dilluns, 23 d’octubre del 2017

BRICOMANIACS!

Avui puc afirmar amb orgull i satisfacció que la nostra comunitat és la font d’inspiració de coneguts programes de bricolatge com el «BRICOMANIA» o el «JA T’HO FARÀS» . No sé si fins i tot seria molt agosarat dir que podríem arribar a inspirar programes de la resta del món.
Si ho sé, ara esteu pensant, que sóc una egòlatra i que em crec que les meus quatre experiments amb el bricolatge són dignes d’impressionar a mig món. Doncs no ! Us equivoqueu de mig a mig. No us parlo pas de les aventures de casa nostra (que ja sabeu que en tenim per donar i per vendre), sinó de les dels nostres veïns que se’ns dubte són aficionats al bricolatge o si més no addictes al trepant (taladro).
Us preguntareu com he arribat a aquesta conclusió. Doncs és molt . Uns veïns que de manera diària utilitzin el trepant a casa i els caps de setmana ho facin amb més intensitat i des de primera hora del matí, bé deuen ser addictes al bricolatge NO? Aquesta em sembla la conclusió més lògica. He elaborat altres teories però les trobo menys versemblants. Us les comento tot seguit a veure si entre tots descobrim el misteri del trepant FURTIU.

1.- Els veïns són muntadors clandestins de mobles d’ Ikea i tenen un taller tipus la mítica sèrie « les Teresines» de muntatge de mobiliari per encàrrec?

2.- Són amants del formatge Gruyere i pretenen decorar les parets de casa seva inspirant-se en els forats d’aquest producte làctic?

3.- Són reputats pintors o artistes. Estan muntant una galeria d’art als passadissos de casa. Necessiten fer ús del trepant de manera continuada per preparar i anar canviant les exposicions segons la temporada?

4.- Són els becaris d’un programa de bricolatge i utilitzen casa seva com a banc de proves per als seus experiments?

5.- Els veïns formen part d’un grup de científics de la NASA i estan construint el proper prototipus de coet per anar a Venus?

6.- Tenen un grup de música alternatiu i creen els seus instruments a partir de material reciclat?

7.-Són addictes a la feina i s’enduen tasques de la fàbrica per acabar-les a casa?

8.- Utilitzen el soroll del trepant per a meditar i relaxar-se. Com una mena de mantra mecànic repetitiu?

9.- Estan muntant un moble tret d’un col·leccionable. Cada setmana els arriba una peça nova i cal que la vagin afegint?

Ja veieu que per teories no serà. Amb quina us quedeu vosaltres? Jo continuo pensant que són uns addictes al bricolatge perquè em sembla la més racional. Ara bé només espero que aquest hobby se’ls passi aviat perquè us asseguro que conviure amb soroll de trepant tot sovint pot arribar a ser prou molest! I amb això no vull dir que a mi no m'agradi el bricolatge, però tot en la seva justa mesura.

Us deixo que ja han començat la tanda d’avui.

dijous, 19 d’octubre del 2017

PISSARRES ENROTLLABLES.

Caram ja tornem a tenir el dijous aquí! Els dies em passen volant. De moment puc afirmar amb orgull que els dos dies de publicació a la setmana van sobre el previst. Avui us porto un nou projecte de costura per als petits i no tant petits de casa: LES PISSARRES ENROTLLABLES.
En aquest cas em va venir la idea de cosir-ne tres. Havíem de passar un cap de setmana llarg amb una bona colla d’amics i sabent que hi hauria 4 petits a la colla (només en vaig cosir tres perquè la petita era massa petita per poder gaudir de la pissarra, però no es va quedar amb les mans buides també va rebre el seu regalet handmade) no em vaig poder resistir de portar-los un regalet fet a mà i amb tot l’amor del món.
Després de pensar una estona que podia porta, són nenes i nen de 2 anys. Em vaig decantar per cosir-los una pissarra enrotllable perquè poguessin jugar i entretenir-se.
Era la primera vegada que en cosia una, així que buscant, buscant vaig fer cap al bloc de MIRA QUE FEM ARA en què té un tutorial més que ben explicat .
A partir d’aquí en la tria de les teles ho vaig tenir claríssim. Feia temps que estava més que enamorada de les teles de Mariqcades així que aquesta em va semblar una ocasió perfecta per a fer-les servir.
Vaig escollir dos estampats diferents un amb paisatge de càmping i una altra amb robots de colors. Per acompanyar-les snaps i biaix d’un to alegre i combinat amb la tela.
Cosir les pissarres no resulta molt dificultós. La part més pesada sempre és la del biaix, sobretot en les cantonades. Sovint agafes la cinta d’un costat bé però de l’altre no acaba de quedar perfecte. Així que cal fixar-s’hi bé i repassar perquè quedi el més bonic possible.
Dins de les pissarres vaig posar una capseta de guixos de colors en una butxaca i el esborrador en l’altre.







Aquí teniu com van quedar. I la prova que de seguida van ser estrenades. Em consta que les fan servir molt i que les gaudeixen al màxim. De fet només acabar-les de cosir ja vaig tenir clar que no serien les últimes que cosiria perquè em semblen un regal genial.
Vosaltres sou dels que de petits us agradava dibuixar? Com hagués xalat jo amb una pissarra així.






dilluns, 16 d’octubre del 2017

RECEPTES AMB MOLT DE GUST: PALMERES DE PASTA DE FULL

Comencem setmana i ho fem amb una nova recepta. Aquesta vegada amb una recepta dolça ideal per acompanyar el cafè o el te de mitja tarda.
La protagonista en aquesta ocasió serà la pasta de full que com ja sabeu és un bàsic de la meva cuina pel que fa a elaborar dolços fàcils i senzills. Us deixo link a algunes de les receptes que ja us havia ensenyat : trena de xocolata, flor , roses de poma, croissant.

Avui cuinem: PALMERES DE PASTA DE FULL
Preneu nota dels INGREDIENTS :
  • Una massa de pasta de full 
  • Sucre glaç
  • un got d’aigua
  • una cullerada petita de mel
  • xocolata de cobertura

Som-hi comencem la recepta:
En primer lloc estirem la massa de pasta de full i posem una fina capa de sucre glaç a la superfície.
Ara ens toca anar cargolant la massa de l’extrem dret fins a la meitat i després de l’extrem esquerre fins a la meitat. En aquest punt és important que cargolem fent pressió en la massa de full sobre ella mateixa perquè si ho deixem fluix quan posem les palmeres al forn se’ns obriran i perdran la forma.

Un cop ho tinguem cargolat tallem les palmeres més o menys a un dit d’ample.
Ara ens toca pintar-les amb una mica d’aigua mel i posar-les al forn. Pel que fa al forn us poso la temperatura 175º i els 20-25 minuts aproximats però penseu que cada forn és diferent i el primer cop que les feu hi heu d’estar a sobre.
Quan tinguin un to daurat ja les podem treure del forn i les deixem refredar en una reixeta. Un cop fredes ens les podem menjar així o podem recobrir-les amb xocolata. Això ja va a gust del consumidor.
Aquí la teniu. No em digueu que no és una recepta senzilla, ràpida i fàcil ideal per un caprici dolç. I vosaltres sou de menjar alguna pasta amb el te i o el cafè. Per cert disculpeu que no hi hagi fotografia de les palmeres de xocolata però ens les vam cruspir tan ràpid que se’m va oblidar fer-ne foto! jajajaa
Recordeu el dia 30 d’octubre nova recepta. 

dijous, 12 d’octubre del 2017

TOTE BAG DE CACTUS

Dijous a la vista per a molts de vosaltres pont... Per celebrar-ho us porto un nou projecte de costura. En aquesta ocasió es tracta d’un projecte per a una amant dels cactus.
Els cactus aquesta planta meravellosa que aconsegueix sobreviure a planticidis com els que sovint succeïxen a casa meva. Us deixo el link a un post on parlava d’ells.
Doncs bé quan vaig pensar en preparar un detallet ho vaig tenir clar  havia de ser alguna cosa feta a mà i els cactus no podien faltar de cap manera. Després de pensar que podia regalar se’m va acudir cosir una tote bag (bossa de roba) perquè és una cosa que sempre fa servei i que personalment em resulta molt útil i pràctica.

La tria de la tela va ser senzilla ja que tenia claríssim que la protagonista seria una loneta de cactus que vaig comprar al Nunoya i amb la que tinc començada un altre projecte (a mitges). Per combinar-ho vaig escollir una tela d’estrelles per a l’interior i les anses van ser amb cinta de motxilla de color lila a conjunt amb l’estampat de cactus.
Vaig estar dubtant una mica de si fer la bossa amb cul o sense , però al final va guanyar l’opció de «Amb» perquè trobo que fa que la bossa tingui més capacitat.
Per acompanyar la bossa vaig comprar un clauer de cactus i una postal amb cactus també per posar-hi la dedicatòria.
Cosir un regal per algú sempre fa il·lusió però a sobre si la persona que ho rep està més que contenta encara més. Ara només espero que la «disfruti» i la faci servir molt. Li envio un petonet des d’aquí.
Us poso com va quedar. Què us sembla ? no em digueu que no és una combinació super alegre! 



dilluns, 9 d’octubre del 2017

TEORIES SOBRE WC PÚBLICS 1.

Si, sí heu llegit bé el títol del post. Avui us parlaré sobre les teories que jo mateixa reputada no científica de casa meva he elaborat sobre els lavabos públics.
Primer de tot haurem de definir i deixar clar que entenem per un lavabo públic. S'entén com a lavabo públic aquell espai obert a la població dedicat a cobrir les nostres necessitats fisiològiques vitals relacionades amb l’aparell excretor, en què el seu ús és de caire gratuït.
Cal especificar bé la definició perquè no és el mateix que aquells lavabos de franquícies alimentàries en que tots ens hem colat per dur a terme un ús furtiu de les seves instal·lacions de WC. Utilitzant per aquest fi al·legacions de consumicions properes o simplement esmunyint-nos entre la gent tot dissimulant com a un consumidor més de l’establiment entrant i sortint de manera discreta del mateix.
Aclarits aquest punt podem continuar amb les meves teories.
1. PAPER OUT
La majoria de vegades el paper de WC brilla per la seva absència o bé apareix en forma de porta rotlles insofrible en que comences a donar voltes i voltes, amb mitja mà entaforada per extreure un minúscul tros de paper, que sovint resulta ser insuficient! Cal destacar que sovint el paper desaparegut el podem trobar a terra al voltant de vàter o bé a la paperera del costat de les piques utilitzat com improvisat eixugamans.
Aquí podríem parlar de la qualitat del paper suposant que n’hi hagi però això ja donaria per un altre post per si sol.
* Ho sé la foto no fa justícia però és una excepció!
2. PORTES QUE NO TANQUEN
Un clàssic dels WC públics. Portes que no tenen tancament, que el tenen destrossat o que simplement no encaixen en el marc. Aquest tipus de lavabo són perfectes quan vas a una sortida d’amigues al lavabo perquè una sempre acaba fent de suport de porta vital. El problema és quan vas sola i has de fer mil malabars per aguantar la porta amb una mà i dur a terme activitats pròpies d’aquest espai. Segons la distància entre la tassa del vàter i la porta pot convertir-se en una veritable Odissea digna d’una tragèdia de l’edat clàssica.
*per cert l’altre dia comentant amb un amic el contingut del post ja em va deixar clar que per ells aguantar la porta és qüestió d’allargar bé la cama!
3. PAPERERES CAIXA FORTA
Aquelles magnífiques papereres en què llençar quelcom esdevé un exercici d’alta resolució tecnològica. Apreti el botó, giri la maneta, faci rodar la tapa...De veritat , on ha quedat la paperera rodona de tota la vida? Aquella amb un únic orifici gran d’entrada, amb tapa o sense però sense necessitat d’instruccions?


Ja ho veieu els lavabos públics quina aventura! Properament la segona entrega. I vosaltres compartiu alguna d’aquestes teories?

dijous, 5 d’octubre del 2017

40 aniversari fet a mà

Ja torna a ser dijous el primer d’aquest mes d’octubre. Així que l’estrenem amb un nou projecte de costura. En aquesta ocasió es tracta d’un projecte per a celebrar un 40 aniversari .
Fa uns mesos vam preparar una petita celebració per a un 40 aniversari de casats. La idea era fer un regal perquè la parella poguessin gaudir plegats i del que sempre es recordessin. Volíem fer un regal que es recordes durant molt de temps, així que en lloc de regalar una cosa material ens vam decidir per obsequiar els homenatjats amb una experiència.
Ara bé ja sabeu que regalar una val per a fer quelcom resulta una mica fred així que de seguida vaig tenir clar que calia acompanyar-ho amb alguna cosa feta a mà. Després d’uns dies de pensar-hi em vaig decidir per cosir-los un número 40 en volum. Vaig pensar que si havia cosit lletres, perquè no fer-ho amb números?
Primer de tot vaig escollir les teles. Volia unes teles en tons blaus -verds ja que sé que aquest tipus de tonalitat els agrada molt a més volia que fossin teles diferents però a la vegada complementàries.
Un cop escollides les teles vaig utilitzar el meu dibuixant de patrons habitual ( i és que és un artista!) per dibuixar el 4 i el zero.
La resta ja va anar rodat. Cosir, girar, farcir els números per dins i rematar amb puntada amagada.

Per acabar vam posar un fil a cada lletra i d’ell i vam penjar els sobres amb el regal. Us poso com van quedar.

Els destinataris en van quedar encantats i a més a més de gaudir del regal junts ara el número 40 forma part de la decoració de casa i sempre que el miren recorden la sorpresa amb que se’ls va obsequiar.
Què us sembla? Vosaltres sou dels que personalitzeu els regals?



dilluns, 2 d’octubre del 2017

RECEPTES AMB MOLT DE GUST: POLLASTRE AMB SALSA DE POMA

Comencem setmana i ho fem amb una nova recepta. Aquesta vegada amb una recepta ideal per prendre també amb la carmanyola.
A vegades la gent em pregunta com és que tinc temps d’enredar-me a la cuina però jo sempre contesto que a vegades hi ha coses que semblen molt elaborades però que en realitat les tens enllestides en un moment. Tot és qüestió d’animar-se.
Avui us porto una recepta fàcil , senzilla i ràpida que amb les rutines del dia a dia la puguem fer sense problemes.
Avui cuinem: POLLASTRE AMB SALSA DE POMA
Preneu nota dels INGREDIENTS (Per dues persones):
-Una poma
-1 ceba mitjana
-un gra d’all
-4 filets de pollastre
- aigua
-Un grapat de xampinyons
-Un got petit de vi blanc
-Sal, oli, pebre, espècies al gust i julivert.

Som-hi comencem la recepta:
En primer lloc trossegem la ceba i el gra d’all i ho posem a la paella amb un raig d’oli.
Mentrestant pelem la poma i la tallem a daus. Quan la ceba i l’all comencin a estar daurats afegim els trossos de poma i una mica de canyella en pols. Ho saltegem uns minutets. 
Després afegim el got de vi blanc i ho deixem reduir.
Un cop ho tinguem cuit, retirem el saltejat del foc l’aboquem al pot de la batedora i ho triturem ben fi. Si veiem que ens queda massa espès podem afegir-hi una mica d’aigua calenta progressivament fins a tenir la textura de salsa que busquem.
Ara ens toca preparar el pollastre. Filetegem el pit per fer a la planxa i l’especiem al gust. A mi m’agrada molt posar-hi: sal, pebre, canyella, orenga i un toc d’all en pols.
El posem a coure a la planxa. Quan el pollastre ja ha tancat el color jo afegeixo una mica d’aigua a la planxa de manera que part de la cocció sigui al vapor. Així el pit queda molt tou i gens estirós.
Per acompanyar podeu fer el que vulgueu jo acostumo a acompanyar-ho en verdures en aquesta ocasió uns xampinyons saltejats amb all i julivert.
Quan ho tinguem a punt només toca emplatar-ho com més us agradi o posar-ho a la carmanyola per endur-vos a la feina.
Aquí la teniu una recepta senzilla, ràpida i fàcil ideal per a un dinar o sopar lleuger, sa i deliciós. Vosaltres sou d’acompanyar la carn amb salses?
Recordeu el dia 16 d’octubre nova recepta.