dilluns, 29 de gener del 2018

RECEPTES AMB MOLT DE GUST: PASTÍS D’ESPINACS I FORMATGE DE CABRA

Comencem setmana hi ho fem amb una nova recepta. Avui us porto una recepta homenatge i és que la recepta d’avui està inspirada en una recepta que sempre porta una companya de feina en els dinars de pedres. És una recepta boníssima, que a mi m’encanta així que jo n’he fet la meva versió.
Avui cuinem: PASTÍS D’ESPINACS I FORMATGE DE CABRA.
Preneu nota dels INGREDIENTS :
-1 massa de pasta de full
-500 gr d’espinacs
-2 o 3 ous
-4 talls de formatge rulo de cabra
- 200ml de nata o de llet
-un grapat de panses i pinyons
-sal i oli.
Som-hi comencem la recepta:
En primer lloc preparem la base. La posem al motlle i la punxem amb una forquilla perquè no se’ns infli. Abans de posar-la al motlle es convenient untar-lo amb una mica d’oli o de mantega perquè el pastís no s’enganxi.

Mentrestant preparem els espinacs. Els saltegem a la paella amb un raget d’oli (si voleu ni cal) fins que tinguin una mica de color.
Quan estiguin una mica cuits afegim les panses i els pinyons. Ho saltegem uns minuts tot junt. Els deixem refredar una mica.
Ara posem en un bol els ous i la nata i els batem. Un cop ho tinguem a punt hi afegim els espinacs i ho remenem bé.
Aboquem la barreja al motlle i posem a sobre el formatge de cabra. Ara posem el pastís al forn a uns 180 º (això ja sabeu que dependrà de cada forn) fins que la massa de pasta de full tingui un color daurat.

Aquí el teniu. No em digueu que no és una recepta senzilla, ràpida i fàcil ! Recepta ideal per menjar a casa o a la carmanyola tant per dinar com per sopar. Ja us aviso que atipa força així que penseu que amb un tall mitjanet ja en tindreu prou.
Recordeu la setmana del 12 de febrer nova recepta. 

dimecres, 24 de gener del 2018

PORTA- BOLQUERS DE NÚVOLS

Ja som a mitja setmana i avui us porto un nou projecte de costura. En aquest cas va ser una petita ajuda que un tió em va demanar per poder cagar un regal útil i pràctic per al més petit de casa.
Com bé sabeu els tions saben molt bé allò que caguen i per qui ho caguen. En aquest cas el tió sabia que a casa del Martí necessitaven un porta-bolquers per dur-los al cotxet. A més a més aquest tió tan espavilat tenia clar que per anar bé hauria de ser combinant la tela de núvols i topets en color mint que us vaig ensenyar en aquest projecte (ja que el destinatari era el mateix)
La veritat és que no havia cosit mai un porta-bolquers , de fet primer em vaig haver de posar d’acord amb el tió a veure quina idea en tenia al respecte. Un cop entesos em vaig posar mans a la màquina.
Vaig decidir cosir a dins del porta-bolquers dues butxaques una per posar els bolquers i l’altre per posar les tovalloletes humides. 

La tela exterior de la butxaca la vaig fer amb l’estampat de núvols com l’exterior i la part interior amb la tela de puntets com la part interior. Entremig de tela i tela hi vaig posar una mica d’entretela per donar una mica de cos.
Per a tancar vaig posar una cinta que tancava amb un snap. Aquí teniu com va quedar! Ara esperar que el facin servir molt i que els sigui pràctic

divendres, 19 de gener del 2018

CLAUERS DE BOTÓ

Acabem setmana i ho fem amb un nou projecte de costura. En aquesta ocasió és un super projecte en molts sentits. Ara us explico perquè!
1.-És un projecte d’aprofitament. Com bé sabeu les que cosiu, feu ganxet o mitja, escrapegeu... bé en general les que feu manualitats o us agrada el món handmade un dels principals problemes que això comporta és l’acumulació de retalls, retallets, sobres, puntes, trossets, bocinets... etc en aquest cas de roba que ocupen un lloc important però que a més mai llencem per allò de «per si...» doncs bé amb aquest projecte vaig aconseguir treure profit a aquests «retalls» ( ho confesso no a tots jajaja si no a una part petita, però bé... més val això que res!)
2.- És un CVCQ (un culo veo culo quiero). Un d’aquells projectes en que trobes una imatge a l’ordinador i te n’enamores. Així que decideixes que en faràs la teva pròpia versió.
3.- És un projecte SENSE-SENSE. És a dir un projecte sense instruccions, sense idea de com fer-lo , sense idea de materials, sense idea de com seguir quan et quedes encallat ... així que durant tot el projecte fas un assaig- error i sens dubte que aprens moltíssim. Ja sabeu allò que diuen: «fent i desfent aprèn l’aprenent»
4.- És un macroprojecte, perquè no implica cosir un model d’allò que has pensat sinó fer-ne 20! sort que en part del projecte la costura va ser compartida amb la Núria (companya cosidora de la feina).
5.- És un projecte regal, això implica la il·lusió i les ganes que hi poses al darrera pensant en tots aquells a qui va destinat. En aquest cas era el detall de Nadal que vam donar a totes les companyes de feina després del joc (també amb teles) en el dinar de Nadal.
Per tots aquests motius és un super projecte que em fa molt de goig ensenyar-vos.
Us explico com va anar. Després de pensar el joc del dinar de Nadal que com us he explicat abans tenia a veure amb les teles, vam decidir que podríem fer com a detallet un clauer per a cadascú. Remenant per internet vam trobar una imatge d’un clauer en forma de botó i ens va semblar ideal per a la temàtica del món de la costura del dinar.
Mirant la imatge semblava senzill de fer, la realitat és que va ser més complicat , jajaja bastant més del que pensàvem. Un cop dissenyades les plantilles de paper i amb els retalls de tela escollits ens vam posar mans a la màquina.
Primer vam ajuntar les rodones amb teles estampades amb la base de tela de feltre negre. Després vam dibuixar i cosir sobre la tela estampada el que simularia ser els forats dels nostres botons i els fils.
 Per altra banda vam cosir la tira del clauer amb l’anella a l’espuma central del nostre clauer.

Un cop vam tenir totes les peces vam ajuntar la base inferior, amb l’espuma i la cinta i la base superior cosint-t'ho tot amb un fistó.
Per acabar vam retallar l’espuma que sobrava amb molta cura de no perdre la forma rodona.
Durant el procés certament hi va haver moments de patiment perquè allò no quedava com jo volia, moments d'eufòria, moments d’atabalament... una mica de tot.





 Ara us diré que no puc estar més orgullosa del resultat i de l’acollida que va tenir en regalar-lo.
Què us semblen a vosaltres ? Us agraden els clauers de botons?




dilluns, 15 de gener del 2018

RECEPTES AMB MOLT DE GUST: PASTÍS DE PATATA

Comencem any pel que fa a les receptes. Jo no sé vosaltres però després d’aquestes festes només tenia ganes de menjar un altre cop amb normalitat i fugir d’aquests àpats intensos d’aquests dies. Avui us porto un plat ideal per dur a la carmanyola ja que és un plat equilibrat amb una mica de tot i que per tan ens serveix perfectament de plat únic.
A més si esteu fent dieta aprofitant el principi d’any us el podeu menjar perfectament.
Avui cuinem: PASTÍS DE PATATA
Preneu nota dels INGREDIENTS per 2 pax :
-4 o patates (depèn de la mida)
-4 o 5 talls de pernil dolç o paó
-1 ou per persona
-6 talls de formatge
- Una mica de formatge ratllat per gratinar
-una cullerada petita de mantega (opcional)
-sal, pebre i orenga.
Som-hi comencem la recepta:
En primer lloc pelem i tallem les patates a trossos i les posem a bullir.
Un cop tinguem les patates bullides les escorrem i les posem al bol. Ara afegim els dos ous (recordeu que és un per persona) i ho triturem amb la batedora. Quan ho tinguem triturar podem afegir la mantega o la margarina perquè ens quedi més suau (tot i que és opcional). Un cop enllestit salpebrem al gust.


Després preparem el motlle(Jo utilitzo una safata de vidre) untant-lo amb una mica d’oli o de mantega perquè el pastís no s’enganxi.
Un cop tinguem el motlle a punt hem d’anar fent capes: 1r una capa de patata (queda bastant líquida, no patiu és normal!), 2n capa de pernil dolç o paó, 3r capa de formatge. Arribats en aquest punt podeu repetir una capa de pernil dolç perquè quedi més contundent o tornar a repetir les capes.

Un cop fets els dos pisos acabarem amb una capa de patata a dalt de tot.
Ara posem el formatge ratllat i l’orenga. L’heu de posar al forn a uns 180 º (això ja sabeu que dependrá de cada forn) fins que el formatge estigui daurat.
Aquí la teniu. No em digueu que no és una recepta senzilla, ràpida, fàcil i light! Recepta ideal per menjar a casa o a la carmanyola tant per dinar com per sopar. I vosaltres sou de plat únic o més de dos plats?
Recordeu la setmana del 29 de gener nova recepta. 

divendres, 12 de gener del 2018

CORONA I PISSARRA PER L'ONA

Acabem setmana i ho fem amb un nou projecte de costura. La veritat és que en tinc uns quants per ensenyar-vos últimament la pobre màquina està que no para, però a poc a poc espero poder mostrar-vos -els tots. En aquesta ocasió és un projecte d’aquells que m’agrada cosir, perquè serveixen per celebrar el primer aniversari d’una petita. I és que el primer any és un data ben important i que millor que fer-ho amb un toc handmade.
La Vanessa (la mare de la petita Ona) tenia molt clar que per celebrar l’aniversari de la petita volia una corona i que a més volia amb unes teles a conjunt una pissarra enrotllable.
A l’hora d’escollir les teles vaig buscar-ne dues que lliguessin en el color però que cadascuna d’elles tingues la seva pròpia personalitat.
En el cas de la corona vaig escollir una tela amb fons blanc i topets de colors alegres (grocs, magentes, blaus, vermells...) combinats amb un biaix vermellós. M’agrada que les corones tinguin estampats alegres, ja que, què millor per celebrar un aniversari?



Pel que fa a la pissarra em vaig decidir per una tela molt divertida amb fons blanc i un estampat d’ocells tropicals, combinada amb un biax vermell.
Aquí teniu com van quedar. Una corona i una pissarra enrotllable que l’Ona ja gaudeix a casa.

Jo encantada d’haver-les fet i feliç d’haver vist la cara de contenta que va fer la seva destinatària. 

dilluns, 8 de gener del 2018

SLOW LIFE

Aquí em teniu traient les teranyines, passant el drap de la pols i posant una mica d’ordre al bloc. Després d’uns dies amb el bloc tancat per vacances tornem a la càrrega. Normalment a final d’any sempre faig el balanç de l’any anterior. Com ha anat? he aconseguit els propòsits que pretenia ?en què penso que he fallat? que puc donar com a fet?.A més sempre us comento els propòsits que m’he fet per aquest nou any que acabem de començar. Què em plantejo? Quins projectes tinc? Què vull millorar o canviar?
Aquest any però, he decidit fer-ho una mica diferent. Ja sabeu el que diuen renovar-se o morir.
Siguem realistes hi ha propòsits d’aquells que els arrossegues d’un any a l’altre i no hi ha manera de complir-los i que per tant són els pobres repetidors. Així que aquest any no em ve de gust explicar-vos els propòsits que em plantejo, sinó que, he decidit que durant l’any us comunicaré aquells que ja he assolit i que ja he fet meus! Els que podré dir que ja puc tatxar de la llista. Tan a nivell personal com en aquest món virtual.
El que tinc clar és que una de les meves màximes d’aquest any serà la SLOW LIFE. Sí,la vida lenta, gaudint dels moments. Amb això no vol dir que jo pari quieta (sóc un nervi i inquieta de mena) el que no faré és anar amb la soga al coll atabalada per arribar a tot arreu per auto-obligacions que jo mateixa m’he imposat a part de les que el dia a dia ja ens imposa.

Així que «piano , piano» , « a poc a poc i bona lletra». A nivell del bloc pretenc mantenir les dues publicacions a la setmana però sense pressió...si hi són bé i sinó doncs també. SLOW LIFE implica parar, mirar i pensar.

Una abraçada ens veiem el dijous!