diumenge, 29 de novembre del 2015

El meu calendari d'advent handmade

Avui us porto el meu calendari d’advent handmade.
Ja feia temps que em rondava la idea pel cap de fer un calendari d’advent però la veritat és que no m’acabava de decidir. Però després de veure el que Maguiandmi havia posat al seu bloc em vaig animar!
I aquí el teniu, a veure que us sembla? Primer de tot em va costar decidir-me com faria els recipients per a posar les sorpreses que aniríem trobant cada dia. Després de rumiar una estona, de pinterestejar i googlejar una estona (sempre va bé per inspirar-se). Vaig pensar que una bona manera de fer els recipients seria amb papiroflèxia o origami. Aquí us deixo els passos que vaig seguir:

En primer lloc vaig retallar quadres de 21x21cm de paper craft. Tot i que a casa tinc fulls quadrats de colors per a fer coses de papiroflèxia com les capses que us vaig ensenyar en aquest post.Els colors que tenia no m’acabaven d’agradar i volia fer els sobres tots en paper craft per després donar-los vida d’altres maneres.
Un cop tallats els papers vaig muntar les bossetes d’origami. Si voleu provar-les de fer són ràpides i senzilles. També les podeu fer amb nens. Us deixo les fotos pas a pas de com les he fet.
Un cop fetes les bossetes vaig buscar 24  números diferents, originals i divertits perquè cada sobre tingues una personalitat única.
A dins els vaig farcir d’alguna cosa dolça com mana la tradició. En el meu cas va ser de bombons casolans fets per mi mateixa. Ja sabeu que m’encanta cuinar i vaig decidir que ja que feia el calendari handmade, que l’havia de fer així de cap a peus! La setmana que ve us poso la recepta i les meves anècdotes bombonils!
Per acabar vaig decidir que seria bonic que cada dia en descobrir que amaga el calendari a part de trobar quelcom dolç per endolcir el dia també estaria bé trobar una frase bonica d’aquelles que fan pensar.
A l’hora de col·locar-lo amb el meu company d’aventures ens va costar trobar-li el lloc més adequat a casa. Al final vam trobar original i molt escaient col·locar-lo en una porta, ja que no oblidem que el calendari d’advent és el que ens obrirà les portes a les festes de Nadal.
Aquí us el deixo!


Com a sorpresa se m’ha acudit que ja que dins els calendari d’advent trobarem cada dia una frase bonica que fa pensar, reflexionar, somriure o emocionar-nos...que millor que obrir les portes del Nadal fent-vos partícips del nostre calendari d’advent?Ja que no és possible que degusteu els bombons...si més no, si que compartirem una frase màgica dia a dia.
AIXÍ QUE A PARTIR DEL DIA 1 CADA DIA AL BLOC TROBAREU UNA SORPRESA D’ADVENT...QUÈ US SEMBLA? M’ACOMPANYEU FINS NADAL?

dilluns, 23 de novembre del 2015

Receptes amb molt de gust: CODONYAT

Bona nit,
Com bé sabeu és dilluns i avui ens toca recepta!  Avui us porto una recepta d’aquelles de tota la vida . Recepta tradicional que besàvies,  àvies i mares han fet a casa per aprofitar un dels fruits típics de la tardor: el codony.
A segur que molts ja ho deveu haver endevinat. La recepta d’avui: CODONYAT

Som-hi preneu nota dels ingredients:
Ingredients
  • 1kg de codonys cuits (millor peseu els codonys un cop cuits perquè com que en traurem el pinyol en disminuiran el seu pes)
  • 700-750 gr de sucre


Comencem la recepta!
En primer lloc rentem bé els codonys ja que les courem amb la pell . Un cop nets els punxem amb una forquilla de manera que quedin ben foradats.
Ara les posem a l’olla i els fem bullir fins que estiguin prou cuits.
NEl temps de cocció dependrà de la mida dels codonys. Jo us recomano que per estar segurs de si estan ben cuits els punxeu amb un bastonet de pinxo o amb un ganivet. Quan notem que la polpa es tova, ja són a punt.
!Truc: Els codonys del tros sempre tenen una mena de borrissol  per sobre la pela. Per treure-la jo els poso sota el raig d’aigua i els frego amb un fregall dels plats (això si net i nou).Si els compreu a la verdureria podria ser que ja fossin nets, de totes maneres no està de més passar-los un raig d’aigua.
 
Un cop cuits els  escorrem i els deixem reposar una mica, no perquè es refredin del tot però si perquè temperin .
Ara fem els codonys  a trosso deixant el pinyol del mig escurat al màxim! Encara que els trossos ens quedin petits no passa res, ja que al final de l’elaboració haurem de triturar-los.
!Truc: A casa meva no hi traiem la pell per això la retem bé. Hi ha receptes de codonyat que els pelen . Això al vostre gust!

Un cop tallats a trossos pesem els codonys i els posem en una olla. Afegirem entre 700-750 gr de sucre per cada quilo de codonys.
!Truc: el sucre anirà una mica al gust del consumidor si us agrada més dolç poseu 750 gr per quilo, si us agrada menys dolç amb 700gr/quilo ja fareu.
Ara ens toca deixar-lo reposar i que el sucre i el codony vagin macerant.  En el meu cas jo ho deixo 24 h i ho vaig remenant cada certes hores perquè es barregin bé.
Passades aquestes 24 hores toca posar-ho al foc. Els codonys s’han de coure a foc mig uns 30-40 minuts.
NEl temps de cocció dependrà  de la quantitat de codonys i de la mida dels trossos. Per saber quan està fet veureu que  la massa de l’olla es va espessint i que agafa un to marró suau.
!Truc: durant el temps de cocció aneu remenant amb una cullera o espàtula de fusta, ja que el sucre anirà caramel·litzant i sinó ho remeneu se us recremarà el cul de l’olla . Si us passa això el codonyat agafarà gust amarg.
 
Ja tenim aquí l’últim pas. Toca de triturar-ho i abocar-ho en els recipients en que el vulguem emmagatzemar. Jo ho faig amb safates d’alumini .
Ja veieu que  pot ser no és una recepta tan ràpida com les últimes que us havia presentat però també és una recepta fàcil i senzilla. És una recepta  d’aquelles que fas un cop a l’any , però que la podràs gaudir durant tot l’any.
El codonyat aguanta fàcilment d’un any a l’altre.  Això si l’heu de guardar en lloc sec i fosc.  I un cop encetada la terrina a la nevera. A parir d’aquí feu-lo servir pel que més us vingui de gust: Amanides, postres, combinacions dolç-salat, amb pollastre, vedella...etc
Espero que us animeu a provar-ho! I em digueu què tal!

Ara recordeu nova recepta el dilluns 7 de Desembre!

dijous, 19 de novembre del 2015

Només un gest... UNA ABRAÇADA

A vegades els petits gestos poden significar grans coses. Un dels gestos que personalment em semblen més significatius són les abraçades.

 Crec que una ABRAÇADA pot significar tantes coses: Hola!, benvingut!, t'he trobat a faltar, com estàs?quant de temps sense veure't!, com et va la vida?,t'enyorava,ets molt important per mi, estava pensant en tu, estic pel que necessitis, no et preocupis, felicitats, enhorabona, no m'esperava trobar-te, estic content de veure't!, quina il·lusió! ens veiem aviat! fins a la propera!adéu,t'estimo...

Només depèn del moment i de les persones amb les que ens trobem, que atorgui un significat o un altre.
Aquests últims dies m’ha donat per pensar en gent que estimo i que per un motiu o un altre no veig tant com m’agradaria. Gent amb la que no pararia de xerrar, de riure, de compartir moments magnífics, especials i únics amb cadascun d'ells... Gent a la que tinc ganes d’abraçar.

Ho confesso, m’agrada rebre i donar abraçades. M’agrada la sensació de sentir els braços envoltant-me suaument, cenyint –se al meu voltant i transmetent aquella escalfor tan dolça.

Així que avui des d’aquí em ve de gust enviar-vos una abraçada encara que sigui en format virtual. Espero que us doni força i energia per agafar el divendres amb moltes ganes. Us envio una abraçada a tots aquells que formeu part del meu petit món físicament o virtualment (a tots aquells que passeu una estoneta per aquí, que per mi ja sou part de la família)

Per mi  l’abraçada d’avui significa, simplement: Gràcies per tot!


Bon cap de setmana!

I vosaltres sou dels  que us agraden les abraçades? O preferiu altres gestos?


dimarts, 17 de novembre del 2015

Planticidi a casa!

Sí, com ho sentiu. Avui vull informar-vos d’un tràgic incident que ha succeït a casa meva en les últimes setmanes. Sense previ avís, sense fer soroll ,ni anunciar-se. Jo diria a que fins i tot a traïció, algunes de les nostres companyes de casa han decidit abandonar-nos.

Creiem sense dubtar-ho que  hem sofert un cas extrem de Planticidi! Bé , no sé si científicament se’n deu poder anomenar així, però hem cregut que aquesta era la denominació adequada a tan desgraciat aconteixement.

Dues de les plantes de casa han decidit posar fi a la seva vida de manera ràpida i sorprenent. Malgrat que una d’elles va patir molt aquest estiu amb la calor, pensàvem que ja havia superat els moments més crítics, el seu comiat ha estat imminent.
Tenint en compte que durant el període de dol, ens vam adonar del buit que ens va deixar , vam decidir donar un toc de vida a les nostres vides amb un nou i florit membre a la família. Que quinze dies després ens ha deixat abandonats amb la mateixa velocitat amb la que va arribar a casa!
Veient que el cas és repetia i consternats amb la notícia hem decidit investigar quina ha estat la causa que ha desencadenat tal altibaix. I sento dir-vos que hem descobert la culpable. L’AIGUA! (jajaj bé no directament ella...)
Pensant que  la primer planta havia mort per un període de sequera intens, no se’ns ha acudit res més que regar la nova visitant a casa dos cops al dia (un jo i una el meu aventurer!). Qui  desastre! era una planta que necessitava aigua diària però si haguéssiu vist la seva torreta ha estat vivint en una piscina.

Així que ja veieu Planticidi massiu. Això si, de la primera planta hem recuperat un brot que mimem amb tot l’amor del món i que intentem fer sobreviure amb totes les nostres forces. Ara no us sabria dir si ho fem per nostàlgia, per enyorança o per culpa del planticidi (un natural però l’altre ja us asseguro que totalment provocat!)
I a vosaltres com us va amb les plantes? Us agrada tenir-ne a casa?


dijous, 12 de novembre del 2015

ESCLAUS DEL TEMPS

Cada dia n’estic més convençuda que som esclaus del temps! Ens passem la vida sota l'atenta mirada del rellotge i acatant les ordres que les seves busques ens marquen:

-Ja faig tard!
-Puff, encara queda mitja hora?
-Veus, hauríem d'haver sortit abans, si d’aquí cinc minuts ens tanquen!
-No arribo, no arribo de cap manera...
-A quina hora havíem quedat?

Frases com aquestes les diem gairebé cada dia o si més no les pensem! Sempre preocupats pel que no tenim temps de fer, per arribar on hem d'arribar. Sempre fent tard a tot arreu o bé arribant massa aviat. Perquè volem aconseguir-ho! Ho volem tot sense renunciar a res, però el temps és implacable...

Realment vivim sota una gran dictadura tirana : "El temps". Els calendaris i els rellotges són en el fons simples instruments de control, perquè la nostra vida no surti de les línies que el dictador mana!

A vegades tenim tanta feina per arribar a temps, que ens perdem tot el que el camí ens ofereix... sé que tots anem, segons la temporada "de cul" (amb paraules planeres). Però avui he decidit que em salto les normes! Sé que tinc feina per acabar, que he d'arribar a la meta abans que el calendari passi pàgina, però avui simplement, he volgut parar, respirar, prendre aire uns minuts escrivint al bloc i tornar sense més remei a enganxar-me a la roda del temps!

Si heu llegit això, vosaltres també heu pres un respir, encara que sigui per llegir una estoneta en el meu bloc.


Us desitjo molt bon cap de setmana i si podeu no mireu gaire el rellotge!

dilluns, 9 de novembre del 2015

RECEPTES AMB MOLT DE GUST: MADUIXES AMB XOCOLATA

Bona nit,
Comencem setmana i avui ho fem amb una recepta EXPRÉS! Ara de ben segur us preguntareu que vull dir amb que és una recepta exprés? Doncs que és una recepta d’aquelles fàcils, senzilles i ràpides que ens poden treure  en un moment d’un  compromís. És fa en un pim pam.
La recepta d’avui: MADUIXES AMB XOCOLATA
Som-hi preneu nota dels ingredients:
Ingredients
½ Kg de maduixes
½ rajola de xocolata negra
½ rajola de xocolata blanca

Comencem la recepta!
La manera de dur a terme la recepta és molt senzilla. En primer lloc rentem bé les maduixes. Les fulles les podem treure o no, com vulgueu, de les dues maneres queda bé.
NJo normalment els hi deixo les fulles si estan verdes i boniques, sinó les trec.
Un cop netes les deixem escórrer bé. És important que quedin ben eixutes perquè la xocolata s’adhereixi bé.
!Truc: Si volem podem posar les maduixes netes sobre un drap de cotó i així ens assegurem que perdin tota l’aigua.
Ara desfem la xocolata al microones.
NEl temps per desfer la xocolata dependrà de la potència del microones. Jo us recomano que  feu intervals de 30 segons per tal que la xocolata se us vagi desfent i pugueu evitar que es cremi.
Un cop la xocolata està desfeta submergim la meitat de la maduixa en ella i la col·loquem en un plat perquè es refredi.
NJo he submergit la maduixa en xocolata negra i he fet la decoració amb xocolata blanca, però també pot fer-se al revés sense problema. De fet es pot fer com us vingui de gust!
Un cop la xocolata hagi endurit posem la xocolata blanca en una màniga i fem filets per sobre la blanca. Ho deixem refredar i ja ho tenim a punt!
A l’hora de presentar-ho podeu deixar-ho així, és a dir les maduixes simplement posades en un plat o bé fer-ne “pintxos” que va més bé per agafar. També podem combinar la maduixa amb altres fruites amb xocolata.
Ja veieu que és una recepta súper senzilla amb la que podeu improvisar uns postres de luxe a casa, amb el que quedareu molt bé i als que haureu dedicat màxim 10 minutets.
!Truc: Si no els gastem tot el podem guardar uns dies a la nevera, aguanta bé!

Que me’n dieu us agraden les receptes exprés?
Espero que us animeu a provar-ho! I em digueu què tal!

Ara recordeu nova recepta el dilluns  23 de Novembre!

dimecres, 4 de novembre del 2015

VA DE GORROS!

Avui la cosa va de “gorros”!

*Apunt lingüístic: Després de mirar i remirar, buscar i informar-me al entesos. Sóc conscient que en català la paraula “gorro” no és correcte, i que cal dir gorra. Però em sembla molt estrany no hi puc fer més. És una d’aquelles paraules que tota la vida que dic malament.A ixí que em prenc la llicència literària d’escriure “gorro”, si més no, en aquesta ocasió.

Contínuem!

M’he adonat que ara ja fa molt de temps que no us posava res del que teixeixo… no és que estigui amb les agulles sense fer servir, però si que m’ho prenc amb més calma. Després d’una parada forçada per lesió aquest estiu, vaig més amb cura i a més el meu temps lliure el reparteixo entre el ganxet i moltes d’altres aficions, he de deixar temps per tot!

Bé des del moment que em vaig decidir a agafar les agulles de ganxet,una de les coses que més m’agrada teixir són els “gorros”. I sincerament ,crec que és el que més he teixit en aquests darrers anys. M’encanta fer gorros per molts motius:

  • Són projectes curts: Els projectes més llargs a vegades tendeixen a eternitzar-se per A o B. I un “gorro” sé que el començo i l’acabo sense problemes.
  • Em semblen molt pràctics: A l’hivern un bon gorro sempre va bé. En el meu cas, és que, malgrat que porto els cabells llargs, sovint tinc fred a les orelles. El fred a les orelles és de les sensacions de fred que més em molesten!
  • Són un regal perfecte: Gairebé tots els “gorros” que he fet els he regalat. I m’agrada molt veure que la gent els aprofita i se’ls posa. Són pràctics i útils.
  • En pots fer de mil maneres: L’estructura bàsica del “gorro” gairebé sempre és la mateixa, però a partir d’ella pots deixar volar la imaginació i fer-ne de totes les temàtiques, amb tots els detalls, amb personalitat, seriosos, multicolor, esbojarrats, infantils amb orelleres…
  • Tinc les mides bastant apamades: amb el temps m’he anat creant la meva teoria de les mides dels “gorros “. Per nens aquesta mida, per home, per dona…i ja tinc el patró molt fet a la meva.

Com podeu comprovar sóc una apassionada dels “gorros”! M’encanta fer-ne! Us deixo una petita mostra de les meves creacions... Si els hagués de posar tots necessitaria molt d'espai!
Què us  han semblat?

dilluns, 2 de novembre del 2015

El meu primer intercanvi entre blocs!

Comencem setmana ,
Avui us vull parlar  d’Intercanvis virtuals. Tot un descobriment que he fet en les últimes setmanes.
En concret us vull parlar d’un intercanvi que vam dur a terme amb l’Alicia de ENGANXETADA.  Ja fa uns dies des del bloc d’Enganxetada es proposava un intercanvi. S’oferia una bossa per posar la llana mentre es teixeix i cadascú proposava perquè ho canviaria.
La veritat és que jo mai havia fet un intercanvi d’aquestes característiques, així que em vaig animar , perquè no? a fer la meva oferta de bescanvi. Però quina va ser la meva sorpresa quan al cap d’uns dies via Instagram me n’enterava que havia sigut una de les afortunades escollides per al canvi. Quina il·lusió!
De seguida ens vam posar d’acord, ens vam enviar via mail la nostra adreça i vam preparar els paquets. Us he de confessar que el meu no sabia massa bé com muntar-lo. Sobretot vaig tenir dificultats en trobar una capsa que s’ajustés bé a la mida del contingut. Al final vaig optar per reutilitzar una capsa de sabates (potser no és l’opció amb més glamour, però la mida va resultar la perfecta!). Vaig intentar que quedes ben bonic i que tingues un toc molt personal. I de cap a correus.
Uns dies més tard arribava el meu paquet! Us he de dir que només la presentació de la capsa era preciosa. Duia un pinzell dibuixat a mà amb el meu nom al costat i al voltant petits fragments de pàgines amb paraules.
 En obrir la capsa vaig trobar un delicat paquet i una postal molt dolça. 

I ja a dins la meva bosseta per posar la llana. Que ja he estrenat i a la que estic donant un molt bon ús!
 Sincerament us  diré que he quedat encantada amb l’intercanvi. No només pel detall en si, sinó per tot el procés. Trobo fantàstic la idea de bescanviar coses fetes a mà entre blocaires d’arreu. És una manera bonica de compartir allò que fem amb les nostres mans i com una frase que he llegit al bloc de No paris de cosir: “quan fem un regal a mà regalem el nostre temps”.
Esperant que sigui el primer de molts intercanvis més! I amb ganes de continuar regalant-vos el meu temps. I a vosaltres us agraden els intercanvis? N’heu fet mai cap?