afegim al bol la xocolata amb la mantega hi ho barregem fins que quedi una massa ben homogènia.
 Ara tallem les nous a trossos petits i  els afegim a la massa que ja teníem a punt.
NLa quantitat de nous és una mica a ull, depèn de si us agrada trobar-ne més trossos al brownie o menys. Jo en aquesta ocasió vaig posar la quantitat que em quedava al pot de casa! Quin remei no n’hi havia més! (no us passa a vegades que us poseu a fer una recepta i feu just d’algun ingredient o us en falta algun?)
La massa preparada la posem al forn a coure a 180º.  I el coem de 35 a 40 minuts.
!El tema del temps dins el forn és la clau per l’esponjositat del pastís. No passeu mai de 40 minuts o us quedarà massa cuit i per tant en refredar-se serà molt dur.
Penseu que un cop treieu el brownie del forn quedarà una mica esquerdat, però no patiu. Sempre el podeu cobrir amb xocolata o bé escampar sucre glaç per sobre.
I aquí el teniu meu BROWNIE DE XOCOLATA I NOUS. Com heu vist és una recepta fàcil, ràpida ,senzilla. Què millor per compartir amb família i amics, o per esmorzar o berenar en parella?

Espero que us animeu a provar-ho! I em digueu què tal!
Ara recordeu nova recepta el dilluns 29 de Febrer! Ostres 29, això no passa cada any!

dijous, 11 de febrer del 2016

UN PASSEIG PELS NÚVOLS

Un passeig pels núvols... a qui no li agradaria passejar per aquests elements que ens omplen el cel de figures, de formes, que ens evoquen a imaginar, a crear  personatges i paisatges únics en un fons d'un blau intens?

I és que sovint sentim l'expressió "estàs als núvols"quan estàs una mica distret o no prestes la suficient atenció a allò que t’estant dient. Si , si, sí, estem als núvols de tant en tant. Necessitem estar-hi per simplement deixar volar la nostra imaginació, descansar, no pensar... simplement observar i deixar-se endur.
A vegades es bo deixar de tocar de peus a terra on els problemes tendeixen a acumular-se.

Doncs avui simplement estic als núvols, perquè m'han agafat ganes d'estirar-me mirant el cel i de deixar a la meva imaginació les portes obertes per veure en que s'inspira, que crea, que somia...

Un passeig pels núvols pot ser una bona manera per acabar la setmana i encara el divendres amb  energia! I de fet crec que ho és. Així que us proposo un passeig pel cel !

Bona passejada!

dimarts, 9 de febrer del 2016

Qui juga amb paelles...

Bon dia família,
Comencem dimarts i avui ho fem amb una aventura. I és que per córrer aventures emocionants no cal pas anar a l’altra banda de món, a vegades no cal ni sortir de casa. Com bé sabeu sóc una aficionada a la cuina. M’encanta remenar-me entre fogons, cassoles, paelles, bols, batedores, i utensilis varis (us confesso que no en tinc més perquè em falta espai).
Entrar a la cuina i pensar, crear, reinventar o recuperar receptes  és molt més que una distracció per mi. La cuina té un efecte relaxant, em desperta una part creativa que després sempre es veu recompensada amb la cara d’aquells que tasten les meves elaboracions. A vegades més encertades que d’altres, no ens enganyem. Ja m’agradaria a mi que tot em sortís bé a la primera.
Doncs res, us explico  la meva aventura que si heu estat atents al títol té a veure amb PAELLES.


I és que qui no ha vist mai aquells cuiners a la televisió que amb un lleu toc de canell giren la truita o remenen un saltejat.  Sembla que facin una coreografia a la cuina, tot és tan fàcil i tan senzill que des de casa et preguntes i per què no provar-ho jo?
Després ràpidament te n’adones que  ells són professionals i que segur que no és tan fàcil. Fins aquí perfecte.  Però que passa quan veus que el teu company d’aventures també fa aquests jocs de paella?
Aquí sí, en aquest moment penses, si ell pot fer-ho, jo també! Tampoc pot ser tan difícil! Doncs aquesta setmana passada em vaig animar a fer els meus jocs de paella... amb el saltejat al foc, vaig acostar el canell al mànec, vaig donar un lleuger copet i vaig veure volar els ingredients en l’aire.
Quin moment més màgic, per fi sóc tota una professional, una cuinera de cap a peus. Sóc una professional d’embrutar la cuina!!
Perquè com us podeu imaginar la meva gran idea, aquella aventura entre fogons va acabar sent un gran desastre!
Dieu-me antiga però jo de moment he après la lliçó. I continuaré remenant amb la cullera de tota la vida perquè ja se sap: QUI JUGA AMB PAELLES EMBRUTA LA CUINA!
 
I vosaltres feu invents d’aquests a la cuina?


dijous, 4 de febrer del 2016

La meva primera bossa de roba!

La meva primera bossa de roba!

Bona nit avui us porto un altre dels meus projectes costurils.  Encara que fa uns mesos no ho hagués dit mai , sembla que comencem a fer-nos amigues amb la meva Singer i que ja ens anem entenent una mica més. Jo diria que hi ha dies en què treballem prou bé juntes. Encara que a vegades no ens posem d’acord i encara tenim algun incident que altre!
Però bé, ja sé sap que ningú neix ensenyat  així que amb il·lusió i  moltes ganes anem fent!
                    
Després del davantal que ja us vaig ensenyar aquí, em venia de gust cosir-me alguna cosa per a mi. Això sí, volia tirar endavant un projecte que no em resultes molt costós.
Quan parlo de costós no em refereixo a nivell econòmic (encara que he de confessar que ja me n’he adonat que tinc un ull per les teles cares que fa por!) sinó més aviat a nivell de temps.
Us he de confessar que quan faig projectes massa llargs i s’eternitzen, els acabo agafant mania i llavors corren el perill de quedar-se a mig fer.

Bé el projecte que vaig decidir en aquesta ocasió era el de cosir una bossa gran amb anses llargues.

En un primer moment tenia la idea de fer una bossa de tela, d’aquestes típiques que et donen en algunes botigues quan compres o com aquelles que venen de “merchandising” als concerts per als fans dels grups musicals.

La idea de la bossa és perquè jo les faig servir moltíssim. Sempre carrego trastos amunt i avall, així que, què millor que fer-ho amb una bossa ben bonica.

Com a teles em vaig decidir per una tela amb estampats geomètrics en tons blaus, verds i grocs i per al folre un to blau desgastat (sóc fan del blau, és el meu color preferit).

Encara que primer volia teixir la bossa i au, després vaig pensar que seria pràctic cosir-hi una butxaca per posar les Claus i el mòbil, que sinó sempre he de remenar tota la bossa per trobar-les. Us passa a vosaltres?
Per a la butxaca vaig decidir combinar les dues teles tant la de l’exterior com la del folre. Bàsicament perquè no tenia prou tela d’una sola manera, i la veritat la combinació que ha quedat de la butxaca bicolor és una de les coses que més m’agraden de la bossa.

Un cop tenia la bossa amb la butxaca, va ser quan me’n vaig adonar que les dimensions eren  bastant més grans de les que m’havia imaginat al principi.  Així que, per donar-li més consistència a la bossa em van recomanar posar-hi cul. I així ho vaig fer.
Al final no em vaig quedar amb la bossa senzilla que havia pensat, però he de reconèixer que estic encantada amb el resultat a més penso que no s’ha d’estar tancat a res quan es comença un projecte.  La prova és que a vegades els petits canvis que vas introduint durant el procés, fan que el resultat encara sigui millor!
 Que me’n dieu? Què us sembla la meva primera bossa de roba?

dilluns, 1 de febrer del 2016

RECEPTES AMB MOLT DE GUST: PAQUETS DE LLUÇ AMB PERNIL SALAT

Bona nit,
Estrenem setmana, mes  i  nova recepta!  Avui us porto una recepta de peix, ja que me n’he adonat que receptes marines no us en poso gairebé mai. I no és perquè el peix no m’agradi o no el cuini, però si que normalment el faig a la planxa i/o al forn i no són receptes gaire elaborades.
El que m’encanta del peix és que pot ser el plat principal d’un àpat però té l’avantatge que no et deixa mai amb aquella sensació de refart que a mi personalment no m’agrada gens. NO suporto la sensació d’estar retipa.
A més us diré que una de les avantatges d’aquesta recepta és que la podeu fer d’un dia per l’altre. Ja que com tota bona cassoleta al dia després encara està més bona. Ideal doncs per quan tenim convidats a casa i no volem estar cuinant fins l’últim moment.
La recepta d’avui: PAQUETS DE LLUÇ AMB PERNIL SALAT
Som-hi !preneu nota dels ingredients:
Ingredients  per a 4 pax
1 lluç de palangre
8 talls de pernil salat
1 carbassó
1 pastanaga
1 ceba
10 xampinyons
Un got de vi blanc
2 gots de caldo de peix
1 fulla de llorer
farina
Oli, sal i pebre.
Comencem la recepta!
En primer lloc prepararem les verdures.  Rentem els carbassons (no cal pelar-los) i comencem a fer els espaguetis (Des que tinc la màquina de fer espaguetis els posaria a tot arreu ho sé). Per a fer-los teniu dues opcions o bé partir el carbassó per la meitat (llarga) i anar tallant tires en juliana. O bé utilitzar un aparell específic per a fer espaguetis de verdures.  Si us en recordeu us el vaig presentar en aquí.
Farem el mateix amb les pastanagues.  Els xampinyons i la ceba els tallarem en juliana.
 Bé un cop tenim els espaguetis i la juliana de verdura preparats els deixem en un bol .

Ara ens toca preparar el peix. Tallem el lluç a dauets i els sal pebrem.
 
NEn el meu cas jo ja li vaig demanar a la peixatera que em tragues les espines del lluç i em treies els lloms sencers. No ens enganyem, elles ho fan d’allò més fàcil però jo a casa hagués destrossat mig peix.
!Truc: Penseu en no posar gaire sal perquè després aquests paquets aniran embolicats amb pernil salat i això ja els aportarà més sal.

Emboliquem els daus amb el pernil salat i els lliguem amb un escuradents o un fil de cuinar.

Un cop els tinguem a punt els enfarinem, els daurem amb oli i els deixen escórrer sobre paper absorbent.
Ara ens toca saltejar les verdures fins que tinguin una mica de color. Un cop tinguin aquell to dauradet afegim el got de vi blanc i deixem reduir.
Un cop hagi reduït el vi afegim el peix a la cassola i els dos gots de caldo. Ho deixem coure durant uns 7 minutets o fins que el caldo redueixi.

I aquí  teniu els nostres paquets de lluç amb pernil. Com heu vist  no és una recepta difícil, encara que si laboriosa sobretot l’estona de fer els paquets  amb el peix. Espero que us animeu a provar-ho! I em digueu què tal!

Ara recordeu nova recepta el dilluns 15 de febrer!