Com diu el títol de l’entrada avui us parlaré
d’antics vicis. Això si, vicis confessables, no patiu!
Què vol dir tenir un vici? Podríem trobar-ne
més d’una definició però la que més s’escau en aquesta ocasió és : “ Apetit d'una cosa que mena a
servir-se'n sovint i que esdevé difícil de saber-se'n estar.”
Ho confesso, avui no me n’he sabut estar. Aquesta
tarda m’he tornat a fer petita per uns instants i he fet cap a un antic vici.
Us explico. Durant la tarda he estat fent uns encàrrecs
passejant pel poble, ja de tornada cap a casa he tret el cap pel forn de pa i
he vist que tenien barres de xapata (m’encanten tots els tipus de pa, la xapata
ha estat l’excusa!) i m’ha vingut de
gust comprar-ne una per sopar.
De camí cap a casa, amb les bosses i la barra
de pa sota el braç, he trobat que seria més pràctic posar-la en una de les
bosses que duia! Aquí he comès el meu error… al disposar del pa de manera accessible
no he pogut evitar espessigar-ne una mica del crostó.
Mica, que s’ha convertit en una miqueta més, i
en un altre boci per anivellar la barra. Enteneu-me quedava malament,que la
barra tingues un costat més rossegat que l’altre. Ha estat totalment per una
mera qüestió d’estètica.
Així que per un moment he tornat al meu vici
de “ratolinet” quan de petita anava a buscar el pa per la mare o l’àvia i
arribava a casa amb mitja barra rossegada. Llavors recordo que abans d’entrar
per la porta de casa utilitzava la meva tècnica secreta per no ser descoberta
ràpidament.
Girava la barra cap per avall ,de manera que
la part rossegada , quedés a la part de sota de la bossa, mentre que el crostó
intacte treia el cap per la part de dalt.
Evidentment uns minuts més tard era enxampada
amb el delicte encara fresc. La meva mare em somreia i sempre em deia “Com t’arriba
a agradar el pa! Després no dinaràs!”. Jo feia arronsava les espatlles cap
amunt i feia cara de circumstàncies. Esperant la propera ocasió per anar a
comprar pa.
Aquesta vegada no he girat la barra, el
delicte era més que evident. Així que continuant amb els meus vicis de quan era
petita per anivellar el pa n’he tallat un trosset que m’he menjat amb una bona
xocolata untada per sobre... Si torno a ser petita per una estona, què millor
que un berenar a l’alçada! Jajajaj
Us deixo la prova del meu delicte.
Vosaltres teniu antics vicis? Us afloren a
vegades de manera inconscient?
jajajajajjjajajaj que bona, a mi em passa el mateix però veig que és un tema de genètica perquè la princesa fa exactament el mateix quan compra pa!!! i tranqui, no es nota gens ni mica! ;))))
ResponEliminaJajaja doncs si sembla ser que és un tema de genètica! gràcies per dir-me que no és nota! jajaja una abraçada bonica.
EliminaJAJAJA!!! El meu vici més gran és el pa, és la meva perdició i si està calentet ja ni t'explico ... sóc capaç de menjar-me mitja barra en un pim pam.
ResponEliminaUna altra mania o vici que tinc és llegir el diari del revés, o sigui sempre començo pel final i a la meitat el tanco.
Jajaja ja veig que no sóc l'única a qui li encanta el pa! m'encanta el teu vici de llegir al revés em sembla molt divertit! una abraçada
Eliminajajajaja, com m'has fet riure!!! Ho confessaré: compartim vici. És més, jo segueixo fent-ho, el crostó és la millor part d'una barra de pa i s'ha de tallar amb les mans per a que sigui més bo. Si el talles amb el ganivet, no sap igual.
ResponEliminaPel que he vist és un vici molt compartit! benvinguda al club! A més tens tota la raó si el talles amb el ganivet no té el mateix gust! una abraçada
EliminaUoooo!!!! jajjaja es genial!, a mi també em passa!, m'encanta anar picant i rosegant pa i mes si es acabat de fer i calentó, es tan bo!!! jajajajaj, també tinc el vici de que cada cop que paso per davant la nevera m'emporto un tros de formatge, m'encanta!!!!. jajajja. un petonàs maquisima!!
ResponEliminaSi està acabat de fer ja és un súper vici! el de picar a la nevera a mi també em passa un tros de formatge o una mica de fuet! jajaja i que bo que és! Una abraçada
Eliminajajaja...aquests vicis no s'han de perdre mai!
ResponEliminaSi es que és tot un gust robar un trosset de pa! O un trossot :-p
Si el vici és tema menjar. No puc evitar menjar només una oliva. És impossible!!!
Petonets bonica i feliç cap de setmana!
Hi tant tota la raó del món els petits vicis fan grans la vida! jajaja a mi això amb les olives també em passa jajaja una abraçada
Eliminajo encara el tinc el vici de ratolinet jajaja pero es que aquella olor del pa acabat de fer no es pot ignorar!!! ;P bona idea aixo del berenar jajaja!!
ResponEliminaun petonet!!
Si aquest vici del ratolí veig que ens ataca de tan en tan a més d'un! una abraçada
Eliminajajajaja gairebé no es nota!! De vegades és impossible no menjar-ne jajaja Una abraçada!
ResponEliminaJajjaa gràcies pel gairebé no es nota encara que era dificil dissimular el meu atac a la barra del pa. Una abraçada
Elimina